Pere Soler: “Amb aquest atur tan baix podem fer un projecte de reinserció per a cadascuna de les persones desocupades”

Fotos: Jordi Pascual

El PSC arriba a les municipals amb l’expectativa de créixer en nombre de representants. Els resultats de les generals reforcen aquesta possibilitat tot i que influenciades per un context estatal difícilment traslladable a Sant Cugat. Pere Soler repeteix de cap de llista després d’un mandat marcat pel pacte de govern amb PDECAT-Demòcrates, que va durar menys d’un any davant les diferències en l’eix nacional. En aquesta entrevista Soler parla de com arriben els socialistes als comicis així com de la proposta política per als propers quatre anys.

Aquesta és la quarta entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

El PSC ha passat de tenir les dues primeres alcaldies de la democràcia a un únic regidor. Què ha fallat?

– La política és cíclica. El PSC ha tingut molta responsabilitat de govern perquè també hem tingut dues presidències de l’EMD de Valldoreix. Als principis de la democràcia hi havia una ebullició de la participació política. El nostre primer eslògan de campanya va ser “entra amb nosaltres als ajuntaments”. El PSC és un partit municipalista amb molta tradició.

A mesura que la gent es fa gran, incorpora un tarannà conservador. Alhora, la nostra ciutat ha crescut molt, el que provoca que no tinguem una estabilitat poblacional. A cada elecció tenim una nova fornada de votants. Els nous veïns tenen unes expectatives de la ciutat: s’hi viu bé, és una ciutat verda i tranquil·la... És gent que treballa fora i compra a fora. La integració és possible quan la família creix i portes els nens a l’escola, t’apuntes a una entitat... Per tenir un sentiment de pertinença han de passar 6 anys tranquil·lament.

Amb tot això vull dir que fins que no tinguem una estabilitat poblacional les forces polítiques que hem tingut representació tampoc tindrem estabilitat. És el que li va passar a ERC fa dos mandats. Alhora, han irromput forces noves com Ciutadans i la CUP. Als socialistes se’ns ha vist com un partit de responsabilitat i a la vegada com els culpables de molts mals. Hem consolidat el projecte i la nostra aposta política ha estat constant durant la darrera dècada. Han pesat més peses extramunicipals que municipals.

Abans de les darreres eleccions també vau viure un moment de crisi: van marxar afiliats i vau perdre la seu històrica. Dieu que ja ho heu superat i que aspireu a treure un regidor més.

– O més encara. Aspirem a sumar 2, 3 o 4 regidors posicionant-nos com una força verdadera. És cert que vam viure moments convulsos però després de la tempesta sempre ve la calma. La crisi venia afavorida per factors externs com la crisi institucional. Algunes persones es van sentir fora del vaixell socialista i vam marxar. El problema no és que marxi gent sinó que la gent que marxa portés el timó fins el moment. A partir d’aquell moment un equip de companys vam tirar del carro i vam aconseguir reorganitzar el PSC, comptant tant amb persones fundacionals com noves incorporacions. Ara vivim un bon moment. Hem hagut de fer una neteja de cens perquè el teníem per a actualitzar.

Teniu algun objectiu?

– 3 o 4 regidors.

Aquest mandat vau tancar un pacte de govern que no va arribar a un any de durada i que va tenir diverses crítiques. Una d’elles va arribar només signar-se l’acord ja que ERC-MES va donar per trencat l’acord pressupostari que mantenia amb PDECAT-Demòcrates. Això inhabilita qualsevol hipotètic pacte amb ERC-MES?

– No, no li donaria més voltes. Això va sortir com un petit atac de banyes. Nosaltres vam fer dos pactes. Al primer, al de pressupost, el primer punt era respectar l’acord d’estabilitat pressupostària entre ERC-MES i PDECAT-Demòcrates perquè recollia polítiques d’esquerres. Fruit del pacte de pressupostos va sortir la possibilitat d’entrar al govern. En aquell moment es van teixir unes complicitats amb el govern i vam veure que ens hi podíem entendre per desenvolupar el que recollien els dos pactes pressupostaris.

El pacte d’ERC-MES no deia que fos exclusiu. Va ser la sortida endavant que van tenir per trencar amb el PDECAT-Demòcrates. Se’ls va desmuntar el gran acord de forces independentistes i es va agafar a aquest ferro roent. Quan vaig preguntar si el nostre pacte trencava amb el d’ERC-MES tant Mercè Conesa com Damià Calvet van dir que no.

Per tant, mirant al futur, tot això no implica no poder pactar amb ERC-MES?

