El decret fantasma esglaia el Ple

Fotos: Jordi Pascual

Resulta ser que allò que l’alcaldessa, Mercè Conesa, va signar el 7 de setembre era paper mullat. Tot i que amb el títol de decret d’alcaldia, no tenia les condicions per ser-ho i esdevenia, per tant, una declaració d’intencions i res més. El suport al referèndum que recollia l’escrit no tenia valor administratiu, com va explicar aquest diari. Però calia posar-hi solució. I per a això ha servit el Ple de setembre, al qual se li ha afegit com a punt –amb el vist i plau dels partits independentistes– la ratificació del document, el que permetia –i així s’ha encarregat de ressaltar-ho l’Ajuntament a les xarxes socials després que El País també es fes ressò de la invalidesa del decret– donar-li valor jurídic. Un valor, i les possibles conseqüències penals que porta lligades, que ara és compartit per tots els regidors dels partits que han votat a favor, PDECAT-Demòcrates, CUP-PC i ERC-MES.

El decret continua sent fantasma perquè continua sent invàlid com a decret d’alcaldia però ha agafat el valor administratiu i legal d’un acord de Ple. Però per arribar aquí Conesa s’ha hagut de trobar un impediment esperable: l’odissea d’afegir el punt a l’ordre del dia –conjuntament amb el de la ratificació de la petició que ha enviat a la Fiscalia per demanar que no s’utilitzi la Policia Local com una policia judicial–. I és que, per fer-ho, s’havia d’incorporar amb la justificació de ser un punt urgent. I era urgent debatre-ho? Doncs depèn qui s’ho miri.

Els partits independentistes, que en els darrers dies fan més pinya que mai, ho han vist ben clar, calia que el Ple refrendés l’escrit perquè agafés una validesa que fins el moment era inexistent. ICV-EUiA no ho té tant clar perquè aquest punt s’havia incorporat inicialment a l’ordre del dia i després s’havia tret. Si bé, la primera vegada es va incorporar com a dació de compte d’un decret d’alcaldia que realment no ho era, el que va provocar que després s’eliminés. Ciutadans, PSC i PP no han dubtat: no hi ha urgència. I això li ha costat al regidor socialista, Pere Soler, haver d’explicar un altre cop que el pacte de govern que manté amb PDECAT-Demòcrates dóna llibertat de vot en els temes que no són purament locals.

Però calia abans l’opinió del secretari, que s’ha encarregat de demanar el PP. El senyor Josep Maria Rigau en cap moment s’ha referit al document com un decret d’alcaldia sinó com “el document que té com a títol decret d’alcaldia”. Entre el malabarisme lingüístic i una llarga exposició que ha desesperat l’alcaldessa, que ja coneixia perfectament les possibles conseqüències de ratificar aquell suport al referèndum, ha acabat advertint que aquells que votessin a favor corrien el risc de tenir conseqüències penals. Ell mateix ha dit que segur que ja ho sabien. I tant que ho sabien! Però ja fa dies que l’independentisme ha tirat pel dret mentre els que volen aturar-lo també han tirat pel dret, però el del Tribunal Constitucional.

L’arrencada del Ple de setembre ha recordat a les sessions del Parlament en què es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat. Els partits constitucionalistes han fet tot el possible per aturar el tràmit i s’han sumat al regidor no adscrit, Dimitri Defranc, quan ha demanat un recés per estudiar-se els documents, especialment el segon ja que ningú l’havia vist abans. Però no, Conesa no està per perdre temps –que prou tard acaben els plenaris ja– i ha seguit amb el tràmit, moviment perfecte perquè la regidora de Ciutadans Munia Fernández-Jordán hagi etzibat: “Ens callen la boca a l’oposició”. I també perquè el popular Álvaro Benejam hagi denunciat que s’han limitat els drets dels regidors.

Però no, el debat no ha estat a la validesa o no del document que ha provocat la incorporació in extremis a l’ordre del dia. Només Ciutadans ha recordat que han posat un recurs, la resolució del qual encara està per venir. La qüestió anava de democràcia, que sona grandiloqüent però no genera gens de consens. Perquè per als independentistes, estem en un estat d’excepció en què s’amenaça la llibertat d’associació, d’expressió i de premsa –i ben quadrat en el mateix dia en què la Guàrdia Civil ha acudit a la seu santcugatenca del grup de comunicació TOT Mèdia per la publicació a El Món d’anuncis sobre el referèndum– mentre, a l’altra banda, l’amenaça a la democràcia és saltar-se les suspensions del Constitucional.

Al mig sempre aquella ICV-EUiA que és aliada o repudiada de les dues bandes segons la conveniència. Però els ecosocialistes, criticats per ambigus, ho tenen clar: defensen el referèndum tot i que consideren que no té les suficients garanties. Estan preocupats per l’actitud dels cossos policials durant els darrers dies però no els agrada el que va passar al Parlament fa dues setmanes. I per desmarcar-se d’aquells que, amb l’excusa de l’actitud de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, els volen posar al mateix sac que ells, el seu portaveu, Ramon Gutiérrez, ho deixa clar: “Mai ens trobaran fent filibusterisme”.

I aquesta vegada, l’equidistància també ha arribat de la mà del PSC, que ha aprofitat la tensió per demanar la unió del poble i, ja posats, per mostrar el llibre de Miquel Iceta, on estan les alternatives que plantegen els socialistes, diu el seu portaveu, Pere Soler. Davant la insistència de la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, pel paper del PSC al govern en els assumptes nacionals –que si en el dia a dia és com als plens, deu ser cada cop que es creuen–, la resposta és refermar el pacte de govern: “Senyora Ingla, l’alcaldessa i jo parlem cada dia”.

Tant agraïda s’ha mostrat Conesa, que ha dedicat, davant la estupefacció d’alguns dels seus companys independentistes, unes inesperades paraules al PSC: “Demano que es deixi de pressionar els alcaldes socialistes”. Diu que ha rebut molts suports del socialisme i que cadascú té dret a pensar una cosa i actuar en conseqüència. Després de criticar, de nou, el que considera una alternació de la democràcia, ha deixat clar que “quan hi ha un poble que vol votar, és difícil aturar-lo”.

Tot ha quedat com un debat amb opinions de totes les bandes, el que ha aprofitat Benejam per dir que sí que hi ha llibertat d’expressió a Catalunya, només que els mitjans no poden publicar publicitat sobre el referèndum. “Veu vostè normal que la Guàrdia Civil hagi entrat a un mitjà i hagi demanat la identificació dels que hi treballen?”, ha respost Conesa. Però el debat fa temps que és exhaurit.

L’esglai del decret fantasma s’ha allargat molt i ha servit per al que era esperable, que els independentistes fessin pinya i el tràmit tirés endavant. I encara que el debat sobiranista ha tornat després en mocions com la de l’escola trilingüe, l’operació Garzón i els peatges dels túnels de Vallvidrera, ho ha fet a baixa intensitat, aquella dels debats de cada Ple, com si després de tirar-se els plats pel cap en el “document titulat decret d’alcaldia” –parafrasejant el secretari–, se’ls hagués oblidat que aquest és el darrer Ple abans del referèndum, passi el que passi aquell dia 1 d’octubre.

Notícies relacionades