Més pressió a Conesa pels nous casos de presumpte finançament irregular de Convergència

Acció d'Arran després d'anunciar-se la sentència del cas Palau. Foto: Arran Sant Cugat

La urbanització de la Bòbila i la Serreta a l’any 2008, la primera fase de la construcció dels habitatges de la plaça dels Rabassaires abans que l’empresa fes fallida al 2008, els habitatges de Promusa de l’avinguda Francesc Macià al 2010 i el mercat de Mira-sol al 2012 han esdevingut noves ombres del finançament irregular de Convergència. Ni un mes després que la justícia condemnés el partit per haver-se finançat il·legalment en el marc del cas Palau, el diari El País ha publicat una investigació en què apunta a aquestes quatre obres públiques com a possibles nous casos.

Del cas de la Bòbila i la Serreta s’apunta que Grupo Mocanotubo i Api Mobilitat, que es van presentar en forma d’Unió Temporal d’Empreses al concurs públic que van guanyar, van fer un donatiu de 69.000 euros (un 2,8% de l’obra) a les fundacions convergents CatDem i Fòrum Barcelona. Dels Rabassaires, s’explica que quan l’empresa Construcciones Bruesa va tenir problemes financers, el govern del moment va marcar una indemnització de 300.000 euros per l’aturada a canvi de salvar altres obres. Després l’empresa va fer un donatiu de 60.000 euros.

Més recentment, Tau Icesa va fer donatius de 25.000, 34.000 i 50.000 euros a CatDem temps després d’acabar l’obra de Promusa a l’avinguda Francesc Macià, unes xifres que representen el 2,91% de l’obra. Finalment, el Grup Soler va donar 25.000 euros a CatDem, un 3,11% del contracte per l’obra del mercat de Mira-sol. Aquest darrer donatiu és rellevant ja que l’obra es va adjudicar al març, just el mes en què Artur Mas va ser nomenat president del partit, evidenciant així que l’ombra del 3% no només afecta a l’època del pujolisme.

La notícia ha copsat el govern municipal, que ha vist com gran part de l’oposició ha començat a moure’s via xarxes mentre s’estudiaven l’article i possibles accions derivades. Fonts institucionals expliquen que, de moment, no faran declaracions al respecte ja que, consideren, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ja ha donat totes les explicacions possibles sobre el finançament del seu expartit a les comissions informatives i els plenaris en què el cas Palau, cas Petrum i cas ITV han aparegut com a temes després de la pressió dels partits de l’oposició.

Per al govern, l’article publicat per El País no concreta res ja que no explicita si la donació és una comissió i, alhora, no encaixen amb el 3% o 4% exactes que habitualment se’ls imputa. Davant d’això, recorden que estudien la possibilitat de denunciar Convergència, una possibilitat que va anunciar Conesa fa dues setmanes i que encara no s’ha acabat de concretar. L’autor de la investigació, Oriol Güell, diu que no entrarà a debatre amb l’Ajuntament i que ha publicat el que ha pogut esbrinar.

L’oposició actuarà

Davant els nous indicis de finançament irregular, l’oposició està estudiant quines accions prendre. Fins el moment, havien forçat la comissió informativa especial dels contractes amb Teyco i una auditoria externa encara no adjudicada pels contractes amb Ferrovial, entre ells el PAV3 inclòs al cas Palau. Amb aquest nou indici, encara han de concretar, tenint en compte que pel que fa a corrupció CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA acostumen a anar de la mà.

De moment només el PSC i el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, han plantejat ja què fer. Els socialistes, segons explica el portaveu, Pere Soler, no faran cap acció ja que “no hi ha res de nou” i “se’ns fa molt difícil poder detectar res”, un argument que ja van utilitzar arran del cas Palau, quan van dir que esperarien a tenir les conclusions de l’auditoria per demanar explicacions, si s’esqueien. Ciutadans, per la seva banda, ha convocat una roda de premsa per fer una valoració.

