Les 'línies fines' del gabinet de premsa de l'Ajuntament, al servei de qui?

Compareixences davant de la premsa de l'alcaldessa i el govern. Foto: Gabinet de premsa de l'Ajuntament

El 23 de novembre ICV-EUiA, ERC-MES, CUP-PC, Ciutadans, PSC i PP van presentar les conclusions de la comissió Teyco. Allà hi era una membre del gabinet de premsa de l'Ajuntament. Malgrat això, la nota de premsa que van enviar als mitjans feia referència només a la compareixença que va fer després l'equip de govern qualificant les conclusions d'“opinions partidistes i preconcebudes”. Això va sobtar l'oposició tot i que fonts del departament de comunicació expliquen que només cobreixen actes convocats pel govern o els òrgans del consistori. En aquest cas, la roda de premsa no va estar convocada per la comissió sinó que es va comunicar a través d'un correu electrònic d'ICV-EUiA, que n'ostentava la presidència. La seva presència a l'acte era, segons diuen, per tenir informació sobre el cas i desenvolupar posteriorment la seva tasca correctament.

Aquesta escena és només un dels exemples de desavinences entre la feina que realitza el gabinet de premsa i l'opinió de l'oposició. Els primers consideren que treballen seguint criteris professionals i informant d'allò que interessa a la ciutadania de la tasca que es realitza a l'Ajuntament o en nom d'aquest; el que implica, per tant, molta tasca del govern. Els altres, però, creuen, amb matisos d'opinió segons la formació política, que s'haurien d'establir més criteris de professionalitat i critiquen que hi ha moments en què el gabinet traspassa les línies fines que separen la tasca de l'Ajuntament de l'acció política partidista de l'alcaldessa.

El cas de Teyco és el més recent i potser el que més ha unit els grups municipals que no formen part del govern. Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC i cap de l'oposició, considera que el tractament que el gabinet de comunicació ha fet de la comissió Teyco és “un error greu” i només ho entén com a resultat d'una “directiu política”. Quan va atendre a aquest diari, Gibert va assegurar que demanaria explicacions de per què el gabinet de premsa no va informar de “la feina d'una comissió vinculant”. De fet, ja ho va demanar per Twitter i la resposta va ser que les conclusions ja s'havien presentat en el Ple.

@Nudenu les conclusions de la Comissió es van presentar públicament al ple. Avui l'equip de govern ha comparegut per fer una valoració

— Premsa SantCugat (@PremsaSantCugat) 23 de novembre de 2016

Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, lamenta que en les comunicacions del gabinet de premsa només existeixi el govern. No només es refereix al cas Teyco sinó també a notes de premsa d'actes oficials als quals acudeixen diversos regidors però només se cita els dels govern. Seria el cas, per exemple, de la constitució del Consell d'Infants. El gabinet considera que el seguiment de cada grup i del debat polític ha de recaure en els mitjans de comunicació i que la seva tasca es limita a informar de l'acord vinculant o acte que es fa en nom de l'Ajuntament.

Mireia Ingla, com a portaveu d'ERC-MES, comparteix part de l'anàlisi dels taronja però es mostra més comprensiva. “És lògic que el govern tingui presència”, diu explicant que al final és d'aquest de qui es deriven la majoria d'accions vinculants. Fins i tot destaca que l'actitud del gabinet en el pacte d'estabilitat pressupostària entre ERC-MES i el govern ha estat correcta, amb roda de premsa conjunta i cobertura pel servei de premsa del consistori.

Considera que el gabinet surt de molts anys de majoria absoluta convergent i això provoca algunes actituds que no comparteix, com ara, diu, que no els deixessin posar una fotografia de Ferran Villaseñor com a president del Consell del Centre-Est en l'article de la revista del districte. Pel que fa a Teyco assegura que li va sobtar que després no es publiqués res ja que en el moment que va veure una membre del gabinet va suposar que cobririen la roda de premsa, cosa que al seu parer és “el mínim” que haurien d'haver fet.

ICV-EUiA presidia la comissió i el seu regidor Ramon Gutiérrez també es va estranyar de com va treballar el gabinet de premsa les conclusions. Si bé, va un pas més enllà i assegura que aquest departament no és un recurs per als grups municipals, que només poden accedir, diu, si demanen la sala per fer una compareixença. Valora que és normal que el govern tingui major presència en les publicacions del gabinet però alhora planteja que hi ha altres consistoris on els grups municipals també tenen presència.

