Més de 600 persones inscrites impulsen les Primàries Catalunya al marge de l’ANC

Foto: Jordi Pascual

Previsiblement l’independentisme tindrà una nova candidatura de cara a les eleccions municipals del maig. Més de 600 persones inscrites a Primàries Catalunya han decidit tirar endavant el procés de creació d’una candidatura ciutadana independentista tot i que Sant Cugat per la Independència, la branca local de l’ANC, va decidir desmarcar-se’n en una assemblea. Així ho explica Jordi Manchón, portaveu del comitè organitzador, que explica que totes les persones que hi participen ho fan a títol individual i renunciant a representar cap espai polític.

Seguint el model de Jordi Graupera a Barcelona, Primàries Catalunya a Sant Cugat recull inscripcions d’electors, candidats i membres del comitè. L’1 de febrer acabarà la presentació de candidatures i al dia següent tots els electors inscrits –i comprovats per les persones registrades com a federtàries– podran participar en la votació que ha de permetre configurar la llista: qui més vots obtingui l’encapçalarà i a continuació se situaran la resta de candidats i candidates.

Amb la llista creada, les persones integrants s’hauran d’unir per preparar el programa electoral, que també haurà de ser validat pel col·lectiu d’inscrits. Mentre els elements purament locals vindran determinats pel debat i dins del compromís pels drets humans en què s’emmarca el procés de primàries, l’objectiu de tenir un govern independentista i un Ajuntament que treballi pel desplegament d’una República catalana està compromès amb un document que fan signar a cada candidat.

Si obtenen representació o fins i tot arriben a governar –en solitari o pactant–, les regidories tindran el seguiment i escrutini del nucli local de Primàries Catalunya de tal manera que, si algun càrrec electe no compleix els acords, se l’intentarà fer fora, tot i que amb la llei electoral a la mà, aquesta persona podria deixar el grup i quedar-se com a regidora no adscrita, tal com ha passat durant aquest mandat amb Dimitri Defranc i la CUP-PC. Els pactes, diu Manchón, difícilment seran avalats ja que un dels objectius de la iniciativa és desvincular-se dels partits que no han estat capaços d’implementar la República, incomplint el seu compromís polític.

El sorgiment de la iniciativa, de fet, s’emmarca en el descontentament d’una part de l’independentisme, que s’ha sentit traït per les forces polítiques que s’havien compromès a avançar cap a una República catalana durant el mandat anterior. Els seus integrants consideren que si després de la proclamació del 27 d’octubre del 2017 s’hagués cridat la ciutadania a envoltar el Parlament, el context actual seria molt diferent i, potser, Catalunya ja seria un Estat independent.

Davant la dificultat d’incidència del món local en la política nacional i el debat territorial, el portaveu del comitè organitzador assegura que “l’any 1931 des dels ajuntaments es va proclamar la Repúblicaˮ. És per això que posa en valor que la suma poblacional de tots els municipis en què s’inicia un procés de primàries independentistes supera els quatre milions d’habitants.

Clara Forn, fedetària, també reconeix que gran part del que està per venir en clau local dependrà de l’experiència de Barcelona, on el procés va dos mesos més avançat que a la resta del país. Davant la possibilitat que una nova candidatura independentista divideixi el vot i pugui fer que minvi la representació al Ple, responen amb el mateix argument que part de l’independentisme organitzat en partits: “Ells diuen que separats sumen més, doncs nosaltres també hem vingut a sumarˮ. Si bé, a ulls de Forn, la millor fórmula seria la d’una candidatura unitària.

Manchón també demana apartar el missatge optimista d’una victòria assegurada de l’independentisme ja que, valora, el descontent de la gent pot fer que baixi la participació i donar ales als partits favorables a la unitat d’Espanya: “Recordo al recompte del 21D que moltes persones van votar Ciutadans a Sant Cugatˮ. Amb el primer pas fet, ara iniciaran una campanya de difusió amb presència al carrer i un intent de “vèncer l’establishmentˮ, qui assegura que els intenta invisibilitzar en alguns mitjans de comunicació.

L’evolució electoral de l’independentisme

A Sant Cugat hi ha hagut tres consultes sobre la independència. La primera, l’any 2009, la consulta popular que va aconseguir un 25,68% de participació i un 93,5% de sí. La segona, el 9N del 2014, amb una participació del 54,49% i un 87% a favor de la independència. La darrera, el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, amb una participació del 56,4% i un 89,3% a favor de la independència.

 

Pel que fa a comicis, l’independentisme no guanya força fins que CiU va fer el gir cap a aquesta opció política. A les europees del 2014 –si es considera que CiU com a partit independentista tot i que el debat encara estava obert–, el suport a l’independentisme va arribar al 53,5% dels vots. A les municipals de l’any següent es va arribar al 63,71%. A les catalanes d’aquell mateix any, quan CiU ja havia desaparegut i PDECAT i ERC es van unir en Junts pel Sí, l’independentisme va arribar a un 57,49%.

Totes tres xifres, conjuntament amb les de les darreres catalanes (55,26% de vot independentista) són les més elevades de l’independentisme a nivell local ja que en els comicis espanyols del 2015 i el 2016 el suport a candidatures independentistes es va situar al voltant del 40%. A continuació reproduïm el gràfic que vam editar en motiu del resultat de les eleccions del 21D.

Els moviments dels partits

Les úniques formacions polítiques independentistes que ja han anunciat la forma com concorreran a les municipals del maig són la CUP-PC –que ja té els sis primers noms de la llista– i ERC –amb candidata, procés participatiu per elaborar el programa i a l’espera de decidir si es repeteix la coalició amb MES–. PDECAT, per la seva banda, ha designat Carmela Fortuny com l’encarregada de buscar la fórmula per una candidatura àmplia que no necessàriament tingui el nom del partit ni estigui encapçalada per ella. Només Demòcrates havia apostat obertament per una via de primàries obertes però després d’haver anunciat un candidat per a les primàries internes. De moment no han anunciat com es presentaran als comicis o si donaran suport a alguna altra candidatura.

Notícies relacionades