Javi López: “L’Ajuntament i la societat civil han de seguir dient que volen acollir”

Fotos: Jordi Pascual

L’europarlamentari socialista català Javi López va visitar divendres Sant Cugat per participar al col·loqui La Unió Europea que volem: les polítiques en relació a la crisi dels refugiats organitzat per Federalistes d’Esquerres i amb la participació de Victòria Camps com a presidenta del Comitè Català de l’Acnur i de Miguel Pajares com a president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Durant les gairebé dues hores que va durar l’acte, tots tres ponents van poder reflexionar i intercanviar idees amb el públic sobre l’arribada de refugiats al continent europeu i la resposta dels països comunitaris. Just en acabar l’acte, López va atendre elCugatenc per fer aquesta entrevista sobre el paper de la Unió Europea en el dret d’asil.

Dóna la sensació que en l’assumpte dels refugiats fa mesos que no s’avança. Estem gairebé igual que quan va començar la crisi.

– Sí, des de l’acord que els governs europeus van signar amb el govern d’Erdogan l’afluència de refugiats va baixar i el debat públic ha anat minvant. Malauradament, els problemes que teníem sobre la taula, les guerres, els refugiats a Turquia, Jordània i el Líban i les raons de fons continuen allà. Alguns governs, com l’espanyol, continuen sense fer servir el sistema de relocalització per acollir-los.

A la conferència heu explicat que un dels problemes ha estat que els governs dels estats han actuat en lògica nacional i no conjuntament. Per què?

– No teníem ni un mecanisme legal d’entrada des d’un tercer país. Avui dia s’ha de demanar asil a la Unió Europea quan ja hi ets físicament. A més, unilateralment s’han anat prenent decisions sense buscar repartir l’esforç d’acollida que permet a un continent amb 500 milions d’habitants digerir les grans quantitats de persones que demanen asil. Malauradament, molts governs incompleixen compromisos que han signat.

Ara, però, sembla que el treball conjunt en el marc de la Unió Europea és difícil. El Regne Unit marxa i hi ha moviments tant d’extrema dreta com d’esquerres que demanen la recuperació de sobirania.

– És una de les contradiccions. Cada cop tenim una pulsió més favorable al replegament nacional, amb l’estat-nació com a eix vertebrador de la comunitat política, però a la vegada ens enfrontem a reptes globals com el canvi climàtic, els desplaçaments forçosos, la globalització, la redistribució de beneficis... Tot això només es pot fer a escala europea.

Com a europarlamentari, tens la sensació que el Parlament Europeu és inoperant en aquest sentit?

– No crec que sigui inoperant. Treballa i lluita per moltes de les idees que he explicat. En matèria de refugiats ha estat durant els darrers dos anys treballant en una dotzena de comissions pensant els mecanismes legals d’entrada, l’acollida, el mercat laboral, la política exterior... Però de vegades s’hi trobava davant el mur del Consell i dels estats. A més, el Parlament Europeu no és homogeni. També Marine Le Pen és eurodiputada.

El discurs del Front Nacional i d’altres partits que hi ha al Parlament són pràcticament antagònics als que defenses. Com es pot arribar a consensos?

– Obliga que la gent que estem a favor de la Unió Europea i de la integració treballem més plegats a les institucions i al Parlament. Això està bé però a la vegada la lògica de consens ha estat una de les raons del creixement de l’extrema dreta. Sense canalitzar el debat polític entre l’esquerra i la dreta, amb una dinàmica molt consensual, alguns sectors han aixecat la mà per dir que els conflictes són ells contra la resta. Això fa que cooperem el que volem més Europa però alhora hem de ser capaços de visibilitzar el conflicte que tenim entre les forces progressistes i conservadores que estem a favor de la Unió.

"A França Mélenchon no ha donat suport a Macron, el que em sembla un error garrafal"

Això, però, també ha generat que hi hagi gent que se senti incòmode en el vot. En la segona volta a França, molta gent ha votat l’opció liberal no perquè siguin liberals sinó per aturar Marine Le Pen.

– La lògica de la polarització cada cop és més present. Antics esquemes, com l’ideal republicà pel qual tots els republicans votarien en contra de l’extrema dreta, no s’han complert. A França Mélenchon no ha donat suport a Macron, el que em sembla un error garrafal. Així es normalitza Le Pen front la resta d’actors polítics tradicionals i pot possibilitar que en algunes eleccions, per la desmobilització de l’electorat, s’acabi donant la victòria a algú com Le Pen o d’altres similars que existeixen a tots els parlaments europeus.

A Sant Cugat la societat civil s’ha organitzat en l’Assemblea de Voluntaris per als Refugiats per demanar l’acollida de refugiats. També l’Ajuntament ha fet passos com declarar-se ciutat refugi o fer donatius a ONGs a petició de l’assemblea. Què els podeu dir a aquesta gent que té la voluntat d’acollir però veu que aquí no arriba ningú?

– Que continuï treballant amb l’Ajuntament i que el consistori segueixi fins ara dient, com altres municipis i la Generalitat, dient que vol acollir, que està preparat per fer-ho i que té una societat civil còmplice amb la voluntat de ser una ciutat d’acollida al món.

Ells poden seguir treballant però l’experiència prèvia diu que, de moment, no ha servit.

– Cal que l’Estat posi en funcionament el sistema de reubicació i que aculli les 16.000 persones que va dir que acolliria. L’obligació acaba al setembre i només s’ha complert el 8%.

Creus que la societat civil està a favor de l’acollida o hi ha molta gent que, malgrat no expressar-se, no ho veu amb bons ulls?

– La meva percepció és que, per raons històriques, som un país favorable. Cal recordar que la manifestació de fa uns mesos a Barcelona, va ser la més gran a favor de l’acollida de refugiats que s’ha fet a Europa. Tot i així, caldria que ens veiéssim si tinguéssim centenars de milers de refugiats com té Alemanya.

No és contradictori demanar l’acollida de refugiats mentre tenim les tanques de Ceuta i Melilla que han obstaculitzat l’arribada d’immigrants?

– Hi coses que no són comprensibles ni justificables i, fins i tot, són dubtosament legals com les devolucions en calent. S’ha de criticar i treballar. També és cert que Espanya, en gairebé una dècada, vam passar de gairebé no tenir immigració a representar un 17% de la població. Tot això es va fer en termes generals sense greus problemes de convivència ni un actor d’extrema dreta fort. Ens hem de congratular.

Fa uns dies parlàvem amb la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès i el seu president ens comentava que molta gent percep que els immigrants no formen part de la societat. Diu que un dels handicaps de la integració depèn de l’administració per les dificultats que tenen per aconseguir el NIE, la nacionalitat i, fins i tot, per poder votar a les eleccions. Cal revisar-ho?

– Segur. Les lleis canvien la percepció de la gent. Uns tràmits i un procés d’integració més senzills i ràpids acabaran afavorint la integració i per fer veure que la gent que ha vingut ho ha fet per formar part de la nostra societat en igualtat de condicions.

Notícies relacionades