Dimitri Defranc: “Els partits independentistes i constitucionalistes no responen a les necessitats reals de la gent als barris”

Fotos: Jordi Pascual

Després de gairebé tres anys com a regidor no adscrit –el més longeu de la història democràtica santcugatenca– per haver marxat de la CUP-PC sense retornar l’acta de regidor, Dimitri Defranc es postula com a cap de llista del partit Proposem per les minories, una proposta que s’autoreivindica com a animalista, ecologista i en favor dels drets humans. En aquest espai intersequen algunes de les reivindicacions de les quals havia fet bandera, com la immigració, amb una llista carregada de persones vingudes d’arreu del món. En l’entrevista, que té clau electoral, també parlem de la seva estada com a regidor no adscrit i el sentit de la decisió de no retornar l’acta.

elCugatenc publica així la segona entrevista el cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Has pensat en retornar l’acta en algun moment del mandat?

– Si hagués estat al grup municipal sí se m’hagués plantejat el dilema, especialment després de l’1 d’octubre. Quasi segur que l’hagués retornat perquè no hagués volgut seguir al grup municipal. Això hauria estat una decisió meva, no imposada.

Què va passar l’1 d’octubre per haver de prendre aquesta decisió?

– El partit on estava va començar a atacar seus de partits. A mi em van atacar personalment i física. A més, el partit va cridar a fer un corralito bancari en cas de proclamar-se la república. És no saber com funciona el teu barri. Molts dels immigrants ho som fugint d’un corralito bancari.

Has estat el regidor no adscrit més longeu de la història de la democràcia a Sant Cugat. És no deure’s a cap projecte polític.

– Estem al 2019. El sistema de partits és del 78. Seguim amb les mateixes dinàmiques de partits que manen sobre la voluntat de les persones. Fins ara quan et presentaves amb un partit, aquest posava tota la maquinària i absorbia els individus. Per això en molts partits els dirigents socials i associatius no accedeixen a càrrecs. Al Vallès hi ha un rècord de regidors no adscrits, especialment provinents de la nova política.

Quan vas esdevenir no adscrit vas anunciar que es crearia un grup de suport a la regidoria. Un dia al Ple vas dir que una decisió havia vingut marcada per una consulta a través de les xarxes i en persona. Ben bé com ha funcionat?

– És un grup que ha anat creixent i avui dia es coneix com a Proposem. És l’única candidatura que neix a Sant Cugat i ha estat impulsada per gent d’aquí. Ara ens estenem a Hospitalet, Sueca i Benifaió. En un principi era un grup de Facebook. L’enquesta va ser sobre el canvi de nom de la plaça del Rei per plaça de l’1 d’octubre. He estat l’únic regidor que ha fet un plebiscit per decidir què votar al Ple.

El problema és la representativitat. Parlem d’un grup de Facebook...

– També ho vam consultar més enllà de Facebook. Malgrat tot, les xarxes són molt importants. Per això el màxim nombre de posicionaments els vam aconseguir per Facebook.

Vas dir que donaries una part del teu sou a causes socials. Quants diners i a quines causes has destinat?

– Es van donar entre 600 i 700 euros a una família de refugiats a Síria. No volia donar-los a través d’una ONG. Per això jo mateix els enviava a la família, que va ser moguda del camp on era i ja no hi havia la mateixa necessitat. Per això vaig començar a enviar els diners per fer la nova organització que hem creat. Fins ara deuen ser uns 3.000 euros.

Un dels moments polèmics va ser quan vas portar seguretat personal a l’Ajuntament. Per què ho vas fer? Encara la portes?

– Quan em vaig fer regidor no adscrit vaig sofrir dos atacs personals.

Hi ha alguna constatació? Hi ha qui no et creu.

– Com que no hi ha constatació?! Hi ha una denúncia a la Policia Local!

I com ha quedat?

– Com totes les denúncies quan t’agredeixen, en no res. El problema és que l’agressor sempre vol ocultar-ho.

Quan parles d’agressió a què et refereixes?

