Pilar Gorina: “Tenim més necessitat d’ajustar cursos de primària per abaixar ràtios que d’iniciar una nova escolaˮ

Fotos: Jordi Pascual i Ajuntament

La Mirada en barracons, peticions de camins segurs a l’escola Ciutat d’Alba i de la Floresta, Fridays for Future demanant més accions en favor del clima als centres educatius, un nou centre de Formació Professional (FP), projectes per a la renovació pedagògica, el debat sobre com pot afectar la llei de Contractes de Serveis a les Persones a l’ensenyament i al temps de migdia... Pilar Gorina (PSC), regidora d’Educació, Universitat i Memòria Històrica, enceta el curs, un trimestre després de les eleccions que van permetre l’acord del tripartit d’esquerres que governa la ciutat, amb un munt de temes sobre la taula. Un cop revisades aquestes temàtiques, arriba el moment de començar a afrontar-les.

Heu anunciat un estímul de la FP. Què cal fer més enllà de tenir un centre dedicat exclusivament a aquest tipus de formació?

– Aquest any comença un nou grau mig de cuina i gastronomia. Amb això no hi ha prou. Tenim una bona FP però hi ha una franja vinculada a la química que ens agradaria tenir. El Consell Comarcal té un estudi recent sobre l’impacte de la FP al Vallès Occidental. D’altra banda, el govern té el compromís de tirar endavant més graus a Sant Cugat. És una cosa que s’ha de veure en clau local i comarcal.

Per què cal algun grau vinculat a la química?

– La regidoria d’Empresa i la d’Educació estem en fase d’estudi. Agafem l’estudi del Consell Comarcal i parlem amb el món empresarial. Elena Vila [tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Ocupació i Empresa] intenta esbrinar quines necessitats hi ha des de la perspectiva de les empreses. En qualsevol cas, el Departament ens acceptarà les propostes si és una necessitat comarcal i no només local.

Un dels motius pel qual es va fer el nou Leonardo da Vinci és que l’edifici estava vell. En canvi, s’ha deixat la FP allà...

– S’han fet actuacions a l’edifici i se n’han de fer més. El Departament n’està disposat. Té l’obligació de condicionar-lo el millor possible. És un edifici del qual es pot treure molt rendiment.

Parlem de primària i secundària. Cada any tenim un debat sobre les places disponibles. Teniu previst demanar una tretzena escola pública?

– No en aquests moments. Les dades no ens indiquen que hi hagi d’haver una escola nova. És cert que tenim grups nombrosos i per això busquem alternatives. Però per planificar cal mirar per baix –infantil– i aquí no se’ns indica que hi hagi aquesta necessitat. Tenim més necessitat d’ajustar cursos de primària per abaixar ràtios que no d’iniciar una nova escola.

Durant els darrers anys hi ha hagut cursos bolet. Enguany s’incorpora una mena de crus bolet a primària al Ciutat d’Alba...

– No m’agrada el nom bolet. He estat directora d’escola i he tingut més grups perquè la necessitat del guió ho requeria. Aquests grups s’han d’entomar i integrar amb l’alegria de rebaixar ràtios. Per això han de tenir un funcionament correcte amb totes les dotacions. Amb això sí ens hi hem ficat, demanant-ho al Departament.

Però les escoles es dissenyen normalment per acollir dues línies i, de sobte, se’ls incorpora un grup.

– Els centres estan preparats per acollir incondicionalment l’alumnat que tenen. És veritat que en alguns moments pot crear una distorsió però han de ser prou flexibles per adaptar-s’hi. No és la mesura ideal però ens ajuda provisionalment.

S’afegeix un curs a primària al Ciutat d’Alba mentre la Mirada és de tres línies i la Floresta d’una.

– Per a mi és una riquesa. Les escoles no han de ser uniformes. Per què una escola ha de ser millor o pitjor per tenir una, dues o tres línies? El context, el barri, també ens permet definir cada centre.

