Els temes obviats pel govern per acomiadar l’any: seguretat i 3%

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Després de l’imprevist d’uns pressupostos que no s’han pogut aprovar, el govern s’ha acomiadat de l’any en el tradicional esmorzar nadalenc amb periodistes, una trobada que serveix per fer balanç del mandat i anunciar algunes accions de futur. L’alcaldessa Carmela Fortuny s’ha estrenat com es va acomiadar Mercè Conesa, amb un titular sobre la taula: tornarà a ser alcaldable d’“una llista transversalˮ independentista –tot i que la CUP-PC, ERC-MES i Primàries Catalunya ja han iniciat el seu propi camí–, els detalls de la qual es donaran a conèixer a partir del gener.

Si l’any anterior Conesa va dir que denunciaria Convergència, una declaració que va quedar en no res, aquesta vegada Fortuny ha fet l’impacte per via electoral i també ha apuntant a temes que sap que preocupen a la premsa com ara el canvi de tarifació en el transport –ha anunciat que l’Ajuntament presentarà un contenciós a l’Àrea Metropolitana perquè consideren que l’impost metropolità no és equitatiu i perjudica especialment la ciutadania santcugatenca– o l’habitatge –del que ha fet un repàs de mesures entre les que s’inclou la planificació del Pla d’Acció Promusa 2030.

Però en la roda de premsa-esmorzar –en què els polítics del govern no han menjat res en suport de la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn– compta tant el que s’hi diu com el que no. La locució inicial de l’alcaldessa ha estat aparentment exhaustiva, repassant els temes que ella i el seu govern consideren transcendentals per a la ciutat en base al Pla d’Acció Municipal (PAM), que retorna cíclicament a cada esmorzar nadalenc; un document que els permet presentar un balanç de mandat amb xifres i gràfiques. Però què és el que no ha dit Fortuny?

Doncs l’alcaldessa, en la seva intervenció inicial, no ha dit cap paraula sobre el presumpte finançament irregular de Convergència que ha esquitxat Sant Cugat durant tot el mandat i especialment amb la sentència del cas Palau al gener passat. Tampoc ha pronunciat ni una paraula referent als robatoris i a les peticions de més mesures de seguretat per part de la ciutadania. Tots dos temes, conjuntament amb la mobilitat –que ha tractat abastament– i l’habitatge –que ha tocat més a mode de repàs que de futur– representen els grans assumptes que han marcat l’agenda mediàtica i política santcugatenca durant els darrers 12 mesos.

Preguntada per elCugatenc sobre la corrupció en clau local, ràpidament ha passat la paraula a la tinenta d’alcalde de Presidència, Cristina Paraira, que ja s’ha acostumat a fer de gestora de conflictes, almenys cada cop que li arriben veïns indignats a l’Audiència pública. Fortuny va dir en una entrevista en aquest diari a principis del curs polític que, arran de la renúncia a fer l’auditoria tècnica i econòmica de diversos contractes en dubte perquè diverses empreses participants eren donants de Convergència, s’iniciaria una nova licitació, que a més incorporaria més contractes a analitzar. Ja llavors era inevitable preguntar-li com s’ho faria per no limitar la competència i evitar que tornés a passar el mateix. “És un tema molt tècnic. Jo puc fer valoracions polítiquesˮ, va respondre al setembre.

Ara, tres mesos després, la pregunta ha estat quasi idèntica, i la resposta també. Paraira ha fet el repàs als fets: acord polític per a una auditoria, licitació, es presenten empreses sospitoses, després del debat es decideix aturar-la i fer-la més gran amb una nova licitació i actualment s’hi treballa. Però el que al setembre havia de ser un tema tècnic ara és un bany de realisme: “Si les empreses compleixen legalment, no podem dir que no i, per tant, ens podem trobar en la mateixa situacióˮ. L’auditoria encara no ha sortit a concurs públics, el que –tot i que no han respost a la pregunta sobre el calendari– dificulta que hi pugui haver cap conclusió abans de les eleccions municipals del maig –aquí se li pot aplicar el mateix “treguin les seves pròpies conclusionsˮ que Fortuny ha fet servir quan ha explicat que el tribut metropolità vinculat la tarifa plana de transport no es començarà aplicar fins passats els comicis.

Mentre la corrupció segueix esquitxant Sant Cugat i l’Ajuntament fa gala de transparència sense concretar l’auditoria, la realitat força la ciutadania a mobilitzar-se, tant per mesures socials com per seguretat; i fins i tot per un punt comú entre tots dos afers. Sobretot des de la Floresta han sorgit veus que demanen una gestió social dels robatoris, és a dir, entendre el fenomen també des d’una perspectiva de desigualtat i pobresa i, per tant, actuar també en aquesta línia. Fa uns dies la presidenta del Consell de Barri florestà i regidora de la CUP-PC, Núria Gibert, explicava a aquest diari que la petició de treballadors socials de carrer mai s’ha arribat a concretar al districte.

