Marta Subirà diu que quan l’ATLL torni a ser pública podrà rebaixar-se el cost de l’aigua

Foto: Jordi Pascual

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat a la Generalitat, Marta Subirà, assegura que la recuperació per part de la Generalitat de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) pot portar lligada a llarg termini una rebaixa en el cost de l’aigua. La recuperació pública de l’empresa, segons explica el diari Ara, podria fer-se efectiva a principis de l’any vinent després que el Tribunal Suprem anul·lés l’estiu passat la privatització de l’any 2012, que es va fer per prop de 1.000 milions d’euros. L’efecte sobre el cost de l’aigua dependrà, diu, de la indemnització a pagar a Acciona.

Si bé, no s’aventura a dir com es gestionaria aquesta possible rebaixa ja que, diu, es pot decidir no repercutir-la sobre les factures per aplicar millores en el servei. Sobre la privatització no ha fet valoracions però la justifica dient que quan Artur Mas va accedir a la presidència de la Generalitat es va trobar una situació econòmica molt complicada que el va obligar a vendre els principals actius de la Generalitat: “Quan vens desesperat, no ho fas de la millor maneraˮ.

Aquestes declaracions les ha fet en resposta a una pregunta d’elCugatenc en el marc de la conferència organitzada pels Amics de la UNESCO dimecres a la tarda a l’Arxiu Nacional sobre la gestió de l’aigua. En aquesta Subirà ha parlat del procés de negociació per reduir l’impacte del transvasament d’aigües del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona arran de l’arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. L’acord, que es va formalitzar l’estiu del 2017, preveu que el desviament d’aigües mai superi el 30% del cabal. Just la setmana passada es va convocar la taula de seguiment, en què hi participen actors polítics i socials del territori.

Segons Subirà, el retorn de l’ATLL a mans privades no té cap efecte sobre l’acord ja que l’empresa només té incidència sobre la gestió de l’aigua però sí suposa un repte per a l’administració ja que ha de buscar noves fórmules perquè no hi hagi escassetat d’aigua a Barcelona. La gran aposta és, defensa, aconseguir reutilitzar l’aigua, és a dir, que després d’haver estat utilitzada en ús domèstic i industrial pugui ser depurada i retornada al riu, més amunt de Molins de Rei, perquè torni al circuit.

Ara per ara no es preveu que aquesta aigua pugui ser emprada de nou com aigua de boca però defensa que en períodes de sequera es pugui sí pugui tenir aquest ús ja que s’ha demostrat que és potable. Aquest mecanisme permetria reaprofitar tanta aigua com la capaç d’aconseguir a través de la dessalanitzadora del Prat del Llobregat. Això no només tindria efecte per compensar la reducció d’arribada d’aigua des del Ter sinó també per afrontar el procés de desertificació al qual ja s’enfronta el país pels efectes del canvi climàtic.

Subirà ha defensat la determinació de Puigdemont en aquest afer, que havia quedat en un calaix durant anys i, amb la seva arribada, va tornar a situar-se com un tema central més enllà de les reivindicacions de les comarques gironines. Considera que l’acord final justifica haver trigat a fer les negociacions i, fins i tot, haver incomplert els terminis marcats per la normativa europea. La mesura, defensa, té un marcat caràcter ambiental, un posicionament que considera impensable fora de les normatives ambientals de la Unió Europea i, especialment, de la directiva marc de l’aigua aprovada l’any 2010.

Malgrat la bona valoració que ha fet del cas del Ter, reconeix que no tots els casos de transvasaments i conflictes per l’aigua que hi ha al país generen tant consens. Subirà considera que hi ha un conflicte latent entre Barcelona i rodalies, que necessita abastir-se d’aigua importada d’altres indrets, i la resta del territori, que majoritàriament s’oposa a perdre part dels seus recursos hídrics.

Notícies relacionades