Marta Serrés: “Al Comitè de Defensa de la República volem que el poble sigui partícip del procés constituent”

Fotos: Jordi Pascual

Com un col·lectiu polític apartidista ha nascut a Sant Cugat el Comitè de Defensa de la República. Es tracta d’un grup de gent que, des de l’esquerra, s’ha ajuntat per defensar el referèndum i la independència de Catalunya. Tot i que de moment no s’han donat a conèixer públicament perquè, en no haver ni data ni pregunta, encara no han començat la campanya, ja han fet diverses reunions i preparen la imatge i argumentari per convèncer la ciutadania. Marta Serrés, acompanyada d’Òscar Martí, ambdós membres de l’assemblea constituent del comitè, expliquen en aquesta entrevista les claus del col·lectiu i les diferències i relacions amb els partits polítics que ja ocupen l’espai de l’esquerra sobiranista i independentista.

Heu elegit un nom que sona molt revolucionari.

– Descriu molt bé el que som i volem. Defensem la república catalana. Entenem que la defensa del referèndum és obvia ja que tots els que estem en aquest espai l’hem reivindicat vinculant i amb pregunta binària. Donem per fet que el referèndum s’ha de fer i que hi ha una gran majoria social que hi votarà. Estem començant a passar pantalla. Volem arribar a col·lectius i gent que fins ara no han estats molt vinculats a moviments independentistes però potser ara veuen l’oportunitat d’implicar-s’hi.

Com neix la idea de fer això precisament a Sant Cugat?

– Moltes de nosaltres estem vinculades a partits polítics i candidatures. Ja som conegudes pel nostre sentit ideològic. Però també hi ha companys i companyes que provenen d’altres espais tot i que també tenen una proximitat ideològic amb l’esquerra més combativa, potser aquell espai al qual l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no hi arriba tant directament. La feina de l’ANC és brutal i la defensem acèrrimament perquè la gran mobilització ciutadana ha estat gràcies a elles. Tot i això sabem que hi ha una parcel·la a la qual costa més arribar.

Apareixem per reforçar un espai que està més afeblit. És gent propera al Cercle de Podem o a altres espais com els Comuns. Allà on militen no són espais que es defineixen com a independentistes però individualment o en els seus col·lectius més propers sí hi ha aquesta sensibilitat. Es tracta de treballar junts per donar força i visibilitat a aquests espais.

En què es diferencia la tasca que pot fer l’esquerra independentista i la CUP com a partit de referència amb la feina del Comitè de Defensa de la República?

– La CUP arriba a la seva militància i a un espai obert proper, els seus votants i els seus col·lectius. En canvi, també hi ha gent dels Comuns, Podem o fins i tot llibertaris que no segueixen de fil per randa la feina de la CUP perquè no és el seu punt major d’influència. Com a Comitè de Defensa de la República pretenem que en l’espai de l’esquerra combativa mantinguem una transversalitat. No té cap sentit que ens solapem amb la CUP perquè ells faran la seva campanya i nosaltres la nostra.

És una qüestió purament local o es vot estendre més enllà?

– Ens hem organitzat a nivell local però mantenim feedback amb altres col·lectius dels Vallesos. Si bé, estem en un moment estrany. No sabem ni la data ni la pregunta, que és fonamental per a nosaltres; esperem que el govern ens ho digui. No sabem, per tant, si hem de començar ja a fer campanya o si ens hem d’esperar. Es va dir que el referèndum es faria al setembre però s’avançarà o no? Quan sapiguem les dates podrem fixar terminis i treballar de manera activa.

Tot i això, hem parlat amb gent de Rubí, de Cerdanyola, de les Candidatures Alternatives del Vallès... per comunicar-los que estem mirant de donar forma a aquest projecte perquè quan haguem de fer campanya estiguem preparats i actius. Els hem plantejat que si a nivell local seu hi ha possibilitats que sorgeixin plataformes paral·leles per reforçar la tasca que ja es fa, establirem sinergies.

Hi ha molts municipis on l’ANC té una projecció brutal amb una cobertura que no deixa serrells. En canvi, hi ha municipis del cinturó roig i de l’Àrea Metropolitana als quals els ha costat més apropar-se tot i que, per exemple, la gent de Súmate ha fet molt bona feina. Sabem que hi ha gent a la qual podem arribar nosaltres amb més facilitat. No volem despreciar cap votant i hem de fer que la informació arribi.

Heu fet tres reunions, com es troba el projecte?

– Vam mirar els eixos necessaris a cobrir per fer una campanya. D’això en tenim experiència no només perquè alguns militem a algun partit o no sinó perquè aquí vam fer un famós 13D, que va ser a finals del 2009, en el qual vam participar molta gent que ara som al comitè. Ens hem estructurat en comissions optimitzant recursos per tenir l’operativa preparada: comunicació, imatge, continguts, voluntaris...

Com no depèn de nosaltres, no sabem quan sortirem amb l’artilleria pesada. Ara podríem presentar-nos i dir que existim però no fem res perquè no podem fer-ho. En les tres primeres assembles hem treballat com volíem i podíem encarar el projecte, els espais a participar i qüestions d’imatge, si participarem o no per Sant Jordi... És complex perquè té més sentit que sortim al carrer quan tinguem un projecte dotat de contingut. No només es tracta de defensar el referèndum sinó que també volem que el poble sigui partícip del procés constituent. Ara treballem uns eixos per dotar de contingut el projecte que expliquem a la gent.

De moment no tenim pregunta per al referèndum, no sabrem si es farà, ni si hi haurà eleccions... Tota la feina que feu pot quedar en res.