– Dos moments. Un membre d’Arran em va escopir al davant del cotxet del meu fill. El nen tenia un any i dos mesos. Encara no ho he superat. L’altra va ser una agressió d’Ignasi Bea a un Ple, davant de 10 persones. Qui diu que no és una agressió, menteix.

A un Ple? Jo he estat a tots i no ho he vist.

– No, a una comissió informativa. Va començar a insultar i amb un llenguatge verbal de voler enfrontament físic.

Al Ple hem vist picabaralles dialèctiques en les quals s’ha pujat el to per part de les dues bandes.

– Si ho analitzes bé, quan a mi m’ataquen, responc. Generalment jo no ataco. No acostumo a provocar ningú. Són coses que s’han de superar.

Bé, ja se supera. No portes seguretat.

– No la porto perquè he limitat les meves anades a l’Ajuntament perquè un dia quan vaig sortir tenia el cotxe rallat i els pneumàtics picats. El mecànic em va dir que no podia fer cap viatge amb el cotxe així. M’han robat la clau de la bústia i me l’han omplit de brossa. Aquesta és la vida del no adscrit. Quasi tots els grups saben que això passa.

Serà, en tot cas, la teva vida com a no adscrit. Xavier Cortés també és no adscrit i no ha fet cap crítica.

– Perquè són circumstàncies diferents. Hi ha altres regidors no adscrits sortits de grups de la nova política en altres municipis que han passat el mateix que jo.

Parlem de la candidatura. A alguns llocs dieu que sou animalistes i ecologistes, en altres que defenseu les minories. Què és Proposem?

– A nivell de màrqueting costa aterrar les idees. Ens diem Proposem per les minories perquè a la ciutat on som mirem de representar una sèrie de minories. Els ecologistes i animalistes, que són una minoria al poble, ens acompanyen i posen la marca al projecte. A la llista també tenim una gran integració d’immigrants, una altra minoria.

No heu fet cap acte ni convocatòria de premsa. Per què?

– Hem enviat comunicats. Quan hem fet alguna activitat, hi ha hagut una part de la premsa no s’ha interessat. Durant els darrers anys he fet butlletins de premsa i no s’han publicat. El mitjà en el qual més entrevistes he fet és Televisió de Sant Cugat. No tenia sentit fer el mateix que la resta de partits perquè volem ser diferents, hem trencat regles: des de la no adscripció a ser el primer regidor immigrant de Sant Cugat. El mateix ens ha passat amb el procés. Ens han dit que si no ens posicionàvem no podíem fer política. Per què hem de seguir les regles de la majoria?

L’eix nacional és central en la política. Alguna cosa s’ha de dir.

– Clar, però no comprem el discurs ni d’uns ni dels altres. Històricament s’ha dit que no es pot entendre la política sense la lluita de classes però quin partit parla avui dia de lluita de classes? Quan trenques dinàmiques, quan fas la revolució, marques el pas. Els partits independentistes i constitucionalistes no responen a les necessitats reals de la gent als barris.

A la vostra proposta política incloeu propostes locals i estatals. En canvi, a les generals heu decidit cedir el vot a PACMA. Per què teniu propostes estatals si cediu el vot a un altre partit?

– Perquè en aquestes eleccions no ens hi presentem i hem de buscar a qui més s’aproximi a les nostres idees. Demanar el vot per PACMA ha estat una proposta de Proposem Sant Cugat, no necessàriament Hospitalet, Sueca o Benifaió. Aspirem a presentar-nos a les nacionals i poder portar les nostres pròpies propostes.

Incloeu la proposta de prohibir la caça però no és una competència municipal. A més, en el marc del Parc de Collserola hi ha molts més actors que el nostre Ajuntament.

– Com a grup hem pressionat la Generalitat per posar un control sobre els gossos que s’utilitzen per a la caça. Per tant, podem incidir més enllà del municipi. A Sant Cugat volem canviar la barbàrie per la ciència. Per això proposem canviar les zones de caça per zones per a l’experimentació ètica, com en el cas dels porcs senglars.