Però hi ha alguna mesura social en quant a seguretat? Una nova pregunta plantejada per elCugatenc que ha hagut d’afrontar Paraira, aquesta vegada amb més sentit perquè també porta la cartera de Seguretat. I diu que sí, que la Policia Local treballa conjuntament amb els Serveis Socials i mediació però que no té detalls de la presència d’assistents, mediadors o treballadors socials al carrer, tot i ser nascuda a un Consell de Barri. Davant això, queda la resposta indefugible: “En general els robatoris detectats són comesos per persones organitzades que venen de fora de la cituatˮ. Així, clar, l’acció és gairebé impossible des d’una perspectiva social.

El que sí té clar el govern, tal com ha respost Paraira preguntada pels companys del TOT Sant Cugat, és la implementació de mesures preventives i repressives: des de més presència policial i coordinació amb els veïns a les noves càmeres i drons anunciats ja en els últims Consells de Barri. Can Cortés tindrà una càmera i es pensa la ubicació d’altres arreu de la ciutat, inclòs Valldoreix, que en podrà tenir més si l’EMD destina una partida pressupostària. El dron, per impacte i innovació, ha cridat més l’atenció; un giny tecnològic amb una càmera tèrmica per detectar els lladres que fugen pel bosc a Valldoreix i la Floresta.

Habitatge i mobilitat, els temes indefugibles

La realitat es fa palesa en termes de seguretat però més encara des de la vessant social, amb un Baròmetre Inclusiu que llença l’alarmant xifra de 30.000 persones amb dificultats per fer front a les despeses vinculades a l’habitatge i un grau de pobresa que supera l’11% de la població santcugatenca. Els desnonaments de principis del curs polític i les mobilitzacions del Sindicat de Llogaters han estat claus perquè el govern no només es posi a treballar amb més dedicació sinó que fins i tot en tregui pit.

Aquesta vegada no ha calgut preguntar perquè Fortuny parlés d’habitatge. Tot i que n’ha parlat com a repte de futur, bàsicament ha reivindicat dues mesures ja aprovades –si bé és cert que l’efecte encara no és tangible–: el Pla d’Acció Promusa 2030 i la modificació del Pla General Metropolità (PGM) perquè a tot Sant Cugat es demani als promotors privats un 30% d’habitatge de protecció oficial (HPO) privat a les promocions d’habitatge a zones urbanes ja consolidades –i tenir dret de compra preferent si s’hi neguen– i arribar fins a un 50% d’HPO públic de lloguer en els nous desenvolupaments de Can Fontanals i Can Mates.

Però la mesura del 30% està en debat amb Barcelona, on s’ha apostat per l’obligatorietat de la reserva i també la compra preferent perquè els habitatges puguin esdevenir públics, una mesura que a ulls del consistori santcugatenc no té les garanties jurídiques suficients. Segons Fortuny, si es demostra que no hi ha cap problema jurídic, Sant Cugat es llençarà de cap a l’obligatorietat impulsada per Barcelona; mentrestant treu pit de ser l’única ciutat metropolitana al costat de la capital catalana que ha fet un pas així –és curiós veure-la reivindicant-se al costat d’Ada Colau.

I el mentrestant? Doncs per a l’alcaldessa, el nombre de desnonaments és “abastableˮ per donar-hi resposta i es treballa per tenir el menor impacte possible de l’exclusió residencial, tot repetint el titular que ja va deixar a elCugatenc al setembre: “No m’atreviria a dir que Sant Cugat no expulsa ningúˮ. El Sindicat de Llogaters s’ha posat en mode fiscalitzador dels acords als quals va arribar amb el govern i per això l’Ajuntament no dubta a comunicar cada pas: just el dia anterior a l’esmorzar de periodistes va anunciar la posada en marxa de la Taula Local d’Habitatge.

A l’igual que Fortuny no ha necessitat preguntes dels periodistes per parlar d’habitatge, tampoc ho ha necessitat per parlar de mobilitat. Al marge de la tarifa plana, ha defensat el model de ciutat com a garant de qualitat de l’aire i pacificació dels carrers, el que passa per la vianantització de l’avinguda Cerdanyola –tot i l’oposició de l’Associació de Comerciants del barri del Monestir–, la revisió de línies d’autobús i estudi d’aplicació de més transport a demanda com el de Can Barata, el creixement de la xarxa de carrils bici i un decret momentani per a la convivència de bicicletes, patinets i vianants mentre arriba l’ordenança definitiva.

Fortuny i el seu govern es preparen per a les vacances en plena ronda de negociacions amb l’oposició per tal d’aprovar el pressupost del 2019 i reivindicant el model de ciutat de Sant Cugat: “Segons l’Observatori Sociològic, més d’un 90% dels veïns està satisfet de viure-hiˮ. Ara tot això queda cada vegada més condicionat pel compte enrere d’un any electoral en què cadascuna de les paraules i dels silencis passen a ser significatius.

Notícies relacionades