Pere Soler: “El PSC té tres objectius: augmentar el vot, assolir l’alcaldia i tenir representació més enllà de Sant Cugat”

Fotos: Jordi Pascual

Regidor del PSC des del 2011, portaveu del grup municipal des de finals d’aquell mandat i ara tinent d’alcaldia, Pere Soler combina diverses responsabilitats com ara la de conseller comarcal o el seu lloc de feina a l’Àrea Metropolitana. Després de la renovació de l’executiva de l’agrupació socialista local, seguirà compaginant tots aquests càrrecs amb el de primer secretari local però des d’ara amb una executiva amb moltes cares noves. En aquesta entrevista explica quina relació té l’agrupació amb el grup municipal i el govern, quins reptes es marquen així com el seu futur polític.

Només hi va haver la teva candidatura per ser primer secretari. Esteu tots d’acord o la gent que no ho està va marxar o no s’hi ha volgut posar?

– Quan em vaig presentar com a candidat ja vaig aconseguir l’aval de més del 60% de la militància. Els companys i companyes entenen que tal com hem fet les coses, era positiu seguir amb la feina. Sempre hi ha un percentatge de persones que no hi estan d’acord. S’ha mantingut. Cap sorpresa, gratificat pel suport.

Tinent d’alcaldia, primer secretari, feina... Es pot compaginar tanta cosa?

– I més! Conseller comarcal, portaveu comarcal, conseller a Promusa... Hi ha coses que no pots fer si no ets càrrec electe, com ser conseller comarcal, per exemple. Potser la pregunta hauria de ser si realment es pot compaginar el món laboral amb ser càrrec electe però ho estic portant força bé. Tinc responsabilitats laborals a l’AMB com a tècnic i, alhora, ho compagino amb la tinença d’alcaldia. Amb equips potents als dos llocs, es pot compaginar.

És bo que el primer secretari sigui un càrrec electe i més encara si és al govern?

– No hi ha cap model ideal. A la història del PSC hem tingut de tot, amb grups municipals sense vincle amb l’agrupació i executives amb càrrecs electes, com Jordi Menéndez, Salvador Gausa i Ferran Villaseñor. Des del meu punt de vista, és bo que hi hagi aquesta sinergia però el partit ha de tenir vida pròpia. Per això, més enllà dels tres membres electes que formem part de l’executiva, la resta són militants sense cap càrrec públic. No és el mateix estar a l’oposició que al govern. La vida de partit és més fàcil a l’oposició.

Com ha de ser la relació?

– Fluïda i crítica. El partit està format per persones que no només tenen preocupacions locals sinó que també tenen ganes de parlar de política nacional o d’Estat. En el partit es fa política a lo grande. Tenir l’enllaç al grup municipal va molt bé perquè hi ha coses que sense aquest encaix es desconeixen: el bosc de Volpelleres, l’anella verda, el tribut metropolità... Això permet tenir crítica i discrepància.

Com es gestiona la discrepància? No només és la crítica de l’agrupació, també és que les polítiques municipals vagin en la línia del pacte de govern.

– Aquí entra la persuasió i el consens. Formo part de l’executiva del PSC des de l’any 1999 i no recordo cap votació. És a dir, la clau és arribar a un consens. L’executiva pot pressionar en coses del dia a dia de la ciutat i el grup municipal ho ha d’entomar sabent equilibrar els interessos de partit i del pacte de govern. I això s’ha de portar parlant, comentant les discrepàncies amb els socis de govern.

El grup municipal ha aturat alguna iniciativa que anés en contra del pacte de govern? No diria aturar sinó que ens hem pogut explicat. S’entén que quan es tenen responsabilitats de govern no es pot anar amb el lliri a la mà com quan ets a l’oposició.

El gran punt de desacord de les forces del govern és l’eix nacional. L’agrupació hi ha pressionat?

– Com la majoria de la ciutadania, han entès el pacte. Al darrer Ple extraordinari, en què es va debatre una moció sobre la inhabilitació del president Torra, les altres dues forces del govern i l’agrupació van entendre que nosaltres tinguéssim una postura. Saben quin és el nostre posicionament. Però també podem parlar de coses d’àmbit domèstic.

Abans d’això. Hi ha coses com la pancarta...

– No és a l’Ajuntament tot i que és el mateix edifici.

I què és?

– La Policia Local. En qualsevol cas, algun dia haurem de retirar la pancarta, quan s’assoleixi una certa normalitat al país. Ens fa falta. La pancarta no ha estat una discrepància, ho hagués estat si s’hagués mantingut a l’entrada principal. A més, es va despenjar un temps per motius de seguretat i després per pintar.

Quines són les discrepàncies domèstiques?

– El funcionament d’algun servei o altres qüestions. Són discrepàncies dins d’aquestes quatre parets [l’entrevista està feta a l’Ajuntament]. Hem de buscar el consens. Som tres forces polítiques que sabem que no es tracta de guanyar o perdre entre nosaltres, sinó de fer guanyar la ciutadania. Per això mai portarem res al Ple sobre la gestió municipal si no estem els tres d’acord.

Quina capacitat d’incidència teniu sobre regidories que no són vostres i viceversa?

