L’Ajuntament retirarà la pancarta amb el llaç groc i estudia la instal·lació d’un altre símbol

Foto: Localpres

“La decisió que he pres, amb converses amb les entitats sobiranistes i amb l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), és esgotar al màxim el termini”. Amb aquestes paraules l’alcaldessa, Carmela Fortuny, ha anunciat que l’Ajuntament enretirarà la pancarta amb el llaç groc que llueix a la façana de la Casa de la Vila després d’haver rebut el requeriment de la Junta Electoral de Zona (JEZ). El divendres 22 de març a les 14:15 hores, esgotant al màxim el termini, es traurà la imatge fins passat el període electoral de les tres eleccions que se celebraran durant els propers mesos. L’EMD de Valldoreix, segons el president Josep Puig, encara no ha rebut cap instància.

Com ja va passar amb l’estelada de la plaça Lluís Millet, posteriorment traslladada a la plaça Octavià i finalment a una parcel·la privada, la JEZ considera que la pancarta, que també inclou el lema “llibertat presos polítics” és un símbol partidista que no pot ocupar un edifici públic durant el període electoral. Segons l’alcaldessa, han rebut la notificació general sense indicar si la petició ha estat instada per cap partit.

Si bé, a nivell local tant Ciutadans com el PP havien anunciat sengles recursos a la JEZ tant bon punt va començar el període electoral. Els taronja atribueixen la decisió al seu recurs i abans que l’alcaldessa es pronunciés van comunicar a través d’un comunicat la satisfacció "després de la negativa de l'alcaldessa de retirar la pancarta davant les reiterades sol·licituds de Ciutadans i a pesar que les Eleccions Generals ja havien estat convocades". Com han reiterat en diversos ocasions al Ple, consideren que l’Ajuntament no representa tots els ciutadans i demanen que les institucions siguin neutrals: "És una il·legalitat que el govern municipal empara".

L’alcaldessa ha desoït algunes de les peticions enviades des del sector independentista, especialment per Primàries Sant Cugat i l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes, demanant desobeir l’ordre. Tot i així, assegura que s’ha mantingut en contacte amb els dos altres grups independentistes del Ple, CUP-PC i ERC-MES. Alhora, anuncia que es presentaran al·legacions, tot i que aquestes no frenen l’obligació de treure la pancarta.

Davant l’enginy d’altres institucions de substituir les pancartes per altres símbols, Fortuny assegura que s’hi treballa: “Volem un missatge de rigor i que reflecteixi el moment dur de les persones que són a la presó i exiliades i de les seves famílies”. En un comunicat oficial, el consistori insisteix que, tot i l’acatament de l’ordre, el govern municipal no comparteix la decisió.

Espai públic i símbols, una història local

Aquest no ha estat el primer cop que l’administració municipal ha topat amb un recurs d’aquesta mena. Tant Ciutadans com PP han denunciat en diverses ocasions –dins i fora del període electoral– la presència de simbologia a edificis públics i carrers. Tots dos partits van demanar acabar amb les encartellades al voltant del referèndum i posteriors tot referint-se a les ordenances municipals i van mantenir un rol actiu a favor de l’enretirada de l’estelada de la plaça Lluís Millet.

El cas de la bandera és, però, el més significatiu ja que ha marcat jurisprudència. La sentència emesa al juliol del 2016 pel Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Barcelona i ratificada al juliol del 2018 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, obligava l’Ajuntament a enretirar, dins o fora de període electoral, l’estelada. Tal com va explicar José Domingo, vocal de Societat Civil Catalana, entitat que va acudir als tribunals per denunciar el cas, era la primera sentència que feia referència als símbols polítics en la via pública fora de període electoral.

La sentència en qüestió argumentava que el pal de la bandera pot ser considerat com un edifici públic, que l’estelada és partidista perquè representa la ideologia d’uns quants partits, que la decisió del govern o del Ple no pot legitimar l’acció i que les administracions no tenen llibertat d’expressió, que recau en els individus. Curiosament, però, el primer recurs sobre la bandera presentat en període electoral al 2015 no va acabar amb la petició de retirada.

Davant la sentència del 2016, el govern va optar per canviar la ubicació de l’estelada, ja que inicialment la sentència només es referia a la plaça Lluís Millet. Després d’un nou recurs de Societat Civil Catalana, el govern es va veure obligat a retirar-la també del davant del Monestir i portar-la simbòlicament a una parcel·la privada a l’accés de la ciutat des de Cerdanyola, on avui dia encara oneja.

Amb la sentència ferma, l’alcaldessa, Carmela Fortuny, es va mostrar preocupada ja que considera que la prohibició de posar símbols polítics a espais públics pot afectar també a altres reivindicacions com l’antimilitarista o la que defensa els drets del col·lectiu LGTBI.

Notícies relacionades