– Clar que no. A més, la picabaralla no va ser amb el PSC sinó amb el PDECAT-Demòcrates. Com a PSC, a l’equip de govern vam rebre moltes crítiques injustes per part de diverses forces. Hem de mirar al futur i teixir complicitats.

Al febrer del 2018, quan estàveu disposats a tornar a pactar, vas dir que et mostraves satisfet pel grau de compliment de l’acord. Posteriorment t’has mostrat més crític. Vist amb perspectiva, què en penses ara?

– Era un pacte per acabar el mandat. Estàvem satisfets perquè vam implementar polítiques des del i govern i perquè vam rebre el compromís de Mercè Conesa per seguir desenvolupant els acords. Després va venir el recanvi de Mercè per l’actual alcaldessa, la marxa de Calvet... No només es va trencar el pacte entre el PSC i el govern sinó que hi va haver una ruptura de projectes.

Per tant, el moment clau és el canvi d’alcaldia?

– Diria que sí. Va ser el moment més convuls que travessava el país amb el processament dels polítics d’ERC i Junts per Catalunya. La nova fornada al govern ha demostrat un canvi de política. La ciutat ho ha percebut com a dolent.

Fins a quin punt la ruptura va ser per una qüestió interna i fins a quin era per pressions externes com els càntics a favor del trencament de l’acord a les manifestacions independentistes?

– Tot va influir. Nosaltres ens vam conjurar per acabar el mandat sabent que hi hauria molta pressió. Per això inicialment no vam trencar el pacte sinó que el vam deixar en suspensió esperant per veure si en dos o tres mesos tot es tranquil·litzava. Quan vam començar a parlar-ne vam veure que seria impossible reincorporar-nos al govern i vam decidir trencar l’acord del tot, perquè a més havíem d’afrontar una campanya electoral. Ells, a més, es van trobar amb la marxa de Conesa i Damià.

Al juliol del 2001, a propòsit del debat sobre la col·locació de pancartes a la via pública i la permissivitat o no en funció de l’entitat, vas escriure al Diari de Sant Cugat: “Aquest govern ha començat a agafar tics autoritaris o de pensament únic encomanats molt possiblement pel seu company de camí (PP) en aquesta tascar de governar una ciutat pel que respecta a la llibertat d’expressió”. El govern actual n’és hereu. Creus que encara passa el mateix?

– Crec que sí. Hi ha un caire arbitrari i ho hem patit precisament ara que el PSC ha celebrat els 40 anys. Hem estat un punt de mira. Si no haguéssim demanat permís ens hagués caigut la del pulpo. Alhora, els equipaments i espais públics han de ser de tots. Ara bé, el PSC no entrarà en una guerra de banderes ni de pancartes. Respectem la llibertat d’expressió i la solidaritat amb les persones empresonades però creiem que això no s’ha de fer en equipaments públics.

Ara és l’independentisme qui es beneficia d’aquesta arbitrarietat?

– Entenc que sí però tampoc faré una denúncia pública ni faré bandera. Ho batallaré on ho hagi de fer. Al PSC ens han marcat les seus diverses vegades per simplement defensar el diàleg i el pacte. Hi ha hagut gent que, amb pensament únic i ratllant el racisme i la xenofòbia, considera que el PSC ha de tenir un tractament diferent. Ho denunciarem però sense fer-ne un gra massa per no donar-los protagonisme.

Aquesta mateixa seu, quan hi portàvem 15 dies instal·lats, ens van pintar la façana de la finca. Els veïns no tenen la culpa. Voluntàriament els hi vam repintar la porta i vam eliminar les senyals de la façana. No era la nostra responsabilitat però ho vam fer per veïnatge.

Per què no hi ha hagut pacte amb Units per Avançar?

– Ells s’han vist amb força suficient per treure representació a la ciutat. Nosaltres vam posar totes les cartes sobre la taula, tenint en compte que la coalició de les catalanes va funcionar a la ciutat. Volíem treballar sobre la base del catalanisme no independentista. Nosaltres som catalanistes federalistes i ells són confederalistes i amb una òptica més conservadora perquè recullen l’esperit d’Unió. Considerem que les persones que tenien aquesta ideologia es podien sentir còmodes en una coalició però elles han volgut intentar una aventura pel seu costat. Els hi desitjo tota la sort del món però crec que encara no estaven preparats per fer una candidatura pròpia. També puc dir que hem parlat amb altres forces polítiques que avui estan publicades al BOE.

Quines?

– No ho diré.

Parlem de propostes. Un dels eixos que destaqueu al vostre programa és l’ocupació. No ha estat un dels grans temes de debat del mandat i, de fet, tenim un atur baix. Què més s’hi pot fer?

