Joan Recasens: “Quan es torni a produir un 3 d’octubre caldran alcaldies fidels a l’1-O”

Fotos: Jordi Pascual

Després d’haver estat el precandidat amb més suports a les primàries, Joan Recasens ja és l’alcaldable de Sant Cugat per la Independència - Primàries Catalunya a les municipals del mes vinent. Exregidor i exdiputat per Unió i militant de Demòcrates, es reivindica com el candidat d’una proposta que posa la independència i la regeneració democràtica al centre. Amb aquesta entrevista elCugatenc enceta el cicle de converses amb els candidats i candidates. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

L’assemblea local de Demòcrates va decidir inicialment anar amb Junts per Sant Cugat però després la direcció nacional va marcar que aniríeu amb Primàries.

– No és ben bé així. Fa una mica més d’un any Demòcrates de Catalunya amb Solidaritat per la Independència i altres candidatures independents va constituir Primàries per la República. Al juliol següent Jordi Graupera va anunciar que s’hi volia presentar i va convidar la resta de partits a participar a unes eleccions primàries per triar el candidat independentista a la ciutat de Barcelona. A l’agost l’ANC es va sumar a aquest projecte, amb Primàries Catalunya com a paraigües comú. No és que Demòcrates decidís anar o no anar sinó que Demòcrates és Primàries Catalunya. Reconec el debat que hi va haver a Sant Cugat perquè potser no es va entendre prou bé això per part d’alguns però nosaltres no podíem decidir anar o no anar a un lloc que som. Les coses han acabat com han acabat i algú que plantejava això anirà a una altra llista.

Això va fer que alguns militants marxessin del partit. Quan van marxar, van explicar que es donaven de baixa un 85% dels militants i que restàveu quatre o cinc persones. En declaracions posteriors has dit que aquestes xifres no són exactes. Quins són els números de Demòcrates en l’actualitat?

– Ara no t’ho diré però reconec que va marxar gent i que em va saber greu perquè havien treballat molt pel partit. També és cert que abans havia marxat gent que ara ha tornat i se n’ha incorporat de nova. Et diria que estem més o menys igual que estàvem. Ser molts o pocs no és la nostra prioritat en aquest moment, ho és Sant Cugat per la Independència - Primàries Catalunya.

A Sant Cugat l’ANC s’ha desmarcat de Primàries Catalunya i tampoc han participat cap dels partits independentistes que tenen representació al Ple.

– La intenció inicial de Primàries Catalunya era convidar i que s’hi sumessin tots els partits. Si mirem l’evolució que té la participació de la gent fins i tot en les democràcies més consolidades, va disminuint. Per tant, hem de fer alguna cosa. Per això apostem per apoderar la gent, dir-los que poden triar els candidats. És un canvi de paradigma, junt amb un altre valor: som completament fidels al mandat de l’1 d’octubre. No farem un altre referèndum perquè ja l’hem fet. La gent ja s’hi ha jugat la cara. Per això vam convidar la CUP, ERC i PDECAT i cap dels tres va creure oportú que fos la gent qui triés els candidats. Ho lamentem perquè o anem cap aquí o la gent es distanciarà encara més.

Té sentit l’existència d’una llista que volia la unitat de l’independentisme i que ha esdevingut una candidatura independentista més entre les altres?

– És el que ens sap greu. Jo els hi diria: Per què no us vau sotmetre a la votació de la gent? Ara hi ha partits que diuen que fan primàries però en realitat han canviat el nom de l’assemblea tradicional de partit. És cert que dels 750 inscrits que teníem quan es van fer les votacions –ara ja en són 900– només van venir a votar 250. En qualsevol cas, és molt més que les persones que han participat en els altres partits. I si haguessin vingut, ho haguéssim fet millor. Obrim-nos a la gent, que no passa res!

Si parlem de números, en l’inici del procés Jordi Manchón, portaveu de Primàries, va dir que l’objectiu era arribar a 2.000 inscrits. Ara en sou 900.

– El Jordi era optimista tot i que era un objectiu. Hem tingut moltes pedres a la sabata que hem anat superant. Tenim clar que anem creixent perquè hi ha gent que vol participar en l’elaboració del programa electoral o està interessada amb què després com a regidors ens sotmetrem a l’examen dels electors.

No teniu representació. Com pagareu la campanya?

