Pressupost del 2019, història d’un desacord

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. “Ara per ara no està garantida l’aprovació del pressupostˮ. Faltaven cinc hores per al Ple de desembre en què el govern portava a debat l’aprovació definitiva del pressupost municipal del 2019 i el regidor d’Economia, Carles Brugarolas, seguia com al Ple d’octubre, interpel·lant al diàleg. Només hi havia una diferència respecte a dos mesos abans: ara el diàleg ja s’havia donat i l’equip de Carmela Fortuny s’encomanava a l’oposició –sobretot a ERC-MES per com havien anat les converses– per a tirar endavant la darrera empenta del mandat.

Brugarolas va sortir del pas a l’octubre perquè la CUP-PC, ERC-MES i el regidor no adscrit Xavier Cortés (Units per Avançar) van optar per l’abstenció a l’espera de les negociacions posteriors, que necessàriament havien de superar les limitacions tècniques de les al·legacions per arribar a acords polítics més amplis a incorporar a través de modificacions pressupostàries durant el 2019. L’acord amb la resta de grups era gairebé impossible, especialment amb Ciutadans i PP, forts també en les discrepàncies pel que fa a l’eix nacional.

Però tot i haver arribat a un acord amb ERC-MES per a una abstenció in extremis i meritòria tenint en compte el malestar dels republicans per tots els acords incomplits en els pactes d’estabilitat pressupostària que van marcar els dos primers anys de mandat, el govern no n’ha tingut prou. La resta de grups han arribat al Ple de desembre amb el vot contrari sobre la taula. Encara que la CUP-PC ho posava més fàcil que la resta –abstenció a canvi de tornar a pujar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) un 2,16% per retornar-lo als nivells previs del descens del 2016 i a un seguit de mesures que havien sortit en la negociació referents a l'augment de les plusvàlues i la ràtio d'endeutament per incrementar les mesures referents a l'habitatge–, Brugarolas no ha cedit més.

“A 10 minuts de començar el Ple no teníem assegurada l’aprovació dels pressupostos així que retirem els punts 13 i 17 de l’ordre del diaˮ, ha etzibat l’alcaldessa Fortuny just en l’arrencada del Ple. El govern s’ha abocat així a un nou període de negociacions amb l’oposició a començar immediatament i s’ha tirat a sobre una pròrroga pressupostària per al mentrestant. El govern ha plorat una mica les inversions que es deixaran d’executar sense els comptes del 2019 –que si la sala polivalent, la coberta de les piscines del parc Central, la Unió...– i ha forçat les rèpliques d’una oposició indignada pel victimisme fracassadament suggestiu d’un govern que ha trigat quatre exercicis a adonar-se que a les eleccions del 2015 havia perdut la majoria absoluta.

En qüestió de 10 minuts el govern ha rebut un reguitzell de desacords amb l’oposició que, bàsicament, l’aboquen a replantejar de base alguns aspectes del pressupost i, sobretot, establir de nou les converses. Només Ferran Villaseñor, d’ERC-MES, ha tingut el valor de comprar part del discurs del govern per dir que la ciutat guanya més amb els pressupostos aprovats que sense ells. I segurament té raó si es té en compte com s’atura de cop tota la previsió d’inversions i subvencions però, si es fa cas a la resta de l’oposició, potser cal buscar responsabilitats dins del mateix govern.

L’inici del Ple de desembre ha esdevingut un simulacre de debat pressupostari fallit en què una de les bandes –el govern– ha suplicat cadascuna de les abstencions mentre ha criticat la lògica electoralista que al seu parer segueix l’oposició de cara a les municipals, mentre l’altra de les bandes s’ha sentit en la legitimitat de dir alguna cosa com: Em necessites, sedueix-me, accepta les meves peticions, parlem però no m’imposis el teu projecte. L’increment de les plusvàlues i de l’endeutament no ha estat prou per convèncer, ni tampoc els laments sobreactuats de tot el que es deixarà de fer.

El govern s’ha hagut de conformar –i encara sort– amb tirar endavant les ordenances fiscals, el que vindria a ser el marc d’ingressos del pressupost del 2019. I sort n’han tingut perquè per un moment ha semblat que ni tan sols amb això se’n sortirien. Brugarolas ha hagut de tornar a l’estratègia de la llàstima per dir el que a simple vista és una obvietat: “Si no s’aprova, les ordenances quedaran com estavenˮ.

Finalment la CUP-PC, dubtant fins a l’últim segon, ha optat per una abstenció perquè tot i que sobre el paper no hi ha l’augment de l’IBI, sí hi ha marge per a l’acord polític d’altres mesures. L’abstenció dels cupaires s’ha sumat a la d’ERC-MES i als vots favorables del PSC i el regidor no adscrit Xavier Cortés (Units per Avançar) deixant un resultat de 12 vots a favor, 6 abstencions i 7 vots en contra, suficientment folgat com per arrencar l’exercici amb la tranquil·litat d’un marc d’ingressos que, en el fons, no ha canviat excessivament respecte l’any vigent. Cortés, que a l'octubre ja va dir que les converses haurien d'haver-se iniciat abans de l'aprovació inicia, ha esclarit posterioment que el govern no li ha donat motius per canviar l'abstenció de l'octubre però que ha donat una oportunitat en la vessant d'ingressos. Amb la resta de l'oposició demana un canvi d'actitud en les negociacions.

Ara, amb mig pressupost aprovat, el govern torna a la casella de sortida. Té menys d’una setmana abans d’agafar vacances i molts interlocutors amb qui intentar canviar el rumb portat fins el moment. L’alcaldessa, inicialment, ha dit que s’intentarà aprovar la proposta pressupostària al gener però després, en un moment d’esperança, s’ha encoratjat a reunir-se des de ja amb l’oposició per trobar una solució el més aviat possible. Qui sap si en qüestió de dies podran tancar els desacords de dos mesos.

*AMPLICACIÓ: En la primera versió d'aquest article s'explicava que la CUP-PC condicionava la seva abstenció als pressupostos a l'augment de l'IBI, mesura que van verbalitzar a la sessió plenària de manera explícita, sense fer referència als altres termes de la negociació que, tot i que no es van desenvolupar en el debat, també formen part del posicionament del grup municipal envers el pressupost del 2019. També s'ha incorporat la visió del regidor no adscrit Xavier Cortés, ja que en la sessió plenària no va intervenir sobre la retirada del punt.

Notícies relacionades