Plebiscitàries o no?

Una de les moltes imatges repetides a la jornada d'ahir. Foto: Jordi Pascual

Textos de Patrícia Cirera, Xavier Boix i Jordi Pascual

Per Junts per Sí clarament ho eren i ho van ser. “Els que deien que no eren plebiscitàries què diran ara”, deia Artur Mas ahir en la celebració de la victòria (tot i no tenir majoria absoluta). La CUP, que també enfocava aquestes eleccions com a plebiscitàries, va treure 10 escons. En total, 72 escons en el Parlament de partits polítics que afirmaven que eren unes eleccions plebiscitàries. Tot i així, les dues candidatures no sumen el 50% en nombre de vots. En aquest sentit Junts pel Sí i CUP sumen el 47’81% de vots i la resta el 52’19%. Per tant, són plebiscitàries o no segons com és compti. En nombre de escons sí, en nombre de vots no. Ara bé, en aquest cas el que compta és el nombre d’escons i per tant la majoria del Parlament té un caràcter independentista. Com la candidatura guanyadora no ha obtingut majoria absoluta, es sabrà si el plebiscit ha aconseguit el seu objectiu quan les formacions hagin pactat per veure quin partit governa.

Tot i que Junts Pel Sí i la CUP tenen postures semblants i és una possible aliança, tampoc està clara, ja que la CUP no està disposada a recolzar l’investidura d’Artur Mas com a president. L’aliança PSC i Ciutadans sumen 31 escons, clarament insuficient encara que s’afegeixi el PP. Aleshores sumarien 42 dels 68 escons necessaris per tenir majoria absoluta. Tampoc seria suficient l’aliança PSC i Catalunya sí que es Pot. Per tant, sembla que la primera opció sigui la més possible. En cas de ser així el més probable és que es convoqui un referèndum. Si aquest s’arribarà a fer o no, no se sap, el que és ben segur és que en aquesta legislatura hi haurà un pols i serà un dels temes principals. Resumint en altres paraules, no han estat un plebiscit però el caràcter de la campanya i l’alt percentatge de la participació i el resultat li ha acabat donant.

Tot i que no és ben segur que s’aconsegueixi l’objectiu del referèndum que es vol convocar, un altre dilema que cal tenir en compte de la coalició de Junts Pel Sí és aquest mateix, si convocar referèndum com vol CDC o declarar la independència de forma unilateral com demanava i demana ERC. Com que la coalició no té majoria absoluta sembla més probable la primera que la segona clarament.  

Els resultats electorals

A Sant Cugat s’han trencat tots els rècords històrics pel que fa a la participació electoral. Si les eleccions que més participació van arrossegar, tal com explicàvem ahir, van ser les darreres al Parlament amb un 78,41%, les d’ahir van trencar el sostre amb un 83,9%. I si sempre Sant Cugat ha destacat per estar per sobre la mitjana de Catalunya, en aquest cas, tot i ser també destacada la participació arreu, s’ha tornat a repetir la constant, 6,5% per sobre de la mitjana (un 77,44% a Catalunya).

Cues al col·legi electoral de l'escola Catalunya. Foto: Jordi Pascual

Pel que fa a la comarca i a la circumscripció, les dades són similars. A Barcelona ha participat un 77,62% del cens (més d’un 9% respecte les eleccions anteriors) i al Vallès Occidental, un 78,81% (més d’un 8% respecte al 2012). En poblacions veïnes com Rubí la participació ha estat d’un 74,8%, a Cerdanyola d’un 80,35%, Terrassa un 77,3%, Sabadell un 78,8% i a Barcelona d’un 77,06%.

Pel que fa als resultats de les candidatures, a Sant Cugat, Junts Pel Sí ha aconseguit 23.659 vots (47,9%), C’s 8.691 vots (17,6%), CUP 4.974 vots (10,07%), PSC 3.350 vots (6,78%), PP 2.998 vots (6,07%), CatSíqueEsPot 2.974 vots (6,02%) i Unió 2.152 vots (4,36%). No és fàcil fer una comparativa amb els resultats del 2012 doncs la primera coalició anava per separat i CDC es presentava conjuntament amb UDC. Però podem dir que amb l’augment de participació d’ahir de 10 punts els vots que van treure aleshores CiU + ERC és el mateix que ara: 23.688 vots, aturant així la marxa d’Unió.

Pel que fa a la resta, C’s més que duplica els resultats del 2012 com la CUP. El PSC es queda pràcticament amb els mateixos vots que aleshores, el PP perd més de 2.000 vots i Catalunya Sí que es Pot (antiga ICV-EUiA més Podemos i altres) perd gairebé 1.000 vots. En el cas dels resultats al voltant de Sant Cugat, Junts Pel Sí s’ha imposat al Vallès Occidental amb un 33,19% dels vots, seguit de C’s amb un 21,8% i del PSC amb un 14%. A la circumscripció de Barcelona, la primera força ha estat Junts Pel Sí, amb un 37,2%, seguida per C’s, amb un 17,7% i el PSC amb un 11,49%. A les ciutats que hem nombrat abans els partits més votats han estat C’s (25,88%) a Rubí, Junts Pel Sí (27,28%) a Cerdanyola, Terrassa (32,79%) i Sabadell (33,72%). A Barcelona ciutat també s’ha imposat Junts Pel Sí amb un 37,2% dels vots, seguit per C’s, PSC i CUP.

Resultat indefinit en l'eix dreta-esquerra

Històricament les eleccions han estat marcades per l'eix ideològic dreta-esquerra. El 27S ha tingut l'estranyesa política de situar com a element primordial un altre eix, el nacional. Això explica que partits amb ideologies diferents com ERC i CDC s'hagin posat d'acord a Junts pel Sí. Partint de la base que Junts pel Sí va aconseguir un 47,91% dels vots a Sant Cugat, resulta difícil situar l'electorat.

A l'Observatori Sociològic municipal, Sant Cugat sempre tendeix a l'esquerra però això no es veu traduït a les eleccions. Aquest cop, deixant de banda la indefinició de Junts pel Sí, s'observa que els santcugatencs han tendit de nou cap a una opció dretana o de liberalisme econòmic. Ciutadans, PP i Unió sumen un 28'03% dels vots mentre que CUP-CC, PSC i Catalunya Sí que es Pot es queden en un 22'87%.

A la comarca C's, PP i Unió sumen un 31'52%. A més, Ciutadans també és la principal força d'aquest grup de partits. L'esquerra és, en canvi, més forta. CUP, PSC i Catalunya Sí que es Pot sumen un 33'4% dels vots. A diferència de Sant Cugat, la principal força d'aquest grup de partits és el PSC. Aquesta és la mateixa tendència que es pot veure a nivell de la circumscripció de Barcelona i arreu de Catalunya. Si bé, als resultats generals de Junts pel Sí té gairebé un 40% dels vots. Això fa ballar lleugerament les xifres però amb aquests blocs de partits pràcticament empatats entre ells tant a nivell comarcal, provincial com nacional.

Notícies relacionades