– Demòcrates i Solidaritat ens ajudaran. També comencem una campanya de recollida de fons com la que s’ha fet a Barcelona. La gent ens dirà quin tipus de campanya podem fer.

Has estat regidor i diputat. Primàries planteja un programa de regeneració democràtica. Té sentit que una persona que ha estat tant de temps en política en sigui el cap de llista?

– No és tant una qüestió de regeneració de persones sinó del sistema d’elecció de les persones. 10 persones ens vam sotmetre a la votació de la gent i jo vaig ser el més votat. S’ha d’entendre que això és la regeneració del sistema. Fer que la gent participi, ens ajudi a fer el programa electoral...

Al maig del 1997, quan eres tinent d’alcalde de serveis urbans, el diari Els 4 Cantons et va fer una entrevista sobre manteniment de la via pública. Vas dir: “Si anys enrere els nostres predecessors en el govern (PSC) haguessin fet despeses bàsiques, ara la situació seria millor”. Tirar la culpa a l’herència?

– Segurament és una de les coses que he de corregir i no em costa gens fer-ho. En qualsevol cas, hem de mirar endavant. Hi ha coses que no m’agraden i fins i tot en algunes, per la meva trajectòria, puc tenir una certa responsabilitat. Per exemple, vaig ser a un partit que no escollia els candidats de manera participada o no vam ser capaços de fer una llei electoral pròpia per a Catalunya. Podem mirar endarrere i dir coses que no ens agraden, i segurament ho haurem de fer en algun cas, però cal mirar les possibilitats que té la ciutat.

Al maig del 2002 en la presentació local de la formalització de CiU com a federació vas dir que això pretenia demostrar que “CiU és una aposta de futur”. Què li ha passat a l’aposta de futur?

– Et puc parlar sobretot d’Unió, de quan Núria de Gispert, Toni Castellà, uns quants més i jo mateix vam ser expulsats i vam fundar Demòcrates. Ens hi sentíem fidels a la UDC del 1931, que encarnava Carrasco i Formiguera, un partit amb un component social potent i una vessant nacional indiscutible. Al 2015 vam arribar a una cruïlla important i per això vam demanar un posicionament clar en l’eix nacional. La voluntat de seguir fidels a la UDC del 1931 hi era però no ens en vam sortir.

Al maig del 2009, quan eres diputat de la legislatura 2006-10, l’Agència Catalana de Notícies va publicar un informe de l’activitat parlamentària dels grups polítics. Deia que no havies intervingut en cap de les 44 sessions plenàries que s’havien fet i que d’entre els diputats de CiU que no hi havíeu intervingut vas ser el que menys participació va tenir en comissions.

– Això de les comissions era discutible i ho vaig dir. En canvi, per intervenir al plenari era una guerra. La direcció del grup parlamentari atorgava els punts a portar al ple. Alguns teníem verdaders problemes per intervenir perquè fer-ho és tot un honor. Exculpo els diputats de CiU que menys van intervenir perquè era voluntat de la direcció del grup parlamentari.

Al setembre del 2010 es va presentar al Ple municipal una moció d’ERC –i de la CUP des de fora del Ple– per quedar moralment exclosos de la Constitució espanyola. En aquell moment CiU no hi va votar a favor i vas dir que hi havia una lògica electoralista d’ERC i que, a més, el Ple ja havia rebutjat la sentència de l’Estatut i s’havia posicionat a favor del dret a decidir. Canviaries el vot?

– Probablement. Però hem de situar les coses en el seu context, el president Mas intentava acordar un pacte fiscal. Ara, evidentment, votaria diferent.

Entrem en la proposta política de Primàries. L’11 d’abril vau fer una trobada per parlar els dos primers punts del programa: independència i participació. Comencem pel primer, què pot fer un ajuntament per la independència de Catalunya?

– A mi m’hagués agradat que com a país haguéssim sigut capaços d’aprofitar el 3 d’octubre del 2017. Això volia dir una acció territorial. No era només ocupar la plaça de Sant Jaume amb el govern a dins del Palau de la Generalitat. Calia una acció de governs municipals, d’alcaldes i alcaldesses del nostre país. Quan es torni a produir un 3 d’octubre, que el tornarem a tenir, hem de respondre. Per això calen alcaldes i alcaldesses fidels a l’1 d’octubre.