– Tenim dos tipus d’atur: l’estructural, amb dificultats perquè la gent es reincorpori i per al qual caldran prestacions de serveis socials, i l’estacional, per al qual s’han de posar eines per a la reinserció. Són persones amb un alt nivell qualificatiu. Necessiten que la reinserció tingui aquest nivell.

Creiem que no estàvem aprofitant les eines que ens donaven altres administracions per tirar endavant les apostes per l’ocupació. Per exemple, no teníem aules de formació homologades i, per tant, l’Ajuntament no podia fer formació. Ara s’ha fet el projecte de la Casa de la Feina i la planificació de serveis. També cal treballar amb xarxa amb ciutats de l’entorn per fer una agrupació de municipis per fer un consell territorial del SOC.

Hem treballat per la dignificació laboral amb l’impuls d’un salari mínim de referència per a Sant Cugat, superior al de l’entorn perquè la nostra ciutat és més cara per viure-hi i que l’Ajuntament ha de complir en contractacions i subcontractacions. Vam posar les bases per un pacte local per a l’ocupació amb la participació de sindicats, la patronal, l’associació d’empresaris, administracions –també l’EMD–...

Hi ha recorregut a fer. Mentre hi hagi una sola persona desocupada a la nostra ciutat, hi ha un problema perquè hi ha vulnerabilitat econòmica i social. La feina és bàsica per al desenvolupament com a persona.

Heu pogut implementar algunes polítiques però no totes. És una qüestió de temps?

– Sí. Un dels reptes era reorganitzar l’àrea d’ocupació. Recordo que al Ple un company de l’oposició va denunciar que a la borsa de treball s’oferien feines per sota del salari de referència. Hem de ser els garants que tot això se solucioni i tiri endavant. Una de les coses que em van dir els treballadors en una reunió és que era la primera vegada que estaven tots plegats; doncs cal fer-ho un cop a l’any com a mínim per així tenir constància de què treballa cadascú.

En aquell moment teníem un atur molt baix i els vaig dir que havíem de saber nom i cognoms i tenir una fitxa de cada persona desocupada. Amb aquest nombre tan baix ens podem permetre el luxe de fer un projecte de reinserció per a cadascuna de les persones desocupades.

Saps que això ho va dir quasi literalment Carmela Fortuny en l’acte de presentació de la seva candidatura?

– I a la presentació de la Casa de la Feina. Li ho vaig dir i m’ho van recordar treballadores del servei d’ocupació. Són paraules meves que vaig dir només va entrar la nova directora de promoció econòmica. Em va dir que tenia raó. M’ha robat les paraules però no passa res. [Riu]

Bé, ja hi ha un punt per a un possible acord!

– S’haurien de veure propostes programàtiques i de responsabilitat. Ens costaria molt que el mateix equip que ens ha fet fora ara ens tendeixi la mà.

El segon dels eixos principals del vostre programa és l’habitatge. Tenim una ciutat quasi acabada. Queda poc marge de maniobra. Què es pot fer?

– No és cert del tot. És cert que tenim la ciutat quasi acabada però queden moltes parcel·les, algunes d’equipaments que es podria fer habitatge dotacional, d’altres cedides com la de les carpes de la carretera de Rubí, algunes amb l’IMPSOL a la Floresta, la nova centralitat de Valldoreix... Per què demanem habitatge públic que no trenqui amb l’entorn?

La solució és construcció de promocions de protecció oficial?

 

– Públiques i de lloguer. Al 2003 vaig anar al consell d’administració de Promusa com a representant del PSC. Des de llavors que defensem HPO públic i de lloguer. No volem la despatrimonialització del nostre sòl.

Tenim un percentatge d’HPO molt baix. Realment es podrà incidir en el preu de mercat?

– Potser no. Hem fet un estudi que ens diu que hauríem de construir entre 5.000 i 10.000 habitatges per incidir en la baixada del preu de lloguer. Com a mínim hem de tenir la capacitat d’evitar que la gent marxi.

Repassem algunes polítiques d’habitatge d’aquest mandat. Petició a les promotores per cedir un 30% de les noves promocions en sòl urbà consolidat per tenir habitatge de protecció oficial privat.

– Ens sembla bé, és una bona mesura. Creiem que apostar pel 50%, com va proposar ERC, és passar-se una mica. Veiem el problema del calendari, per la pressió i judicialització per part de lobbies. Tampoc sabem com podria acabar el camí judicial. Per una altra banda també hauríem de treballar de la mà d’entitats privades per tenir habitatge protegit.

Pla d’Acció de Promusa.

