La ‘llei Celaá’ aterra al Ple en forma de debat lingüístic i competencial

Foto: Jordi Pascual (arxiu)

CONTRACRÒNICA. En forma de moció de Junts per Sant Cugat, la nova llei educativa, la LOMLOE o llei Celaá, ha estat el principal debat d’un Ple ràpid i poc interessant. Així, el 2021 ha començat amb una sessió telemàtica i un reguitzell d’opinions creuades sobre si la llei educativa impulsada –i aprovada– a l’Estat suposa un atac a la llengua catalana i un conflicte competencial amb la Generalitat o, si per contra, és una magnífica notícia per haver deixat enrere la LOMQE o llei Wert. La moció ha estat rebutjada però la resposta a aquest dilema no ha estat clara perquè no tots els grups que han votat en contra de la proposta pensen el mateix.

Carmela Fortuny, portaveu de Junts, ha assegurat que la vuitena modificació educativa des de l’inici de la transició ha estat més pensada per derogar la llei Wert que per fer una aportació de qualitat a nivell educatiu. Des del seu punt de vista a la LOMLOE no queda prou clar que l’administració competent a Catalunya és la Generalitat i, per tant, temen que s’acabi obrint la porta a la desaparició de la immersió lingüística.

“Tots sabem que la llengua és l'eix vertebrador de qualsevol societat i que l'ensenyament és una eina indispensable per a una societat més justa i equitativa”, ha argumentat la cap de l’oposició, “la llei representa una regressió en el reconeixement de la llengua catalana”. Amb aquesta mirada sobre la llei Celaá, Fortuny ha cridat a defensar la competència educativa catalana i el model d’immersió lingüística tot animant a impulsar una modificació legislativa tot i que el text encara no ha entrat en vigor. El grup parlamentari de Junts es va abstenir en aquest debat al Congrés, segons diu Fortuny, perquè el text també recull aspectes positius com mantenir la col·laboració publicoprivada, que considera un model d’èxit a Catalunya.

Administraciones educatives”. Amb aquesta expressió apareixen les competències, deixant clar, a ulls de Francesc Duch, portaveu d’ERC-MES, que la Generalitat és competent en matèria educativa. Segons el republicà, Junts no és capaç d’argumentar quin és l’atac que la LOMLOE fa a la immersió. Per això considera que es tracta d’una moció que arriba tard i amb molt d’electoralisme, no només pel debat en sí sinó també perquè la proposta es va presentar abans de l’aprovació de la llei i no s’ha retirat malgrat que aquesta ja hagi passat el tràmit al Congrés. “Treballem per tenir una llei educativa pròpia a una República Catalana però mentrestant era prioritari derogar la llei Wert”, ha defensat Duch, tot recordant que les declaracions de l’exministre en què deia que s’intentaria “espanyolitzar els infants catalans”.

Tot i el debat entre Junts i ERC-MES –segurament buscat per visibilitzar les diferències–, qui més tenia a dir era el PSC ja que la llei ha estat impulsada per la ministra Celaá, del PSOE. Per això la regidora socialista encarregada de la cartera d’Educació, Pilar Gorina, ha fet una llarga intervenció en què ha llegit diversos motius per defensar la LOMLOE: “És molt més que política lingüística. Suposa un gran salt cap a un model educatiu més contemporani i inclusiu. El català és la llengua oficial del nostre territori i ja fa anys que vam descartar la doble xarxa d’ensenyament en català i en castellà”. Tot i això, per als socialistes la immersió lingüística és un mètode al servei d’un objectiu, el de “la plena competència en les dues llengües”.

Junts només ha trobat el suport parcial de la CUP-PC, que ha votat a favor de tres dels quatre acords de la moció; els referents a la LOMLOE i el català, mentre ha votat en contra del tercer acord, que proposava instar els grups parlamentaris a preservar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i “els grans acords de país que la van fer possible”. Núria Gibert, portaveu cupaire, considera una fal·làcia parlar d’acord de país davant la LEC ja que aquesta va permetre la continuïtat de la competició entre centres públics sota el principi d’autonomia de centre i de la concertació educativa, situacions criticades pel seu partit i per una part de la comunitat educativa.

Junts no esperava cap suport de Ciutadans, que ha acabat sent el partit outsider perquè, tot i votar en contra, ha fet una argumentació totalment diferent a la resta dels partits. Aldo Ciprian, portaveu del grup municipal, ha dit que el català no és un model educatiu d’èxit: “Si ets castellanoparlant i vius fora de l’àrea metropolitana tens totes les paperetes per engrossir el percentatge de fracàs escolar”. Per a ell, el castellà hauria de tenir més presència a l’ensenyament a Catalunya.

Ho ha fet citant resultats de l’informe PISA i del TIMSS i també recordant les retallades aplicades en educació durant la darrera dècada. Però aquest apunt diferenciat al de la resta de grups no ha tingut el beneplàcit de la resta, que l’ha ignorat amb només alguna petita referència per dir que tot això que opina Ciutadans seria versemblant si els nivell d’ús social de català no estiguessin en un retrocés constant.

Notícies relacionades