De la concentració de rendes baixes al nyap urbanístic, el Ragull Centre separa el govern i l’oposició

Fotos: Ajuntament i Jordi Pascual (arxiu)

CONTRACRÒNICA. Planta baixa + 10. Dues torres altes, i més si es té en compte la mitjana d’alçada del municipi. La proposta urbanística del govern a la rambla Torrent d’en Xandri, arran d’una negociació amb la farmacèutica Ferrer, posa l’oposició a la defensiva, cridant en contra de l’inici d’una modificació urbanística que al seu parer és el primer pas per desdibuixar el model de ciutat de Sant Cugat. Mentre el tripartit es mostra convençut de l’operació en tots els sentits, l’oposició es mostra preocupada també en tots els sentits.

El trencament és total perquè allà on el govern veu aprofitar un terreny en desús del polígon de Can Magí, l’oposició veu perdre sòl industrial i fer habitatges amb vistes a un polígon. On el govern veu 72 habitatges públics (42 HPO de lloguer i 30 dotacionals), l’oposició veu una possible concentració de rendes baixes als afores de la ciutat. Allà on el tripartit veu una centralitat, l’oposició contempla una plaça dura, una zona comercial que desincentivarà el petit comerç i un equipament municipal en forma de magatzem i, per tant, tancat al públic.

Es va avançar el grup municipal de Junts per Sant Cugat el divendres passat amb una roda de premsa en què van fer la volta a la truita a les bones paraules del tripartit. A ulls del primer partit de l’oposició Ragull Centre és un nyap urbanístic que treu sòl industrial, que no és sostenible –per les més de 300 places d’aparcament–, que posa en risc l’eix comercial de l’avinguda Cerdanyola, que no contempla altres alternatives per fer HPO, que s’envolta de fàbriques... i, sobretot, que amenaça el model de ciutat –un model reivindicat en la seva campanya a les municipals.

Amb la màxima “farem tot el que calgui perquè no s’executi i es mantingui la qualificació” que va dir la seva portaveu, Carmela Fortuny, el divendres passat; el grup de Junts ha incidit en aquestes idees al Ple d’aquest dilluns, quan s’ha aprovat el conveni urbanístic entre l’Ajuntament i Ferrer amb els únics vots favorables dels tres grups de govern: “Plantegen la construcció d'un macroedifici al mig del polígon de Can Magí. No plantegen un model urbanístic, plantegen un nyap”.

Fortuny ha estat dura tot dient que el tripartit demostra no agradar-li Sant Cugat i que per això inicia la via de la seva transformació cap a un model de més densitat, rebutjant altres vies de fer HPO alternatives com la compra de terrenys o els nous desenvolupaments a Can Fontanals, que tem que segueixin el model del Ragull Centre. Davant de tot això, la portaveu del primer grup de l’oposició ha demanat un acord ampli sobre com s’ha de desenvolupar la ciutat: “La densitat moderada no ha estat mai en discussió”.

Junts demana saber les plusvàlues que s’embutxacarà Ferrer per la requalificació dels terrenys i ha insistit que el tripartit trenca el tipus de desenvolupament urbanístic que s’havia fet fins el moment, posant en dubte els tres grups polítics que formen el govern: “De tres minories han fet una majoria”. En qualsevol cas, convençuda que la posició de Junts és la més compartida a nivell social, ha dit que ara és el torn del tripartit d’intentar convèncer la ciutadania.

En la mateixa línia però potser amb afirmacions més polèmiques s’hi ha referit la regidora de Ciutadans Munia Fernández-Jordán, parlant de “concentració de rendes baixes” i d’obrir el model de Sant Cugat per assemblar-se al de Sabadell, “on diuen que hi ha torres molt maques”. La regidora taronja ha fet èmfasi en l’alçada, que diu que s’ha intentat amagar perquè els mitjans no en parlessin –o no ha llegit elCugatenc o ha preferit considerar-lo l’excepció anecdòtica perquè hi és al nostre titular– i ha criticat que l’espai d’equipament sigui per a magatzem, és a dir, sense ús obert a la ciutadania.

Tot parlant de política erràtica, considera un error que de 10.000 metres quadrats s'extreguin 118 habitatges i només una petita plaça pública. Això és així, ha criticat, perquè no hi ha hagut un pla previ i només s’ha donat resposta a una proposta que, diu, es basa en “un supermercat alemany”. “És una operació que tira sòl a la brossa”, ha sentenciat Fernández-Jordán.

 

El trencament entre govern i oposició en aquest afer ha estat evident. “42 famílies i 30 joves [fins ara el govern no havia dit que l’habitatge dotacional seria per a joves i no per a gent gran] no hauran de marxar de la ciutat gràcies a aquest projecte”, ha reivindicat el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, “és un projecte que suma i barreja usos”. Sobre l’alçada ha recordat que al centre de la ciutat hi ha edificis equiparables i que tot just se’n construeix un a la cruïlla de l’avinguda de la Clota i la ronda Nord –tot i que no ho ha dit, l’acumulació de l’edificabilitat en aquest indret es va fer el mandat anterior tot argumentant que es donaria singularitat a un dels accessos de la ciutat [el novè paràgraf d’aquesta notícia].

Davant les crítiques de l’oposició en bloc, Duch es mostra satisfet d’una operació que lloa per fer habitatge assequible, per plantejar-se des del microurbanisme i per aconseguir un 50% del sòl d’un terreny que hores d’ara és totalment privat. Les diferències són evidents i el debat està servit per a llarg perquè el que s’ha aprovat aquest dilluns és només un primer pas per a una modificació urbanística que no es culminarà, segons el govern, fins al 2023. I després encara hauran de venir els projectes i les obres.

Notícies relacionades