El binomi liberal no se’n surt ni amb Veneçuela

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Diverses persones marxen de la sala de plens cridant, acusant bona part dels partits de donar suport a una dictadura i dient-los que se’n penediran tota la vida pel seu vot. El Ple de Sant Cugat s’ha negat a reconèixer Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela i això ha indignat els membres de la comunitat veneçolana –favorables a l’oposició, no cal dir-ho– que han acudit a defensar la moció contra el govern de Nicolás Maduro que han presentat els grups municipals del PP i Ciutadans. El binomi liberal –o de dretes, o espanyolista, o constitucionalista o que cadascú li posi el cognom que més li agradi– s’ha quedat amb un pam de nas quan només ha aconseguit el suport del PSC –amb debat intern– i del regidor no adscrit Xavier Cortés (Units per Avançar) en aquest afer.

Però aquest petit detall, que s’ha menjat més d’una hora del Ple de febrer, no és més que una altra mostra de la poca força dels populars i els taronja en un plenari divers. Tots dos grups no han aconseguit aprovar ni una de les quatre mocions nascudes a proposta seva –totes signades per les dues formacions– i han hagut de veure com en l’eix nacional tenen poc a fer però en el dreta-esquerra també ho tenen difícil perquè PDECAT-Demòcrates –potser és pura estratègia– no els segueix el joc. Això, en el darrer sprint abans de les eleccions, pot tornar-se una constant ja que els partits comencen a treure pit davant el seu electorat potencial.

En aquest sentit, la gens local moció sobre Veneçuela ha estat una de les mostres més grans. El primer a preguntar-se és què fa un Ple municipal català debatent sobre la presidència d’un país de l’Amèrica Llatina. Però haurem d’acceptar d’una vegada que a les sessions plenàries no només es tracten afers de competència municipal i que moltes vegades s’ha parlat d’afers humanitaris a escala mundial, tot i que aquesta vegada, a diferència de la resta, la moció no ha estat instada per cap de les moltíssimes entitats que treballen temes de cooperació a la ciutat.

Convertit en una batalla de geopolítica, el debat ha començat amb dues representants de la comunitat veneçolana rebutjant el diàleg, enumerant la repressió i violacions de drets humans, denunciant la gana i esmenant els 20 anys de chavisme. Una petita bandera d’Estat i Guerra veneçolana –la que porta vuit estels i l’escut– sobre l’ordinador del regidor popular, Álvaro Benejam, ha acompanyat el debat, carregat també de petits símbols amb els colors de la pàtria de Bolívar entre el públic.

Ignasi Bea, de la CUP-PC, ha fet el discurs d’oposició a la moció més complet –massa fins i tot ja que l’alcaldessa li ha hagut de demanar que tallés la intervenció per no menjar-se més temps–. “Que un senyor s’autoproclami president després d’un míting és una barbaritatˮ, ha dit, “vostès volen que l’Ajuntament doni suport a un cop d’estatˮ. Aquesta argumentació bàsica, compartida per gairebé tots els grups que han forçat que es tombés la proposta, ha anat acompanyada d’un repàs a la història recent del país llationamericà fins criticar l’oposició per no presentar-se a les darreres eleccions presidencials i després qualificar-les d’il·legítimes malgrat la veu dels observadors internacionals. A ulls del cupaire cal diferenciar el govern de Maduro dels altres anys de chavisme en què s’ha aconseguit eradicar l’analfabetisme i reduir la pobresa: “El problema de Veneçuela és el petroli i el bloqueig econòmicˮ.

La mirada antiimperialista, que remet directament a altres lluites de la memòria col·lectiva catalana com l’oposició a la guerra d’Iraq i d’altres fets històrics que ens paren més llunyans però igual de sonats com les dictadures i governs neoliberals a la mateixa Amèrica Llatina durant segle passat, ha estat un tret comú entre el trident d’esquerres. Si Bea ha posat un nou punt de vista davant l’oremus opositor veneçolà, així mateix ho a fet Èric Gómez (ERC-MES) criticant el cop d’estat de Guaidó i cridant a un camí cívic lluny de la lògica colonial; i de passada recriminant a PP i Ciutadans que a l’Estat espanyol no són capaços de posar solució al debat polític i social del procés independentista.

Amb la mateixa mirada ha analitzat la situació Ramon Gutiérrez, portaveu d’ICV-EUiA, que també ha criticat el cop d’estat i ha denunciat una estratègia imperialista dels Estats Units: “Em temo que el conflicte real encara no ha començatˮ. Ha instat a una mediació com la proposada per l’expresident d’Uruguai Pepe Mujica, i ha criticat el paper de “secundónˮ de l’Estat espanyol sumant-se al reconeixement de Guaidó. Justament aquest sencundanisme ha forçat Pere Soler, portaveu socialista, a donar suport a la moció per seguir l’estratègia engegada per Pedro Sánchez però reconeixent un debat intern i lamentant que la moció li va enorme a un Ple municipal.

Mentre gairebé tothom ha parlat en els sempre abstractes termes de la geopolítica, el regidor no adscrit Dimitri Defranc ha donat la nota –o com a mínim la intervenció diferent– amb un paquet d’harina pan, un producte típic veneçolà que ha trobat a Sant Cugat per uns pocs euros mentre escasseja al país llatinoamericà segons el discurs de l’oposició, metàfora perfecta per dir que potser no només tot va de drets humans sinó també d’interès polític i econòmic. Diu que l’autoproclamació de Guaidó contradiu la Constitució bolivariana i ha demanat als assistents no donar suport a la invasió.

Amb un no tan rotund de l’oposició, els proposants només els ha quedat mirar al govern, a priori més proper en l’eix dreta-esquerra cap a on ha derivat el debat veneçolà. El tinent d’alcalde Joan Puigdomènech s’ha valgut de l’eix nacional per desmarcar-se’n: “El que cal és que practiquin democràcia de quilòmetre zeroˮ. I ja de passada els ha etzibat que en la causa sahrauí no sempre ho han vist tant clar com amb Veneçuela davant la indignació del regidor taronja Sergio Blázquez, que certament mai ha negat ni un ajut per al Sàhara Occidental dels fons de cooperació de l’Ajuntament.

Amb la moció ja perduda, als proposants només els ha quedat la indignació. El regidor del PP ha qualificat Maduro de sàtrapa, usurpador i dictador i ha culminat la seva intervenció amb el sempre encomiable: “Si tant els agrada Veneçuela, vagin a viure-hiˮ, acompanyat d’aplaudiments i un crit de: “I amb 5 euros al dia!ˮ Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, ha demanat unes “eleccions lliuresˮ i ha criticat la intervenció de Puigdomènech.

Tot això, i el vot favorable no argumentat de Cortés, ha portat més d’una hora de Ple, partint la discussió per la meitat perquè havia de començar l’Audiència pública. Després de tot queda la gran pregunta: Tota aquesta discussió per a què ha servit? Ha canviat alguna cosa a Veneçuela? Però, sobretot, s’ha demostrat la debilitat d’un binomi que coincideix en molts punts i que aquest mes no se n’ha sortit ni amb Veneçuela, com tampoc ho ha fet amb la moció sobre el canvi tarifari del transport, amb la de crear un segell d’empreses amigues de la família ni amb la de rebuig a un possible indult després del judici del procés.

Notícies relacionades