Les joventuts polítiques dibuixen com volen una Catalunya independent

Fotografia: Jordi Pascual

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sant Cugat és l'organitzadora del debat Ep, jove! Quin país vols? on van participar les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC), les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i Arran. L'acte es va celebrar ahir, 2 de juliol, a les 7 de la tarda a la Casa de Cultura amb la participació del periodista Jofre Llombart com a moderador, d'Oriol Giménez com a representant de les JNC, d'Ainhoa Miró com a representant de les JERC i de Pere Roc, militant d'Arran. També hi van intervenir el Marc Solà de l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (joventuts de l'ANC), que va animar a la creació d'un nucli de l'organització a la ciutat, i la Shirka Sinche, coordinadora de l'ANC a nivell local.

L'objectiu primer de l'acte, que era apropar l'ANC als joves, es va complir amb una sala d'actes de la Casa de Cultura a mig omplir i molts joves, alguns d'ells amb una bandera grega i una estelada vermella al pit per la coincidència de l'acte amb la manifestació en defensa del poble Grec que començava ahir a les 8 de la tarda a la Plaça de la Vila. El debat es va dividir en cinc punts (democràcia, participació i transparència; paper de la república catalana al món; benestar i drets; sostenibilitat i medi ambient, i educació i cultura) amb un tres minuts per cada representant i dret a rèplica.

Cal millorar la democràcia

Totes tres representacions coincideixen en que cal una democràcia més participativa però divergeixen en les formes. Mentre que Giménez (JNC) defensava una llei electoral pròpia i la redacció d'una nova constitució com una revolució, el representant d'Arran, Roc, defensava una democràcia més pròxima al ciutadà, amb importància del món local i la descentralització de decisions amb l'ajut de la tecnologia. Per Arran votar cada quatre anys és insuficient.

Miró, per la seva banda, també va apuntar a una necessària millora de la democràcia però apuntava a la realització d'Iniciatives Legislatives Populars (ILPs), referèndums i consultes així com la lluita contra la corrupció amb un nou codi penal català. Per les JERC la independència és sinònim de democràcia.

OTAN, d'entrada no

Recuperar el polèmic eslògan del PSOE respecte l'OTAN, referèndum que curiosament va guanyar el no a Catalunya, als territoris que formen l'Euskal Herria espanyola i a Gran Canària, és la millor forma de resumir el debat sobre el paper d'una república catalana a l'esfera internacional. Arran és l'única agrupació participant a l'acte radicalment en contra de la pertinença de Catalunya a la Unió Europea per ser “un òrgan poc democràtic que no accepta la sobirania dels pobles”, amb l'exemple principal del TTIP (tractat que no accepten tampoc de cap manera les JERC).

Les JNC i les JERC coincideixen en la pertinença d'una Catalunya independent a la Unió Europea i totes dues organitzacions coincideixen en la necessària transformació d'aquesta unió. Mentre que Miró (JERC) apuntava a una Europa més d'esquerres amb un model federal en fiscalitat, política exterior i defensa, Giménez (JNC) no explicava els grans canvis i recordava que la UE ha donat recursos, opcions i la capacitat de moure capitals, béns i persones entre els països membres. “Creiem que els catalans sempre hem tingut una vocació europeista”.

En canvi, respecte a l'OTAN, Arran és l'única organització clarament contrària. Les JERC es defineixen com antimilitaristes tot i que accepten no haver tingut un debat profund al respecte. A la tanda de preguntes final Miró ha valorat que a priori el posicionament d'ERC ha canviat respecte el tripartit i ara defensaria la sortida de l'OTAN. Les JNC diuen no haver tingut el debat i valoren que això s'hauria de votar a un referèndum. Les tres formacions han acceptat aquest referèndum i també un sobre la pertinença de Catalunya a la UE.

Benestar comú amb matissos

El tercer punt del debat també va mostrar diferències entre les organitzacions. Les JERC iniciava el torn de paraula defensant l'Estat del Benestar (sostenible amb la recuperació del dèficit fiscal) i amb la defensa de l'equitat també des de l'educació. L'accés a la sanitat hauria de ser universal i no hauria d'haver cap tipus de discriminació per raó de gènere.

