Mireia Ingla: “Si algú vol un canvi de govern, que voti ERC-MES”

Fotos: Jordi Pascual

La candidata d’ERC-MES, Mireia Ingla, explica com ha estat la conformació de la llista i la seva elecció com a alcaldable. En aquesta entrevista, a més, es fa un repàs a alguns dels eixos estratègics de la proposta política dels republicans, entre els quals ella mateixa destaca l’habitatge, i altres afers que han marcat el mandat i que molt possiblement tornaran amb força al Ple un cop passades les eleccions.

Aquesta és la vuitena entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Per què només hi va haver una precandidatura a les primàries?

– Es presenta qui vol i qui considera oportú.

Hi ha hagut debat en la constitució de la llista.

– Volíem fer una llista transversal que s’assembles el màxim possible a la ciutat i que aglutinés perfils diferents. És un model que l’apliquem a tots els àmbits, també ho hem vist a les generals. Ens permet arribar a més llocs i guanyar. L’acord amb MES ja el teníem molt consolidat perquè veníem del mandat anterior. Vam intentar fer negociacions amb algun altre espai que finalment no van fructificar. Per això vam fer una aturada a meitat del procés.

Quin altre espai?

– De l’entorn de Comuns i Podem. Al final això no ha reeixit.

Vau fer dues assemblees per aprovar la llista.

– A la primera hi va haver el debat d’intentar més pactes. Per no encallar-nos, ens vam emplaçar a una altra. En aquest temps han sorgit noms que no eren a la primera llista.

Hi havia debat intern entre els favorables al pacte amb altres forces i els contraris?

– No, el debat era sobre la viabilitat de l’acord. Si les eleccions haguessin estat d’aquí a un any potser sí hagués hagut una coalició més àmplia.

Èric Gómez va decidir apartar-se de la llista dient que no volia ser un obstacle per a algunes persones...

– No volia ser un obstacle en la llista tenint en compte que havia estat representant de les Joventuts, que fan relleu. Ara tenen la seva candidata. Funcionen de forma sobirana i elegeixen els seus candidats. Hi ha un acord perquè tinguin presència a la llista en funció de la seva militància.

Entre els integrants de la llista trobem un exregidor de CiU, Francesc Carol. És un intent d’apropar-se a aquest electorat?

– Sí però no només. Si volem representar la gent, hem d’assemblar-nos-hi. Tenim una ciutat molt diversa i la millor manera d’apropar-nos a la diversitat és tenint gent de diferents espais. No només pels espais com a tal sinó també per tenir persones amb capacitat de govern.

Segurament caldran pactes per governar. El pacte prioritari és amb les esquerres? Amb partits independentistes?

– Tenim 12 candidatures però és difícil arribar al 5% de vots. En aquests moments el nostre objectiu és guanyar les eleccions. A partir d’aquí valorarem el resultat i mirarem com podem governar. Ho podem fer de moltes maneres i hi són sobre la taula. Hi ha línies vermelles amb partits amb qui no podem arribar a acords.

Inclou el PSC?

– No però sí el programa electoral.

Els pactes és evident que vindran un cop passades les eleccions. De partida, però, hi pot haver votants que es decideixin en funció dels compromisos. Si una persona vol un govern d’esquerres i ERC-MES prioritza un pacte d’esquerres, us podrà votar. Si una persona prefereix un govern de concentració independentista i ho prioritzeu, també. Quin d’aquests pactes prioritzeu?

– Si algú vol un canvi de govern, que voti ERC-MES. Quan més forts siguem nosaltres, més capacitat tindrem en aquest sentit. Però insisteixo, damunt la taula hi ha el programa. Nosaltres hem exercit la nostra força a l’Ajuntament amb responsabilitat però amb una oposició contundent quan ha calgut. La centralitat política és la voluntat del partit que represento.

Heu fet tres pactes pressupostaris. Per què s’ha signat aquest darrer tenint en compte els incompliments dels anteriors?

– El govern ens va demostrar que no era de fiar i per això el tercer any de mandat no vam votar a favor del pressupost. En el del 2019 el govern continua incomplint el que estava pressupostat però, exercint una oposició responsable i constructiva, diem que els pressupostos havien de tirar endavant perquè sinó no es podien fer inversions. Aquesta vegada hem demanat concretar allò que es podia fer, com la zona vermella, la inversió per a la sala de concerts d’ús polivalent, augmentar l’habitatge assequible amb dues promocions noves no previstes al Pla d’Acció de Promusa...

Hi ha temes que venen de lluny i encara no tenen gaire concreció: sala polivalent, cobertura piscina del parc Central, centre d’acollida d’animals...

