Carles Toda: “Hi ha un espai per al catalanisme moderat i de seny”

Fotos: Jordi Pascual

L’acord dels partits Units per Avançar, Lliures i Convergents, tots ells nascuts en plena redefinició de l’espai polític que ha deixat la desaparició de CiU, ha suposat la creació de la candidatura Units per Sant Cugat, encapçalada pel membre d’Units per Avançar i exmilitant d’Unió Carles Toda. Arriben a les eleccions reivindicant-se com la força més capacitada per dialogar i pactar i es reivindiquen com catalanistes moderats.

Aquesta és la tercera entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Com a exmilitant d’Unió, què va fallar a CiU per arribar al punt en què es trobem ara?

– Era un militant de base. No em podia queixar de la política si no hi participava. Era d’Unió perquè era un partit humanista. Sobre la ruptura, quan s’inicia el procés, molts de nosaltres entenem que les maneres amb què es vol arribar a l’objectiu són complicades. Sempre he sigut molt respectuós amb la llei i entenia que no es feien les coses com calia.

A partir d’aquí, creiem que hi ha un espai per al catalanisme moderat i de seny, que no renuncia a res però vol que les coses es pactin encara que no sigui un camí de tres mesos. Si portem des del 1714 així, ara no vindrà de fer les coses bé encara que triguem uns anys.

Us considereu hereus de CiU, de CDC o d’UDC?

– Cada partit va tenir el seu recorregut. No em considero hereu de res. De fet, la majoria de gent d’Units per Avançar no ve de l’antiga Unió. És cert que compartim valors com l’humanisme, mirar la societat en el seu conjunt i intentem ser el menys ideològics possible. A partir d’aquí treballar per un futur millor respectant la llei, que és l’eina que ens hem donat per la convivència entre tots.

A Units per Sant Cugat hi participen tres partits que tenen sensibilitats diferents. Com s’encaixen?

– És cert que hi ha petites diferències però parlem d’una coalició a nivell municipal. Ja ho diu el nostre lema: I si parlem de Sant Cugat? Volem recuperar una forma de governar, que s’ha anat perdent, mirant de despolititzar el màxim possible i treure les ideologies. Hem de pensar en Sant Cugat i en el benestar de tots els santcugatencs. És el que s’ha fet fins fa poc i que ha construït la ciutat que tenim, l’enveja de moltíssimes poblacions.

L’eix nacional no condicionarà en res la proposta política?

– Cada afer té el seu àmbit. A l’Ajuntament s’ha de parlar de Sant Cugat. No passem de temes nacionals però s’han de tractar en altres àmbits. Hi ha prou temes locals com perquè hi hagi diàleg i acords per evitar les confrontacions ideològiques.

Què significa catalanisme moderat?

– Amb un sentiment 100% català i amb la idiosincràsia del català de sempre, el que pensa les coses i les madura però, alhora, posant l’esforç que calgui per tirar endavant els projectes. També és una mentalitat no curtterminista, és a dir, pensant més a llarg termini i en favor del bé comú. És el que diria sentit comú, encara que sembla que no està gaire de moda.

On us ubicaries en l’eix dreta esquerra?

– Caldria definir què és dreta i què es esquerra. Jo no ho veig clar. Des d’una perspectiva social potser sóc més d’esquerres que ningú perquè em preocupa molt i m’implico, treballant i posant hores on hi ha necessitat. En el punt de vista social no seria d’esquerres, potser seria d’extrema esquerra i tot. Ara, a nivell de com fer les coses. No estic disposat a trencar la societat per afers ideològics. Des d’aquest punt de vista seria més conservador, no diria de dretes.

Això vol dir que sou al terme mig, al centre?

– Se li pot dir centre però primer cal definir bé què és esquerra i dreta.

Units per Avançar té un regidor com a no adscrit.

– Perquè no ens han deixat constituir-nos com a grup. Volíem ser-ho. CiU era una única candidatura i amb la ruptura els antics militants d’Unió ens vam quedar fora perquè els que tenien regidoria es van adscriure a PDECAT o a Demòcrates. Quan a Xavier Cortés li va tocar ocupar el lloc de Damià Calvet, vam demanar ser grup i ens van dir que no tocava.

Què us hagués aportat?

– Espais electorals, per exemple. Un seguit de privilegis que no hem pogut tenir.

Quan vas ser presentat com a candidat, vas dir que treballeu el programa de la mà de persones expertes. Què significa això? Qui són?

– No et puc dir noms perquè la gent vol treballar des de l’anonimat. Són persones vinculades a la vida pública i no volen que se les vinculi a cap partit. No ho fan per ideologia sinó perquè creuen que el nostre projecte és interessant. Tenim gent que ha treballat projectes de mobilitat, que ha estat en càrrecs dels Mossos pel que fa a seguretat... El que volem és posar fil a l’agulla en alguns temes.

