Per imperatiu legal i sense dependre de la resta de grups

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Potser és molt dir però sembla –i no m’atreveixo a ser més asseveratiu– que ja no hi haurà més canvis al govern abans de les eleccions municipals de l’any vinent. Sílvia Solanellas, fins ara directora de la Fundació Sant Cugat Actiu, ha pres possessió de l’acta de regidora prometent la Constitució per imperatiu legal, que és aquesta fórmula tant simbòlica de dir que has de complir la carta magna encara que l’enviaries a fregir espàrrecs.

Diu –i hi ha qui pensa que això està per veure– que, malgrat la seva implicació en les entitats sobiranistes, la seva nova tasca al capdavant de les àrees de Cultura i de Promoció Econòmica i Ocupació serà pensant en el conjunt de la ciutadania, sent fidel al poble, al seu partit i al seu recorregut personal, que per molt estrany que soni ha passat tant per la vesant cultural com per la promoció econòmica, les fronteres de les quals, diu, s’han de traspuar.

Solanellas ha començat forta, repassant unes quantes de les entitats culturals i econòmiques que d’aquí a l’any vinent hauran de barallar-se amb ella com a responsable política. Tot això sense oblidar que “des de Sant Cugat podem contribuir perquè Catalunya sigui una República pròspera”. Una intervenció que ha acabat citant Espriu –sembla que darrerament els nostres polítics han pres gust a tirar de cites– cridant a la llibertat.

Ella ja és lliure després d’unes setmanes de traspàs de coneixements amb l’antiga regidora. A la seva nova àrea veurà com el govern a poc a poc desmantella la que havia estat la seva casa durant els darrers mesos, la Fundació Sant Cugat Actiu, per acabar absorbint els seus serveis. I passarà a deure’s al grup de PDECAT-Demòcrates, fidels al seu únic i propi criteri i amb l’habitual suport en temes de ciutat del seu excompany de llistes a CiU Xavier Cortés, regidor no adscrit en representació d’Units per Avançar.

Potser sona molt obvi això de deure’s a un projecte sense mirar la resta però, per si de cas, Ramon Gutiérrez, portaveu d’ICV-EUiA, ho ha recordat uns quants cops perquè, diu, abans del Ple Ciutadans ha intentat intercanviar vots amb una lògica de tripijoc “si em votes a favor jo et voto a favor”. L’acusació, la qual els taronja no han volgut ni discutir, no ha vingut del no res sinó que Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, ha recriminat als ecosocialistes una moció per una transició cap a un manteniment del verd urbà més sostenible en què s’hi recollia la necessària millora del manteniment, uns termes que els han sonat massa semblants a la moció que van perdre només un mes abans.

Però vaja, sembla que Gutiérrez tenia el dia d’enfadar a la gent perquè quan uns veïns han acudit a l’Audiència pública per demanar més mesures de seguretat –un d’aquests temes en què la dreta domina i l’esquerra continua sense saber fer un relat que acontenti– ha fet un discurs que ha provocat que el regidor del PP, Álvaro Benejam, s’hi aixequés. Quan li han preguntat per què ha abandonat el seu lloc, ha respost dient que no estava d’acord amb el que deia l’ecosocialista. “Ni nosaltres amb tot el que diu vostè”, li ha etzibat la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, des de la bancada del davant.

Al capdavant de l’oposició, la CUP-PC ha hagut de jugar un doble paper, l’institucional i el crític. L’institucional perquè la seva portaveu, Núria Gibert, també és presidenta del Consell de Barri de La Floresta i ha hagut de rebre les crítiques dels florestans preocupats per la seguretat quasi com si fos part del govern. Crítica perquè els cupaires segueixen aprofitant qualsevol possibilitat per esmenar el model de ciutat, com ha passat amb l’aprovació definitiva d’una ordenança per a l’estalvi d’aigua en què han dit –i amb raó– que el model extensiu de Sant Cugat és poc eficient a nivell d’estalvi i, per tant, cal fer més esforços.

El PSC segueix defugint dels blocs govern-oposició com des del moment del trencament del pacte amb PDECAT-Demòcrates, però també augmentant gradualment la crítica al govern. Ho ha fet, per exemple, parlant de seguretat –aquest gran tema del Ple de juliol!– dient que l’assumpte venia de lluny i s’hagués pogut fer quelcom amb més marge. Mentre, el regidor no adscrit Dimitri Defranc segueix seient al Ple sense més pena ni glòria amb poques i modestes intervencions i amb la tranquil·litat que ara no tot anirà de només un vot perquè li diguin trànsfuga.

El Ple de juliol ha estat un engany previ vacances, perquè en queda un altre d’extraordinari i monogràfic sobre Torre Negra que es farà dijous. És aquest gran tema que torna cíclicament al debat polític municipal i que mai acabarà. Qui s’ho deixarà obert és el secretari, Josep Maria Rigau, i la vicesecretària, Concha Cortés, que han rebut un calorós comiat just abans de la jubilació entre aplaudiments de tota la sala de plens.

Notícies relacionades