Plataforma d’Afectats per les Llicències d’Obra: “El que passa aquí no passa enlloc”

Foto: Jordi Pascual

El passat 21 de febrer, en forma de comunicat a través de les xarxes socials, es va donar a conèixer la Plataforma d’Afectats per les Llicències d’Obra (PALLO), un col·lectiu que agrupa persones físiques i jurídiques afectades pel retard en la concessió de llicències d’obra major per part de l’Ajuntament. Aquest és un afer que fa anys que arrossega l’Ajuntament i, de fet, al gener del 2019 el Ple va aprovar definitivament una ordenança per mirar d’agilitzar-ne la tramitació. El govern actual ha anunciat una borsa per contractar arquitectes que supleixin les baixes del departament però hores d’ara, critiquen des de la PALLO, la situació segueix encallada i cada cop cal esperar més mesos per obtenir una llicència.

El Síndic de Greuges local ja havia fet una actuació d’ofici al respecte al 2019, quan el govern va respondre amb aquestes mesures d’agilització. Davant l’agreujament de la situació, la setmana passada va presentar una nova iniciativa d’ofici en què demana l’agilització de l’atorgament amb propostes com la incorporació de tècnics procedents d’altres departaments i, si s’escau, l’externalització d’alguns estudis tècnics. Albert Garcia és un dels membres de la PALLO i atén elCugatenc per explicar la seva reivindicació.

En quin punt us trobeu?

– Acabem de començar i estem en fase d’arribar a més afectats per tenir més força. Tenim algunes accions pensades però les decisions les prendrem entre tots.

Com ha estat l’inici?

– En el meu cas ara fa un any vaig entregar un projecte per fer una obra i quan truco a l’Ajuntament em diuen que encara no s’ho han pogut mirar i que els terminis estran entre 18 i 24 mesos. Ho vaig comentar amb altres coneguts i així em vaig adonar que no era un cas únic.

Soc arquitecte i treballo amb altres ajuntaments. El que passa aquí no passa enlloc. Aquests terminis són desorbitats. Per llei són dos mesos però es compleix en molts pocs casos. El més habitual és un termini d’entre sis i vuit mesos. A Valldoreix, per exemple, on hi ha un departament d’urbanisme propi, estan trigant sis mesos.

Al comunicat amb què us vau presentar públicament parleu de prejudici econòmic i moral. Què suposa econòmicament?

– A nivell particular moltes famílies han venut la seva propietat per fer-se una casa aconseguint un préstec suficient del banc. Venen la propietat per pagar el terreny i, per tant, durant uns mesos han de ser a un pis de lloguer. Normalment es calcula un any de lloguer, entre la llicència i la construcció. Però ara hi ha famílies que hauran d’estar dos anys per rebre la llicència més el temps de construcció, és a dir, hauran de pagar gairebé dos anys més de lloguer. Destinen els seus estalvis per a un lloguer que no preveien que s’allargués tant.

Moltes famílies també signen una hipoteca d’autopromoció amb el banc. Però la validesa és de 12 mesos. Si durant aquest termini no han obtingut la llicència, les condicions de la hipoteca canvien, normalment a pitjor. Però, a més, si durant l’any una persona de la família passa a estar en ERTO o a l’atur, potser ja no els deixen renovar les condicions.

Per a les famílies que venen una propietat per comprar un terreny o un immoble a rehabilitar també hi ha una bonificació en l’impost de transmissió de béns que els permet reinvertir els diners de la venda en un període de dos anys. Si durant aquest temps no han pogut reinvertir els diners perquè estan esperant la llicència, perden la bonificació i, per tant, han de pagar més impostos. Amb els terminis de Sant Cugat, aquesta bonificació per la reinversió en l’habitatge habitual es perd.

I per a les empreses promotores?

– Ens hem trobat empreses de mides diferents. Pel que sabem, cada vegada els interessa menys construir a Sant Cugat pel termini d’entrega de llicències. Moltes d’elles venen sobre plànol, és a dir, llencen la promoció mentre esperen l’atorgament de la llicència. Aquesta venda sobre plànol es fa amb els preus que hi ha avui dia preveient que en sis o vuit mesos poden començar a construir. Però si esperen entre 18 i 24 mesos, els preus de construcció poden pujar molt. Vendre al preu actual però no poder construir ni entregar els pisos fins gairebé dos anys més tard fa que el benefici d’aquestes empreses es redueixi moltíssim.

