L’Ajuntament i Ferrer acorden fer dos edificis de 10 plantes amb més d’un 60% d’HPO i 3.500m2 de zona comercial

Fotos: Lali Puig

El govern municipal prepara la requalificació d’una parcel·la d’ús industrial contigua a l’antiga Delphi, a la rambla del Torrent d’en Xandri, per acollir una nova centralitat on es pretén construir una plaça pública, una zona comercial, un magatzem per a serveis municipals i dos edificis residencials de fins a 10 plantes en el seu punt més elevat. En total hi haurà 118 habitatges, 72 dels quals (61%) seran de protecció oficial (42 de lloguer general i 30 d’habitatge dotacional, encara sense haver decidit si seran per a joves o per a gent gran).

La proposta neix d’un conveni amb l’empresa farmacèutica Ferrer, propietària dels terrenys, que s’haurà d’aprovar al proper Ple municipal. La requalificació dels terrenys no preveu traslladar l’ús industrial a cap altre indret del municipi i, alhora, es calcula que la tramitació estigui enllestida al 2023. Encara no hi ha calendari per a les obres. És una de les accions que el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, qualifica de microurbanisme. Assegura que treballen en prop d’una vintena d’accions similars.

La proposta contempla la creació de la centralitat i d’una nova façana que separarà el polígon de Can Magí dels barris del Monestir i Sant Francesc. La transformació d’usos suposa que l’empresa cedeixi a l’Ajuntament els espais lliures, els equipaments i el terreny on es farà l’edifici de protecció oficial (HPO). L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha posat en valor la proposta en una roda de premsa celebrada aquest divendres per la tarda. Defensa la creació d’habitatge públic i la construcció d’una nova plaça pública al Monestir - Sant Francesc, on recorda que ja s’han fet actuacions com l’arranjament dels Jardins del Vallès i la vianantització del primer tram de l’avinguda Cerdanyola.

El projecte de modificació urbanística preveu un espai comercial de 3.500 metres quadrats en planta baixa, un espai públic en planta baixa de 2.500 metres quadrats i en soterrani de 6.750 metres quadrats, una plaça pública de 1.780 metres quadrats que donarà continuïtat al verd urbà de l’altra banda del carrer i un aparcament soterrat de 308 places, 158 de les quals es reservaran per a la zona d’activitat comercial.

Una centralitat lluny de les estacions de tren

Les principals centralitats que té Sant Cugat més enllà del casc històric –Volpelleres, Mira-sol i Valldoreix– estan al costat d’estacions. El projecte que de moment rep el nom de Ragull Centre es troba a més d’un quilòmetre en línia recta de l’estació més propera, la de Renfe, i a gairebé un quilometre i mig de les d’FGC de Sant Cugat i Volpelleres. Davant d’aquest fet, Duch explica que en el procés d’elaboració de la modificació del planejament s’hauran de fer els estudis de mobilitat corresponents i s’estudiarà com millorar la connexió ja sigui en bus o en bici.

“Aquesta és una petita centralitat de proximitat”, argumenta el tinent d’alcaldia, “donarà servei als barris del Monestir i Sant Francesc i, per tant, la majoria de gent vindrà caminant en cinc minuts”. En qualsevol cas, el govern descarta que el model de centralitat del Ragull Centre sigui el que es projectarà a altres indrets de la ciutat, com el futur creixement a l’entorn de l’Hospital General, de Can Fontanals i Can Mates Oest, pendent d’estudis de Barcelona Regional i de l’Àrea Metropolitana. Tant Duch com Ingla asseguren que es busquen solucions específiques per a les necessitats de cada barri.

Una ciutat més densa?

El projecte nascut de l’acord amb Ferrer suposa també una compactació de l’edificabilitat, amb dos edificis singulars de 10 plantes que, segons Duch, no suposaran un trencament de la trama urbana ja que deixen lloc a la plaça pública i a la zona verda que ja hi ha a la rambla del Torrent d’en Xandri. Tot i això, Sant Cugat fins ara s’ha caracteritzat per un tipus d’urbanisme de menys alçada, especialment als districtes i amb pocs edificis tan alts al nucli urbà.

Ingla diu que no suposa un canvi del model de ciutat ja que rebutja el concepte “model de ciutat” i demana veure Sant Cugat com una ciutat diversa: “No som model de res. Ens agrada ser referents de diversitat i de saber afrontar necessitats múltiples”. Amb aquesta mirada, el govern reivindica l’aprofitament del sòl urbà “amb un estudi volumètric important” i amb la mirada fixada sobre la crisi habitacional.

L’edifici més proper a l’avinguda Ragull tindrà els 42 habitatges lliures i el més proper a l’antiga Delphi concentrarà els 42 d’HPO de lloguer. Just sobre l’espai de magatzem municipal, aprofitant que la normativa vigent permet fer habitatge dotacional en parcel·les qualificades d’equipaments, s’hi ubicaran els 30 habitatges dotacionals. Duch defensa el projecte com una forma de respectar la ciutat en la seva complexitat, unificant diferents usos i aprofitant un espai que fins ara era fronterer entre el teixit residencial i l’industrial.

Un procés participatiu per escollir el nom de la plaça

Convençuts que el Ragull Centre serà un pol d’atracció per al Monestir - Sant Francesc, el govern avança que el nom de la plaça que es crearà amb la urbanització d’aquesta parcel·la serà escollit a través d’un procés participatiu en el marc del Consell de Barri del Centre-Est. En un comunicat de premsa també expliquen que pretenen involucrar la ciutadania en la concepció de l’espai.

 

Sense acabar el carrer Joan Buscallà

La tramitació de la modificació urbanística afectarà exclusivament la parcel·la afectada, deixant de banda el seu entorn. Segons la informació del Cadastre, es tracta d’un espai de 12.354 metres quadrats que va des de la cruïlla amb l’avinguda Ragull fins al mur de l’antiga Delphi. Duch diu, però, que l’edifici d’oficines de la cantonada ja s’ha segregat de la parcel·la –tot i que hores d’ara no consta al Cadastre.

Com que l’actuació només afecta la parcel·la, tampoc es buscarà una modificació del traçat o l’eliminació del tram del carrer Joan Buscallà que segons el planejament vigent hauria de connectar l’avinguda de Roquetes amb la rambla del Torrent d’en Xandri. Hores d’ara aquest carrer no es pot finalitzar perquè l’antiga planta de la Delphi sobresurt de la parcel·la reconeguda urbanísticament i passa just per sobre del traçat previst per a aquesta via.

A la roda de premsa també ha acudit Antoni Serra, director corporatiu d’enginyeria de Ferrer Internacional, tot i que no ha fet cap declaració. Sí ha confirmat que Ferrer no pretén fer de promotora i, per tant, arribat el moment buscarà una empresa per construir la promoció immobiliària.

Notícies relacionades