Carmela Fortuny: “No m’atreviria a dir que Sant Cugat no expulsa ningúˮ

Fotos: Jordi Pascual

Va prendre possessió del càrrec el passat 7 de juny, després que Mercè Conesa anunciés que deixava l’alcaldia per marxar a presidir el Port de Barcelona. Enmig d’un terratrèmol polític que va sacsejar el govern municipal, Carmela Fortuny ha hagut d’agafar la vara de comandament, reorganitzar el seu equip i començar a afrontar els problemes quotidians de la gestió d’una ciutat a menys d’un any de les eleccions municipals. Atén elCugatenc a l’inici del curs polític, convençuda que els pocs mesos que li queden a l’alcaldia abans dels comicis poden ser fructífers i responent a les qüestions que hem dividit en tres blocs: actualitat (seguretat i independentisme), temes clau del mandat (corrupció, habitatge i mobilitat sostenible) i política partidista (canvis al govern i eleccions).

Comencem per la seguretat. Aquest estiu El Confidencial i El Periódico han publicat sengles notícies sobre la seguretat a Sant Cugat, explicant que hi ha una greu problemàtica. Així mateix, hi ha hagut veïns demanant més mesures i al Ple se n’ha debatut molt. Com ho veus des de l’alcaldia?

– És un tema que ens preocupa tot i que no és només a Sant Cugat. És una situació de robatoris a domicilis que s’ha incrementat a tota Catalunya i, especialment, a les ciutats més llamineres. Com a alcaldessa em toca estar al costat dels veïns i les veïnes. Qualsevol acció que faci ha d’anar en el sentit d’acompanyar-los.

S’ha parlat d’augmentar ràtios, optimitzar recursos, revisar la coordinació entre la Policia Local i els Mossos d’Esquadra... Quin és el camí?

– La competència de seguretat la tenen els Mossos. Per tant, l’Ajuntament amb les seves eines, és a dir, la Policia Local, s’ha de posar a la seva disposició. Per això una de les primeres accions ha estat incrementar la coordinació. Hi ha reunions setmanals, també s’ha incrementat la presència policial als barris, hi ha agents vestits de paisà que han aconseguit fer detencions i també és molt important l’acció preventiva, que es fa des dels cossos policials amb coordinació amb els veïns i les veïnes. Hi ha un grup de Whatsapp per coordinar, reunions sobre el terreny i altres mecanismes d’organització per prendre decisions i aplicar mesures com és el Consell de Seguretat Local o la reunió que farem amb el conseller Miquel Buch.

I les ràtios? Segons expliquen fonts properes a la Policia Local, actualment tenim 93 agents en actiu, ja que darrerament se n’han incorporat set però n’hi ha dos de baixa. Això ens deixa per sota dels 100 amb els quals vam acabar el mandat passat.

– Al juliol, després del procés de formació, es van incorporar els set agents que comentaves. El compromís de mandat que portàvem al programa electoral era que en quatre anys incorporaríem cinc agents més cada any. Això s’està complint. Si hi ha baixes i situacions que no permeten tenir els 100 de finals del mandat passat no és per manca de compromís del govern ni per no haver continuat amb la contractació. Així i tot, tant per a Mossos com per a la Policia Local, sempre treballarem i exigirem tenir el nombre adequat de professionals per garantir la seguretat de la ciutat. També hi ha altres accions per millorar la percepció de seguretat i la seguretat en si més enllà d’incorporar nous agents.

Aquest mandat va començar amb l’àrea de seguretat en mans de Mercè Conesa però després la va prendre Cristina Paraira. Alhora, és el primer cop que tenim un director d’àmbit de seguretat, Jaume González. Quina valoració en fas?

– Incorporar directors d’àmbit sempre és una molt bona opció, més encara quan dona continuïtat al sistema gerencial que tenim en aquest Ajuntament i que ens permet tirar endavant les accions que els polítics definim al programa electoral i pactant amb els veïns i les veïnes. La incorporació via procediment obert de Jaume González ha estat molt bona. Ens calia i destaquem les tasques que desenvolupa el senyor González i els cossos de seguretat amb els seus comandaments, com el senyor Escarré [inspector en cap de la Policia Local].

