Fins que Núñez i Navarro us separi

Ciutadans i PP han estat els dos únics partits que s'han desmarcat de la proposta del govern sobre Torre Negra. Fotos: Jordi Pascual

Si l’any 1997 s’hagués celebrat una boda institucional entre tots els grups polítics al voltant de la protecció de Torre Negra, el compromís hagués estat “fins que Núñez i Navarro us separi”. Amb més de 30 anys de litigis, de sentències desfavorables i d’intents fallits de protecció, la unitat del Ple va dissolent-se per la dreta amb un Ciutadans que es despenja totalment dels plantejaments del govern en la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) per declarar el sòl com a no urbanitzable i un PP que opta per l’abstenció. El Compromís polític amb la defensa de Torre Negra i rodalies aprovat per la Junta de Portaveus al març sembla, un trimestre després, un miratge a mode d’aturada en el camí per acabar retornant al primer desacord que es va veure al febrer.

Els taronja han votat en contra de la proposta de fer la tercera modificació del PGM per la qual l’àmbit esdevindria no urbanitzable a excepció de tres espais, el Club Tennis Natació, l’Avenç i la urbanització Torre Negra, que quedarien reconeguts com a sòl urbà, com qualsevol àrea de dins del nucli de la ciutat. Ja s’hi havien abstingut quatre mesos abans en el pas previ, a l’igual que el PP, que ha mantingut la lògica. Però aquest no és un de tants punts que acaben unint ambdós partits. Suposa un canvi de tendència, l’abandonament d’una estratègia que fins el moment s’ha mostrat impotent, capaç d’evitar la construcció però a base d’acumular sentències i costosos processos judicials.

Si no aprovem això, què? Quantes cases i de quina manera les fem? O movem el dret d’edificació. On, a l’entorn de la Boehringer? Però aquell no és cap espai públic!etziba un irritat Ferran Villaseñor, regidor d’ERC-MES, davant la intervenció del popular Álvaro Benejam–. Plantegin la seva alternativa.

S’equivoquen amb l’actuació –li respon Munia Fernández-Jordán, de Ciutadans, per acabar enumerant desfetes urbanístiques com la del Turó de Can Mates o Adif que han costat 15 milions d’euros per tornar-les a la normalitat–, es pot negociar amb els propietaris i indemnitzar. A més, és impropi començar a refer el planejament quan encara no teníem la sentència ferma del Suprem.

Però Damià Calvet, que des de la tinença d’alcaldia d’Urbanisme ha hagut de tragar la bomba de rellotgeria que ve construint-se des de l’any 1976, no pot fer res més que defensar la tasca de l’Ajuntament. Tot malgrat que en els dos anys que porta al càrrec ja ha hagut de fer front a una sentència que deixa Torre Negra fora del Parc Natural de Collserola i una –amb el seu corresponent recurs rebutjat– que la tornava a deixar com a sòl urbanitzable no programat, és a dir, a només dos tràmits urbanístics de començar a construir. La seva única esperança és que “en les sentències es reconeix que l’Ajuntament ha de definir el model de ciutat” que per al govern és deixar Torre Negra intacta a canvi d’acabar amb tots els terrenys lliures que queden des del nucli fins a la B30, tal com demostra el mar de grues estil bombolla que es veu a Can Mates i Volpelleres.

En el seu moment ja es van plantejar permutes i negociacions però els propietaris no s’hi van acollir –diu erigint-se com el líder en defensa de la voluntat popular que li agrada simular que és–. Són models contraposats, de depredació del territori contra la voluntat ciutadana de protecció; no hi ha res a negociar.

Però la grandiloqüència se li perd quan decideix tocar de peus a terra: “Segur que serà sotmès a l’escrutini judicial”, en referència a la modificació que el Ple ha decidit aprovar inicialment. Núñez i Navarro com a propietari majoritari no ha dubtat mai ni un segon a presentar al·legacions i contenciosos a cada moviment de l’Ajuntament, emparat per un dret d’edificabilitat que li prové dels primers planejaments de la zona i aprofitant les mil suposades errades que han comès els polítics precedents i que han servit d’excusa perquè els jutjats tinguin contra les cordes el consistori avui dia.

I a l’atzucac només queda l’esperança, amb aquell “esperem que a la tercera arribi la vençuda” de la regidora ecosocialista Roser Casamitjana, i el pragmatisme, amb la petició “d’una via d’escapament per si la nova modificació no ho soluciona” de la cupaire Núria Gibert. Però el problema és que les alternatives de negociació proposades per Ciutadans i Partit Popular no són vàlides per a la resta de grups perquè representen, al seu parer, una utopia veient l’historial contenciós de l’àmbit; a l’igual que al desembre el Ple tampoc va comprar la proposta del PSC d’adquirir gradualment terrenys perquè el consistori esdevingui el principal propietari.

Així, com el propi Calvet reconeix, l’Ajuntament obre la porta a la no urbanització momentània fins que el propietari majoritari torni a carregar amb un nou contenciós. La ciutat ha entrat en un cercle viciós modificació-sentència-recurs-modificació que, de moment, continua rodant. Trencar el cicle passa per la decisió d’un sistema judicial que porta 30 anys, darrere d’arguments jurídics, blocant la voluntat popular i política de definir el creixement del municipi.

El Ple de juny no ha estat més que la mostra del neguit i la desesperació que suposa estar tres dècades topant amb la mateixa pedra, la falsa però versemblant idea que és Núñez i Navarro qui acabarà definint com serà el Sant Cugat del futur, un poble que creixeria fins ajustar-se al bosc de Collserola. Amb una mirada a l’hemeroteca es pot veure que cada actuació que s’ha fet per protegir Torre Negra ha estat qualificada pel govern de torn de “definitiva”. Però ningú garanteix que aquesta ho sigui i per això la divisió política, la unió “fins que Núñez i Navarro us separi”.

Notícies relacionades