Entre l’acord i la ruptura

Fotos: Jordi Pascual

El PSC és el partit que més soroll està intentant fer durant la campanya ja que, carpes a banda, ja ha portat a la ciutat dos candidats de primer ordre per trobar-se amb la premsa i ha fet el primer dels seus actes centrals en clau local amb personalitats destacades com l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu i l’exsenadora Victòria Camps. Però sembla que l’atzar no acaba de beneficiar els socialistes. Si fa una setmana la força de portar tot un Ramon Espadaler, ex d’Unió, membre d’Units per Avançar i número 3 per Barcelona, quedava amagada darrere la resolució de la Junta Electoral de Zona per enretirar la pancarta pels “presos polítics” de l’Ajuntament, el seu primer acte en format míting ha coincidit amb l’únic que farà la CUP durant la campanya de tal manera que ambdues forces han hagut de veure com els mitjans havien de compaginar espais i titulars –en aquest cas, els apunts de campanya.

La coincidència temporal, però, no ha restat públic a cap de les bandes perquè és evident que els seus respectius projectes polítics tenen poc a veure. Mentre els socialistes es reivindiquen com la candidatura de la transversalitat, del pacte, de l’aposta federal a llarg termini i la millor sortida al que consideren un atzucac polític que ha polaritzat el país, els cupaires fan constants apel·lacions al referèndum i les vagues generals com a demostracions que el poble està preparat per a la República catalana proclamada i no desenvolupada, un projecte polític que, diuen, ha de permetre recuperar la sobirania necessària per revertir la fractura social que genera la pobresa.

Els socialistes aprofiten la diversitat de la seva candidatura com a demostració de la seva capacitat d’arribar a acords múltiples. En qüestió d’una setmana ha passat de presentar un democristià a una comunista –o almenys així s’autodefineix ella–. Cafès i tes pel mig a una cafeteria, el portaveu local, Pere Soler, ha reivindicat la número quatre per Barcelona, Beatriz Silva, com la demostració de la transversalitat de la llista dels socialistes ja que el seu currículum passa pel PSUC-Viu, per Federalistes d’Esquerres, per la lluita contra la dictadura de Pinochet i pel Moviment Democràtic de Dones, autodefinint-se com a abolicionista pel que a la prostitució es tracta i reivindicant que la regulació que demanen col·lectius de prostitutes com Putas Indignadas i Aprosex no pot existir sense acabar abans amb la tracta i les màfies. També es nega a definir les dones que es veuen obligades des de la perspectiva econòmica a exercir el treball sexual com a víctimes d’una precarietat generalitzada ja que, diu, “els serveis sexuals excedeixen qualsevol contracte laboral”.

Per a Silva, la postura del PSC davant la prostitució és un dels punts clau pels quals ha acceptat entrar com a independent a les llistes d’un partit socialdemòcrata. L’altre fet determinant és l’aposta per una Espanya i una Europa federals, apostes que si bé precisen de pactes a nivell de tot l’Estat considera que tenen un ampli suport social. Hereu, just abans de començar l’acte de campanya, ha reconegut que potser no és tan fàcil però que Catalunya necessita d’una unitat d’acció que trenqui “la dinàmica dels darrers anys” i demani millores al govern central, en paraules de Camps: “Reconciliar-nos no vol dir posar-nos d’acord en tot però sí arribar a acords per tirar endavant el país”.

La solució, per a ells, té el nom del seu candidat, Miquel Iceta, l’únic home que consideren preparat per arribar a acords amb tothom en temes concrets. Així es pot superar la via unilateral de l’independentisme i el tancament del constitucionalisme per a ells no catalanista. Camps diu que el referèndum va ser una estafa democràtica, que el tema nacional està empès bàsicament pel bloc independentista i que cal retornar al marc legal. I quina diferència té això respecte de Cataunya en Comú-Podem? Segons Hereu, els Comuns han sigut massa ambigus i en molts moments han esdevingut companys de viatge de l’independentisme.

A l’igual que els socialistes, els cupaires també tenen missatges per als Comuns: “Les claus que no obren no serveixen per a res”. En un acte protagonitzat per la regidora santcugatenca i número 10 per Bacelona, Núria Gibert, i la vuitena, Maria Rovira, han demanat a Catalunya en Comú-Podem que no camini cap al “bàndol de la falsa neutralitat” i reconegui que els principals punts programàtics des de la perspectiva social que conté el seu programa no són competència de la Generalitat. És per això que defensen la República com a única forma de garantir la sobirania, de prendre el control dels sectors estratègics del país i aplicar els “decrets de la dignitat”, un seguit de mesures en forma de pla de xoc per revertir els efectes de la pobresa.

Entenen la construcció de la República com una urgència i per això criden a Junts per Catalunya i ERC a desenvolupar-la mentre acusen de colpistes a Ciutadans, PSC i PP per l’aplicació de l’article 155. Per als cupaires Catalunya ha de caminar cap a un model d’estat de classe i feminista amb un sector i serveis públics potents, amb lluita contra la corrupció i que finalment posi la vida –i no el treball– al centre. Recorden lluites veïnals com el segrest d’autobusos per permetre l’arribada del transport urbà a alguns barris o l’aturada dels desnonaments per posar-los com a exemples de resistència per no oblidar “la memòria col·lectiva”, especialment dels fets de l’1 d’octubre. També diuen que el seu projecte no pretén canviar una bandera sinó anar més enllà, en paraules de Gibert: “Amb la gent de Múrcia o de Madrid no ens agermana la monarquia ni la bandera espanyola, ho fa que som classe treballadora i això no canviarà”.

La CUP ha fet així el seu únic acte de campanya, reivindicant el poble com a garant de la República i demanant a la gent que no delegui tota la responsabilitat als partits polítics. Tot i que reconeixen el 21D com unes eleccions il·legítimes per estar emanades de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, creuen que és essencial anar a votar perquè són uns comicis “transcendentals per al futur dels drets col·lectius”. Consideren que la seva obligació davant la nova cita a les urnes és no oblidar el que va passar l’1 d’octubre, “que més de dos milions de persones van acudir a votar i van dir que sí volien una República”.

Així ha tornat Sant Cugat a la campanya després d’un llarg pont en què només ERC es va atrevir a fer un acte que va omplir la sala d’actes de la Casa de Cultura dissabte a la tarda, un acte en què, com el PSC, també es van declarar transversals, però en aquest cas davant dels propis socialistes, de Ciutadans i el PP. Toni Castellà, membre de Demòcrates i número 15 per Barcelona, ho va deixar ben clar: “Som la candidatura més transversal i la que representa més fidelment la diversitat d'aquest país. Ara toca guanyar per implementar la República, tal com ens va encomanar el poble el darrer 1 d'octubre”.

Notícies relacionades