Per què no hi ha hagut pacte amb el PSC com va passar a les catalanes del desembre del 2017?

– Perquè la situació és diferent. Aquell pacte va ser d’Units per Avançar, ni de Lliures ni de Convergents. En aquell moment la situació política demanava transversalitat i diàleg. L’únic partit que ho oferia era el PSC. A nivell municipal, tenim diferències sobre com afrontar alguns problemes de la ciutat. No ens vèiem amb cor per presentar una candidatura conjunta.

Tenim 12 candidatures. Hi ha prou espai?

– És més democràtic.

Per a 25 regidories... Es quedarà molta gent fora.

– A més opcions a triar, millor. Els demòcrates ens felicitem de tanta diversitat. Així cadascú pot trobar el seu espai. Ja veurem si això encarirà el vot.

Encara elaboreu el programa però heu destacat dos grans temes de ciutat: habitatge i seguretat. Comencem pel primer. Ja teniu un eix de treball?

– Per exemple, mobilitzar pisos buits.

Segons el Pla d’Acció de Promusa, el percentatge és baix.

– Què vol dir molt baix?

Menys del 5%.

– Són molts pisos sobre el total.

Aquesta mateixa pregunta la vaig fer als responsables del Pla. Deien que el percentatge és baix, que hi pot haver mobilitat i alguns edificis el que els cal és rehabilitació. Que no es pot considerar un problema tècnicament.

– No ho veig com un problema, sinó com una oportunitat. Si aconseguim que una part d’aquests pisos surtin al mercat potser aconseguim un preu de lloguer millor o donem facilitats a algunes famílies. És un tema delicat i que cal resoldre.

Jo mateix tinc cinc fills i sóc una família d’acollida. Els meus fills són fora de Sant Cugat. Porto més de 40 anys aquí i al principi tenia un lloguer raonable. Com a treballador de la Caixa, vaig poder demanar una hipoteca i comprar-me una caseta. Crec que aquesta oportunitat no la poden tenir els meus fills.

Com s’han de mobilitzar els pisos buits? Compra de l’Ajuntament? Ajut als propietaris? A promotors?

– Seria molt maco que l’Ajuntament ho comprés però costaria molts diners. S’han d’optimitzar els recursos. No seria raonable invertir grans quantitats de diners en la compra. Però sí podem afavorir que entrin al mercat i fer que els fills de Sant Cugat puguin optar a algun tipus d’ajut per accedir-hi.

Sant Cugat té el repte que li queden pots creixements. Hi ha marge de maniobra dins de l’urbanisme que ja tenim fet?

– No veig una ciutat de més de 100.000 habitants perquè perdrà l’essència del que és. Som una ciutat amb espais verds que s’han de respectar. De moment no et puc dir les concrecions perquè encara fem el programa però l’objectiu és que els fills de Sant Cugat s’hi quedin a viure.

No em pots concretar el programa però sí valorar algunes de les polítiques que s’han aplicat aquest mandat. Hi ha la reserva d’un 30% de les promocions privades en sòl urbà consolidat per tenir habitatge més barat. Hi ha el debat entre la fórmula seguida per Sant Cugat, que ho demana a les promotores amb opció al tanteig i retracte, i la de Barcelona, que les obliga. Què en penses?

– A mi no m’agrada obligar. Crec més en les polítiques de seduir per aconseguir que això passi. Em quedo amb la posició de Sant Cugat, la de negociar.

Segueixo demanant-te valoracions. Pla d’Acció de Promusa amb la previsió d’habitatge protegit fins el 2030.

– Ja està fet i crec que Promusa ha fet una gran labor per Sant Cugat.

Hi ha partits que demanen repensar-la.

– Cal explorar les possibilitats que hi ha per donar sortida al problema. Es poden fer petites modificacions com el còmput dels anys de residència a Sant Cugat en l’accés a un habitatge.

Índex de referència del preu del lloguer.

– És per fixar els topes.

Ara per ara és una dada informativa. Què s’hi pot fer més enllà?

– Evidentment, es pot actuar però no sé quin marge pot tenir l’Ajuntament. És un dels temes que hem de definir al programa.

En qualsevol cas, de què seríeu més favorables: la bonificació a qui el compleix o la sanció a qui no?

– Sóc partidari d’anar a bones. Si en positiu no s’aconsegueix i cal iniciar un procés sancionador. Sóc partidari que les coses es facin sempre en positiu.

Observatori Social de l’Habitatge i Taula Local d’Habitatge. Han funcionat?

– Ho conec més bé poc així que no facis pronunciar-m’hi.

D’acord. Es pot fer alguna cosa als serveis socials per millorar l’atenció a l’emergència habitacional.

