21D, un resultat agredolç per a tothom

Fotos: Jordi Pascual

Per als que van participar al referèndum de l’1 d’octubre això del 21-D ha sabut una mica estrany. La gentada que a les 9 del matí s’ha concentrat als col·legis electorals és memorable però només ha acudit allà per un motiu, votar –molts d’ells ben d’hora per a tornar a la feina–; ni defensar col·legis ni aplaudir urnes. Per als que consideren que l’1 d’octubre va ser una estafa, el 21-D ha representat una esperança, no només perquè discursivament l’havien presentat com l’oportunitat de revertir la situació, sinó perquè s’han trobat un munt de gent que volia dir la seva. “Quanta gent! Feia temps que no en veia tanta a un col·legi electoral”, diu el regidor de Ciutadans Sergio Blázquez al PAV3 poc després de començar les votacions. Clar, ell no va veure el que va passar 81 dies abans a aquell mateix indret: “Llavors no hi érem”, respon amb un cert toc irònic.

Ara sí, votarem; que deia el seu eslògan. I déu ni do si han votat. Sant Cugat ha batut el seu propi rècord amb un 87,23% de participació. I els taronja també ho han fet. En dos anys han crescut 3.275 vots i, de passada, han superat el 20% dels sufragis a la ciutat, una fita de la qual només han pogut treure pit de forma recurrent el PSC i CiU en les millors èpoques del vot dual. A Blázquez li ho ha advertit una dona quan l’ha vist fent d’apoderat a Valldoreix després de marxar del PAV3: “Molt bé! –li ha etzibat en referència a la feina feta pel seu partit mentre li donava la mà– Als muntons de paperetes en queden poques de Ciutadans”. S’ha limitat a respondre-li: “Gràcies, això és bona senyal!” Segurament no era conscient encara del que el seu partit anava a aconseguir durant el dia.

Cap al final de la jornada els dubtes han anat desapareixent. Poc abans de tancar el col·legi electoral de l’Escola de Música, la regidora taronja Munia Fernández-Jordán ha vist com els seus companys apoderats ja la feien diputada: “Seria bona notícia, no per mi, sinó perquè significaria que Ciutadans ha crescut molt i podem trencar d’una vegada la dinàmica que portem tants anys vivint a Catalunya”. Ves per on que al final potser la dinàmica no l’han poguda trencar del tot però ella ja és diputada electa. Ja explicarà com és passar d’un Ple municipal a tot un Parlament autonòmic –ho direm en els seus termes, sense ofendre a ningú.

Els taronges santcugatencs han celebrat la victòria a Catalunya com un gran fet. Durant les hores següents aniran caient a poc a poc en la realpolitik d’haver de fer front a una majoria independentista que no només no cessa sinó que ha guanyat prop de 100.000 suports arreu de Catalunya respecte a ara fa dos anys, tot i que l’augment de participació no els ho ha traduït en escons. Han acariciat el “canvi necessari” que pregonava just després de votar el candidat santcugatenc i ja diputat electe, José María Espejo-Saavedra, i fins a les properes eleccions poden dir amb la cara ben alta que han guanyat les eleccions a Catalunya.

Però qui realment ha guanyat les eleccions és, de nou, l’independentisme. Com una força incessant, més encara a Sant Cugat, arreu del país hi ha al voltant de dos milions de persones que no dubten ni una mica en la seva aposta per una República catalana. Aquesta vegada, en contra de totes les enquestes, Junts per Catalunya ha estat la força més votada del bloc sobiranista, fet que tampoc han reivindicat massa perquè, seguint el seu discurs, haguera suposat que un president a l’exili li passés per la cara la victòria a un sotspresident empresonat. De fet, l’“exiliada” santcugatenca Clara Ponsatí repetirà com a diputada. Són termes estranys, poc usuals en uns comicis, però el 21-D ha sigut de tot menys normal, començant per una jornada laboral que ha concentrat la participació en massa a les hores de pausa de la feina.

Els apoderats i amics de Junts per Catalunya ho han celebrat –birra inclosa– a la seva seu de campanya al carrer Valldoreix, amb somriures d’orella a orella de les regidores del govern que pocs minuts abans es miraven expectants TV3 a l’Ajuntament veient que potser la nit no pintava tant màgica com voldrien. De fet, l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha fet valoració de la jornada davant la premsa i no s’ha atrevit a fer cap pronòstic. S’ha limitat a recordar com d’important va ser la victòria de Junts pel Sí a Sant Cugat al 2015 i res més de política, només fer d’alcaldessa, és a dir, alegrar-se que a la ciutat no hi ha hagut cap problema i que molta gent ha votat.

