Jordi Albert: “La ‘llei Aragonès’ ha de seguir avançant perquè, a més, la majoria parlamentària hi ésˮ

Fotos: Jordi Pascual

El ponent de la llei de contractes de serveis a les persones, l’anomenada llei Aragonès, Jordi Albert, ha visitat Sant Cugat en un acte organitzat per ERC amb la voluntat de donar a conèixer alguns detalls de la proposta legislativa. L’assumpte ha pres una importància cabal després de la creació de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, conformada per partits, sindicats i col·lectius diversos que adverteixen de la possible externalització massiva en ensenyament i sanitat. Aquesta visió va ser donada dimecres passat per la Coordinadora d’AFA en un acte en què hi van participar representants de la FaPaC, la CGT i Embat. L’acte d’ERC, celebrat dilluns a la tarda al Casal de Torreblanca, ha servit per donar l’altre punt de vista després que no s’hagi acceptat un debat conjunt.

Podent fer gestió directa i altres fórmules com convenis, concertació... per què la llei aposta pel concurs públic?

– No és una aposta, és que la llei regula la contractació pública, de la mateixa manera que una altra llei regularà la concertació. S’ha de definir per a aquells casos en què l’administració pública no pot assumir la gestió directa.

La llei recull codis de serveis que es poden externalitzar. Implica això que s’externalitzaran?

– Els codis venen marcats per la llei de contractes del sector públic a nivell estatal, i queden recollits com a serveis subjectes a contractació. Això no vol dir que només es puguin prestar per aquesta via. Per tant, la decisió és de l’administració.

És una de les crítiques que rep la llei: l’externalització o no dependrà de la voluntat política de qui governi.

– D’acord però és una crítica sobre un altre debat. Tots els ajuntaments d’aquest país tenen serveis externalitzats, per exemple. El que volen aquests consistoris és que, quan opten per aquesta opció, la llei els ho permeti fer amb un control com si la gestió fos directa.

Hi ha serveis recollits que són molt amplis, com ara “serveis escolars diversosˮ.

– Si vas a la llei espanyola només trobes un número que no saps ben bé què vol dir perquè són codis generals de contractació. Amb la proposta de llei volem concretar-ho. Encara que tenen noms amplis, no significa que ho englobin tot. Per exemple, quan es parla de serveis preescolars no s’incorpora de P3 a P5.

És possible que en un temps relativament curt alguns d’aquests serveis siguin gestionats directament per la Generalitat?

– La reversió de la gestió és un debat molt seriós i que, en tot cas, s’ha de fer en profunditat i amb les dades sobre la taula. Partim d’un problema: l’Estat no ens deixa anar més enllà de la taxa de reposició. Això significa que quan es jubila un funcionari públic no el podem substituir. Com a autonomia tenim limitacions grans i per revertir els serveis ens caldria tenir les mateixes capacitats que un estat.

Hi ha serveis dels recollits als codis de la llei que ara per ara no estan sufragats per la Generalitat, com per exemple el temps de migdia de les escoles o les extraescolars. Com es pot licitar un servei que no es presta amb diners públics?

– La llei espanyola determina que en aquell àmbit on el servei és responsabilitat de l’administració pública s’ha de fer per la contractació i no la concertació. Ara mateix el servei de menjador escolar no forma part del projecte educatiu de centre i, per tant, és una problemàtica a resoldre amb diàleg amb les AFAs per tenir un decret que ho reguli a plena satisfacció de tothom.

Ensenyament va dir que s’havia trobat una solució perquè les AFAs poguessin mantenir la gestió directa dels menjadors escolars. Quina és?

– És una cosa que ens preocupa des de la redacció de la llei i per això deixem espais perquè això passi però cal que altres figures jurídiques entrin en joc. Ara per ara és un problema que cal resoldre entre l’administració i les AFAs.

El treball sobre el decret de menjadors està aturat després del procés participatiu. Alhora hi ha anunciada la llei de concertació però no hi ha cap proposta concreta de moment. No tindria més sentit treballar-ho tot plegat per establir com es complementen?

– Sí però cal conèixer els temps de cada projecte. L’avantprojecte de la llei de contractes el va iniciar Raül Romeva. No era lògic aturar un projecte que era urgent i que diverses administracions ens demanen. Podem tenir en compte les coses que van menys avançades per seguir treballant la llei perquè sinó tindrem la llei estatal de contractes del servei públic, que és on es troba el problema.

A l’acte de dimecres passat la representant de la FaPaC va posar en dubte que la contractació pública pugui afavorir empreses petites davant de multinacionals. De fet, a Sant Cugat ho hem vist amb el servei de menjador de les escoles bressol, que l’ha guanyat una multinacional.

