L’Ajuntament estrena Pla d’Igualtat de gènere amb un incompliment del 44% de les accions de l’anterior

Foto: Jordi Pascual

El Ple de maig va aprovar el tercer Pla d’Igualtat, per al període 2018-2021, un document hereu dels dos plans anteriors que s’estructura amb cinc grans línies d’actuació: el valor de la igualtat i la no violència masclista; la perspectiva i transversalitat de gènere; el compromís polític, tècnic i social; l’ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista i el recull de dades desagregades per sexe. PDECAT-Demòcrates, el PSC i el regidor no adscrit hi van donar suport mentre la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA hi van votar en contra criticant la “manca de lideratge polític” de l’àrea. La resta de grups (Ciutadans i PP) s’hi van abstenir.

El nou Pla es considera hereu de l’anterior, del període 2013-2016 tot i que prorrogat fins l’aprovació de l’actual; un document que recollia 86 accions de les quals s’han realitzat completament 35 (un 41%) i se n’han iniciat 14 més (15%). Això significa que hi ha un 44% d’accions que, segons recull l’anàlisi que fa el tercer Pla, “s’han descartat i/o no realitzat”. Segons la tinenta d’alcalde de polítiques de cicle de vida i progrés social, Susanna Pellicer, s’ha de tenir en compte que “és difícil d’aplicar el conjunt”. A més, recorda que a mesura que ha passat el temps també s’ha decidit fer mesures i accions amb perspectiva de gènere que no estaven recollides al Pla.

Però la justificació no és suficient per als partits d’esquerra, especialment ICV-EUiA, que ha fet una extensa crítica, quasi una impugnació a la totalitat que els ha fet decidir-se per no presentar al·legacions. “No estem molt segurs que les polítiques d’igualtat siguin una prioritat del govern”, enraona la regidora ecosocialista Roser Casamitjana. Per a ella el 44% d’incompliment és una xifra massa elevada i també és insuficient l’anàlisi feta: “Cal avaluar l’aprenentatge i satisfacció, no només l’assistència”, diu en referència als cursos a treballadors municipals. Del nou Pla considera que hi ha punts que necessiten més concreció, com ara els nous cursos per a empleats públics en què no s’especifica la matèria exacta ni quins treballadors o l’aplicació de la perspectiva de gènere en els pressupostos municipals sense especificar per on començar.

La portaveu de l’oposició, la cupaire Núria Gibert, també diu que hi ha una manca de voluntat política i, valora, “l’Ajuntament té la capacitat”. La pròpia anàlisi del Pla explica que els punts febles han estat, entre d’altres, una mala gestió del temps d’aplicació, els pocs recursos disponibles i la no priorització de les polítiques estratègiques. “A l’àrea li falta implicació i lideratge polític”, reivindica la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, que també considera que cal concretar amb més detall algunes de les accions recollides en el tercer Pla; una valoració que comparteix la regidora de Ciutadans Munia Fernández-Jordán, que creu que cal una mirada més transversal en l’aplicació de polítiques de gènere.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, diu, però, que el govern té una mirada transversal des del moment en què està constituït per més dones que homes. Considera que s’han fet moltes accions que han tingut en compte les dones, començant pel disseny urbanístic del municipi, i, alhora, reconeix que costa molt més incorporar aquest valor en les empreses concessionàries. El procés participatiu que va marcar les bases del nou Pla va demanar ampliar la transversalitat i, sobretot, la presència amb actes i jornades durant tot l’any.

En base al procés (tres sessions obertes a la ciutadania i una específica per a entitats), les propostes de la taula d’igualtat i l’anàlisi del Pla anterior, el nou document recull un seguit d’accions a realitzar en base als cinc eixos bàsics. S’hi recullen diverses accions que ja es fan com mantenir la comissió tècnica d’igualtat, iniciar el projecte En qüestions de gènere... EMPAT!, tenir serveis d’atenció i orientació així com el Far de colors d’atenció a infants i adolescents o fer actes per al 25 de novembre i el 8 de març, entre d’altres.

El Pla també considera fer accions que ja estaven compromeses però o no s’han realitzat, només parcialment o s’havien abandonat, com ara refer l’estudi Sant Cugat en femení –el darrer és del 2010–, fer una diagnosi sobre el col·lectiu LGTBI –aprovat per moció però incomplint el termini– o crear un protocol d’acció contra les agressions sexistes en espais d’oci – en la darrera Festa Major tot just es va fer una petita campanya però sense protocol específic–. Finalment, també hi ha diverses accions noves com l’actualització del Pla d’Igualtat Intern, ampliar la perspectiva de gènere a través de l’observatori, fer una jornada de sensibilització a mitjans de comunicació, facilitar espais de reunió de dones o tenir presència a la comissió per a la reforma horària, entre d’altres.

Notícies relacionades