– Per això vam posar sobre la taula els temes que es podien resoldre. En el cas del centre d’acollida d’animals ja s’han mantingut converses amb l’Incasòl per tenir un terreny on es pot fer. És cert, però, que hi ha propostes que venen de lluny, com la sala polivalent. Sense pressupost no podíem fer algunes accions com ara la inversió per l’escola la Mirada.

En diverses ocasions has dit que ha canviat el tarannà del govern. És més fàcil o còmode treballar amb Carmela Fortuny que amb Mercè Conesa?

– No som aquí per la confortabilitat però, en tot cas, és evident que el tarannà de les alcaldesses no té res a veure. Dir sí a tot tampoc és un tarannà perquè és un sí a res. Hem de recordar que l’alcaldessa i el govern no deixen de formar part de 32 anys de govern convergent. No hi haurà cap canvi substancial fins que nosaltres assumim el govern.

En un Ple vas fer la figa al regidor del PP. Te’n penedeixes?

– Sí, però no ara, ho vam esclarir en el seu moment. Vaig demanar disculpes públiques i en privat. És evident la relació a nivell personal que tinc amb el regidor del PP. És un tema oblidat des del minut zero.

Era una broma?

– Sí, ja ho vaig explicar.

Extrapoleu el resultat de les generals a les municipals?

– No, són eleccions diferents però ho tenim damunt la taula. Era molt important per nosaltres tenir un bon resultat a Sant Cugat.

Parles de ciutat republicana. Què pot fer Sant Cugat per la República?

– Anem més enllà de la forma d’estat tot i que tots els municipis poden treballar-hi. Hem d’omplir la República de contingut social de baix a dalt. També volem canviar el model de fer política. Quan parlem de fer ciutats republicanes significa fer polítiques al costat de les persones, amb participació i de forma escrupolosa. És el que hem fet durant els més de 80 anys del partit. Posem l’interès comú pel davant de tot. Els ajuntaments han de ser exemplars.

Això no necessàriament és un camí cap a la independència?

– Sempre hem dit que són les dues cares de la mateixa moneda. Reivindiquem la derogació de la reforma laboral o que els treballadors tinguin una situació molt millor en el mercat laboral. Això també vol dir caminar cap a la independència, perquè volen un Estat per posar-lo al servei de les persones.

Sant Cugat per la Independència - Primàries Catalunya ve a dir que excepte ells la resta de partits independentistes realment són autonomistes.

– [Riu] 88 anys d’història. Som els més independentistes de tots perquè ho érem quan només érem nosaltres. Som aquell partit a qui se’ns deia que somiàvem, que érem uns radicals... Sense cap superioritat moral, cap lliçó d’independentisme. Sempre hem acompanyat aquest discurs de la vessant social perquè el canvi de bandera no ens portarà enlloc. Hem de governar bé i per les persones. Al programa sempre tenim un apartat de construcció de la República.

Parleu d’equilibri territorial. Què li passa a la ciutat?

– Ens referim al dèficit històric que denuncia la gent que viu als barris de la ciutat. És una realitat que fa molt de temps que és constatable. El govern durant massa temps s’ha cenyit a fer inversions de l’espai públic del centre.

Com es tradueix a la pràctica aconseguir l’equilibri?

– Amb partides de manteniment molt més elevades. També volem una regidoria que faci costat als barris perquè la denúncia sigui molt més àgil i la resposta estigui en 24h. Proposem una patrulla mòbil de la brigada. L’objectiu és que el fil directe entre el ciutadà i l’administració sigui menys farragós. Hem d’apropar l’Ajuntament als barris.

Cal canviar el model dels Consells de Barri?

– És una de les prioritats. Cal un nou reglament de descentralització, obert a tot. Reformularem el que calgui a través del consens. Han de ser veritables òrgans de decisió, no només de participació.

A la Floresta hi ha una plataforma que demana fer un Consell del Poble de camí a una EMD. Ho feu propi?

– Ara no és possible tenir una EMD. Sí volem més capacitat de decisió i hi donarem suport. Subscrivim les seves demandes. El més important no és com es dirà sinó la finalitat.

Vallpineda i Bellaterra s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– Respectarem la decisió. No ens consta res gaire formal a Vallpineda. Respecte a Bellaterra, n’estem al cas de la recollida de signatures. Hi ha una part de formalitat administrativa que ens vindrà donada. Haurem d’esperar la resolució. Respectem el dret a decidir, som els campions de respectar-lo.

Un dels grans eixos és l’habitatge. Què podem fer en una ciutat gairebé acabada?