– No el veiem desencertat tot i que té algun biaix. Parteix d’una diagnosi incorrecta, sobretot pel que fa a la necessitat però no el veiem desproporcionat. Ens falta una gran escletxa: veure com altres operadors d’habitatge públic poden incidir a Sant Cugat.

L’Observatori Local de l’Habitatge.

– Li queda molt camí per recórrer. Es queda curt i la diagnosi ha d’introduir una vessant més social.

Índex de referència del preu del lloguer.

– A Sant Cugat és alt. Com a índex, si no hi ha una mesura sancionadora no és més que una referència.

Sancionadora o bonificadora?

– Les dues. Pots bonificar qui s’aculli i sancionar qui no, sobretot en determinats nuclis.

Taula local d’habitatge.

– Ha començat a caminar en mal moment, tard i en època electoral. El govern s’ho ha agafat com una forma de dir que fa coses en matèria d’habitatge. Que el Sindicat de Llogaters s’hagi aixecat de la taula n’és un indicador. El nostre grup municipal s’ha vist poc cridat a participar.

Els serveis socials estan sabent atendre tots els casos d’exclusió?

– Crec que volen arribar a tot i no poden, sense posar en dubte els seus professionals. No hem de fer una política assistencial sinó aconseguir que les persones puguin tenir un projecte de vida. Per això donem importància a l’ocupació. Si invertim en els projectes de vida des de l’ocupació segurament podrem treure un profit.

Cal repensar Promusa?

– Si ha de ser una empresa de serveis, sí. Amb el nostre primer alcalde, Àngel Casas, teníem un projecte perquè Promusa fos una prestadora de serveis i de benestar per als santcugatencs, casat amb el medi ambient i la sostenibilitat. Promusa ha arranjat carrers, ha urbanitzar, ha construït pisos, locals comercials i gestiona les zones blaves i les àrees verdes. Hem d’intentar que també sigui la subministradora d’energia creada a Sant Cugat aprofitant els sostres de la ciutat i la biomassa que prengui la matèria dels boscos de l’entorn.

El tercer eix principal del vostre programa és la mobilitat. Què cal fer?

– És un dels principals problemes de la ciutat i, per tant, hem de reorganitzar el transport públic amb una xarxa d’autobusos funcional. Una de les nostres grans propostes és fer una central d’autobusos a Coll Favà entre l’estació de Renfe i la de FGC de Volpelleres que esdevingués un pols modal d’intercanviador de transport. D’aquesta manera trauríem trànsit de zones com la plaça Lluís Millet i la rambla de Ribatallada. Aprofitant el final del contracte, posem-nos-hi.

La segona gran aposta, que ja s’ha començat a implementar, és el transport a demanda. Però no com a taxi col·lectiu. Ha de tenir connexió amb el centre i les estacions. També cal veure què fer amb el trànsit de les comunicacions amb el nostre entorn, com amb els municipis veïns o amb l’aeroport. S’ha de potenciar el transport sostenible i això passa per reorganitzar la ciutat per poder anar en bicicleta. Tenim reptes com la normativa per als patinets elèctrics o la reorganització del centre. Hi ha molta part escrita al Pla de Mobilitat.

El quart eix és la seguretat vinculada a l’increment de robatoris. La solució és policial o es pot anar més enllà?

– No exclusivament si et refereixes a l’increment del nombre d’agents. Sempre hem defensat un discurs de seguretat des de l’esquerra i no ens hi amaguem. Hem fet estudis que ens indiquen que en 10 anys hauríem de doblar les incorporacions perquè hi haurà jubilacions. Els nous policies necessitaran recursos i, per tant, cal incrementar la inversió. Volem crear un equip d’especialistes en matèria de seguretat per poder anar pels barris i la ciutat i informar els veïns de com millorar la seva seguretat. Només amb això ja fas prevenció i la gent se sent acompanyada.

Hi ha altres recursos dels quals se n’ha anat parlant com les càmeres, el reforçament de les tanques dels FGC, la neteja del sotabosc, l’increment de la policia de proximitat i la descentralització del servei... Podem agafar referències de l’entorn, com al Baix Llobregat on les policies de diversos municipis estan coordinades a través de dispositius mòbils i en contacte amb la població.

L’Ajuntament pot pagar l’increment de plantilla i d’inversions?

– Ho haurem de fer perquè la plantilla està mal dimensionada a nivell numèric i qualitatiu. Amb els mateixos recursos es poden fer coses diferent. Fa pocs plens el govern va explicar que s’ha reorganitzat la policia per tenir més presència al carrer, per exemple. Hem de ser agosarats i explicar que cal incrementar els pressupostos.

