Els santcugatencs als camps nazis

Foto: Jordi Pascual

Sant Cugat retrà homenatge a sis santcugatencs que van passar pel camp de Mauthausen en la commemoració del 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis. En el Ple de setembre es va fer una declaració institucional en memòria dels deportats. Inicialment s’havia previst fer a la primavera i amb un seguit d’activitats de la mà del Memorial Democràtic però finalment s’ha posposat per la COVID-19. En la declaració l’Ajuntament es compromet a fer actes d’homenatge com una exposició al Museu i la instal·lació de sis llambordes Stolpersteine als habitatges dels santcugatencs represaliats pel nazisme.

L’historiador José Fernando Mota va publicar el 3 de novembre de 2016 al blog Història de Sant Cugat del Vallès una investigació sobre la tràgica història dels sis veïns de Sant Cugat del Vallès que van ser deportats a Mauthausen i Gusen, un article que ha actualitzat cada cop que ha aconseguit més informació sobre els santcugatencs deportats. A continuació en fem un resum. Si t’interessa aquest afer, pots llegir el seu article original aquí, on s’explica la història dels sis santcugatencs que van passar pels camps nazis.

Els primers deportats eren exiliats de la Guerra Civil que havien estat detinguts durant l’avanç de les tropes alemanyes per França entre maig i juny de 1940. Molts d’ells formaven part de les Companyies de Treballadors Estrangers que el govern francès havia format la primavera de 1939 amb 50.000 republicans espanyols militaritzats per aprofitar la seva mà d’obra en la construcció de fortificacions i carreteres. Amb la invasió nazi de França del maig de 1940 serien detinguts uns 10.000 d’aquests exiliats i enviats a camps de presoners militars, els stalags.

El govern franquista es va desentendre d’ells, va comunicar als alemanys que els podia considerar apàtrides i fer amb ells el que considerés. Els nazis els van treure dels stalags i els van enviar a camps de concentració, la majoria a Mauthausen, un camp amb catalogació III, el que volia dir d’extermini.

Els exiliats eren inscrits com a rotspanier (espanyols rojos) i els cosien al vestit de ratlles un triangle blau amb una S al centre, el que els identificava com a apàtrides originaris d’Espanya.  Dels 7.532 espanyols que serien tancats a Mauthausen només sobreviuran un 36%.

Els primers en arribar a Mauthausen, el 9 d’agost de 1940, van ser el murcià Francisco Calventus Navarro, que treballava de vaquer i vivia al carrer de l’Hospital, i el comunista Joaquín Moya Braulio, militant del POUM i regidor de la Unió de Rabassaires, que vivia al carrer Montserrat 16 (avui número 56). Tots dos van morir en el camp satèl·lit de Gusen on traslladaven els presoners que es trobaven en pitjors condicions de salut.

Mesos més tard van arribar tres presoners santcugatencs més: Lorenzo Villa Gibanel, un jornaler que vivia al carrer Sant Francesc número 4 (avui carrer Escaletes), vinculat a l’Ateneu Obrer Cultural i als anarquistes de la FAI i les Joventuts Llibertàries; el republicà i nacionalista català Bonaventura Bartralot Auladell i el jornaler del camp que vivia al carrer Sant Ramon, 14, Miguel Sánchez García.

Miguel Sánchez va ser classificat per la SS com un häftlinge-invaliden (pres invàlid) i va ser una de les 30.000 víctimes del programa secret d’eutanàsia Aktion T4, que tenia per objectiu l’eliminació de malalts amb discapacitats físiques o psíquiques, i l’Aktion 14f13, una campanya per gasejar uns 12.000 presoners de camps de concentració considerats com ja no aptes per al treball.

Bonaventura Bartralot Auladell dins del camp és catalogat com a fuster i aconsegueix sobreviure fins l’alliberament de les tropes aliades, 4 anys més tard del seu ingrés al camp. Bartralot i el sisè santcugatenc, el comunista Josep Puiggròs Paloma, regidor del PSUC, van ser els únics sobrevivents. Dins de l’horror, la situació que troben els espanyols que arriben a Mauthausen a finals de 1943 no és tan extremadament dura com la dels primers anys. Tot fa pensar que l’adaptació de Puiggròs, resistent i comunista –grups ben organitzats– a la dura realitat de Mauthausen es fa en millors condicions que les que havien patit els deportats entre 1940 i 1942.

Josep Puiggròs i Bonaventura Bartralot van ser alliberats de Mauthausen amb les tropes aliades el maig de 1945. Puiggròs aconsegueix retrobar-se amb la seva dona i refer la seva vida a França. Va morir el 1962 a França, molt malmès pel seu pas per Mauthausen.

Bartralot s’establirà a Toulouse, on el seu germà Magí li troba feina al viver de La Flambelle. S’implica en la reconstitució de la Unió de Rabassaires a l’exili. El juny de 1948 és un dels vuit signataris d’un manifest, publicat al setmanari comunista Lluita, que és l’origen de l’escissió de la Unió de Rabassaires a França entre el sector més proper a ERC i el grup més proper al PSUC, amb la qual s’alinea Bonaventura Bartralot i el seu amic Ramon Mas.

A diferència del seu germà gran, Bonaventura no tornarà a Sant Cugat. El març de 1971 el butlletí de l’Amicale de Mauthausen de França, associació de la qual era soci, anunciava la seva mort a Toulouse.

Resum de Clara Ontañón de l’article Els santcugatencs als camps nazis, de l’historiador José Fernando Mota

Notícies relacionades