La política era fora del Ple (amb detenció inclosa)

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. L’inici del curs no s’ha de mirar entre les quatre parets de la sala de plens. Hi ha molta gent que s’ha cansat i ha decidit esdevenir protagonista de la política per portar-la al seu lloc, al carrer. Les més de 160 persones que ha agrupat el Sindicat de Llogaters en la protesta contra l’exclusió habitacional potser no són com els bolxevics –un cop consolidats com a opció majoritària per sobre menxevics i socialistes revolucionaris– desitjant entrar al Palau d’Hivern. I Carmela Fortuny segurament tampoc és Aleksandr Kérenski ni el seu equip s’assembla al govern provisional rus debatent-se entre si marxar per cames o romandre en una resistència tan heroica com mortal. Però sí hi ha una semblança que no ha canviat en aquests 101 anys de capitalisme: El poder polític continua sense poder garantir pa, treball i sostre a una ciutadania que, davant d’això, i ara en petites dosis, entén que la política comença al carrer.

Perquè a les espatlles dels polítics que cada mes es debaten incapaços de trobar solucions reals dins del Ple ja hi ha una mort per suïcidi i un desnonament –que sapiguem– des de l’inici del curs així com la protesta constant i insistent d’una dona que no dubta a despullar-se per dir que l’Ajuntament l’ha deixada “en pilotes”. El llistat d’èxits en habitatge que enumera orgullosa l’alcaldessa per tal d’intentar rebaixar l’efecte de les crítiques –els gairebé 30 anys de Promusa, l’aposta pel lloguer social, ajuts diversos...– es converteix cada vegada més en una llista per analitzar tot el que queda per fer perquè de moment res d’això ha aturat el sofriment de centenars de la famílies, algunes de les quals –i això ho reconeix la mateixa Fortuny– han hagut de marxar de la ciutat davant dels preus prohibitius de l’habitatge.

“Demanem a l’Ajuntament que posi solucions, que se sumi a reivindicar un canvi a la Llei d’Arrendaments Urbans, que multipliqui l’habitatge social i que sigui habitatge social realment assequible. És urgent i és prioritari”. El manifest que el Sindicat de Llogaters ha llegit al davant de l’Ajuntament mentre a la sala de plens seguia la sessió de setembre no deixa lloc a dubtes. Hi ha gent farta, molt farta, però no es quedarà tancada a casa sinó que sortirà al carrer per fer la pressió política que calgui fins que d’una vegada per totes allò que passa a dins del palau de la burocràcia tingui una traducció real sobre la vida de les persones. No es tracta de petites mesures agraïdes, es tracta del més bàsic: garantir una vida digna.

Encara que la protesta sorollosa –amb un minut de silenci per les víctimes– del Sindicat de Llogaters ha comptat amb la presència de regidors de la CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA, que s’han escapat durant uns minuts del Ple per tal de participar-hi, s’ha evidenciat que la distància entre la política institucional i la del carrer és molt més àmplia del que sembla. Mentre el Ple es debat sobre com crear aquella taula de treball conjunt en matèria d’habitatge que l’alcaldessa va proposar als grups polítics només prendre possessió del càrrec, el carrer plora una situació que cada vegada és més complicada i de la qual, de moment, el govern municipal no n’ha donat xifres.

Però l’Ajuntament fa temps que ha deixat de ser una bombolla. La preocupació veïnal entra cada vegada amb més força i, sinó, allà està Yolanda –la dona que protesta nua per l’habitatge a la porta del consistori– per recordar-ho. Ho ha fet una vegada més, quasi sense que la deixessin entrar, al Ple de setembre. Abans de començar, quan encara no havia entrat l’alcaldessa, ha començat a exigir un canvi en les polítiques d’habitatge i un ajut en el seu cas particular. Enmig del Ple ha tornat a dir el seu “l’Ajuntament m’ha deixat en pilotes” i s’ha tret la roba.

