Oposició unànime al decret de menjadors, quan la política escolta les escoles

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) havia començat a fer soroll sobre l’esborrany del decret de menjadors durant les darreres setmanes mentre la Coordinadora d’AFA de Sant Cugat mantenia un silenci imposat per la mancat d’unitat de criteri entre totes les AMPA/AFA del municipi. Va ser així com ICV-EUiA –els Comuns– va prendre la reivindicació i va començar a treballar una moció, que ràpidament va esdevenir conjunta amb la CUP-PC, força política que la va portar també a l’EMD de Valldoreix. Fins aquí, tot correcte. El pas perquè totes les forces polítiques, incloses les impulsores a la Generalitat i les més favorables al lliure-mercat, hagin acabat donant suport a una moció que rebutja la proposta del Departament d’Ensenyament és una història de lluita de les famílies.

L’organització d’algunes de les AMPAs/AFAs del municipi al voltant d’una plataforma de rebuig al decret (SOS Migdia), sumada a la preocupació generalitzada per gran part de les famílies, ha estat una pressió política important, amb la recollida de signatures i un rebombori via xarxes que ha tingut la seva traducció real amb un mar de famílies entrant a la sessió plenària del novembre esperant que totes les forces polítiques els donessin suport. I ho han aconseguit. Tothom, fins i tot el regidor no adscrit Dimitri Defranc que en la seva intervenció plantejava abstenir-se per no tenir tota la informació del punt, ha acabat votant a favor.

I la unanimitat, aquest cop, sap a victòria, com ho va sabre ara fa uns dos anys amb l’acord per demanar l’aturada de l’acord marc que també pretenia ficar mà al temps de migdia dels centres educatius. És una victòria perquè amb un govern de la Generalitat compartit per PDECAT i ERC i un conseller republicà, tots dos grups municipals podien veure’s condicionats per la lògica partidista. Però la mobilització arreu de Catalunya ha fet que el conseller Bargalló hagi recordat insistentment que, de moment, el document només és un esborrany i hagi apostat per una nova ronda de diàlegs amb la comunitat educativa per fer nous passos. Si fa un mes la FaPaC temia un tràmit exprés perquè de cara al curs vinent la contractació pública via concurs s’implementés en els menjadors escolars, ara el Departament d’Ensenyament no marca terminis i ha presentat un segon esborrany que encara té molts aspectes a debatre.

Les famílies organitzades han llegit un manifest a través de qui ha esdevingut la seva representant al Ple, Carola Alegre; un text en què repassen els punts bàsics de les seves preocupacions: la mercantilització del servei, que pugui entrar la línia freda d’aliments, que les AMPA/AFA no tinguin capacitat de decisió i no puguin gestionar el servei directament, que no es contempli el temps de migdia com part del projecte educatiu, que les ràtios entre monitors i alumnes sigui massa elevada, que manca l’acompanyament d’alumnes amb necessitats específiques i que no es plantegi un model alimentari basat en la dieta mediterrània.

Els dos grups proposants han lamentat els criteris economicistes del primer esborrany del Departament i temen que l’adaptació a les necessitats de cada centre és molt complicada mitjançant la contractació pública prevista a la llei, potser per això els socialistes directament han demanat un acord per canviar la llei de contractació i permetre excepcions com en el temps de migdia a les escoles. El segon partit de l’oposició, Ciutadans, ha fet un acurat repàs a la lluita de les famílies des de l’acord marc i el regidor no adscrit Xavier Cortés (Units per Avançar) ha desitjat que el rebuig des de la comunitat educativa i diverses institucions serveixi per aturar el procediment encetat pel govern català. Només Álvaro Benejam, del PP, ha fet una afirmació inicialment dubtosa quan ha saltat en defensa del lliure mercat però al moment s’ha posicionat al costat de les famílies.

El torn compromès era per a PDECAT i ERC, però no han tingut dificultats perquè amb la mobilització i l’estira i arronsa entre part de la comunitat educativa i el Departament sembla que tot es posa a lloc. Primer ha parlat Mireia Ingla (ERC-MES), companya de partit del conseller. Ha reconegut la feina de les famílies, ha celebrat l’augment de l’escolarització a l’ensenyament públic i ha instat les forces polítiques i la comunitat educativa a treballar conjuntament per ajustar alguns aspectes que el segon esborrany del decret encara no tanca al gust de tothom, com que ara per ara les AMPA/AFA no podrien tenir decisió ni gestió directa en el servei, un model d’èxit en la realitat santcugatenca que ha permès apostar per entitats del tercer sector, amb pes del projecte educatiu i aliments de proximitat.

Després ha estat el torn d’Esther Salat (PDECAT-Demòcrates), que ha agraït la tasca d’anàlisi feta per la Coordinadora d’AFA i totes aquelles AMPA/AFA que s’han animat a presentar propostes al decret, just el contrari que plantejava FaPaC si el Departament no s’asseia a negociar els eixos més bàsics de la seva reivindicació: gestió participada fins que no sigui totalment públcia, espai educatiu i menjar de proximitat. És per això que ha instant la comunitat educativa a seguir treballant per millorar les ràtios, la proposta de gestió i transparència i la capacitat de decisió del Consell Escolar de Centre i de les famílies. Després d’unes quantes interpel·lacions, l’alcaldessa, Carmela Fortuny, també ha reivindicat la recerca d’un consens.

SOS Migdia ha aconseguit l’èxit d’una unanimitat que no era fàcil perquè suposava posar d’acord vuit partits i un regidor no adscrit –tenint en compte que un dels regidors no adscrits es deu a Units per Avançar–. La reivindicació ha tingut toc festiu inclòs amb una concentració amb xocolatada a les portes del consistori que ha agrupat més d’una cinquantena de persones. Mentre les famílies celebren un doble èxit en qüestió d’una setmana –el suport a l’EMD de Valldoreix i a l’Ajuntament– miren de reüll el Departament d’Ensenyament i el conseller Bargalló ja que en les seves mans està escoltar el clam que va sorgint d’arreu del país per fer una actualització necessària de la normativa però que no suposi un pas enrere en els valors bàsics del temps de migdia.

Notícies relacionades