Parlem d’altres temes clau del mandat. Peticions de més transparència, indicis de corrupció i sentència del cas Palau. Què pot fer l’Ajuntament perquè no torni a passar una cosa així?

– Als països nòrdics tenen tres nivells d’inspecció. Quan vols que les coses es facin bé, hi ha control a diferents nivells. També tenim un problema, la confusió d’irregularitat amb corrupció. De vegades es dona a entendre que algú s’ha beneficiat d’una irregularitat i, per tant, seria corrupció.

Això ha passat a Sant Cugat?

– Un exemple és el contracte de comunicació, que el govern ha decidit suspendre perquè l’Autoritat de la Competència ha dit que hi havia tres punts incorrectes en el contracte. Creiem que ha estat una errada tècnica en el plec de condicions. El més greu és que hagi passat per la secretaria general i no s’hagi detectat. Es pot sospitar que hi ha una mà negra però el contracte s’hagués pogut fer bé i no hagués passat res. De tant en tant es detecten errades materials que s’han hagut de solucionar.

A la llista incorporeu l’excoordinador de la Plataforma de Pensionistes, Paco López. Feu pròpies les peticions locals del col·lectiu?

– Ja vam dir que sí tot sabent que hi ha algunes que són d’execució difícil a nivell local. El PSC i el govern de Pedro Sánchez hem fet un esforç per garantir les pensions. Hem d’anar un pas més enllà i buscar els pensionistes que per ells sols no són capaços d’anar a buscar els serveis. I hi ha altres mesures, com un pla d’ascensors que detecti els edificis envellits i que necessiten suport de l’administració per instal·lar ascensors.

Parlem de la distribució territorial. La Floresta ha de tenir un Consell del Poble que serveixi per caminar cap a una EMD?

– D’entrada no. Respectem el moviment però la reivindicació és fruit d’una mala política de descentralització dels serveis i recursos de l’Ajuntament. No creiem en els Consells de Barri tal com són ara. Apostem per Consells de Districte que funcionin. L’anhel de la Floresta és respectable però amb una bona descentralització avui dia no demanarien una EMD.

Vallpineda i Bellaterra s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– Tampoc. Són situacions diferents entre elles. Vallpineda, de fet, vol annexionar-se a la Floresta. Bellaterra, suposo que per sociologia i nivell de renda. Tot allò que sigui incrementar la població amb nuclis i urbanitzacions serà incrementar la despesa. Els barris han de ser conscients dels recursos que s’hi destinen. A les Planes, que sempre reivindica més inversions, en els darrers 10 anys s’han gastat molt milions amb el Pla de Barris i les apostes de l’Ajuntament. Estaria bé donar a conèixer quina aportació neta fa cada barri i què reben a canvi en forma de serveis.

Coneixes les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis proposades per la Xarxa d’Economia Solidària?

– Conec el document des de la meva vessant professional. Desconec la concreció de cada mesura.

N’hi ha una concreta que és interessant per a Sant Cugat perquè proposa que serveis bàsics, com l’abastament d’aigua del qual se’ns acaba el contracte, han de tenir una gestió pública amb participació comunitària. Què en penses?

– He tingut l’ocasió de visitar els companys de Terrassa per conèixer el procés que han seguit per a la municipalització de l’aigua. El procés és molt complex. Una gestió pública no necessàriament és més rendible a nivell econòmic ni social. No descartem la col·laboració publicoprivada ni la subcontractació. Ens podríem trobar que amb la remunicipalització hi hagi despeses afegides que siguin difícilment amortitzables en un període de temps raonable i que, fins i tot després de l’amortització, hi haguessin despeses que no poguéssim assumir. A Terrassa, la gestió pot semblar pública però al darrere hi ha serveis que s’han de seguir prestant com la lectura dels comptadors i que s’han hagut de subcontractar a la mateixa empresa que feia el subminsitrament.

Per exemple, per què vam poder municipalitzar el cobrament de les zones blaves? Perquè hi va haver un increment de les zones que ho feia possible. Però en un primer moment vam haver d’absorbir tots els treballadors de la subcontractació. La comissió per a l’estudi de la municipalització de l’aigua no ha fet prou feina i no sabem quant ens costaria. Fins que no tinguem tots els elements sobre la taula, no es pot saber què és millor.

Quan tindreu el programa definitiu?

– L’estem treballant i potser no el tanquem fins el darrer dia de campanya perquè rebem propostes a través de les xarxes i de companys del partit. El tenim al web peresoler.cat amb els grans blocs però com a document viu.

Notícies relacionades