Publicitat

El cineasta Jesús-Àngel Prieto i la psicòloga Rosa Botella visibilitzen “la ferida emocional del procésˮ a un documental

Foto: Frame del documental

Els santcugatencs Jesús-Àngel Prieto i Rosa Botella han ajuntat els seus coneixements com a cineasta i psicòloga per fer una aproximació al que consideren una ferida emocional oberta a Catalunya arran del procés independentista. Amb el documental Ferida oberta. Cercant l’empatia donen veu a 29 persones que expliquen quina va ser la seva vivència emocional durant la tardor del 2017. Moltes d’elles parlen de relacions amb amistats, familiars i companys del treball tot i que també n’hi ha que apel·len als presos.

“Quan vam començar a treballar ens sonava que hi havia una fractura però ens faltaven proves empíriques per demostrar-hoˮ, enraona Prieto, “ens hem trobat ferides emocionals en gent que pensa diferent i només hem trobat gent que nega la ferida a la banda independenitstaˮ. Després d’haver aconseguit 29 veus de perfils ideològics diferents a base de remuntar-se per les amistats, el cineasta assegura que les persones més afectades són les que s’han fet independentistes durant els darrers anys: “No han arribat on volien però tampoc poden tornar enrereˮ.

Molts dels independentistes de sempre, diu, no perceben la ferida i se senten orgullosos per fer avançar el país cap a una república que consideren que serà millor per a tothom. En canvi, els no independentistes, en tota la seva heterogeneïtat, valora, estan dolguts perquè s’hi han sentit exclosos: “És cert que sempre hi ha hagut discussions polítiques però mai havien afectat d’una manera tan evident a les relacions afectivesˮ.

Ferida oberta pretén ser un aparador d’emocions sense jutjar-les així que l’únic posicionament és dir que, efectivament, hi ha una ferida, tot i que el propi documental recull veus que la neguen. Per aconseguir-ho, el treball recull veus sense músiques de fons i amb imatges descriptives i metafòriques de la quotidianitat, fugint de les imatges que han aparegut amb força als mitjans. Després d’una preestrena el passat 31 de gener que va deixar petit el Cinema Maldà de Barcelona, esperen fer l’estrena a l’abril i portar el treball a municipis d’arreu del país de la mà d’entitats i cinemes.

Un cop elaborat el documental i havent aparegut en diversos mitjans de comunicació, els autors han rebut crítiques a través de les xarxes socials d’usuaris que els acusen de crear la ferida. Per a Prieto això és absurd ja que només visibilitzen els sentiments de les persones en base a entrevistes de quatre preguntes que no qüestionaven el posicionament polític de l’entrevistat. “A l’igual que hem rebut crítiques també ens hem trobat amb persones que ens diuen que necessiten veure el documental perquè veuen reflectida una realitat que han viscut però no ha estat explicadaˮ, enraona, “Ferida oberta també permet no oblidar el que va passarˮ.

Per als autors, el més significatiu del documental és la gran quantitat de testimonis que expliquen que han perdut amistats i bones relacions amb familiars per motius polítics. “També hi ha altres que davant les tensions polítiques s’han mostrat prudentsˮ, explica el cineasta, “hi ha un independentista que explica que davant l’efecte que tenia el procés en la relació amb un dels seus millors amics va preferir no perdre el patrimoni emocional que havia construïtˮ.

Tot i que Prieto no se n’amaga i es defineix com a federalista, assegura que ha fet el possible per deixar a banda aquesta mirada al documental i plantejar un treball que cerqui l’empatia. L’única valoració dels autors apareix en forma de frase a final del film: “Diem que el que ens passa i ens passarà és responsabilitat de tothom i que ens cal refundar la democràcia perquè se’ns han exhaurit els recursos per governar-nosˮ.

Per acabar la conversa que ha permès fer aquest article, Prieto sí fa una reflexió ideològica que ha deixat al marge a Ferida oberta. “L’equidistància no és possible però s’ha d’entendre que hi ha molts termes mitjos i que qui tensa la situació és qui s’aixeca de la taula per dir que marxaˮ, enraona, “el grau de militància dels mitjans independentistes ha estat molt més fort que els de la resta de diaris catalans i això ens ha fet maximitzar o fer generalitzacions falses, com ha passat amb l’’a por ellos’, que va dir una minoria d’un poble però alguna gent concep com el sentiment de tota Espanyaˮ. En aquest sentit, clou, amb el documental pretenen oferir “una visió analògica i no digital (dual) de la realitat emocional catalanaˮ.

Notícies relacionades