Fins i tot una empresa ens ha explicat que tenien previst un projecte amb algunes vendes sobre plànols ja fetes però, davant del retard, han renunciat a fer la promoció de 25 pisos que havien projectat.

Al manifest parleu de solucions immediates. Què es pot fer?

– Potser no aconseguim una solució immediata però sí mesures immediates per avançar. Per exemple, s’ha fet una borsa d’arquitectes però, tot i que es va fer a l’octubre, encara no l’han tancat. A més, és per cobrir baixes però el departament necessita créixer perquè amb el personal que hi havia abans de les baixes ja se’ls acumulava la feina.

A banda del personal, quin altre problema hi ha?

– No estic dins i, per tant, no conec tota la problemàtica. Potser és només un problema de personal o potser és d’organització, de software... A priori la solució és augmentar el nombre de tècnics. Tot i això sembla que hi ha un descontrol intern entre departaments. Quan un client entrega el seu projecte i fins que arriba al departament de llicències ha de passar abans per quatre departaments. Està bé que hi hagi departaments especialitzats per mirar cada part del projecte però a la pràctica s’alenteix el procediment.

Al gener del 2019 es va fer l’aprovació definitiva d’una ordenança per agilitzar la tramitació de llicències. Es preveia que els interessats poguessin presentar un informe d'idoneïtat elaborat pels col·legis professionals, de tal manera que l’Ajuntament reduiria la feina i el cost de la tramitació de les llicències urbanístiques. Alhora, es mantenia l’opció de seguir la fórmula anterior que significa més tràmits burocràtics. Ha servit d’alguna cosa?

– No s’està aplicant. A Barcelona sí. Pots entregar el projecte al Col·legi d’Arquitectes, que te l’aprova i et fa un visat i un certificat d’idoneïtat tècnica. És una mena de preaprovació per part del Col·legi, encara que l’aprovació depèn de l’Ajuntament. El tràmit s’agilitza perquè l’Ajuntament no s’ha de mirar tants punts o amb tant detall perquè el Col·legi d’Arquitectes ja ho ha valorat.

Teniu constància d’algun canvi des que al 2019 el Síndic de Greuges local va fer la primera actuació d’ofici?

– No.

Heu parlat amb el Síndic?

– Tenim previst fer una reunió. També hem demanat audiència amb l’alcaldessa.

Què espereu de la trobada?

– Respostes molt polítiques. Dubto que ens donin una solució immediata. Com que hem llençat algunes preguntes per les xarxes socials, ja ens hem trobat respostes per quedar bé però sense cap solució concreta. Ens sobta perquè l’actual tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, va ser tècnic de llicències a l’Ajuntament de Sant Cugat abans d’entrar al govern i, per tant, ha patit aquesta situació.

A què et refereixes amb respostes polítiques?

– Doncs, pel que ens han dit per xarxes i el que ens podem imaginar, ens diran que és una problemàtica que coneixen, que la tenen en compte i que ve del govern anterior. És cert que és una problemàtica que ve de lluny però en els dos anys del govern actual no s’ha millorat la situació.

Arran d’una nota jurídica emesa a l’abril del 2020, l’Ajuntament ha deixat de concedir llicències d’obres per a ampliacions a les parcel·les que tenen volumetria disconforme amb el planejament, per molt que l’ampliació no tingui cap relació amb aquesta. Arran d’això, s’ha creat una campanya veïnal per revertir la decisió. Teniu algun contacte amb aquests veïns?

– Per ara no. Sí tenia constància de la suspensió de llicències en aquest tipus de casos. En qualsevol cas, les dues plataformes busquem que es resolgui una problemàtica del mateix departament, els afectats per la volumetria disconforme amb un problema normatiu molt concret.

I amb l’Associació de Veïns de l’avinguda Baixador, que també critica que fins que no comencin les obres d’urbanització no es concediran llicències?

– Conec la situació però no hem contactat amb ells encara.

Notícies relacionades