De fet, només cal fer un repàs a alguns municipis veïns per veure que els gabinets de premsa dels consistoris no segueixen funcionaments paral·lels. El de Sabadell, per exemple, té habilitat un espai a la pàgina web de la Sala de Premsa perquè els grups municipals hi posin les seves publicacions. Tot i això, la majoria estan per a actualitzar i depenen directament dels grups, no de l'equip de premsa. A Terrassa, en canvi, tenen només un recull de notes de premsa en pdf.

A Rubí segueixen el mateix sistema però amb les notes digitalitzades, com Sant Cugat. Els serveis de premsa de tots dos municipis desenvolupen els plens amb un recull de mocions i els vots favorables i contraris en cadascuna d'elles. Per contra, a Cerdanyola no hi ha cap espai que funcioni com un contenidor de notes de premsa sinó que és la pròpia web de l'Ajuntament la que té un recull de notícies, com també tenen els altres municipis esmentats. A banda, cada municipi té els seus propis mitjans públics.

“El problema és que ens sobtés que ella estigués allà”, diu Pere Soler, portaveu del PSC, en referència a la roda de premsa de les conclusions de la comissió Teyco. Diu que a la pràctica el gabinet funciona com un servei d'alcaldia i critica que en les notes de premsa de les sessions plenàries no s'indica quins són els grups proposants de cada moció. Alhora, diu que no només es tracta de notes de premsa sinó que el que considera una mala praxi arriba a altres àmbits, com a les xarxes socials, on veu que de vegades es fa una “gestió sectària”. Per això celebra com a èxit de l'oposició, a proposta inicial d'ERC-MES, que la revista municipal tingui un consell editorial tècnic amb la presència de professionals de la comunicació delegats pels grups municipals.

Álvaro Benejam, regidor del PP, també és crític amb el gabinet de premsa. En el cas concret de la comissió Teyco, considera que tant de l'Ajuntament són les conclusions com la resposta del govern. Havent dues rodes de premsa, no veu correcte que el departament de comunicació “enviés una persona” a la compareixença de l'oposició i només s'informés de la resposta. Diu que és un modus operandi que provoca que només s'informi de notícies que afecten al govern. Tot i haver-ho comentat en les comissions corresponents, assegura, no hi ha hagut canvi d'actitud. “Incompleixen la neutralitat que haurien de tenir”, sentencia.

@PremsaSantCugat @Nudenu doncs a veure si poseu les declaracions de la nostre roda de premsa, que també som Ajuntament

— Alvaro Benejam (@AlvaroBenejam) 29 de noviembre de 2016

Dimitri Defranc, en la categoria de regidor no adscrit, diu que mai ha tingut relació amb el gabinet. Només en les comissions informatives han explicat el funcionament. Considera que justificar-se amb qui ha convocat la roda de premsa de la comissió Teyco, en la qual ell no va poder participar, és una excusa i que en la nota haguessin pogut fer una referència, encara que sigui mínima, a les conclusions tal com les plantejava l'oposició. Entén que el govern tingui més presència però això provoca que de portes enfora els membres de l'oposició queden invisibilitzats.

Diu que no tenir grup municipal augmenta encara més els problemes que planteja la resta de l'oposició. “Sóc la roda de recanvi punxada”, ironitza. Valora que ell té menys drets davant del gabinet de premsa però també a Cugat.cat. Posa l'exemple de les tertúlies polítiques de la ràdio pública, on no pot participar per ser no adscrit. Ho considera un error perquè se l'exclou de debats en què la seva aportació podria ser rellevant.

Malgrat tenir tota l'oposició en contra, el gabinet de premsa del consistori defensa la seva feina. Diu que només cobreix aquells actes i notícies de l'activitat de l'Ajuntament. Deixa de banda el debat polític perquè considera que està fora del seu àmbit i han de ser els mitjans qui es facin ressò. “No ho tenim escrit enlloc però és el funcionament propi de qualsevol gabinet”, expliquen fonts internes. Defensen que no cobreixen actes dels grups municipals –tampoc de Convergència– perquè no és la seva funció i que fan una feina periodística des de la vesant de la comunicació institucional.

No entenen que l'oposició els demani, segons diuen, cobrir rodes de premsa dels grups municipals perquè “això no es fa enlloc”. Alhora defensen que les informacions que publiquen, tant les que envien als mitjans com les que puguin sortir a la revista municipal o xarxes socials, són neutrals i de fets que majoritàriament no tenen un component polític ideològic al darrere, com seria la posada en marxa d'un nou contracte de recollida de voluminosos, per exemple.