La jornada no ha anat malament tampoc a ERC, que ha aconseguit més de 10.000 vots a la ciutat i ser tercera força tant a Sant Cugat com a Catalunya. Que potser les enquestes els donaven millors resultats? Sí, però la República ha guanyat, és el gust agredolç que tenen molts independentistes; “ens guanya Ciutadans però guanyem nosaltres”, deuen pensar. Per als republicans ha estat una jornada intensa perquè han repartit un contingent incomptable d’apoderats. A cada col·legi n’han tingut dos o tres per mesa, tants que en les hores més tranquil·les no sabien què fer, no com al Casal de Mira-sol on, entre el vot de Raül Romeva –santcugatenc que repeteix com a diputat– i els canutazos a les teles estatals, gairebé no han tingut temps a adonar-se que els ha passat mitja jornada volant per davant dels seus nassos.

És normal que les teles vagin agafant la gent així perquè sí i preguntat fins i tot què han votat?”, pregunta Eva Lafuente, habitualment representant d’ERC al Consell de Barri de Mira-sol i aquesta vegada també apoderada. Deu ser que els mitjans locals som tant propers que arriba La Sexta i desquadra el personal, però, vaja, això ja ho tenen les teles. Qui també ha fet d’apoderat d’ERC allà és Jordi Manchón, això sí, matisant: “Jo segueixo a Solidaritat però tenim un pacte amb Demòcrates i som a la candidatura d’ERC”. El matís no és menor, perquè entre els apoderats republicans hi ha militants de pro d’ERC però també d’altres partits, com l’exregidor Lluís Fernández, que va passar d’Unió a Demòcrates i ara li ha tocat ser company d’aventura de l’intent de candidatura transversal de Junqueras. I, per haver, fins i tot hi ha hagut gent que ha acabat portant la credencial d’ERC –i dels altres partits independentistes– després d’haver-se apropat a través del Comitè de Defensa de la República (CDR) o l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

De pactes inèdits també va la llista del PSC. Trobar-se l’exportaveu d’Unió, Xavier Cortés, amb una credencial socialista sobta, però almenys l’ha portada tot el dia amb una cinta d’Units per Avançar. Cortés dubta de l’estratègia com qualsevol altre davant d’unes eleccions però està convençut que era la millor aliança possible, la del catalanisme moderat que tant han reivindicat en campanya. També el portaveu del PSC, Pere Soler, està segur, defensant el seu emblema com a apoderat al PAV3 després d’una campanya en què ha hagut de presentar des d’una comunista a un democristià, i intentar que les declaracions en contra dels líders independentistes del darrer de la llista per Barcelona, Carlos Jiménez Villarejo, no li desmuntessin una campanya molt ben acabada a nivell local. Al final del dia el seu partit ha guanyat 2.400 vots a la ciutat respecte al 2015, que són uns 300 més que els que va aconseguir Unió. El pacte els ha anat bé però no han pogut ampliar gaire la massa social.

Qui també ha pujat, però molt més lleugerament, ha estat Catalunya en Comú - Podem. S’havien arriscat fent una campanya en què el procés estava en segon terme just en el moment en què aquest tema més gent ha mobilitzat. Han perdut força al Parlament i s’han mantingut amb una petita tendència local a l’alça gràcies a 502 votants nous a Sant Cugat. La festa, explica Esteban Martínez, apoderat a l’Escola de Música, arriba just ara, quan tothom se’ls miri per intentar formar un govern estable.

Ara, ja li hagués agradat al PP esgarrapar algun d’aquests vots encara que els posés en un compromís com als Comuns. La batacada a Catalunya i a Sant Cugat ha estat de llibre. Diuen que el vot útil se’ls ha emportat molts votants, que han preferit un Ciutadans vencedor que una força independentista. Han perdut 1.309 vots respecte al 2015, han tingut la meitat de percentatge de vot i han marcat el seu mínim històric a la ciutat. Com el seu líder a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, tenen clar que aquests no són uns bons resultats i també que l’independentisme segueix inamovible com una llosa en el camí dels constitucionalistes.

Però a qui més ha castigat la ciutadania santcugatenca ha estat a la CUP, que ha perdut més de 2.000 vots respecte al 2015 i a nivell nacional ha passat de 10 a 4 diputats. La santcugatenca Núria Gibert no ha pogut ni acariciar l’escó –anava la número 10 per Barcelona– i, malgrat tot, ha tingut un moment de reflexió tuitaire per recordar tres fets claus de la història recent, el referèndum i les vagues del 3 d’octubre i el 8 de novembre, per mantenir-se fidel a la CUP “perquè portem un món nou als nostres cors”.

La Taverna de Cal Temerari ha esdevingut el lloc de seguiment del recompte per als cupaires, amb un ambient d’acceptació de la derrota que desentona amb el que tot el dia s’ha mantingut al centre; perquè a la planta de dalt, apartats de la CUP, els voluntaris del CDR i l’ANC han anat fent seguiment minut a minut del que passava a cada col·legi i, de passada, fent rutes per portar àpats i begudes als apoderats que els partits independentistes tenien distribuïts arreu de la ciutat. Molts d’ells han acabat la nit a la plaça d’Octavià, amb un seguiment en directe del recompte, on, de nou, l’alegria d’una victòria independentista s’ha barrejat amb la tristesa per la primera posició de Ciutadans, com segurament passa també a casa dels taronja però a la inversa perquè han guanyat però han perdut.

Notícies relacionades