D’acord, però parleu de prohibició de la caça al programa...

– Això és d’àmbit estatal i de la Generalitat però podem pressionar. És important donar alternatives a la prohibició.

Recolliu insistir en la creació del centre d’acollida d’animals. No et vas oposar a un pressupost perquè, entre d’altres, s’havia inclòs una partida per fer-lo. Ara tenim acumulats 200.000 euros però encara no és una realitat. Quina expectativa tens?

– S’anava a instal·lar-se a Collserola però la zona triada és parc i no es podia fer, a més que l’Ajuntament no podia comprar l’espai. S’ha de buscar una zona apartada de la ciutat per no molestar i poder ampliar per tenir zona per a gats ferals i altres animals.

Vinculant-ho al santuari d’animals que també proposeu?

– Clar. Podem crear un verdader complex de refugi d’animals. Amb la Plataforma Animalista hem salvat, entre d’altres, diversos cavalls. Aquests animals s’han de portar a un santuari. Poder fer un santuari públic també és responsabilitat de la Generalitat perquè ara per ara no existeix una llei ni cap article que els reguli; són sota la llei d’explotacions ramaderes.

Cal Castillo és una opció?

– L’Ajuntament ens va dir que tenia uns altres plans més senzills. Al principi no plantejàvem que el refugi pogués créixer. El problema de Cal Castillo és que es troba a dins del parc.

Hi ha alguna garantia perquè no seguim acumulant pressupost sense fer res?

– Que nosaltres governem [Riu]. De les prop de 60 mesures que em van acceptar al pressupost al qual em vaig abstenir, només he seguit parlant amb Medi Ambient, la resta han desaparegut.

Proposeu un cens d’espècies. Això m’ha recordat al cas de l’emú. L’heu seguit?

– Bé, va morir. Nosaltres haguéssim anat a salvar-lo. Ara mateix l’Ajuntament té una ordenança però cal anar més enllà, completar-la. Al preàmbul ens van tombar que els animals són éssers que senten, el que ens donaria més joc per defendre els drets dels animals. El cas de l’emú no és aïllat. Ens trobem un cas així cada mes o fins i tot cada setmana. A Can Fontanals hi ha parcel·les on es crien animals i on t’hi pots trobar tot tipus d’espècies. Cal una inspecció i treballar cas per cas.

Quin paper juga el cens?

– Si no saps quins animals tenim a Sant Cugat, no els pots defendre. També s’ha de recollir la microfauna. Tenir-ne un control és la millor forma de saber si ha hagut un esdeveniment catastròfic de contaminació a una riera, per exemple. Se’ns vincula al mosquit tigre, que suporta la contaminació i no els seus depredadors.

Defenseu la protecció de Torre Negra però no especifiqueu com. Què s’hi pot fer?

– Els equips tècnics de l’Ajuntament han sofert l’assetjament de l’empresa Núñez i Navarro. Cal fer prospeccions tècniques per no perdre la batalla contra les constructores. Fins ara hi ha hagut una unitat d’acció. Cal seguir amb el consens i ens hem de trobar més amb el govern per pactar les accions que afecten Torre Negra.

Per tant, la vostra proposta és consens polític?

– I informació tècnica.

No recolliu cap proposta sobre mobilitat tot i que també té una vessant ambiental important.

 

– No la tenim al llistat de propostes però creiem que fins ara ens l’han donat a trossos. Volem asseure’ns a parlar amb els mapes i per veure com es por transformar. Fins ara s’han posat molts criteris polítics i pocs tècnics. Com a ecologistes ens pot desagradar la creació d’un nou carrer però també pot servir per evitar aglomeració de cotxes i reduir les emissions. Cal valorar-ho tècnicament.

En l’àmbit de la immigració dieu que s’ha de valorar i qualificar funcionaris que treballen en àrees sensibles a l’exclusió social. Què vol dir?

– Per exemple, vam aprovar una moció per expedir el certificat de convivència però no s’ha arribat a aplicar perquè els funcionaris no saben com funciona el sistema multicultural ni els tràmits per a les persones migrades. Cal capacitar-los i treure’ls de l’àrea de confort.