Quan l'alcaldessa fa d'alcaldessa i quan de política del PDECAT?

Al marge del cas Teyco, un dels dubtes que més debat ha generat és quan l'alcaldessa actua en representació de la ciutat i quan ho fa com a política del PDECAT o presidenta de la Diputació i, en conseqüència, quan l'Ajuntament ha de cobrir o convocar a actes i quan no. El propi gabinet de premsa reconeix que hi ha línies fines que separen les responsabilitats de Mercè Conesa entre institucions i que molts cops són difuses. Per això diuen estar en contacte amb el gabinet de la Diputació per esclarir quan un acte depèn de quina banda.

Així i tot hi ha exemples d'una línia difusa que ha provocat ja algun debat als precs i preguntes del Ple. Un cas, explica Gutiérrez, és quan Conesa es va sumar al Moviment Democràtic de Dones en contra de la proposta d'Ada Colau a Barcelona d'establir diàleg amb les treballadores sexuals. La notícia que va fer el gabinet de premsa deia que Colau pretenia “legalitzar” el treball sexual, quan els Ajuntaments no tenen capacitat legislativa i, per tant, no poden fer lleis per legalitzar o il·legalitzar res.

Al marge d'aquest aspecte més tècnic, Gutiérrez dubta de la representativitat de la ciutat exercida per l'alcaldessa en l'acte que va derivar en la nota de premsa sobre la prostitució. Si bé és cert que el cap visible van ser diverses alcaldesses –i així ho va posar en valor el Moviment–, com ara Núria Parlón, de Santa Coloma, o Lluïsa Moret, de Sant Boi, l'ecosocialista es planteja si realment Conesa representava els santcugatencs o unes idees polítiques determinades pel que fa al treball sexual i la proposta de Colau.

El mateix passa amb els actes de suport als encausats arran del procés, com en el seu moment Mas, Ortega i Rigau. La darrera convocatòria feta pel gabinet de premsa en aquest sentit feia referència a un acte de dijous per donar suport a Carme Forcadell. El gabinet de premsa justifica l'acció perquè Sant Cugat és membre de l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis, convocants de la mobilització. Això obre un nou debat entre independentistes i no independentistes sobre si l'Ajuntament, en nom d'una majoria en el Ple, es pot posicionar a favor de la independència i acudir a actes d'aquestes característiques.

Gibert reconeix que es tracta d'un assumpte complex i que les línies entre càrrecs són fines. Per això diferencia la sobreinformació que pot implicar explicar un acte en què participa l'alcaldessa encara que no sigui clar que ho faci en la seva categoria d'alcaldessa de l'ocultament deliberat d'informació, que és el que considera que ha passat en el cas Teyco.

Al marge de les notes de premsa, Gutiérrez també exemplifica la gestió de les xarxes socials amb la piulada que va fer el perfil de l'Ajuntament a Twitter quan el passat 11 de setembre es va fer l'ofrena floral. Tot i fer-se des del perfil del consistori, la fotografia no era de l'ofrena institucional sinó la del PDECAT.

Bon dia i Bona # Diada Ofrena floral davant el monument de Rafael de Casanova a #SantCugat pic.twitter.com/7TOID6nwtR

— Aj. Sant Cugat (@ajsantcugat) 11 de septiembre de 2016

Ciutadans proposa retallar el pressupost de comunicació

Ciprian és el més crític amb el funcionament del gabinet de comunicació. Diu que no han tingut problema per utilitzar l'espai de la sala de premsa però no està content de l'experiència. Assegura que quan van fer la roda de premsa, el gabinet no els la va cobrir però poc després el govern tenia tota la informació del que havien parlat. Entén que el gabinet funciona, en part, com un mecanisme de filtratge d'informació de l'oposició cap al govern. També considera que hi ha una manca de pluralitat i clou dient que “haurien de ser més professionals”.

El seu partit tampoc entén les despeses del consistori pel que fa a comunicació. “El TOT Sant Cugat rep prop de 140.000 euros, Cugat té un pressupost per sobre del milió i, a més, tenim el gabinet de premsa amb salaris molt generosos”, explica. Per exemple, la cap de premsa i comunicació, amb una dedicació exclusiva, cobra 61.610 euros anuals bruts i la directora de Cugat.cat, 66.601,44; tots dos lleugerament per sobre de les dedicacions exclusives dels tinents d'alcalde i regidors del govern en dedicació exclusiva, segons la taula retributiva del consistori. Per això en proposen una retallada generalitzada.

Notícies relacionades