Meritxell Borràs: “Es parla més dels presos que de les preses polítiquesˮ

Foto: Jordi Pascual

L’exconsellera de Governació Meritxell Borràs ha visitat Sant Cugat de la mà d’Òmnium Cultural per presentar el seu llibre 34 dies de tardor i 1 de primavera (Símbol Editors, 2018), un diari de presó del més d’un mes que va restar empresonada a Alcalà-Meco en la causa oberta al voltant del procés. Ara segueix processada de malversació de fons i desobediència i s’enfronta a un judici que podria tornar-la a la presó.

En aquest periple, explica Borràs, els presos polítics han tingut més atenció ja que, diu, en ser més i estar junts tenen més força. Lamenta que la dinàmica comunicativa hagi caigut en aquesta trampa a l’igual que, denuncia, va caure en la de mostrar gairebé sempre la presó d’Estremera a Madrid: “Era la més moderna i la que estava en millors condicionsˮ. Més que pel seu futur, defensa, està preocupada per la situació dels seus excompanys de govern que segueixen empresonats i que, tot i que es mostren forts, “és el paper que els hi toca jugarˮ.

El llibre, explica Borràs i defensa també l’exalcalde Lluís Recoder, que ha moderat l’acte, és una mostra íntima i personal. De fet, és un recull dels textos a mode de diari que va fer mentre estava empresonada. S’hi recullen moments durs com ara l’entrada a la presó i el moment en què es va fer mal al peu. Assegura, però, que el suport de Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies amb qui compartia presó, ha estat indispensable, superant així la barrera de partits que fins el moment les havia separat i esdevenint una peça clau del suport mutu.

Amb ella va pactar “fer una vida espartanaˮ que s’adaptés a la presó sense renunciar a elles mateixes: “No volíem estar tot el dia tirades i menjant marranades com feien algunes internesˮ. Amb ella va poder superar moments crítics i, alhora, va trobar elements positius en el presidi: “He après a ser feliç sent lliure a dia d’avui, ja veurem què passa al judiciˮ. La presó també li ha servit per valorar l’estructuració familiar que ha estat un suport indispensable i que veia, a més, que no tenien altres companyes de la penitenciaria.

El diari de presó de Borràs, defensa Recoder, és un llibre polític tant pel que diu com pel que no diu i s’intueix. Alhora és una reflexió interna, la mostra de la presó de l’exconsellera des d’algunes quotidianitats impensables fora d’Alcalà-Meco com ara haver de parlar els funcionaris de don o referir-se a les funcionàries com señoritas, una de les quals es va guanyar el sobrenom de repipi. També recorda una professora de pilates que va resultar ser una excepció per la preocupació que mostrava per les internes.

Finalment, en la presó va poder comprovar la diversitat de delictes i persones, amb orígens socioeconòmics diferents i actituds diverses. De la constatació de les semblances i diferències entre les preses ha tret la conclusió de reivindicar els centres penitenciaris com espais de reinserció als quals cal dotar d’eines perquè realment puguin desenvolupar aquesta tasca. L’acte ha comptat amb la presència de diferents membres del govern, entre ells l’alcaldessa, Carmela Fortuny, que ha donat la benvinguda als assistents i ha fet una petita introducció.

Notícies relacionades