La CUP crida a posar la vida al centre de la política i avançar cap a uns Països Catalans socialistes i feministes

Fotos: Jordi Pascual

Eulàlia Reguant, número 3 per Barcelona; Núria Gibert, tinenta d’alcaldia i número 71, i Maria Gordillo, membre d’Arran, han estat les protagonistes de l’acte de campanya que la CUP ha celebrat aquest dimecres per la tarda al Celler Cooperatiu, on han cridat a posar la vida al centre de l’agenda política i avançar cap a una república socialista i feminista dels Països Catalans. Les tres participants han reivindicat la candidatura com l’única capaç de posar els interessos de la classe treballadora i la lluita contra l’emergència climàtica com una prioritat.

“Som anticapitalistes perquè creiem en la vida, és la nostra obligació moral per continuar defensant la vida de les persones, de les excloses i de les classes treballadores”, ha dit Reguant, tot reflexionant sobre els aprenentatges de la pandèmia, “hem vist com un cop més el capital s’imposava a la vida mentre els governants no paraven de dir que posarien la vida al centre sense ser capaços d’aturar l’explotació que vivim la majoria de nosaltres”.

La candidatura proposa fer un programa de rescat social i mesures com una Renda Bàsica Universal així com accions per a la reindustrialització de la mà de PIMEs i de l’economia social i solidària per crear nous llocs de treball en un moment en què els ERTOs deixen milers de persones en la corda fluixa: “No volem empreses que vinguin sense tenir en compte qui som; hem de pensar en el territori, el medi ambient i les condicions de feina dignes”.

Reivindicant-se com l’espai polític que “contra tot pronòstic, guanyarà”, Reguant ha llençat altres propostes com la creació d’una banca i una empresa farmacèutica públiques. “Tenim una sanitat desposseïda per prioritzar la privada i encara tenen la barra de sortir a anunciar com a grans consellers els que han afavorit la privatització del sistema català”, ha dit la candidata en resposta a la proposta de la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, de nomenar conseller de Salut Josep Maria Argimont, “volem un serveis públics de veritat que no estiguin al servei de les grans empreses ni d’aquells que volen treure beneficis dels nostres drets fonamentals”.

La candidata també ha fet un repàs a altres temes que han marcat l’agenda política dels darrers anys. Per exemple, ha criticat els desnonaments i “aquells qui envien la BRIMO”, ha dit que cal apartar els fons voltor de les residències de gent gran, que cal redistribuir el treball per “treballar menys però treballar totes” i mantenir l’organització popular davant l’extrema dreta. Alhora, ha defensat la independència com l’única via garant dels drets socials i ha lamentat les picabaralles entre Junts i ERC.

Una mirada local

Gibert, que ha començat la seva intervenció enviant una salutació a Arcadi Oliveres, activista greument malalt tal com ha donat a conèixer la seva família durant els darrers dies, ha fet una mirada similar a la de Reguant, criticant també els “qui en campanya són d’esquerres però no fan reformes socials o diuen que són ecologistes però permeten el Barcelona World”: “La vella i tradicional esquerra està més preocupada en ser vella i tradicional que en ser esquerra”.

La regidora ha fet èmfasi en les accions realitzades a nivell municipal des de principis de mandat: “despesa social inèdita en la història d’aquesta ciutat”, beques a l’escolaritat i ajuts a material, accés universal a casals d’estiu, polítiques en l’àmbit d’igualtat i feminismes com un pla d’igualtat intern i extern, la introducció de la perspectiva de gènere als pressupostos, l’exploració espais de la ciutat des d’una perspectiva feminista, la redacció d’un pla estratègic de gent gran, un projecte de llars compartides, el punt de mediació del lloguer, el punt d’acompanyament digital, la propera creació del Consell de la Gent Gran, el disseny participatiu de la segona residència pública...

Tot això, diu, són mesures per gestionar el mentrestant ja que l’objectiu últim és aconseguir uns Països Catalans socialistes i feministes ja que, al seu parer, sense aquest horitzó és impossible una transformació real: “Advertíem ja abans de la crisi que l’habitatge no pot estar regit per la llei de la selva i que deixar l’habitatge en mans dels usurers només ha deixat desenes de milers de famílies asfixiades. L’habitatge ha d’estar fora del mercat i en el mentrestant hem d’intentar posar portes, límits i obstacles a la desregulació ferotge”.

Amb un accent feminista i ecologista, Gibert ha reivindicat la interdependència de l’ésser humà com un valor a tenir en compte donant importància a les cures davant les llistes d’espera a la sanitat, les dificultats per accedir a escoles bressol i les treballadores de la llar en situació de semiesclavatge: “Amb la pandèmia hem vist com de necessàries són les persones que s’encarreguen que la vida tiri endavant”. També ha dit que seguir abusant del planeta suposa posar en risc la vida.

Luchar, vencer, caerse, levantarse

Gordillo, per la seva banda, ha dit que ni Arran ni la resta d’organitzacions que aposten per uns Països Catalans socialistes i feministes perdran l’esperança perquè estan convençudes que el capitalisme aboca la societat a una crisi perpètua: sanitària, econòmica, ecològica... “Els sindicats de classe han garantit els ERTOs, les treballadores de la sanitat ha garantit salut..., les dones treballadores hem plantat cara arreu”, ha reivindicat la militant d’Arran.

Sobre la pandèmia ha dit que moltes de les morts eren evitables “si no visquéssim en un sistema que posa al centre el benefici econòmic al servei dels burgesos”: “No volem veure com no arriben vacunes a les treballadores mentre se les posen polítics i directius, ni llits buits a hospitals privats mentre els públics es col·lapsen ni com ens desnonen i ens envien els Mossos”. Gordillo ha criticat Junts, ERC, PSC i En Comú Podem per defensar la gestió de la pandèmia i els ha acusat de representar els interessos del règim del 78.

Davant el creixement de Vox i la seva presència als mitjans, la militant d’Arran també ha dit que cal combatre el feixisme també al carrer, amb exemples com el de Vic, Olot, Borges Blanques o les concentracions davant les carpes a Sant Cugat: “S’equivoquen aquells que ens critiquen però els volen a platons de televisió mentre ens envien la BRIMO a hostiar-nos”. Amb una mirada sobre el jovent, també ha valorat que és irresponsable acceptar viure en un estat d’atur juvenil elevat i amb el suïcidi com a primera causa de mort no natural entre la gent jove. Davant tot de això ha cridat a luchar, vencer, caer, levantarse, luchar, vencer, caer, levantarse...

Notícies relacionades