– I això és així per la llei espanyola. Per això treballem en el marc d’una llei que coneix la realitat del país, la importància del teixit empresarial, les PIMES, l’economia social i solidària... És en els serveis a les persones on poden desenvolupar els nivells d’experiència que ja tenen per garantir-ne la qualitat. Buscant la qualitat i l’experiència és evident que hi ha empreses grans que tindran dificultats.

I també tenen més experts que dominen la contractació pública.

– Però l’experiència no va en base dels experts de contractació sinó a la reinversió i el volum de negoci respecte a l’objecte del contracte.

Per què vau rebutjar participar a l’acte de la Coordinadora d’AFA?

– En primer lloc, hi havia dificultats d’agenda. En segon, nosaltres volem explicar la llei i per això hem organitzat un acte com el d’avui, en què s’han pogut plantejar preguntes i debatre sobre la llei. Tothom pot organitzar els actes que vulgui i explicar-se.

I ara que ja heu donat els vostres punts de vista per separat, accepteu un debat conjunt?

– En el marc de la ponència de la llei.

I fora?

– En el marc d’un debat potser es pot aprofundir més però tot sovint es parla de coses diferents. Si el que volen és parlar de la gestió directa dels serveis, fem-ho, però no es dona opció a parlar de la llei en profunditat. És així perquè parteixen de la idea que la llei facilita coses que realment no facilita. S’acaba debatent si el que fem és racionalitzar el capitalisme i si no seria molt millor que la gestió de tots els serveis fos directa. I hi estic totalment d’acord, per això l’articulat de la llei ho recull però les administracions d’aquest país no poden assumir la gestió pública de tots els serveis. La legislació espanyola ens ho impedeix.

La llei servirà per transformar un model sanitari carregat de convenis i concertacions?

– No podem carregar una llei de contractes amb visions que superen el seu àmbit competencial. L’àmbit sanitari en aquest país no es resol ni amb aquesta llei ni en una sola legislatura. També cal parlar de concentració, de recuperació de serveis externalitzats i privatitzats... Per fer-ho cal molta voluntat política i estabilitat.

Un dels elements que has defensat és el control dels contractes un cop s’han adjudicat. Però ja abans la governança era pública tot i que la gestió fos privada. En tot cas han fallat els governs i els mecanismes de control de les administracions.

– Bé, la llei espanyola no demana control sobre l’execució del contracte. Ha de canviar la manera de veure la contractació, d’elaborar els plecs de clàusules i de fiscalitzar-ne l’evolució. Potser implica un canvi de paradigma i cal ser ambiciosos. Si apostem per la qualitat, aquesta ha de ser l’epicentre i això implica aconseguir que es compleixi durant tot el contracte i, si no es fa, que es pugui extingir.

Si aquest control no el feia ningú, potser caldrà més personal i topem amb el mateix problema pel qual hi ha serveis que no poden tenir gestió directa: la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL).

– No cal més personal perquè el control s’ha de definir en el reglament de la llei, on quedaran clars els estàndards dels nivells de qualitat perquè quedi ben tipificat què cal controlar. D’aquesta manera no busquem una nova persona sinó que potser busquem un nou perfil tècnic.

Què fareu davant la creació de la Plataforma Aturem la llei Aragonès?

– Hem fet moltes reunions. La FaPaC, per exemple, va comparèixer. La CUP podria haver presentat una esmena a la totalitat i no ho va fer ni va participar de la ponència. Catalunya en Comú - Podem té una posició més ambivalent. La llei ha de seguir avançant perquè, a més, la majoria parlamentària hi és. El que farem com a partit d’esquerres és que sigui marcadament d’esquerres. Quan una cosa no t’agrada, el millor que pots fer és seure perquè s’apropi al que penses. I això és el que fem a la ponència.

Teniu un calendari aproximat?

– No, però ja estem en una fase de ponència avançada i hem de veure com queda els propers mesos. Era graciós com deien que al juny ho podríem aprovar.

Ara temen novembre, i per això faran una manifestació el dia 17.

– Sí, que estava prevista per al 26 d’octubre però la van canviar. És normal que quan es legisla hi hagi pressions per tots els cantons. Algunes es veuen molt i d’altres no, tot i que també són molt contundents. La nostra feina és treballar, escoltar a tothom, suportar pressions i prendre decisions.

Una cosa és la contundència i una altra la legitimitat. No és el mateix un col·lectiu que vol representar les famílies, com la FaPaC, que una multinacional que vol fer negoci.

– És evident però la nostra obligació és parlar amb tothom per conèixer tots els punts de vista. Com a organització d’esquerres sabem perfectament què volem cobrir i per això la qualitat és tan important, el que fa que rebem crítiques d’una part que no es manifesta públicament.

Notícies relacionades