Malgrat tot el que hem comentat, el problema no remet i cíclicament tenim el debat sobre seguretat i robatoris.

– Tindrem l’oportunitat de parlar-ne al Consell de Seguretat. Totes les afirmacions que es fan, i que són lícites, s’han de dotar de dades. És en aquest marc on els tècnics de seguretat ens han d’aportar les xifres per posar sobre la taula en quin moment està la situació. Et puc avançar ja que en la globalitat de l’any, en comparació amb l’anterior, els robatoris comencen a remetre. Camí fet però també molt per recórrer.

Parlem d’independència i de la mobilització per l’alliberament dels presos. Al discurs d’investidura vas jurar fidelitat a la ciutadania santcugatenca. Tot i així, has rebut crítiques pel posicionament institucional sobre el procés. Realment ets l’alcaldessa de tots els santcugatencs?

– Em dec a tota la ciutadania de Sant Cugat, a les majories, a la democràcia, als drets civils i a la llibertat. Més enllà de les paraules, allò important són els fets. No em puc posar una bena als ulls. Si vaig fer el pas per esdevenir alcaldessa és perquè crec que des de les ciutats podem fer el pas per treballar per la justícia, la igualtat i la democràcia. A les crítiques que pugui rebre per part d’alguns grups polítics d’aquest consistori respondré amb aquests tres valors. Continuaré defensant poder portar un llaç groc, que a la façana de l’Ajuntament pugui haver una pancarta...

Però entens que hi ha diferència entre una persona a títol individual, que pot portar el que vulgui, i una pancarta a un ajuntament, que és una institució?

– L’Ajuntament és una institució democràtica i representa els interessos de tota la ciutadania i al conjunt de la ciutadania que s’ha unit en una màxima de representativitat per defensar alguns aspectes com la llibertat dels presos polítics. Com a alcaldessa em pertoca defensa aquestes idees i respectar que hi hagi d’altres. I treballar perquè hi hagi una bona convivència.

També hi ha qui pensa que la petició d’alliberament dels presos i la mobilització amb llaços grocs està amagant l’aplicació de la República. De fet, hi ha col·lectius que us exigeixen als polítics a tots els nivells que feu més per la República.

– Abans d’ahir vaig ser a la conferència del president Torra. Comparteixo moltes de les coses que va dir, i va parlar molt de República. Al meu discurs d’investidura vaig dir que des dels ajuntaments farem República. Quan parlem de justícia, democràcia i llibertat i, alhora, de fugir dels valors monàrquics, ja estem fent República. Per tant, sí, hem de parlar més de República perquè des d’aquests ideals podrem arribar al país lliure que volem.

Això és una abstracció de la República, no és un estat propi.

– No vivim una situació normal. No ens hem de quedar en pantalles anteriors però tampoc podem trencar el diàleg amb el govern espanyol. Amb el diàleg podem pactar un nou referèndum d’autodeterminació pactat i vinculant. Haurem d’estar pendents a les sentències que s’acosten. Comparteixo plenament amb el president Torra que hi ha d’haver una plena absolució dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Si no és així haurem de veure quines vies podem agafar.

Creus que a Catalunya i a Sant Cugat tenim situacions d’odi, crispació, confrontació social..?

– No ho crec. Em patejo molt la ciutat i hi ha gent que pensa coses diverses. M’he trobat gent que em diu que està contenta que sigui alcaldessa però no comparteix que porti un llaç groc. Jo els he pogut explicar els motius pels quals el porto a l’igual que ells m’han explicat els seus per no fer-ho. En cap moment he viscut ni crispació, ni violència ni odi. Un dels meus objectius com a alcaldessa és que la ciutadania pugui viure no amb normalitat, perquè no vivim en un moment normal, però sí en un espai de convivència. Tenim una responsabilitat compartida amb tots els membres del consistori i així els ho he fet saber.