Habitatge. Recolliu la proposta de reservar un 30% de les promocions d’habitatge per tenir habitatge a un preu més baix. Què et sembla com s’ha aplicat ara a l’Ajuntament?

– Això és a la llei del 2010 tot i que està en fase d’experimentació. Et pots quedar sense pressupost aviat.

Bé, es demana a les promotores que facin habitatge de protecció oficial privat, de certa manera. Si no ho accepten, llavors l’Ajuntament pot accedir a la compra preferent mitjançant la fórmula del tanteig i retracte.

– Vaja, que al final acabaràs comprant. El debat és on és més eficient utilitzar el tanteig i retracte. En qualsevol cas, és una mesura pal·liativa que no acabarà amb el problema.

A Sant Cugat no li queda gaire espai on créixer i, per tant, té difícil fer habitatge de protecció oficial.

– Sí però hi ha terrenys que es poden requalificar i es pot construir més verticalment.

S’ha de densificar?

– No, el model de Sant Cugat és d’edificis plurifamiliars de poca altura. S’han de buscar solucions urbanístiques a temes complexos.

Proposeu que els polítics no tinguin accés als pisos de Promusa. Hem tingut el debat sobre el pis del fill del gerent de l’empresa pública. La prohibició també ha d’arribar a la família?

– Donar un pis a la teva família és nepotisme i està recollit a la llei. Hi ha conflicte d’interessos.

Hi ha alguna mesura d’habitatge de les preses aquest mandat que consideres errònia?

– La permuta de Can Cortés, carrer Pahissa i Pla del Vinyet perquè s’hi recullen pisos de lliure disposició vinculats al mercat. Acabem alimentant el gran mostre: l’especulació del pis. Es podria fer un llibre amb tot el que s’ha fet de manera deficitària a l’Ajuntament. Com ara amb el conflicte de les zones verdes a la Floresta i Valldoreix que pot costar 22 milions a l’Ajuntament.

És com el cas del PAV3, amb una auditoria que no s’ha fet, o de la comissió Teyco, amb unes conclusions polítiques. Encara hi ha sospites.

Bé, hi ha la sentència del cas Palau.

– En el seu moment, quan els partits es reunien per fer una fiscalització que era molt política. El jutge se’n riu de les conclusions. Crec que cap de les comissions que s’han fet aquests anys s’ha fet bé. A mi m’han marginat perquè només eren per a partits.

Quin és el marge de millora en transparència davant els indicis de corrupció?

– Es va intentar fer una fiscalització externa però la va contractar el mateix Ajuntament.

I es va aturar perquè les empreses candidates havien fet donatius a Convergència.

– No pots posar la guineu a controlar les gallines. Si es fa una taula amb la majoria de vots de l’oposició, aquesta hauria d’haver definit els criteris de contractació.

En quant a les reivindicacions sobre les pensions, proposeu un Pla de Senectut. Però la Plataforma també té un llistat de reivindicacions local. Les fas teves?

– Quan me les facin arribar, les respondré.

Són públiques.

– Quan me les facin arribar a mi. Quan veig la Plataforma de Pensionistes, veig persones de diversos partits. El que vull és parlar amb gent independent, aquí som.

En matèria de seguretat. Hi ha hagut peticions de més efectius de Mossos d’Esquadra, que no són competència municipal, i de Policia Local.

– L’Ajuntament té dret a la pataleta i pot demanar tenir més Mossos.

Ho demanaràs?

– D’aquest tema tenia molts dubtes perquè com a regidor no adscrit no tenia coneixements tècnics. Ara proposem recuperar la policia de barri amb coneixement dels tipus de robatoris i com actuar. Un dels problemes és que diferencien robatori i furt. El furt normalment no està cobert pel segur i això fa que els propietaris de vegades hagin de mentir. El policia de barri pot esclarir els fets. Però sobretot volem una sortida tecnificada, la millora amb R+D. Però ara per ara no parlo de drons perquè és ficció.

