El pedestal simbòlic, el Ple de l’estrena de Pere Soler al govern

Fotos: Jordi Pascual

L’únic regidor socialista ja forma part del govern i li ha pres el lloc a Joan Puigdomènech a la taula de la presidència del Ple. A dalt d’aquell petit pedestal més simbòlic que real ha pogut comprovar com gairebé cap grup de l’oposició entén el seu moviment polític. Només el PP celebra que el govern sigui “més lliure, sense condicionament d’ERC-MES”. Els republicans, encara dolguts per un acord de govern que diuen que ha trencat el pacte d’estabilitat pressupostària –tot i que Conesa no ho veu així– han estat especialment crítics seguint la línia de les declaracions que han fet durant els darrers dies i dient que ara “es trenquen confiances”. Interpreten la relativa alabança dels populars com una mostra de cap on anirà la nova aritmètica.

L’oposició sense lligams sentimentals trencats tampoc veu clar l’acord. Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, diu que és un vestit “fet a mida”, critica la creació d’una sisena tinença d’alcaldia i assegura que la ciutadania volia “més oposició”. En el mateix sentit s’expressa Ramon Gutiérrez, d’ICV-EUiA, que considera molt més interessant una oposició d’esquerres que l’entrada dels socialistes al govern. Aldo Ciprian, de Ciutadans, considera que Soler “ha venut el vot per la cadira” i que ara s’aproxima més als postulats de l’Assemblea Nacional Catalana que “als seus votants del barri de Sant Francesc”, just el contrari del que pensa ERC-MES.

Si bé, tot i les crítiques, l’oposició només podia incidir en si es modificaven els règims econòmics perquè Soler comenci a cobrar els 35.000€ anuals bruts que corresponen per la tinença d’alcaldia a temps parcial i si s’acceptava la reorganització de les comissions informatives en relació a les noves àrees de govern. La primera s’ha aprovat amb l’abstenció del PP i la segona amb el vot favorable del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, i, de nou, l’abstenció dels populars.

Soler ha hagut de suportar les crítiques al seu canvi de bàndol que ell justifica amb la presa de “responsabilitat”, el que és un missatge per a ERC-MES que, malgrat l’oferiment, mai ha volgut entrar al govern. La seva principal defensa és, però, que en els assumptes ideològics que no afecten a la tasca del govern manté la seva capacitat de vot intacta. Així s’ha vist en una única moció ja que en la resta ha coincidit amb els seus nous socis.

 

El socialista ha votat favorablement, com la resta de grups, a fer un reconeixement a l’artista santcugatenc Rudolf Häsler, a sumar-se a la campanya Casa nostra, casa vostra (totes dues proposta inicial de Convergència), a demanar que Sant Cugat es pugui acollir a la T-Verda que s’ha plantejat inicialment des de l’Àrea Metropolitana (proposta inicial d’ERC-MES) i a elaborar un Pla estratègic de subvencions de l’Ajuntament (proposta de Ciutadans).

També ha coincidit amb els seus socis de govern en la moció més polèmica del Ple, mantenint-se equidistant sobre la presència de Societat Civil a la UAB (proposta del PP i amb moció alternativa d’ERC-MES) així com demanant la instal·lació de màquines expenedores de relats curs (proposta del PP), sumant-se a la celebració del dia europeu de víctimes del terrorisme (proposta de Ciutadans) i demanant rapidesa en l’aplicació de la sentència que anul·la les clàusules sòl (proposta d’ERC-MES).

Només ha votat diferent en la moció que insta al propi Ajuntament i a altres administracions a actuar quan hi hagi animals de companyia al mig de casos de violència de gènere de manera que puguin tenir llars d’acollida amb l’agredida o fora perquè no s’utilitzin com a forma de coacció. Soler s’ha alineat amb CUP-PC, ICV-EUiA i PP com a únics grups que no han donat suport amb una abstenció mentre que els convergents eren fins i tot proposants.

De fet, el Ple de gener no ha tingut grans debats en les mocions a excepció de la de Societat Civil Catalana. L’entrada dels socialistes ha estat un dels punts clau tot i que ara és de debò quan comença la feina per a Soler, que haurà de demostrar des del seu nou pedestal la seva “responsabilitat” i si les crítiques de l’oposició són infundades o els seus temors es compleixen.

Notícies relacionades