És increïble com de nerviosos posa la nuesa a alguns i algunes, especialment a aquells regidors que s’han escandalitzat en veure-la sense roba quan minuts abans només feien una classista cara de superioritat moral mentre Yolanda feia el seu al·legat vestida. Potser hi ha a qui li escandalitza més veure una dona nua que una dona desesperada davant la indefensió. El mal tràngol els ha durat poc perquè de seguida ha sortit escortada per dos agents de policia que li han dit: “Ja no tornes a entrar”. El que no sabíem en aquell moment és que la manifestant acabaria detinguda.

Ho ha anunciat la regidora de la CUP-PC Lourdes Llorente poc després en el debat d’una moció d’urgència sobre habitatge tot i que només ha aconseguit que l’alcaldessa li respongui el que porta dies dient, que Yolanda ja és atesa pels serveis socials i que sempre se li han facilitat els recursos necessaris. “No es pot alterar l’ajut per una pressió mediàtica”, ha etzibat Fortuny espolsant-se les culpes. Tot i que Llorente li ha parat els peus dient que si, tal com ha dit el govern en reiterades ocasions, Yolanda té problemes de salut mental, l’exclusió habitacional és un problema més que fins i tot li pot agreujar el primer. Amb el “tot el que fem és per a protegir-la” que va dir la tinenta d’alcalde d’Habitatge dies enrere, que traduït a la realitat ha estat trucar cada cop als serveis sanitaris perquè se l’emportessin, han aconseguit al final del tot una detenció, afegint un tercer problema judicial. Manual pràctic de com passar d’una vulnerabilitat a tres.

Segons ha pogut saber elCugatenc, la manifestant ha estat detinguda per desobediència i agressió i traslladada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Rubí. Fins ara, en cada protesta havia estat traslladada a la Mútua de Terrassa on finalment els serveis psicològics li donaven l’alta. El dia anterior, protestant durant la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, amb qui volia parlar per explicar-li el seu cas, també va ser retinguda pels Mossos d’Esquadra però sense que li practiquessin una detenció.

Després de la doble reivindicació per l’habitatge que ha viscut el Ple –el Sindicat de Llogaters quedant-se a la plaça de la Vila– sona absurd sentir els polítics demanant a ERC-MES deixar sobre la taula una proposta per utilitzar un 30% del sòl urbà no construït i de les rehabilitacions per fer habitatge protegit privat tot al·legant que es busca un acord ampli en el marc d’una taula de diàleg que acollirà totes les formacions. És clar –els republicans ho saben– que amb l’acord entre tots es poden dissenyar accions millors però mentrestant els mateixos que criden que cal prendre mesures estan advertint que es va tard així que quan menys entreteniments millor.

Potser per això s’ha acabat aprovant amb l’únic vot el contrari del PP la moció d’urgència de la CUP-PC per a prendre mesures molt més vinculades a l’emergència puntual: donar suport a les persones desnonades, posar un paquet d’habitatges de Promusa a disposició de les persones en risc de ser desnonades, que l’Ajuntament faci de mitjancer amb bancs i grans tenidors i revisar el protocol per detectar els casos amb més antelació. Això no ha estalviat, però, la corresponent defensa del model de ciutat per part del govern, orgullós d’atreure prop d’un miler de ciutadans cada any.

El Ple ha acabat tard amb eixa sensació que molt del que ha passat allà dins no convenceria les persones que han protestat amb el Sindicat de Llogaters i que, de moment, l’acord de les forces polítiques per prendre mesures sona bé però li cal velocitat abans de topar amb el final del mandat. O potser aquesta és l’estratègia, treure pit en un dels temes que més preocupació generen entre la ciutadania santcugatenca per arribar forts al maig. Perquè, d’acord, Fortuny no és Kérenski i no hi haurà cap assalt al Palau d’Hivern santcugatenc però les eleccions estan a poc més de mig any i, sense revolta, també pot perdre el poder.

Notícies relacionades