El PSC torna a flirtejar amb el govern

Fotos: Jordi Pascual

El Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat podria haver estat tranquil·lament una escena d’un sopar romàntic. La cara d’amor de Conesa cada cop que ha pres la paraula el portaveu i únic regidor del PSC, Pere Soler, ho deia tot. I les intervencions del socialista, també. Agraït per com ha funcionat el temps en què ha estat tinent d’alcalde, les crítiques han tingut bàsicament un toc constructiu. D’aquelles d’“això ens està fallant una mica, i si provem a fer-ho d’aquesta manera?” acompanyat d’una palmada amistosa en l’esquena. El que era evident a la sala de plens ho ha confirmat el socialista poc després amb una roda de premsa en què ha dit que, amb un balanç més que positiu del grau de compliment dels acords d’aquell pacte, està disposat a renegociar l’entrada al govern, que no és més que anul·lar la suspensió que va forçar la situació política nacional.

La relació socio(bi)demòcrata ha tingut el seu temps per a repensar-se i cap altre pretendent ha intentat agafar-li la mà a Conesa, ans al contrari, els nous indicis de corrupció han esdevingut el brou de noves crítiques, que els socialistes han passat de puntetes jugant a la moderació. “Implacables amb la corrupció”, diuen, però sense fer la política de titulars que atribueixen a molts dels altres grups de l’oposició. La relació oberta que proposa ERC-MES, amb una reedició del pacte d’estabilitat pressupostària sempre i que els socialistes no tornin al govern, no convenç a l’alcaldessa que, si mira amb amor a Soler, el riure sarcàstic se li escapa cada cop que parla la portaveu republicana Mireia Ingla. El govern sap que la fragmentació política li permet trobar acords puntuals a conveniència i per això agraeix qualsevol de les poques mostres de suport que aconsegueix des de la bancada opositora, com li ha agraït al regidor no adscrit, Dimitri Defranc, la seva intervenció oferint el seu suport en alguns temes estratègics.

Love is in the air, novament. Els socialistes treuen pit, presentació de diapositives inclosa, del 62% de les propostes executades de l’acord i, sobretot, de la transformació de l’àrea d’Ocupació que, diu Soler, ningú els pot negar. Salari mínim de referència de 1.100 euros, més participació dels sindicats en els processos de selecció dels plans d’ocupació, agents cívics, prospectors empresarials, perfils més tècnics als plans d’ocupació, convenis amb empreses, participar al procés de reindustrialització de la comarca, noves aules de formació per al Servei d’Ocupació Municipal (SOM)... Les medalles autoimposades van a mars però no només per fer-li una bona carta de presentació al govern sinó també per poder dir amb tranquil·litat: “S’ha tornat a demostrar qui vol proposar, construir i destruir”.

Assegura que la xifra de prop d’un 43% de la ciutadania coneixent l’acord quan no feia ni tan sols un any de la signatura és molt bona, permetent si no s’hagués suspès arribar a final de mandat amb prop d’un 70% de grau de coneixement. Així, respon a tots aquells que utilitzen aquesta mateixa xifra de l’Observatori Sociològic Municipal per dir “només” o “menys d’un 50%”. De moment, Conesa sembla bastant predisposada. No cada dia una exconvergent acaba dient en veu alta a un Ple: “Nosaltres respectem molt els valors socialistes” –bona la cara dels regidors de la CUP-PC en aquest moment precís, per cert, que potser els venia la imatge de Marx o Lenin donant la mà a Conesa per a un pacte de govern–. “Nosaltres també respectem els valors socialistes!”, li ha quedat dir a la portaveu cupaire, Núria Gibert.

I, si d’estat de la ciutat anava la cosa, hi ha un argument de consens: La ciutat té marge de millora. El problema és que per al govern la millora és relativa, perquè ja els agrada el que hi ha, i ha de passar pel consens de totes les forces polítiques del nou creixement urbanístic –l’única proposta ferma que ha fet l’alcaldessa i que, per a postres, quasi no ha tingut resposta–. Per a la resta de grups, la cosa és més greu. Hi ha qui espera que en les properes eleccions la ciutadania faci fora a Conesa de la seva cadira –si és que repeteix d’alcaldable, que no està clar–, hi ha qui està d’acord a parlar més però sempre i que se’ls escoli en les polítiques d’habitatge, que per a tots els grups polítics són prioritàries, mentre també hi ha Ciutadans, que directament li diu a Conesa que se’n vagi a casa, que per acció o omissió és responsable de la mala imatge de la ciutat pel que fa a corrupció.