La JNC apunta a una societat liberal amb un estat social. Roc demanava menys pressió fiscal, entès com que els impostos pagats realment es transformin en serveis complets. S'emmiralla en el model nòrdic europeista amb la col·laboració empresa-estat per redistribuir la riquesa. Pel que fa al gènere, defensa “humanitzar” el debat, és a dir, no tenir la concepció d'home o dona, sinó de persona per evitar discriminacions.

Això és justament el contrari que planteja Arran amb una aposta perquè totes les polítiques tinguin una visió de gènere i el diàleg amb els col·lectius implicats. Creu en un país socialment just sense desigualtats entre rics i pobres i, per això, es precisa a curt termini d'un pla d'emergència contra la pobresa. Aposta per la nacionalització de molts serveis públics com l'aigua, la llum, l'habitatge o la banca. Aprofitava la intervenció per demanar el tancament dels CIEs, un acord pres al Parlament de Catalunya la mateixa tarda.

Aposta per les energies renovables

Poc debat ha hagut en la part de sostenibilitat. Els recursos de la Terra són finits i cal evitar-ne l'abús al mateix temps que s'aposta per energies no contaminants. L'únic toc de color diferenciat l'ha posat Roc (Arran) amb l'aposta pel decreixement en contra del creixement sostenible plantejat per Giménez (JNC).

Escola catalana i de qualitat

Els objectius d'un ensenyament de qualitat és comú però les formes no. Arran considera que Catalunya fa temps que no és sobirana en educació perquè, abans de la LOMCE, ja existia el Pla Bolonya. Aposten per una educació pública, gratuïta i en català des del parvulari fins la universitat. “Volem una investigació al servei del poble” i un sistema educatiu fet amb diàleg amb els alumnes, professors i altres treballadors sense estar al servei de l'empresa. El plantejament de les JERC és semblant: ensenyament públic, en català i inclusiu on es puguin solucionar les desigualtats i introduir aprenentatge en valors.

Les JNC valoren, però, que l'escola ha de ser el centre d'aprenentatge de l'individu amb un model que ha de superar el fet de “bolcar continguts als caps dels estudiants” i sempre amb immersió lingüística però amb l'anglès present d'alguna manera. Per ells l'empresa és un agent social i la universitat ho ha de tenir present tot i no posar-se al servei d'aquesta al 100%. A més, recorden que la universitat no ha de ser un objectiu únic ja que hi ha altres formes d'ensenyament com la Formació Professional, visió compartida per Miró (JERC).

Primer la independència i després debatem el model d'estat?

En resposta a la pregunta del periodista d'aquest mitjà referent a l'article publicat ahir mateix a El Periódico i signat per Oriol Junqueras i David Fernández entre d'altres i on es plantejava la problemàtica dels partits que prioritzen les polítiques socials o el debat independentista deixant en segon terme l'altre aspecte, també hi ha hagut diversitat d'opinions.

Les JNC creuen que a partir de la independència es podran debatre tots els aspectes amb la redacció de la Constitució. En canvi, Arran apuntava que els Estats no són eines neutres i, per tant, ja s'hauria de discutir el model d'estat. Roc explicava que els posicionaments plantejats a l'article de prioritzar un dels debats són cada vegada més minoritaris. Les JERC, per la seva banda, apuntaven a unir forces en els punts comuns.

 

El castellà a la república catalana

Una altra de les preguntes del públic va ser el paper del castellà en una Catalunya independent. Totes tres organitzacions coincidien que aquesta llengua hauria de ser la llengua vehicular de l'ensenyament, si bé, les JNC aposten per la introducció de l'anglès. Mentre que les JERC i la JNC aposten per mantenir l'oficialitat del castellà, a Arran encara no hi ha hagut un debat formal al respecte i, en els informals, han aparegut diversitat d'opinions.

Quin paper juguen els Països Catalans?

Les JERC i Arran creuen en la unitat política dels Països Catalans però això depèn de la voluntat de la resta de territoris. Per Roc (Arran) la Constitució Catalana hauria de tenir un punt on s'acceptés la unió de qualsevol territori que volgués federar-se o confederar-se tot i que apunta que un procés sobiranista conjunt seria ideal. Les JNC, però, accepten la unitat cultural però no política dels Països Catalans. Això no significa tancar la porta a una unió política però “primer hem de ser independents nosaltres”.

Notícies relacionades