La Diada de la República inexistent

Fotos: Jordi Pascual

ANÀLISI. Aparentment res canvia en la Diada del 2018. El programa d’actes es presenta com una calcomania quasi perfecta dels anys anteriors, amb l’ofrena floral al monument de Casanova (de 8 a 10h.) com a principal acte local, seguida de l’ofrena institucional i del discurs de l’alcaldessa (a partir de les 10h.) que, a diferència de les edicions anteriors, es farà al mateix espai i coincidint amb la sortida de la marxa a peu cap a Barcelona a través de Collserola organitzada per les seccions locals l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, partint com cada any des de l’hípica de Can Caldés.

Més enllà de veure què diu de diferent la nova alcaldessa –i a Valldoreix (12h.) la nova presidenta, Susana Herrada, en suplència de Josep Puig, de baixa–, a nivell institucional tot segueix igual. Si l’any passat l’exalcaldessa Conesa va fer un discurs que reivindicava el sobiranisme però podia acontentar –i així ho va fer amb el PSC segons va dir el seu regidor, Pere Soler, al Ple posterior– altres posicions polítiques, és possible que enguany tot segueixi igual. Almenys això es desprèn de l’entrevista que Fortuny ha concedit a elCugatenc en què, com ha fet el president Torra, reivindica els valors republicans però sense l’aplicació de facto d’una República catalana: “No ens hem de quedar en pantalles anteriors però tampoc podem trencar el diàleg amb el govern espanyolˮ.

Això no consola Ciutadans i PP que, repetint la decisió dels darrers anys, es desvinculen de la celebració de la Diada. Per als taronja, seguint el posicionament del partit a nivell nacional, el model de celebració institucional “exclou més de la meitat de la població catalanaˮ ja que “s’organitzen actes polititzats i enfocats a una ideologia que no representa el conjunt de la societatˮ. De fet, proposen un any més fer de la Diada de Sant Jordi la festivitat de Catalunya. Els populars, per la seva banda, tampoc hi participaran ja que, després d’haver parlat amb l’alcaldessa, asseguren que el discurs que té previst fer els exclou obertament.

I sent la Diada, a nivell institucional o fora, un dia clau de reivindicació independentista, tot ha canviat molt malgrat que no es noti en la celebració local. Des del passat 11 de setembre hi ha hagut l’1 d’octubre, les vagues generals, la proclamació de la República, unes eleccions, l’empresonament dels Jordis i de diversos exconsellers del govern Puigdemont –entre ells el santcugatenc Raül Romeva– així com la marxa a l’estranger d’altres membres d’aquell govern, començant pel president, i de polítics, artistes i activistes com Anna Gabriel, Valtònyc i Adrià Carrasco, entre d’altres.

Això assegura una jornada reivindicativa més enllà de l’independentisme al mateix temps que aquest espai polític es reconfigura. La dosi de realitat que comencen a tastar alguns polítics i la mort dels fulls de ruta deixa l’espectre que defensa una República catalana desorientat, debatent-se entre aquells que demanen baixar el ritme, intentar ampliar els suports i fer passes tenint en compte tota la gent que no creu en el seu projecte i aquells que situen la mobilització popular, l’1 d’octubre i tots els esdeveniments del darrer any com a base d’un nou estat que hauria d’aplicar-se el més aviat possible, tot i que a nivell de partits no hi ha la concreció del camí a seguir per fer-ho.

Mentre l’independentisme es debat entre si, la proposta política de l’entorn del PDECAT –diguem-li Junts per Catalunya, Crida o com vulguem– intenta guanyar presència a la ciutat, amb una alcaldessa totalment alienada en els posicionaments polítics que va apuntar Torra en la conferència del passat 4 de setembre al Teatre Nacional, és a dir, tirar endavant fins tenir les sentències dels membres de l’antic govern, sense concretar ben bé què passarà després i apel·lant mentrestant a una Marxa per la República que no se sap tampoc exactament què significa.

I de fet, Sant Cugat serà el primer escenari d’aquesta marxa. Tal com ha avançat el TOT Sant Cugat i ha confirmat elCugatenc, el proper 16 de setembre, coincidint amb les accions mensuals de l’ANC, Òmnium, CDR i ADIC per demanar l’alliberament dels Jordis, Torra visitarà Sant Cugat per iniciar aquesta Marxa per la República. La traducció a la realitat d’aquest concepte és una caminada que començarà a l’Ajuntament per acabar amb la inauguració oficial de la plaça de l’1 d’octubre, l’antiga plaça del Rei.

Encara sense estrenar aquest nou concepte, de ben segur que el tipus de Marxa li sap a poc a una part dels independentistes, veient com la República continua sent inexistent i no hi ha indicis que això canviï a curt termini. El que part del sobiranisme havia anomenat “revolució dels somriuresˮ cada cop té menys de revolució i va perdent motius per somriure, amb una estratègia de mobilització que segur que és important des de la perspectiva reivindicativa però, veient els anys de procés, molt poc útil per prendre el poder real que permeti el canvi que milions de persones porten desitjant anys.

Tot això, aparentment, no atura les mobilitzacions ni la voluntat de les entitats santcugatenques de ser-hi. Per això Arran ha quedat a les 9 del matí a l’estació per acudir a la manifestació juvenil de l’esquerra independentista a Barcelona i ANC i Òmnium mantenen la marxa per Collserola per acudir a la manifestació de la tarda, en què, segons l’organització, hi ha assegurada la participació de més de 400.000 persones, tal com tenen registrat amb les inscripcions.

En clau més partidista, l’independentisme santcugatenc es veu també condicionat per les eleccions municipals. Lluís Fernández, candidat a les primàries de Demòcrates, va ser la primera persona en demanar una llista unitària de l’independentisme a les eleccions municipals en un gir del seu discurs ja que anteriorment havia dit que el seu partit acudiria en solitari als comicis. Ara l’alcaldessa també apunta a aquesta possibilitat tot i que sense concretar: “Ho he dit obertament. A mi m’agradaria ser a una llista unitària de ciutatˮ. En canvi, tant la CUP-PC com ERC-MES (aquests darrers sense saber si segueix la coalició tot i la valoració positiva de l’experiència) ja han iniciat els treballs per presentar les seves pròpies candidatures, interpel·lades també per l’entorn dels Comuns, que busquen un pacte postelectoral de les esquerres per fer fora el PDECAT de l’alcaldia.

La decisió dels partits independentistes serà important, com també els esdeveniments que puguin succeir en clau nacional en els propers mesos ja que aquest afer, tot i que l’Ajuntament no té una capacitat de decisió en base a les seves competències, omple la política municipal. Ho hem vist amb les peticions de neutralitat institucional, amb els actes en defensa de les persones preses en què hi participen representants polítics, en la sentència sobre l’estelada a l’espai públic que marca jurisprudència i en molts debats al Ple municipal.

Sant Cugat s’enfronta així a la primera Diada de la República inexistent, una jornada en què ni tan sols a nivell de forma –de política de l’aparença– hi ha canvis malgrat tot el que ha viscut la ciutat i el país durant els darrers mesos. Passada la jornada, seguirà el debat i el ball de xifres de la manifestació de la tarda tornarà a omplir pàgines i pàgines de diaris.

Notícies relacionades