– Fem reunions setmanals entre les forces polítiques i de tot l’equip de govern. No només surten discrepàncies, també iniciatives i propostes bones. La transparència i el respecte són màxims entre les àrees.

Heu presentat a la militància un informe de gestió dels darrers tres anys. Què recull?

– El ressorgir d’una força política malmesa, que venia dels pitjors resultats de la seva història però amb molt bona feina durant els darrers quatre anys, que va mantenir el pols de l’activitat política... Aquesta feina ens ha donat bons resultats però no només això perquè els partits a nivell local patim molt el desgast i la riquesa de l’onada a nivell nacional o d’Estat. Pesa molt més què diguin els nostres representants a TV3, TVE o la Sexta que la feina local, que igualment té una certa visibilització i serveix per dir que seguim treballant.

El partit ha reconegut la nostra feina perquè durant els darrers tres anys han vingut moltes personalitats: senadors, diputats, el primer secretari, històrics del partit... Hem debatut de temes que ens preocupen molt com la gestió subrogada, la violència masclista, el feminisme, la socialdemocràcia, el socialisme, la Guerra Civil... També hem tingut la sort de gaudir de la Maria Dolors Renau, que va ser una escola, i del Santi Guillén.

Dos referents que van marxar en massa poc temps...

– Vam patir una escapçada de la generació dels 80. Se’ns van morir sis companys! I clar, la mort de Maria Dolors Renau ens va fer molt mal perquè estava molt implicada i vam aprendre molt d’ella.

Sectorials de feminisme, habitatge, polítiques econòmiques... Què s’ha tingut en compte per crear la nova executiva?

– Les persones per sobre de les àrees. Teníem clar que havíem de fer una renovació però sense depreciar el que teníem fins ara. Vaig oferir la continuïtat de totes les persones que volguessin seguir a l’executiva. Només dos companys van decidir no continuar.

Vincenç Sanfrancisco i Sandra Tirado, persones que tenien pes a nivell local.

– Sí, ho van deixar per qüestions personals. La Sandra perquè ara viu a Barcelona i el Vicenç perquè totes les persones necessitem airejar-nos. Els vaig dir que si continuaven regiraríem les responsabilitats però van preferir deixar-ho. Crec que havíem de donar un tomb perquè no ens podíem estancar. Renovar idees, pensament i manera de fer. Per això s’han incorporat set companys nous, més que els que repetim.

Tenint en compte el perfil de cadascú i no la necessitat de tenir una sectorial d’un tema concret?

– Exacte. Això fa que hi hagi alguns temes que no estan reflectits però això no significa que no hi treballem, ja trobarem l’encaix! Això de les sectorials està sobrevalorat perquè han de tenir un embrió. Si pretens mantenir una sectorial artificialment, morirà. Hi ha d’haver la inquietud per començar a treballar. De fet, més que sectorial són grups preocupats per temes concrets.

Com es relaciona l’executiva amb les joventuts?

– Des del respecte i l’aportació. Ara el primer secretari és el Pere Soler [el seu fill]. A l’executiva hi ha tres membres nats: el president de l’assemblea, el primer secretari de les joventuts i els membres que formen part de l’executiva de la federació. El darrer càrrec [no és de les joventuts] és el Josep Lluís Salazar, que alhora coliderarà els temes relacionats amb medi ambient amb la companya Margarida Vila. Salazar també s’encarregarà de la coordinació del grup de Valldoreix.

L’única vocal que teniu a Valldoreix, Susanna Casta, és independent. Com s’hi relaciona el partit?

– L’EMD de Valldoreix té les seves dinàmiques. Amb la Susanna tenim molt bona relació perquè participa a les reunions setmanals del grup municipal. Li donem suport. A l’agrupació l’enllaç és Salazar perquè ella no és militant. Igualment, hi ha un grup de treball de Valldoreix on hi són els dos. És on es dirimeixen els interessos de la vila, és com una sectorial territorial.

Quan vau renovar l’executiva dèieu que era una forma de donar un nou impuls. S’havia perdut força?

– Estàvem impulsats però havíem de seguir impulsant. Incorporar gent aporta noves visions i més energia. Obrir el ventall.

Quins reptes té aquest nou impuls?

– Vaig presentar un document polític amb dos eixos: treball intern i extern. De portes endins hem de consolidar l’agrupació, créixer, fer una bona campanya, dinamitzar l’agrupació i fer que tingui més pes al socialisme comarcal i català. Podem exportar talent. De portes enfora hem d’intentar assolir tres objectius: l’augment de vot i de presència al consistori, assolir l’alcaldia i tenir representació institucional més enllà de Sant Cugat, és a dir, tenir algun company o companya al Parlament o al Congrés.

Ja vau créixer molt!

– Però ens hem de marcar reptes. Ningú em creia quan deia que seríem decisius per fer un canvi de govern i ho vam ser. Ho seguirem sent i amb un paper més notori.

Et postules com a candidat?

– La intenció és tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia. Dependrà de les primàries però tot està sotmès a la pandèmia. Espero que llavors ja no sigui cap condicionant perquè ara, per renovar l’executiva, ens van dir que presentéssim llistes però no féssim primàries per evitar la propagació del virus.

Notícies relacionades