També vol dir qüestions més simbòliques, com no treure la pancarta. No vull que inhabilitin a ningú però si tots els alcaldes de Catalunya s’hagessin unit per no treure cap símbol, què hagués passat? Els haguessin inhabilitat a tots?

Consideres que no?

– I si els haguessin inhabilitat, al darrere hi ha altra gent. Estem al davant d’un projecte col·lectiu i ningú és imprescindible.

La pancarta és un fet quasi anecdòtic.

– Menor i simbòlic però és un reconeixement de l’autoritat. L’1 d’octubre l’Estat espanyol va fer fallida a aquest país. A partir d’aquí, no vull anar a negociar un altre referèndum perquè ja l’hem fet amb una llei aprovada al Parlament i que deia el que deia: si es treia un vot més es proclamava la independència. Ens la creiem o no? Era legal i legítima?

Estava suspesa pel Tribunal Constitucional.

– On és la sobirania del poble de Catalunya, al parlament o al Tribunal Constitucional?

Això és desobeir.

– Si desobeeixes algú és perquè li reconeixes l’autoritat, jo ja no ho faig. Em poden dir insubmís, no desobedient. Si algú creu que l’1 d’octubre va ser un 9N, que ho digui. Però algú creu que l’Estat espanyol autoritzarà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya? Mai ho farà, ni que hi hagués un suport del 90%. Per tant, la independència s’agafa i es defensa.

El vostre segon punt de programa és la participació. Cap de les dues edicions de pressupostos participatius ha arribat al 10% de participació...

– Per què? Aquesta és la pregunta. Es deixa que la gent participi en assumptes realment importants? Es fomenta la participació o només es deixa participar a bocinets? Hem de fomentar la participació i deixar votar les coses importants. Per exemple, podem votar si es fa un carril bici però és important saber quins elements es posen sobre la taula. Si només dius que potser es fa un carril bici, potser t’anirà a votar la gent que va en bicicleta però la resta no. Si dius què significa i quines alternatives hi ha, es pot fomentar la participació.

Per tant, fer més d’un projecte?

– Estaria bé que hi haguessin dos dies a l’any en què la gent anés a votar. S’han de marcar uns mínims de participació.

L’Ajuntament també té consells sectorials i territorials i taules de participació. Algunes de les crítiques que reben és que no són vinculants i moltes propostes queden en el tinter. Com es pot millorar?

– Tot està inventat. Per exemple, tenim el cas de la plataforma de la Floresta que demana una EMD tot i que ara no és possible. Ens cal preguntar-nos quins nivells inferiors a una EMD existeixen perquè siguin efectiu. Al país tenim exemples de tot tipus: alcaldes de barri, consells de barri... Són invents que depenen de la voluntat de l’Ajuntament. Volem deixar que la ciutadania decideixi realment i que tingui una certa responsabilitat? Al cap i a la fi tot el que es fa depèn dels impostos de la gent.

Estàs d’acord amb la proposta d’un Consell del Poble que permeti avançar cap a una EMD de la Floresta?

– Si la gent de la Floresta ho vol i és viable econòmicament, no tinc cap inconvenient. L’únic motiu pel qual s’han denegat EMDs en els darrers 15 anys és l’econòmic. El que no val és que dels 4.000 i escaig habitants de la Floresta en votessin 150. S’ha de fer que participi la gent i posar els mecanismes per facilitar-ho.

Què penses de la possible annexió de Vallpineda i de Bellaterra?

– S’ha de consultar també als veïns de Sant Cugat. És veritat que els bellaterrencs fan més vida a Sant Cugat que a qualsevol altre lloc. A Vallpineda passa el mateix respecte a la Floresta. No sé si podem abraçar-ho tot però cal posar-ho sobre la taula.

Temes clau del mandat. Habitatge. L’altre dia feies un tuit en què deies que ara tot són promeses però que cal fer solucions realistes. Què és una solució realista?

– Les administracions d’aquest país s’han plantejat una adquisició potent d’habitatges per posar-los a lloguer i tenir un parc d’habitatge públic fort?

El preu de mercat és alt...

– Què prioritzem, doncs? A Viena un pis de 80 metres et costa 600 euros.

Caldria fer algun canvi en el model urbanístic?

