El CDR reflexiona sobre la repressió, “por contra la dissidència”

Fotos: Jordi Pascual

Parlar avui dia de repressió –denunciada per uns i no reconeguda per altres– ens porta de ple a l’1 d’octubre, a l’empresonament i cessament de consellers, a la marxa a l’estranger de polítics i rapers... El debat sobre els mecanismes dels estats-nació per garantir el manteniment de l’statu quo fa mesos que és sobre la taula però potser s’obvia que “la por contra la dissidència” –paraules emprades per l’exdiputada de la CUP i activista antimilitarista, Gabriela Serra, dissabte a Sant Cugat– ve de lluny i té uns mecanismes perfectament determinats amb la voluntat d’infringir càstigs severs, de vegades aleatoris, per causar por entre la població i evitar així la subversió dels valors del poder constituït.

Almenys aquesta és la tesi sobre la qual ha girat la jornada sobre repressió organitzada pel Comitè de Defensa de la República (CDR) celebrada dissabte a la Casa de Cultura amb conferències de la pròpia Serra; Jesús Rodríguez, periodista de la Directa; Laura Riera, presa durant nou anys acusada de col·laborar amb ETA, i via videotrucada Enric Duran, activista que al 2008 va anunciar que s’havia apropiat de prop de mig milió d’euros que no retornaria als bancs i que va atorgar a entitats anticapitalistes. L’esdeveniment també ha tingut un dinar popular en solidaritat amb els florestans encausats pel tall dels túnels de Vallvidrera durant la vaga del 8 de novembre. S’hi han recollit 416 euros.

Per a Serra, l’Estat espanyol ha anat endurint durant els darrers temps la lògica repressiva seguint, sota el govern del PP, la consigna de minimitzar la “minoria sorollosa”. Per a ella, la reforma laboral, del Codi Penal i la llei de seguretat ciutadana en són bons exemples que s’han d’acompanyar de la revisió de taxes: “És una mesura classista que privatitza la justícia”. Serra considera, en base als estudis sociològics, que el govern mentia quan argumentava que hi havia una gran preocupació social sobre la seguretat ciutadana abans d’implementar aquestes reformes i tem que ara per ara ja no només és delicte un fet sinó la possibilitat de fer-lo: “Ho hem vist amb el jutge Llarena dient que alguns polítics no poden sortir de la presó perquè podrien repetir la suposada rebel·lió”. És per això que considera clau conèixer la legislació per actuar.

Malgrat tot, l’Estat no sempre és capaç d’aconseguir els seus objectius. Almenys això creu Rodríguez que es va demostrar durant l’1 d’octubre, quan, assegura, els cossos policials van veure que el referèndum estava més en mans de la gent del que creien. Després de setmanes d’un operatiu policial contra la Generalitat que no va aconseguir evitar que els col·legis electorals obrissin, es va canviar l’estratègia per un ús de la força que qualifica de desproporcionat i pensat en aquells llocs on més premsa hi havia. “L’objectiu era que la gent veiés per la tele el que estava passant i no anés a votar, però no va ser així”, rememora, “llavors Catalunya li diu a l’Estat que no té el control del territori”. L’onada d’apoderament, però, considera el periodista, també va atemorir alguns polítics de la Generalitat, que es veien incapaços de gestionar la situació i que van llançar consignes per aturar la protesta que, aventura, podria haver significat el control del territori per part de la ciutadania.

Videotrucada des d’un lloc no determinat

Quan Duran va anunciar la seva estafa als bancs, que va coordinar amb altres persones de les quals sempre n’ha protegit la identitat, només va estar dos mesos en presó preventiva abans de marxar de l’Estat. Des de llavors no ha tornat a Catalunya i està en algun lloc indeterminat del món sense entregar-se a la justícia de cap país: “També denuncio el sistema judicial, que forma part sistema capitalista”. No ha tingut cap euroordre de cerca, el que creu que es deu a la voluntat de no fer més reconegut el seu cas. Assegura que no va rebre cap oferta dels bancs un cop produïda l’estafa i que espera que li prescrigui el delicte al 2024 si no es torna a obrir el procés judicial. Si bé, no avança si tornarà o es quedarà a l’estranger.

L’activista segueix teixint xarxa a Europa i participant a projectes com el cooperativisme obert de FairCoop. Tot i que l’oblit gradual del seu cas es deu, valora, a la voluntat dels mitjans de presentar la seva història com un fet aïllat –d’aquí el malnom de Robin Hood català– també li ha servit per poder reprendre la seva implicació en xarxa arreu del vell continent. Davant la possibilitat que algun dels assistents a la xerrada pogués trobar-se en una situació similar a la seva, ha ofert el seu ajut tot tenint en compte que “no reconèixer el sistema judicial, fer una defensa política o marxar a l’exili” també són opcions gràcies a la complicitat de moltes persones.

Riera, que ha compartit xerrada amb Duran, ha explicat la seva experiència amb l’aplicació de la llei antiterrorista i el posterior pas per les presons. “Et tenen tres dies sense cap comunicació, et torturen i et fan perdre la noció del tems perquè acabis signant una declaració en què reconeixes coses que no han passat”, ha denunciat. Diu que el jutge Baltasar Garzón va ser àgil per tallar la seva declaració quan denunciava l’existència de tortures perquè així no constessin i no pogués recórrer a Europa, com sí van fer anys abans els torturats en el marc de l’anomenada Operació Garzón. Un cop empresonada, rememora que la van canviar diversos cops de presó per evitar teixir xarxes de suport alhora que li acumulaven sancions que li augmentaven el temps de reclusió sense sortir al pati. Per a ella, la van detenir, un dia que tornava de festa, per ser dissident perquè el sistema “no vol que pensis ni et preocupis de fer res”. Davant això, reivindica, els moviments socials han de demostrar que la repressió no és útil.

La jornada contra la repressió del CDR, que ha començat amb la projecció del reportatge El primer dia d’octubre i ha tingut el seu moment de distensió amb un concert de Sílvia Tomàs, ha acabat passades les vuit del vespre amb tres tallers paral·lels, un sobre la psicologia de la repressió, un sobre els aspectes jurídics de la pressió i un darrer sobre seguretat informàtica. Diumenge el CDR local organitza conjuntament amb els CDR de Rubí i Cerdanyola l’anomenada marxa de la llibertat, una caminada des dels municipis veïns fins a la plaça de la Vila de Sant Cugat, on a les dotze del migdia l’activista i economista Arcadi Oliveres farà lectura del manifest de la jornada.

Notícies relacionades