Potser Conesa té raó i és més fàcil ser a l’oposició que ser al govern perquè quan es té el poder s’han de prendre decisions: “Vostès ara són a una mesa de contractació i han de prendre una decisió, i no els resulta fàcil” –bona aquesta!, alcaldessa–. Però, clar, la resta de grups tampoc poden tolerar que el govern tracti l’oposició com si fos can Pixa. Així que cada grup ha tret els arguments de pes que més convencen el seu electorat. La CUP-PC, per exemple, dient que la ciutat és molt desigual i que no hi ha suficients dades per a una anàlisi acurada d’aquest afer, que no es pot parlar de números buscant el titular i que cal buscar el senyor X que va permetre la corrupció santcugatenca. Ciutadans, com a segona força de l’oposició, criticant la gestió de les polítiques de seguretat ciutadana, el nombre de càrrecs de confiança i la dedicació exclusiva dels portaveus de l’oposició, la manca de manteniment de les voreres, l’incivisme que considera que representen les encartellades i enllaçades populars i, com no, la corrupció.

Ingla, per la seva banda, ha fet un apunta y dispara. Malament les polítiques d’habitatge, cop d’atenció a Susanna Pellicer i Damià Calvet; malament el Pla d’Equipaments especialment en la vesant cultural, toc a Carmela Fortuny; polítiques de joventut oblidades, toc a Eloi Rovira; molta despesa en elements ornamentals de parcs i jardins, toc a Cristina Paraira, i absència excessiva, toc a Conesa. “Des que van trencar l’acord amb nosaltres, us heu convertit amb el govern dels incompliments!”, li ha etzibat, tot demanant que trenqui d’una vegada les relacions amb el PSC i aposti per aliances entre independentistes. Fins i tot, en la rèplica, li ha dit a l’alcaldessa que l’ha atacada personalment. Conesa no ha interpretat això ni de prop però li ha demanat disculpes per si de cas.

Els ecosocialistes saben que no comparteixen moltes coses amb el govern, i el govern ho reconeix tot convidant-los a negociar. Sembla que la relació entre els dos grups funciona per a temes puntuals però no hi ha feeling en assumptes estratègics. El seu portaveu, Ramon Gutiérrez, ha demanat que es deixin d’exportar aturats i de fer fora a les classes populars i joves, que es faci una estratègia global de participació, que controlem el totxo i, sobretot, que fem una tarifació social amb cara i ulls, és a dir, amb estudi de rendes previ. “No ens tracti amb condescendència”, li ha demanat a Conesa.

Álvaro Benejam, portaveu del PP, per la seva banda, ha dit que Sant Cugat està socialment dividit pel procés independentista, que s’ataca el govern central mentre la Generalitat incompleix compromisos i adoctrina en matèria educativa, que es finança l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Òmnium Cultural, que cal millorar la seguretat ciutadana i l’aposta esportiva. Només queda Defranc, que diu estar preocupat per l’efecte de la gentrificació, per la pobresa que queda enmig de l’opulència, pels problemes de competències, per la precarietat laboral –vol “duresa” amb les empreses– i per com fer front al 155.

Així que el Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat ha estat, en part, per l’estat del país; per les preocupacions que potser mobilitzen l’electorat de cada formació política. Davant tanta crítica, a la portaveu de PDECAT-Demòcrates, Cristina Paraira, només li ha quedat dir que prenen nota, que ells no fan una mirada catastrofista però hi ha marge de millora, que no accepta les acusacions de divisió social o l’ús de “dades tergiversades”, que l’smart city ha ajudat a ser més ecològics i estalviar diners i que la verdor del municipi no és només un aparador. Els grups han marcat perfil encara que, potser, no ha estat tant útil com un Ple ordinari, perquè a les 10 del matí poca gent pot estar pendent de què diuen els nostres polítics, i així s’han queixat diversos regidors.

Notícies relacionades