– Jo no jugaria en la redensificació per reduir preus perquè no sé on es pot densificar. No podem concentrar tot l’habitatge dens amb un 85% de lloguer a Can Cabassa. Ni consolides barri, ni crees xarxa ni acabes bé la ciutat.

Quin és el problema?

– No veig que la ciutat s’acabi bé. A més, no consolides el barri si fas molt habitatge de lloguer jove perquè la rotació és cada cinc anys. La política d’adquisició d’habitatge seria bo que fos compartida per totes les administracions i, en tot cas, demanar més anys de padró a la gent que hi ha d’accedir si el que volem és que la gent arreli.

Fem un repàs a algunes de les mesures d’habitatge presses aquest mandat. Què en penses de l’Observatori de l’Habitatge, tant la branca tècnica com la social?

– Tenir un Observatori sense plantejar solucions no serveix. Pots detectar el problema però ja es veu en els sortejos de Promusa. És bo que hi sigui si serveix per portar solucions.

Hi ha hagut queixes de manca de reunions.

– A mi no m’han arribat i segur que és millorable.

Què penses de l’índex de referència del preu del lloguer?

– S’ha de replantejar en general. Per això hem demanat a un parell d’experts un estudi per veure què es pot fer realment en matèria d’habitatge a Sant Cugat. Arribem amb propostes molt concretes, sobretot pel que fa ajuts al lloguer. L’índex és l’adequat? S’exploren altres possibilitats amb noves rebaixes d’IBI? Es fomenten les cooperatives d’habitatge? Farem una proposta molt concreta i clara. Entenem que es poden fer moltes més coses a curt termini. Ara es parla a set anys vista.

L’índex és l’eina però no s’ha acompanyat de sancions ni bonificacions. Per quina de les dues vies apostaries?

– Si pots bonificar i és efectiu, no sancionis perquè amb el temps tothom s’hi adaptarà. En qualsevol cas, no pots allargar-te en el temps perquè la gent necessita solucions ja.

Què en penses de la petició als promotors d’habitatge en sòl urbà consolidat per reservar un 30% dels habitatges a un preu més baix?

– Si això no es tradueix en un increment de l’edificabilitat per compensar la disminució del guany que tinguin els promotors, d’acord. Tot és negociable. Tampoc tinc clar que això pugui tirar endavant mentre fem cas al Tribunal Constitucional i a la justícia espanyola.

Què en penses de la Taula Local d’Habitatge? Durant el darrer mes el Sindicat de Llogaters ha anunciat que marxava.

– Ha de seguir sent-hi mentre hi hagi problemes d’habitatge. Però ens trobem en la mateixa situació que l’Observatori: si no planteges solucions, la gent es pregunta per a què serveix. No pots reunir-te periòdicament amb gent sense prendre mesures perquè sembla que maregis la perdiu.

En matèria d’habitatge cal parlar també dels serveis socials i Promusa?

– Hi ha d’haver una reserva d’habitatges per a casos d’emergència social. Promusa ha de tenir-hi un paper. Però Promusa s’ha de resituar perquè ha de deixar de ser un gestor del poc habitatge públic que hi ha a Sant Cugat. Ha de fer alguna cosa més.

Quina?

– El que dèiem abans, tenir un paper actiu en les polítiques d’habitatge municipals. Potser s’han de modificar els estatuts o l’objectiu. No ens podem permetre deixar gent al carrer.

Aquest mandat s’ha aprovat el Pla d’Acció 2030 de Promusa i els autors diuen que han estat el més ambiciosos possible.

– Fer programes al 2030, que es poden avaluar complets al final del procés, se’m fa una mica llarg. Hi ha coses que no poden esperar. Cal fer avaluacions anuals.

Seguretat i robatoris. Hi ha una branca policial i una social. Què proposeu?

– A mi em sobta comparar els índex que dona l’Ajuntament amb el que diu la gent. La percepció no és la de les xifres. Hi ha components paral·lels com la il·luminació, a més. En èpoques de crisi hi ha uns tipus de delinqüència que es disparen. Hi ha molta gent que viu sota el llindar de la pobresa però no crec que estigui associat a la delinqüència local. Són grups organitzats.

La solució és eminentment policial?

– En aquest cas sí.

Nombre d’agents, coordinació, eines... Li falta alguna cosa a la policia?