Sobre a zonificació escolar, fa anys la Coordinadora d’AFA demanava una zonificació dinàmica. Ara, amb la nova junta, estudien opcions. El curs passat vam tenir l’alerta de la comunitat educativa per si tot Sant Cugat esdevenia zona única. Quina és l’aposta del govern?

– L’any passat es va fer un estudi exhaustiu i al Consell Escolar Municipal (CEM) es va acordar mantenir dues zones durant dos cursos. En tot cas, pot haver alguna petita modificació en les adscripcions als centres de secundària. Aquest any ha anat tot bé. Veurem com va l’any que ve i al següent mirarem si cal reajustar-ho. Intentem treballar de la mà de la comunitat educativa.

Parlem de reivindicacions. A la Floresta fa quasi una dècada que demanen un camí escolar segur.

– Tenen tota la raó. Cal treballar més a fons els camins escolars. Hem recollit les preocupacions dels centres i és una de les nostres prioritats. Però no tot es pot fer d’avui per demà. A més, és un tema transversal que afecta a més d’una àrea de l’Ajuntament. Hem de trobar-nos amb totes les àrees, amb les direccions dels centres i amb les associacions de famílies.

El Consell de Barri de les Planes va aconseguir el compromís polític de mantenir el transport escolar perquè els infants del barri puguin desplaçar-se a l’escola de la Floresta. Es manté el compromís?

– Sí.

També en quant a mobilitat, en l’acte d’inici del curs escolar l’alcaldessa va dir que s’està perfilant la solució per a l’entorn del Ciutat d’Alba. Quan es farà efectiva?

– És un tema que també va lligat als camins escolars segurs. Tant de bo però no crec que ho puguem tenir abans de començar el curs.

La Mirada segueix sense tenir el nou edifici. Quin calendari preveieu?

– Treballem perquè el curs 2021-22 comenci al nou edifici. En aquests moments revisem el projecte per donar-hi la llum verda.

I el mentrestant? Hem vist en els cursos anteriors que hi ha hagut problemes d’espais, amb el clar exemple del pati.

 

– Aquest curs el pati proporcionalment és més gran tot i haver afegit un mòdul nou. Per al curs vinent també estudiarem com organitzar-ho.

En quant a l’esport escolar hi havia la proposta que les AMPA/AFA poguessin acordar extraescolars directament amb les entitats sense passar per l’Oficina Municipal d’Esports per a Tothom (OMET). Com queda aquest assumpte?

– Estem estudiant-ho amb la regidoria d’Esports. No m’agradaria trepitjar la regidora així que esperaré un temps a explicar-ho.

S’han fet totes les obres de manteniment previstes per a aquest estiu?

– Queda algun petit detall que no afecta al funcionament dels centres.

A l’acte d’inici de curs es va fer èmfasi en les propostes de renovació pedagògica i es va parlar específicament de l’Educació 360, que suposa un canvi de la concepció del temps lectiu. L’Ajuntament té alguna proposta concreta en aquest sentit? Acompanyament a centres, projectes propis..?

– L’Ajuntament està adherit a la proposta llençada per la Diputació i la Fundació Jaume Bofill. L’escola Pi d’en Xandri ha presentat un projecte i se li fa acompanyament. Ara no tenim propostes concretes perquè ha passat poc temps des que ens hi vam adherir. És un tema interessant conceptualment ja que ve a dir que l’educació no es dona només als centres sinó que tota la societat en té una certa responsabilitat. Hem d’exigir que l’educació sigui de qualitat, tant en les extraescolars, educació en el lleure... També hi ha l’altra pota que té a veure amb l’horari. És un debat molt interessant.

Part de la comunitat educativa es pregunta com poden afectar aquests canvis a l’accessibilitat a una educació completa per part de famílies amb pocs recursos.

– Sempre defensaré un horari possible per a les famílies. Potser és una mirada molt personal però no crec amb les jornades intensives. Si la societat no fa un canvi molt important a nivell global, aquest serà el meu posicionament, el que no vol dir que concebem les escoles com guarderies. L’infant, a més, ha de tenir hores esponjades a les escoles. No pot tenir-ho tot concentrat amb poques pauses. Em posaré sempre al costat del més feble.

