Els reptes d’habitatge de Sant Cugat i una mirada metropolitana, a la taula rodona de FOCUS

Foto: Captura de la taula rodona

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del segon FOCUS, Habitatge, densitat i model de ciutataquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

Una ciutat a la qual només li queda un únic creixement, amb grans barris unifamiliars i bona part del desenvolupament urbanístic abans que es preveiés la reserva obligatòria per fer habitatge públic i que l’HPO de venda per sempre. Aquest és el dibuix de partida de la taula rodona Urbanisme i polítiques d’habitatge, eines per fer front a les desigualtats organitzada per elCugatenc aquest dijous per la tarda en el marc de la segona edició de la secció FOCUS.

Hi ha participat Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge; José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, i la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert. Partint de la mirada local, el diàleg també ha servit per parlar d’una perspectiva més local, afrontant debats com ara la ubicació i concentració d’habitatges de protecció oficial (HPO) i com afrontar processos de transformació.

Trilla ha defensat una mirada metropolitana de l’habitatge, proposant un registre de sol·licitants comú, i s’ha posicionat contra els prejudicis contra l’HPO. “Les promocions que es fan són per a gent de la mateixa ciutat”, ha reivindicat, tot dient que a Sant Cugat s’ajunten diversos factors per tenir un mercat de l’habitatge especialment tens: el model urbanístic, les bones connexions amb Barcelona i haver-se desenvolupat quan no hi havia normatives rígides per reservar sòl per fer HPO, entre d’altres.

Mansilla ha aprofundit en la idea que la definició del model de ciutat pot ser una mesura classista ja que el model de desenvolupament territorial atreu rendes altes o concentra rendes baixes. Per això ha advertit que la previsió urbanística i la distribució de les promocions públiques pot separar les classes socials i, en alguns casos, generar problemes; tot i que a Catalunya, diu, és una problemàtica gairebé inexistent en comparació amb llocs com la perifèria de París.

Gibert, per la seva banda, ha posat l’accent en la dificultat d’emprendre accions que permetin canviar la situació tot i que ha defensat algunes de les accions empreses pel govern municipal, entre les quals el Ragull Centre. També ha reflexionat sobre el debat social que es genera al voltant d’algunes operacions urbanístiques: “Té molt a veure amb què és visible i què no. Que una mare soltera no pugui pagar el lloguer no apel·la a molta gent perquè és un problema que ni veu ni li molesta. En canvi, molesta tenir un edifici que constata que molta gent requereix que hi hagi una intervenció pública perquè la desregulació del mercat ha deixat fora de joc moltíssima gent”.

Durant la conversa han intervingut alguns dels espectadors a través del xat del YouTube, permetent així ampliar el debat amb temes com el model de ciutat, la densificació, les polítiques d’habitatge per a joves, el Ragull Centre o els barems HPO, entre d’altres. Pots veure la taula rodona completa a continuació:

Notícies relacionades