– Estem acostumats a fer arrencades de cavall i parades de burro i no per voluntat nostra. Ens posen murs de contenció al davant. Si fos per nosaltres, ja hi hauria data i pregunta. L’ANC també ho demana perquè estem amb els motors en marxa però la tanca no s’aixeca per començar la carrera. Per tant, sí pot passar que tinguem un seguit de documents i tot un programa definit per treballar i que, de cop, haguem de parar perquè no arriba la data. Això ens ho haurà d’explicar el president, Carles Puigdemont; nosaltres no podem fer res. Hem de creure que ens han dit la veritat i que es farà el referèndum perquè, cada cop que insistim en la data i la pregunta o escoltem algun comentari que ens fa sospitar que les coses no estan tan clares a alguns dels espais que s’anomenen independentistes, surt Puigdemont i ens diu que es farà.

Crear un nou espai dins de l’independentisme no pot servir per dividir-lo?

– No perquè l’independentisme no és res, és voler ser independents i ja està. Quan siguem independents, el que sigui només independentista no serà res. La nostra voluntat de construir una nova república és perquè necessitem una transformació social. Per canviar la bandera, no ens cal aixecar el cul de la cadira, tot i que potser a algú li importa molt la bandera.

Però cadascú voldrà una república diferent.

– En un país plural, la gent voldrà molts perfils diferents. Per això és lògic que hi treballem. Entenem que pel referèndum ja hi treballaran els polítics perquè s’hi han compromès i nosaltres farem veure a la gent que és important i perquè és important votar sí. En el moment que passem la pantalla del referèndum i entrem en el procés constituent, es reflectirà la pluralitat del país. Hi haurà gent amb una sensibilitat més neoliberal i d’altra més de l’extrema esquerra.

Hem de reunir aquells valors que considerem essencials per fer una transformació social a un espai com el principat, tant de bo fos els Països Catalans. No entenem cap altre objectiu. No hi ha problema que cadascú faci la seva feina des del punt de vista que vulgui. L’ANC, per exemple, és una plataforma transversal, amb molts colors units per la independència.

Què passa amb els no independentistes? Potser no volen participar al referèndum o pensen que és un nou 9N...

– Entenem que al referèndum ha d’haver una participació alta. Tindria poc sentit acceptar una participació del 10 o 20% dels votants. Ha d’haver-hi una mobilització important, també de la gent que no vol sortir de l’Estat espanyol. Els hi aconsellarem que hi votin, però si no volen és el seu problema. Mirarem de mobilitzar la màxima gent possible i els argumentarem quina és la nostra visió.

Ja que parlem de percentatges, hi ha algun mínim de participació i de suports al sí per donar el referèndum per vàlid?

– Seria bo que hi hagués un altíssim percentatge de participació com hi va haver a la consulta. Si bé, mentre estigués en la mitjana dels comicis celebrats a Catalunya des de la mort del dictador. Si ha sigut vàlid per a les eleccions, per què no per al referèndum?

Hi ha qui diu que la via és la reforma de la Constitució i de l’Estatut i que, per tant, cal un percentatge major.

– Estic convençuda que si es fa el referèndum la participació serà molt alta. Si les regles del joc són les que són, guanyarà qui tregui la meitat més un i serà vàlid si hi ha una participació com a mínim igual a la d’uns comicis ordinaris.

Quanta gent participa al comitè i de quins espais?

– Ens hem trobat una cinquantena tot i que en som més. Tenim gent de col·lectius feministes, del Cercle de Podem de Sant Cugat, de la CUP, d’Arran, de col·lectius llibertaris i veïns i veïnes que sempre han tingut empatia amb el que s’ha mogut en aquests espais.

La visió més generalitzada de Sant Cugat és que és un municipi molt convergent. Hi ha prou espai per a un col·lectiu com el comitè?

– La CUP-PC és segona força i a La Floresta és la primera. Deu ni do la quantitat de gent que als barris no ha donat suport al perfil més moderat. Si mirem les darreres eleccions espanyoles, hi va haver molts vots que van anar a parar a En Comú Podem. A finals del 2009, quan tot just es començava a remoure el tema de la independència, la gent que participàvem de diversos col·lectius ja ens vam sorprendre d’algunes persones que s’hi van aproximar a aquesta sensibilitat.

ERC seria un dels espais als quals us adreceu?

– No tenim cap membre que hi participi però estem oberts a qui vulgui participar, només faltaria.

Clar, però us definiu molt a l’esquerra, ja s’entén que algú del PDECAT seria més difícil que hi participés.

– Defensem la transformació social sense posar-li un nom ni un color. Probablement l’ANC donarà el paraigües a ERC, però també a la gran majoria, fins i tot a mi. Insisteixo que venim a reforçar, no és cap carrera. Ens obrim per l’esquerra perquè a la dreta és molt difícil.

Deies que heu de convèncer la gent donant unes raons, quines són?

– Estem treballant-ho. Preparem un document d’eixos que encara parlem. Volem tractar drets fonamentals com l’habitatge, el feminisme, l’ecologia... És tot allò que a una persona d’esquerres li cauria ràpidament sobre la taula. Per mobilitzar gent d’aquest sector, els has de parlar de temes que els hi preocupen i dir-los que poden incidir-hi. Evidentment no podrem fer una consulta popular per cada punt del procés constituent però sí ens podrem organitzar. Tampoc sabem com actuaran en aquell moment els col·lectius no partidistes. Quan més organitzada estigui la gent, més participativa serà la democràcia.

Notícies relacionades