– Hem de veure quants agents tenia Sant Cugat amb 60.000 habitants i quants en té ara amb més de 90.000. A més, tenim una extensió molt gran que ha d’anar acompanyada de serveis, entre els quals hi ha la seguretat. Per tant, sí, segurament cal més personal a la Policia Local.

Mobilitat. Àrea verda, nous carrils bici, el debat de l’hipòdrom, proposta de nova xarxa d’autobusos urbans... Què s’hi pot fer?

– És prioritari connectar Sant Cugat i Rubí amb carril bici? No és més prioritari millorar la connexió amb Mira-sol o amb la UAB? Crec sincerament que la connexió amb Rubí no és prioritària i m’agradarà veure l’ús que se’n farà. A més, s’han generat molts problemes de trànsit, no cal fer proves in situ, hi ha simulacions. En canvi, em sembla molt interessant utilitzar el túnel de serveis de Vallvidrera per fer un carril bici.

I la resta d’aspectes de la mobilitat? Reducció de l’ús del cotxe, millora del transport públic...

– És bo que ens acostumem a caminar i a no tocar el cotxe. Fomentar l’ús de la bicicleta és fantàstic. La millora del transport públic ha de ser amb sentit comú. No pot ser que els autobusos facin grans voltes pel municipi. Ara, que ningú ens intenti vendre que el bicing que vindrà serà una meravella perquè vindran 28 bicicletes elèctriques sense acord amb el bicing de Barcelona.

Sobre l’autobús urbà, acaba el contracte.

– Doncs és el moment de plantejar-se millores. El transport urbà no va malament globalment però hi ha millores a fer. El transbordament ha de deixar de ser un drama perquè les freqüències han de ser més curtes i els itineraris han de ser més raonables.

Corrupció i transparència. Indicis de corrupció, sentència del cas Palau... Què proposeu perquè no torni a passar una cosa així?

– Sóc molt crític amb la instrucció judicial del cas Palau. Estic absolutament convençut que no hi havia res. Dit això, transparència total sempre. Cal que sigui millor perquè ara costa. Et diuen que tot està penjat al web però de vegades costa trobar-ho. Hem de ser absolutament transparents. No ens ha de fer por que col·lectius de persones, grups de l’oposició o qui sigui pugui participar o veure un procés de selecció, per exemple. La sospita permanent ens fa mal a tots. És una de les coses que s’ha acabat carregant el sistema. Per solucionar-ho només es pot aplicar més transparència.

Coneixes les 15 mesures que ha preparat la Xarxa d’Economia Solidària (XES) per fomentar l’economia social als municipis?

– Ho tinc pendent de llegir.

Un dels punts parla de la gestió pública i comunitària de serveis bàsics com l’aigua, que ha estat un dels debats d’aquest mandat. Es tracta de fórmules mixtes en què la ciutadania té incidència en la gestió. Què en penses?

– En alguns temes és clar, en d’altres és més complex del que sembla. El de l’aigua, per exemple, hi ha un dèficit: el preu depèn de l’Àrea Metropolitana. S’ha de canviar de fórmula. Això vol dir municipalitzar-ho completament? Crec que no, no és senzill. Tenim experiències al país de la municipalització de serveis que, per manca de coneixements tècnics, passen a funcionar malament. El que sí que s’ha de controlar és el preu. La constitució d’empreses mixtes és viable, en aquest sentit; i s’hi pot incorporar la participació de la gent.

Tot això ho expliques mentre encara treballeu per enllestir el programa. Quin és el calendari?

– Després de l’aturada per setmana santa, fem una reunió aquesta setmana i en tenim previstes noves durant les properes setmanes. Una setmana abans de l’inici de la campanya electoral ens agradaria tenir-ho enllestit. Si podem tenir-ho el dia 2, quan fem la presentació pública de la candidatura, millor.

Un darrer tema, potser més pragmàtic. Vivim un moment amb una gran fragmentació política i segurament serà impossible governar sense pactes. Amb qui pactaríeu i amb qui no?

– Sí amb tots aquells que defensin la llibertat del país i que fomentin la participació real. No pactarem amb ningú que sigui coresponsable de tenir presos polítics i exiliats. Tampoc amb ningú que sigui responsable de l’atonyinament de gent l’1 d’octubre. A partir d’aquí, exigim fermesa en la qüestió nacional i en la participació. Hi ha altres qüestions que volem sacsejar, com l’habitatge.

Notícies relacionades