– És una prioritat, també des de l’àmbit social perquè hi ha gent desnonada i té emergència habitacional. La Taula d’Emergència Habitacional es va constituir al gener del 2019 en una ciutat que fa molt de temps que expulsa. És cert que tenim poc camí per recórrer a nivell de creixement tot i que encara ens queda Can Fontanals. Nosaltres proposem aturar-nos i pensar com volem créixer. El govern va proposar construir 600 habitatges però no ho veiem viable perquè concentrar tot l’habitatge públic a un lloc no és sostenible. A partir del 27 de maig l’àrea d’Urbanisme haurà de posar el tema sobre la taula.

També hi ha mesures que hem proposat: tanteig i retracte, coresponsabilitat de la promoció privada, cohabitatge... Hem de deixar de viure de la construcció i l’especulació i centrar-nos en el dret a l’habitatge, recollit a la Constitució. Aquests que defensen tant la Constitució sembla que no han llegit aquest article. En tot cas, aquí és on tenim camp per recórrer, de la mà del sector privat també. Hem d’aprofitar al màxim totes les possibilitats que ens dona la llei d’urbanisme. Ara bé, ni hi ha una fórmula màgica.

Repassem mesures presses aquest mandat per saber què en penseu. Petició a les promotores per reservar un 30% d’habitatge assequible en les promocions en sòl urbà consolidat.

– Quan el govern va fer aquest plantejament, ERC-MES ja havia presentat una proposta similar a la de la ciutat de Barcelona. Era una proposta molt vàlida tècnicament i també econòmica. No volem ser un fre del creixement de les empreses en aquest àmbit. Volíem arribar al 50% en el sòl no consolidat.

Dir que les empreses han de poder fer negoci no és incompatible amb l’habitatge com a dret?

– Hem de créixer de la mà de les empreses. El país necessita creixement econòmic, que ha de ser sostenible i no ha de deixar ningú pel camí. Farem les col·laboracions amb el sector privat en allò que calgui per tal que el creixement econòmic arribi a tothom. En el cas concret del 30%, hi ha un estudi econòmic i per això s’hi preveuen moratòries.

És cert que la llei també permet l’expropiació de sòl que ha estat durant massa temps inutitlitzat però ha de ser viable, per això ho hem de fer de forma conjunta. Els promotors privats no ho poden veure com un càstig. El problema és que hi ha més demanda que oferta. Tenint més oferta és l’única manera de baixar el preu, també de la mà del sector privat.

Pla d’Acció de Promusa.

– No vam donar el vot favorable perquè ens semblava que anava tard i malament en quant a la previsió. Es parla d’aspirar al 5% d’habitatge públic al 2030 però s’accelera el procés al 2026. Som al 2019: Què hi farem fins llavors?! Amb els pressupostos actuals hem aconseguit accelerar dues promocions. Sí vam donar suport als 2 milions d’inversió anual, que nosaltres volem ampliar.

Índex de referència del preu del lloguer.

– Necessitarem el suport de normatives i lleis supramunicipals. Proposem un índex a nivell local també per accelerar més el procés i no dependre sempre d’altres administracions. Això sol seria un brindis al sol. Cal buscar els ajuts per promocionar que els propietaris posin els pisos al mercat de lloguer.

Bonificació? Sanció? Les dues coses?

– Les dues. La sanció ens l’ha de permetre la llei i les bonificacions també però es concreten a nivell municipal. Es tracta de fer tot el que puguem fer, no com fins ara que anem tard per a algunes mesures.

Observatori Social de l’Habitatge.

– A l’igual que la Taula d’Emergència, no funciona. No l’hem fet servir, només ens hem reunit un cop. No tenim dades. Parlem de la ciutat del país amb el lloguer més alt i de les que més demanda d’habitatge social té.

El que has dit de Taula d’Emergència Habitacional, que ara es diu Taula Local de l’Habitatge.

– El nom no fa la cosa. La idea no és dolenta. Nosaltres hi serem com a govern i alcaldia, amb tècnics, serveis jurídics i la resta de forces polítiques de la mà de la resta d’entitats que hi treballen. Ha de ser àgil i eficient.

Hem de canviar alguna cosa als serveis socials?

– Hi ha coses que no ens podem precipitar a dir fins que no ho veiem. Hem de veure si aprofitem tots els ajuts i si som prou eficients. Es poden introduir eines, com les històries compartides dels usuaris, la targeta ciutadana, facilitant l’accés...

Dieu que cal repensar Promusa. Què suposa?

– Hem d’ordenar-la i fer-la més eficient. El problema és que ha estat molt de temps fent altres coses, com habitatge públic de venda. A principis de mandat es va comprometre, gràcies al nostre acord, a fer només habitatge de lloguer. Va ser la mesura bàsica per poder negociar la resta de l’acord. També cal acabar amb el desgavell intern. A final de mandat hem hagut de posar diversos punts per regularitzar algunes accions i pel mig hem tingut una comissió d’informació sobre alguna promoció.

