La participació cau dos punts als pressupostos participatius però es garanteixen projectes a tots els barris

Foto: Jordi Pascual

La tercera edició dels pressupostos participatius, amb una redefinició per garantir la igualtat entre els districtes, ha clos amb un 4,25% de participació, dos punts menys que a l’edició del 2018-19 (6,2%), que també va registrar una davallada de dos punts respecte a l’anterior (al 2016-17 es va assolir un 8,2%). És la primera vegada que es podia votar a partir dels 14 anys ja que en les edicions anteriors podien votar les persones majors de 16 anys.

Marco Simarro, regidor de Participació i Barris, atribueix la davallada a la pandèmia, que ha impedit fer una votació mixta presencial-en línia. Tot i això, el nou model ha garantit que tots els districtes hagin tingut projectes escollits ja que la votació es dividia per barris i es garantia com a mínim un projecte per nucli als districtes amb més d’una centralitat.

En total han votat 3.096 persones i durant tot el procés s’han registrat 6.022 implicacions entre vots i participació als tallers. Amb la votació s’ha acabat la darrera fase de participació de l’edició del 2020-21 i ara s’engega el calendari d’execució i la posada en marxa de les comissions de seguiment, que aquesta vegada aniran en funció de línies estratègies en lloc d’una per projecte.

Al Nucli Antic i a Mira-sol hi ha hagut un empat en el darrer lloc de les actuacions realitzables. L’equip de participació de l’Ajuntament anuncia que treballarà per ajustar els pressupostos i intentar realitzar les dues i, en cas de no ser possible, treballar amb els Consells de Barri per prioritzar quina es realitzarà. També s’estudiarà d’encabir una de les propostes de la Floresta que s’ha quedat a les portes de ser escollida. A continuació pots consultar les accions que es realitzaran arran d’aquesta edició dels pressupostos participatius:

Les actuacions en l’espai públic són les protagonistes dels pressupostos participatius del 2020-21 amb 15 propostes escollides, seguides de les propostes de mobilitat activa (12), de la cohesió i la cultura (10) i d’esports i infraestrucuta verda - biodiversitat (amb 9 propostes cadascuna). El resultat s’ajusta força a la proporció de propostes que arribaven a votació. Prèviament, però, ha hagut un procés de triatge per passat de 815 propostes rebudes a 258 realitzables i treballades als tallers per ajustar-les, permetent que al conjunt del municipi hi hagi hagut 167 propostes posades a votació i finalment se’n puguin executar 75.

Per fer aquest procés prèviament cada barri va fer una tasca de diagnosi per elaborar un programa de barri que fixava necessitats i línies estratègies sobre les quals fer propostes. Finalment les idees s’havien d’emmarcar en tres eixos: persones, ciutat i planeta, sent ciutat l’eix amb més propostes a executar (40%) seguit de persones (35%) i planeta (25%). En total l’Ajuntament hi destinarà 2,55 milions d’euros, 2,4 com a pressupost d’inversió i 150.000 com a despesa ordinària.

Increment de la participació a les Planes i a la Floresta

Els districtes de muntanya s’han diferenciat clarament de la resta del municipi amb un 9,1% de participació a la Floresta i un 12,1% a les Planes, sent els dos únics barris que han incrementat la participació respecte a l’edició anterior tant en percentatge com en xifres absolutes. De la resta del municipi només Mira-sol supera el 4% de participació amb un 4,2% mentre el Nucli Antic se situa com el barri amb menys participació amb un 1,6%. Un cop acabada la votació el portal de participació de l’Ajuntament engega una enquesta d’avaluació i un debat en el marc dels Consells de Barri.

“La Floresta i les Planes havien viscut un greuge comparatiu en les edicions anteriors i ara, que hem tornar a posar la lupa als barris, es potencia de nou la seva participació”, valora Simarro, que tot i això diu que no haver pogut garantir la votació presencial pot ser un motiu determinant per a la davallada global de la participació, “vam fer tot el que era a les nostres mans”. Sobre el centre, recorda que a diferència de l’edició anterior ara hi ha tres consells –el Centre-Est, el Centre-Oest i el Nucli Antic–, el que considera que també ha pogut influenciar en el resultat.

Tot i no haver assolit l’objectiu d’igualar la participació de l’edició anterior, Simarro defensa que un 4,25% de participació continua per sobre de la mitjana dels municipis de més de 50.000 habitants (3,3%, segons les dades facilitades pel propi consistori). A més, el regidor fa èmfasi en el treball dels tallers i de les comissions de seguiment com una participació més qualitativa davant del vot (quantitatiu).

 

Els programes de barri més enllà dels pressupostos participatius

Amb la diagnosi inicial cada districte s’ha dotat d’un programa de barri on es dibuixen les preocupacions i necessitats detectades pel propi veïnat. A banda de servir per definir les propostes a presentar als pressupostos participatius, aquests documents també s’havien dissenyat com una diagnosi que ha de permetre al govern actuar a cada districte. Per això, més enllà de la votació, Simarro diu que els programes de barri s’han tingut en compte en l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i que des de l’àrea de participació s’insistirà perquè es tinguin en compte en el disseny de les polítiques públiques.

Accepta, però, que la pandèmia potser atura els projectes de més calat i que també dificulta el seguiment a cada Consell de Barri ja que en alguns districtes les sessions telemàtiques tenen poca participació. Tot i això, el regidor defensa aquests documents com a “guies” per als Consells de Barri i per a l’Ajuntament.

Notícies relacionades