Defranc, per la seva banda, demana al govern cinc accions: convocar una comissió informativa extraordinària, demanar al diari en quina informació pública es basa la informació, conèixer el calendari de les accions judicials contra Convergència, demanar a CatDem el llistat de donants, les auditories internes i el report del Registre de Fundacions i, finalment, exigir que no es puguin fer donacions mentre l’empresa s’encarrega d’obres públiques. La resta de grups encara no s’han pronunciat sobre quines accions emprendran.

Capital del 3%

Les noves presumptes comissions destapades per El País no són els únics casos que han esquitxat Sant Cugat. El cas Palau ha destapat el cobrament de comissions del 4% (1,5% per a Fèlix Millet i 2,5% per al partit) i el cas Petrum també contempla un donatiu de 143.800 euros per la finalització de l’obra dels edificis d’habitatge públic de la plaça dels Rabassaires per part de l’empresa Teyco, un 3% del valor total de l’obra. Arran d’aquest assumpte i l’escorcoll de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament i Promusa a finals de l’estiu del 2015, l’oposició va forçar una comissió informativa especial en què també van analitzar l’obra de la pista d’atletisme de la Guinardera, el sobrecost de la qual, van concloure, no està suficientment justificat.

El document final d’aquella comissió va generar el rebuig del govern municipal, en considerar que contenia conclusions prefixades, però va unir l’oposició en bloc que, com a principal acció derivada, demanava la reprovació del gerent de Promusa, Lluís Hosta, qui al seu parer no es va mostrar col·laborador durant les seves compareixences. Les conclusions de la comissió especial sobre les obres de Teyco han pres força ara que la Fiscalia Anticorrupció hi insisteix en la causa oberta al jutjat del Vendrell després que la Generalitat hagi enviat informes en què s’evidencia, entre d’altres, la difícilment justificable baixa temerària –preu inusualment baix en comparació de sortida de la licitació– del 9,71% que va fer l’empresa de la família Sumarroca en el cas dels Rabassaires.

A més, hi ha altres dues presumptes irregularitats per part del partit. D’una banda, els 900.000 euros que Cirsa va donar a Convergència al 2011 després d’aconseguir comprar pel preu simbòlic d’un euro l’edifici de l’antiga fàbrica Sharp a Sant Cugat. Segons va publicar El País, es tracta d’un 3% dels guanys que va aconseguir l’empresa en una operació en què va participar Alta Partners, de Sergi Alcina, amic d’Oriol Pujol. És una transacció inclosa al cas ITV. Així mateix, les obres aturades del Complex Esportiu de Mira-sol al 2013 també van acabar amb un donatiu de 67.000 euros de la UTE formada per Construcciones PAI i Lleure Esportiu Illa a Fòrum Barcelona i CatDem, exactament un 2,8% del valor de l’obra.

La xifra de totes aquestes quantitats, sense comptar els diners de Cirsa que provindrien de fons privats, ascendeix a gairebé 700.000 euros de diners públics santcugatencs que haurien beneficiat el partit que en aquell moment, i encara avui tot i que sota les sigles de PDECAT, governava la ciutat. La principal defensa del govern actual, que es va presentar a les eleccions sota les sigles de CiU i va lluir el nom en solitari de Convergència durant part del mandat després de la desfeta de la federació amb Unió, és que, d’una banda, PDECAT i Convergència són partits diferents i, d’altra, que no hi ha cap prova que apunti a responsables tècnics i polítics de l’Ajuntament.

Tots aquests casos han fet que la investigació d’El País s’hagi acompanyat d’un altre article a mode recopilatori titulat Sant Cugat, capital del 3% i redactat pel mateix actor. Aquesta expressió s’ha començat a popularitzar, també via xarxes socials, on ha nascut (a Twitter i Facebook) un usuari i una pàgina amb aquest nom en què s’expliquen cadascuna de les obres fetes al municipi per les quals Convergència s’hauria pogut finançar de manera irregular.

Notícies relacionades