Entrem al bloc de temes que han marcat el mandat. Vam tenir la sentència del cas Palau, que diu que Convergència es va finançar irregularment amb les obres del PAV3, i altres indicis de corrupció que afecten a la ciutat. Què ha fet l’Ajuntament perquè això no torni a passar?

– Quan es va fer l’escorcoll a l’Ajuntament i a Promusa estava jo d’alcaldessa accidental. Llavors vam posar a disposició tota la informació que el jutjat ens requeria. Des de llavors hem seguit treballant amb total transparència i facilitant tota la informació que calgués. Amb l’oposició es va acordar fer una mesa de seguiment sobre el tema. És un assumpte que ens ha preocupat molt; a mi com a alcaldessa, regidora, membre del PDECAT i exmembre de Convergència. És preocupant i m’indigna el que ha passat però he de recordar que a nivell de l’Ajuntament no ens han cridat a cap tècnic ni a cap polític. No estem assenyalats ni imputats.

Al teu mitjà hi ha hagut una insistència de seguiment del cas i, com bé saps, s’havia de fer una auditoria a la qual es van presentar tres empreses que la mesa de contractació va decidir que no complien els requisits i es van descartar. Ara estem en una nova fase.

Comenceu una nova licitació?

– Sí però no és una decisió unilateral del govern ni de l’alcaldessa. A la mesa de contractació hi ha una majoria dels grups polítics. Em consta que la nova fase tècnicament ens ha de servir per auditar aquella contractació però també futures.

El que va passar és que l’empresa que anava guanyant havia fet donatius a Convergència i, per tant, era estrany que pogués auditar l’obra. Com es pot corregir això a un concurs públic sense arriscar-se a acabar als tribunals per limitar la competència?

– És un tema molt tècnic. Jo puc fer valoracions polítiques. És treball dels tècnics veure què es pot fer. La decisió política és que l’oposició participés a la mesa de contractació i entre tots hem decidit que les empreses no complien els requisits i calia fer una nova licitació.

Això vol dir que abans d’acabar el mandat no tindrem l’auditoria feta?

– No tinc dates però espero que sí.

Hi ha altres indicis publicats per la premsa, amb aquell titular d’El País que apunta Sant Cugat com a capital del 3%, que no són positius ni per a la ciutat ni per al govern que capitaneges.

– Tots ens estimem la ciutat i entre tots hauríem d’intentar, ja que no hi ha res demostrat ni res que ens assenyali, centrar-nos en altres temes importants.

Els indicis són clars i els percentatges coincideixen, per molt que potser ara no hi ha ningú al govern que tingués la responsabilitat política d’aquells contractes.

– Aquesta darrera frase m’agrada; agraïm que des del periodisme digueu que l’actual govern no té responsabilitats. Tampoc mirem cap a una altra banda i sempre que ens pregunteu, responem. Apel·lo a aquesta nova època i amb una nova generació. El meu govern és de continuïtat amb el de Mercè Conesa però també inclou noves maneres de fer política. Espero que, amb els fets, aquest maleït número que no m’estimo gens pugui quedar ensorrat per la bona acció de govern.

Parlem d’habitatge i ho fem amb xifres. Al 2014 l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) va representar 0,2 milions d’ingrés per a l’Ajuntament; al 2017 va suposar 5,1. Igualment, les llicències urbanístiques han passat de 0,5 a 1,7 i les plusvàlues de 16,8 a 23,1 malgrat la rebaixa del 18% aplicada l’any 2016. És evident que la construcció i el mercat immobiliari s’han reactivat. Ens trobem davant d’una nova bombolla?

– Aquesta setmana hem revisat dades amb la gerència, ja que és un tema que ens preocupa, i vam concloure que no hi ha emergència d’una nova bombolla. Ho hem vist fins i tot ja amb algunes dades d’aquest any. No estem parlant d’una bombolla com la d’anys enrere. El que sí ens preocupa és el preu del lloguer. És un tema que estem encarant. Fins ara s’ha treballat habitatge públic però d’ara endavant centrem esforços en l’habitatge públic de lloguer. En percentatge, ens apropem més a ràtios europees que moltes ciutats catalanes o espanyoles.