Altres temes de mandat. Indicis de corrupció, sentència del cas Palau, peticions de transparència... Què pot l’Ajuntament ara perquè no torni a passar alguna cosa com el PAV3 sigui qui sigui al govern?

– Bé, a nosaltres no ens ha passat mai i tenim 88 anys. Hem de tenir estàndards més exigents en la contractació. També hem de tenir en compte la informació pública. Potser ara posem coses que no serveixen per res al web i en canvi en falten d’altres més importants.

Augment dels robatoris i debat sobre seguretat. S’ha d’augmentar el nombre d’agents?

– Primer s’han de cobrir les places orgàniques, ja hauríem d’haver-ho fet. En tot cas, podem valorar anar més enllà però no només en nombre d’agents: policia de barri, policia verda, més dones... És a dir, no posem una xifra perquè sí sinó que donem importància al concepte. També es pot ser més eficient posant tot el personal al carrer i no a fer tasques administratives, tenir càmeres de detecció de matrícules, posar una app per a tenir contacte directe amb la policia i fer polítiques de model de ciutat. Les descentralitzacions i cohesions del barri ajuden, també el foment del comerç de proximitat i la millora de la il·luminació.

És molt difícil fer això a barris com Mira-sol, la Floresta o les Planes.

– Certament. No direm que farem una cosa que no podem fer. El model horitzontal de ciutat ho dificulta. Sí es poden fer, per exemple, rutes il·luminades. Aquí entra l’urbanisme en perspectiva de gènere. Hem fet moltes propostes, com un Pla Director de Seguretat que no es va aprovat al Ple.

Mobilitat. Implementació de l’àrea verda i vermella, nous carrils bici, acaba el contracte d’autobús urbà... Quina és la línia d’actuació d’ERC-MES en aquest àmbit?

– Si volem resoldre la mobilitat hem de mirar a mig i llarg termini. Si haguéssim fet aquest exercici fa un temps, tindríem menys problemes. Tenim un Pla de Mobilitat que no s’ha complert. Cal complir el que planifiquem.

La implementació de l’àrea verda i vermella la valoro molt positivament, és una de les nostres propostes als pactes pressupostaris. Tot i així, ho podem ajustar més. Volem una ciutat ciclabe però també hem de plantejar altres alternatives a l’ús del cotxe. Estem convençuts que hi podrem treballar de la mà de la gent. No hem de fer experiments amb gasosa.

Com quin?

– L’hipòdrom. Hem de fer coses que demostrin a la gent que podem reduir el cotxe sense complicar la vida del dia a dia.

Com es pot implicar la ciutadania?

– Apel·lant a la responsabilitat. La mobilitat i el medi ambient van lligats. Ara podem anar més enllà de la bicicleta, amb vehicles de mobilitat personal i cotxes elèctrics. Treballar de la mà de la ciutadania és fer-ho a poc a poc amb una visió a mig o llarg termini. Una ciutat com la nostra, que creix de manera molt exponencial i amb un model horitzontal, té un problema de mobilitat greu. Hem d’aconseguir una lògica metropolitana, amb continuïtat dels carrils bici, connectivitat i aprofitant les set estacions que tenim a la ciutat.

S’ha de canviar alguna cosa del model cultural de Sant Cugat?

– Som referents en molts àmbits, també el cultural; com demostra el Teatre-Auditori. Però també volem ser la ciutat que tingui la Unió per a les entitats i que les entitats de cultura tradicional tinguin un espai. Se’ns ha venut com si no fos compatible.

Feu pròpies les mesures locals proposades per la Plataforma de Pensionistes?

– Sí. Hi ha qüestions locals que ajuden perquè no tenim competència en pensions. Si bé, es responsabilitat nostra anar a interpel·lar a les administracions que sí tenen competència.

Coneixes les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis que ha proposat la Xarxa d’Economia Solidària?

– No.

Hi ha una mesura concreta interessant per a Sant Cugat perquè se’ns acaba el contracte de l’aigua. Diuen que els serveis bàsics han de ser públics i amb participació comunitària. Què en penses?

– L’Ajuntament encara no ens ha donat les dades necessàries per poder municipalitzar el servei. Per part nostra sí ho volem.

Per economia d’escala, a l’Ajuntament li pot resultar més car assumir-ho directament que externalitzar.

– No és una raó per no fer-ho. L’administració pública no és una empresa que ha de buscar beneficis. No volem que empreses privades tinguin beneficis a costa de serveis públics. Una de les prioritats és mirar en quin estat es troben concessions similars a la de l’aigua. Volem recuperar allò que ens els darrers mesos s’ha deixat de fer.

Notícies relacionades