Amb la voluntat de renovació pedagògica, al curs 2016-17 l’Ajuntament i diverses escoles de la ciutat es van adherir a Escola Nova 21. Passat aquest temps, quina valoració en feu?

– Molt positiva perquè és un projecte que remou. Apostem per una innovació pensada i real als centres. El Departament ha fet el pas per liderar el projecte i nosaltres hi seguirem implicats.

Quan va sortir el projecte algunes veus de sindicats i de la comunitat educativa eren reticents perquè consideraven que, si només s’adherien algunes escoles, es tindria la percepció que unes escoles públiques eren proactives i innovadores i d’altres no. En conseqüència, temien, es fomentaria una competició entre centres públics.

– No és ben bé així. Hi ha escoles que s’impliquen en alguns projectes però no poden assumir-ne d’altres. No és cert que les escoles que no s’han adherit a Escola Nova 21 no innoven, m’hi nego en rotund. No es tracta d’innovar perquè sí sinó per millorar l’educació.

Quan es va començar a parlar de la dotzena escola va néixer el Col·lectiu Escola Viva que demanava un centre públic d’aquestes característiques. Teniu alguna previsió en aquest sentit?

– Només puc dir que m’hi sento molt identificada perquè he estat directora i fundadora d’una escola viva. És una experiència interessantíssima que no menysprea cap altre model educatiu. Els centres tenen autonomia de centre i, per tant, cada centre té el seu projecte amb què s’ha de sentir còmode. Es pot viure i aprendre des de molts models i metodologies.

Fridays for Future va demanar a l’acte d’inici de curs més accions formatives i d’estalvi als centres educatius en el marc d’una emergència climàtica que l’Ajuntament declararà en breus. Què pot fer el consistori i què demaneu als centres?

– No partim de zero. Hi ha moltes accions importants que es fan des de fa anys. Intentarem millorar-les i que hi hagi més consciència. Les escoles són una illa on s’és més cívic, per això cal implicar les famílies i la societat. Més que demanar als centres, diria quines complicitats podem establir per millorar. Amb la comissionada per l’emergència climàtica [Alba Gordó] ja hem començat a filar algunes propostes.

Quines?

– De moment puc explicar que ens sumem al projecte Labdoo. De fet, Sant Cugat és una ciutat Labdoo des del 2017 arran de l’aprovació d’una moció de la qual s’ha fet poca cosa. Reprenem el projecte, que es tracta de recollir ordinadors portàtils i tauletes en desús, netejar-los, posar-los programari lliure i enviar-los a escoles. És una ONG autogestionada i sense diners, és a dir, hi ha punts de recollida, gent que voluntàriament arregla els aparells i altres persones que aprofitant viatges els porten a altres països. Com a Ajuntament podem ajudar a la dinamització i animar a la ciutadania a implicar-s’hi. Ho presentarem a l’octubre.

Acabem amb el temps de migdia. Tant en l’acord marc com en la proposta de decret, el posicionament del món local va estar clau per buscar un acord per definir aquesta franja horària a tot el país. Ara tant SOS Menjadors Escolars com la Federació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) estan a l’espera de veure com queda la llei de Contractació de Serveis a les Persones, que obre la porta a la licitació d’aquest espai. Quin posicionament teniu com a govern?

– És un tema que fa anys que s’intenta abordar però no hi ha acord. Opinarem en el moment que es torni a posar sobre la taula. Ho farem amb una mirada clara: aconseguir que el servei sigui el més educatiu i el millor possible. Ens agradaria que hi hagués un acord de la comunitat educativa.

Fins que no hi hagi la proposta definitiva, que segons Jesús Viñas, director dels serveis territorials, podria ser a finals d’aquest mes o a principis del següent, no direu res?

– Ara mateix aquest assumpte a Sant Cugat està ben resolt.

I un canvi legislatiu pot afectar-li...

– Ja ens hi posarem.

Notícies relacionades