Bé, l’Ajuntament ha dit que en contractarà per controlar les zones de bosc.

– Sí però la tecnologia ha de tenir una maduresa i aquesta encara no ho és. En canvi la tecnologia de la lectura de matrícules ja està consolidada i no invadeix la privacitat. Així es pot saber per on entren i per on surten els lladres. Hem de tenir en compte que hi ha llocs on es roba a peu o fugint per les vies del tren i, per tant, amb les càmeres no tindrem prou i ens caldrà una policia més social.

S’ha d’anar més enllà del nombre d’agents però cal més efectius?

– Sí, perquè cal implementar la policia de barri i no pots fer-ho amb els agents que hi ha ara.

Canviem al debat territorial. La Floresta ha de tenir un Consell del Poble com a camí cap a una EMD?

– Depèn. Està polititzat? En molts Consells de Barri veig que hi va gent amb una bandera partidista. El millor seria fer la consulta per decidir-ho. Com també crec que s’hauria de fer a Bellaterra.

Per tant, Vallpineda també via consulta?

– Si ho volen fer així, amb un consens de les forces del poble, clar. La legitimitat del procés serà major si fan un referèndum perquè no hi haurà dubte.

Coneixes les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis que ha elaborat la Xarxa d’Economia Solidària?

– No.

Una de les mesures demana la gestió pública i comunitària dels serveis bàsics. Hauria de ser així l’abastament d’aigua a Sant Cugat?

– Hi ha coses que no poden ser privades. Són monopolis naturals de l’Estat: l’aigua, la llum, els carburants i les comunicacions. Es pot donar una petita quota per a la gestió externa però sempre s’ha de mantenir el monopoli.

Bé, no s’ha perdut el monopoli de l’aigua. Hi ha una externalització del servei però l’Ajuntament segueix sent-ne responsable.

– És públic però ridícul. Qui pot controlar l’aigua si fem contractes a 50 anys?! Per tant, hauria de ser de gestió pública i comunitària, però tenint en compte els interessos d’empreses i partits en aquesta gestió. De vegades parlem de democràcia de manera utòpica.

Tenim 12 candidatures a les municipals. Serà molt difícil governar sense pactes. Amb qui pactaràs i amb qui no?

– Fins ara no se’ns ha apropat ningú per parlar de pactes. Tampoc ho hem fet nosaltres. Amb els resultats a la mà, haurem de veure què es pot fer. No sé què ens poden portar les eleccions però com veig l’esquerra a aquest poble no la veig capacitada per portar la regidoria de Medi Ambient.

Hi ha algun partit polític amb qui no pactaríeu?

– Si entra Vox, tindrem poc a parlar. Als estatuts recollim no pactar amb partits que fan OPAs sobre altres partits, com la CUP.

Què vols dir?

– Ens van fer una OPA al Procés Constituent quan vaig decidir ser no adscrit. A més, és un partit que ataca seus.

La CUP ataca seus?

– Arran.

Arran no és la CUP.

– És il·lògic defensar que no ho són, defensen els mateixos interessos. Quan van fer l’ocupació del casal de la Xesca, estava la CUP en ple. El mateix passa amb Procés Constituent. Ja no existeix, és una coletilla de la CUP.

Abans de fer Proposem vas intentar anar amb algun altre partit?

– Vam intentar crear un partit que volia la integració dels immigrants a Catalunya. També tenia bones relacions amb Podem. A les eleccions passades, la llista on hi era va tenir el suport del cercle de Podem i el PACMA. Quan vaig esdevenir regidor, seguia en contacte amb ells. Però es va degradar. No anava a sortir d’una cosa per clavar-me en una altra d’igual. Vaig analitzar com podia seguir en política perquè les marques m’importen poc perquè són instruments per arribar al benestar dels humans a través de la política.

I amb Proposem el que tenim és més divisió encara.

– Sí, som un element més i tenim el dret de presentar-nos amb la nostra pròpia proposta.

Notícies relacionades