Els més crítics en aquest sentit diuen que, mentre no trobem una solució, Sant Cugat expulsarà a gent. Estàs d’acord amb l’anàlisi?

– No m’atreviria a dir que Sant Cugat no expulsa ningú perquè tinc amics que han marxat a altres ciutats perquè aquí el lloguer és car. Però no seria taxativa per dir que això és propi de Sant Cugat i no passa a altres indrets. Som una ciutat cara, però no és un problema nostre exclusivament, és un problema de les ciutats perquè la gent s’hi adreça, especialment si són atractives. Per això ja hi treballem.

No puc acceptar que es digui que no s’ha fet res en habitatge públic en els darrers 30 anys ni tampoc en aquests darrers. Tenim més de 1.200 habitatges públics i de lloguer uns 500. El gran repte és incrementar l’habitatge públic en règim de lloguer. Per això tenim un Pla Estratègic d’Habitatge i un Pla d'Acció de Promusa 2030.

Que us l’han criticat molt.

– Sí, però qui votarà en contra de fer més de 1.000 habitatges de lloguer en les possibilitats de creixement que tenim a Can Fontanals i al Turó de Can Mates?

Critiquen una manca de concreció i l’acumulació d’habitatge protegit per evitar la creació de guetos.

– I ens criticaran que hagi d’haver una reserva de sòl per a habitatge públic en les promocions privades? Ens votaran en contra mesures per garantir que la gent es quedi a casa seva? Hi ha mesures que es tiren endavant a ciutats europees i que volem aplicar aquí. Són accions que volem fer, sigui via mocions, declaracions institucionals, entrades al Ple com a punts de govern... Sé que tota l’oposició està d’acord per treballar conjuntament per un Pacte Local d’Habitatge perquè és un dels temes que vam comentar en la ronda de contactes quan vaig assumir l’alcaldia. Ja veurem quina forma pren perquè no se’ns escapa que ens queden uns pocs mesos de mandat.

D’acord. Ara tenim un Observatori Social de l’Habitatge que només s’ha reunit un cop.

– Al final, allò important són les accions.

Per això ho dic.

– Pots fer molts observatoris i tenir moltes dades però allò més important és que al dia a dia estiguis treballant per aplicar accions. No es poden infravalorar les accions que ja es fan. Jo crec en l’Observatori i en les trobades amb l’oposició de ben segur que tornarà a sortir però això no significa que no haguem treballat.

Entrem a la mobilitat sostenible. Aquest mandat hem tingut debat sobre autobusos, l’aplicació de l’àrea verda, l’àrea taronja a Can Sant Joan... Però la Plataforma pel Transport Públic ens diu que, sobretot, ens cal millorar la xarxa de transport urbà que tenim actualment. Què en penses?

– La mobilitat sostenible forma part del Pla d’Actuació Municipal (PAM). Per tant, tot el que haguem de parlar de mobilitat és benvingut. Més enllà de la concreció que em demanes, que ara arribarem, cal pensar com m’imagino la ciutat perquè totes les accions que prenem van en la línia de quina ciutat ens imaginem al govern en base als indicadors. Jo m’imagino una ciutat amable i pensada per a les persones i, per tant, ha d’haver menys presència de cotxes.

Per això he de ser valenta i prendre decisions com la implantació de l’àrea verda, controlar el trànsit en els moments de contaminació, imaginar alternatives al transport privat... De ben segur que haurem de millorar la xarxa de transport públic i la connectivitat dels carrils bici, volem passar de 35 a 50 quilòmetres a final de mandat. Cal passejar per la ciutat i fer cas a les entitats. També s’ha de tenir en compte la mobilitat als parcs empresarials. S’ha d’implantar, analitzar i fer els ajustos.

Et prenc el guant de dues coses. Com a alcaldessa ciclista que ets, què creus que és més necessari, més quilòmetres de carril bici o la connectivitat entre ells?

– Com a usuària crec que cal connectivitat i alguna mesura que ja s’ha parlat amb l’Assemblea de la Bici i la Taula de Mobilitat. Per exemple, jo vinc de Mira-sol cada dia a l’Ajuntament i de tant en tant altero l’itinerari. Sempre hi ha una part fixa, quan vens a buscar la rambla del Celler pel carrer Torrent de la Bomba, que és només d’un sentit. És tant senzill com posar que és direcció prohibida excepte bicicletes. Són petites mesures que van més enllà de tenir més quilòmetres de carril bici.

En el cas dels parcs empresarials, el repte és que la majoria de treballadors venen de fora de la ciutat amb el cotxe.

– La responsabilitat ha de ser compartida amb els empresaris. Ara tenim un aparcament dissuasori amb autobusos llançadora i podrem aplicar més accions. Ara per ara és cert que a cada empresa que ve, ens hem d’asseure per evitar que vinguin molts més cotxes.

Encetem el darrer bloc més vinculat a la política de partit. En aquest mandat ha marxat l’exalcaldessa Mercè Conesa, l’antic tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia Damià Calvet i Joana Barbany ha reduït el nombre de carteres. S’ha perdut talent?

– Sí. Tinc com a referents polítics a Lluís Recoder i Mercè Conesa, i també Damià Calvet per la seva tasca de govern. S’ha perdut talent aquí però mantenim el contacte i, a més, també hem guanyat talent amb la incorporació de Sílvia Solanellas, una persona independent, incrementant responsabilitats a altres regidors i també amb els canvis a nivell tècnic.

Heu reivindicat en tot moment que la tasca del nou govern és una continuació de la del govern anterior però ha canviat alguna cosa com la coordinació entre carteres, el nombre de trobades amb l’oposició..?

– A ningú se li escapa que jo només em dedico a Sant Cugat. No és cap crítica a res anterior perquè s’ha de reconèixer que a l’anterior alcaldessa li calia molta intensitat per tirar endavant la presidència de la Diputació i l’alcaldia. Mantenir-ho amb el temps hagués estat complicat i així ho vaig parlar amb ella. Li puc dedicar més hores a Sant Cugat, amb més reunions amb l’oposició i més presència a la ciutat.

Els excompanys pressupostaris d’ERC-MES han dit en alguna roda de premsa que ha canviat el tarannà del govern.

– Ja m’agrada que ho diguin. Quan hi ha canvis sempre hi ha canvis de tarannà, que no vol dir que sigui millor ni pitjor. Si és la seva opinió, benvinguda sigui, per mi és una continuïtat del projecte de l’equip de govern.

Anar canviant persones i responsabilitats pot fer que costi més centrar-se en els temes de la ciutat. Creus que els canvis han estat positius?

– És difícil respondre-ho. El més important és tenir un full de ruta, amb idees clares, sabent que has de treballar amb cooperació i des de la proximitat. Si aquests valors no canvien, poden canviar les persones.

Acabarem el curs polític amb unes eleccions municipals. Ja has anunciat que t’agradaria ser l’alcaldable del PDECAT. Alhora, ens falta saber si es renuncia a la marca PDECAT, tal com s’havia apuntat en alguna ocasió. Quan ho sabrem tot plegat?

– Hi estem treballant. A mi m’agradaria mantenir l’esperit de l’1 d’octubre, que vol dir unió, anar junts, sobiranisme...

Anar junts... És això una proposta de candidatura conjunta de les forces independentistes?

– Ho he dit obertament. A mi m’agradaria ser a una llista unitària de ciutat.

Quin sentit té?

– Tindrem oportunitat d’explicar-vos-ho. Ara no puc entrar en un detall que estem concretant, definint i negociant. Puc dir-te com ho veig jo i crec que hem de ser fidels a l’1 d’octubre. Si vaig acceptar ser alcaldessa és per continuar amb aquest esperit, el d’anar junts cap a la llibertat, la justícia i la democràcia. Seria una forma molt intensa, bonica i real de governar una ciutat.

Notícies relacionades