– Sempre es poden fer coses, o no?

Segurament... Quina és la concreció? Heu detectat alguna cosa que falla?

– La solució fàcil i demagògica és dir que hem d’aconseguir pisos ràpid. Però no és fàcil. Hem de ser sensibles amb la gent que té aquests problemes i mirar de solucionar-los. Cada cas és un món. Quan em trobo amb un problema d’aquests me n’adono que l’Ajuntament no és àgil. Potser acabes resolent el problema però costa.

Robatoris i seguretat. Ja heu definit alguna proposta?

– Les treballem. Hi ha mesures coercitives que s’han d’estudiar. Com per exemple la instal·lació de càmeres. També hi ha un problema de dimensió de la Policia Local: nombre d’agents, patrulles al carrer... Passa el mateix a la Policia Nacional. En els darrers sis mesos m’han entrat dos cops a casa. Una quan dormia i l’altra en un moment que vaig sortir. És un tema que preocupa molt i no podem estar mesos pensant què fer.

Hi ha alguna mesura més social?

– Tot el que sigui suport mutu, em sembla bé. Però hem d’evitar que els barris contractin seguretat privada perquè la seguretat l’ha de garantir el servei públic. No sé si només enxarxant la ciutadania aconseguirem evitar els robatoris.

Alguns partits han proposat donar més vida a alguns barris amb comerços i altres que permetin més presència veïnal al carrer i, en conseqüència, que el lladre tingui més difícil actuar. Què en penses?

– Sant Cugat és molt extens i amb habitatge unifamiliar. Al centre es pot afavorir. Però com es fa a Mira-sol, Valldoreix, les Planes o la Floresta? És molt complicat. És més fàcil reforçar mesures dissuasòries com les càmeres, guardant les dades de forma curosa perquè poden afectar a la privacitat de la gent.

Un dels temes de mandat ha estat la mobilitat: àrea verda, carrils bici, fi del contracte d’autobús urbà...

– Per exemple, pel que fa als carrils bici no es tracta d’estar a favor o en contra sinó de què beneficià al ciutadà. Els carrils bici són necessaris perquè cada cop hi ha més gent que utilitza la bicicleta. S’ha de buscar la convivència de tots els mitjans de transport i vetllar per la seguretat de tothom aplicant el sentit comú.

Hem de respectar l’ús del vehicle privat. És un municipi molt extens. La gent de la Floresta habitualment agafarà el seu vehicle per venir al centre. S’han d’afavorir els aparcaments a l’extraradi amb un servei d’autobús llançadora. S’ha d’aplicar el sentit comú i afavorir la seguretat de la gent. Hem d’estalviar-nos problemes com el de l’hipòdrom. Potser no cal fer tot aquest merder per a anar en bici a Rubí perquè la gent es mou dins de la ciutat.

Fins ara l’Ajuntament discursivament ha defensat caminar cap a una mobilitat sostenible i, en conseqüència, treure protagonisme al cotxe en benefici d’altres transports com la bicicleta.

– Qui et diu que d’aquí a 10 anys tots els cotxes no seran elèctrics?

I això és sostenible?

– És més sostenible, o no?

Potser a nivell d’emissions però s’ha de veure l’origen de l’energia i la que s’ha consumit per fer tots aquests nous cotxes, per exemple.

– No sabem què passarà en el futur. No podem prohibir el vehicle privat, la ciutat perdria qualitat de vida. Hem de buscar opcions per conviure tots. Els aparcaments a l’extraradi amb autobusos llançadora són una opció que avui dia no acaba de funcionar perquè els tempo d’espera entre un autobús i l’altre és massa elevat.

Els indicis de corrupció i la sentència del cas Palau han estat un altre dels grans temes dels darrers quatre anys. Què es pot fer per evitar que això torni a passar?

– L’administració ha de ser absolutament transparent i, a més, ha de donar imatge de transparència. El tema de la corrupció em fastigueja molt. Si tinc possibilitat de ser al govern, seré infinitament curós, com ho sóc a les ONGs de les quals sóc tresorer. És a dir, si falta un duro és que s’ha robat. M’és igual que sigui només un duro. El cas Palau està judicialitzat encara, no vull valorar-ho.

Bé, hi ha una sentència que diu que Convergència es va finançar irregularment amb les obres del PAV3.

– Deixem a la justícia que faci.

Participació. D’una banda, els pressupostos participatius no han superat el 8% de participació, tot i que estan per sobre d’altres municipis. D’altra, hi ha les crítiques de manca de concreció i de presa de decisions vinculants als consells territorials i sectorials i a les taules de treball. Quin és el marge de millora?

– No es pot obligar ningú a participar. Si la gent del govern és al carrer, detectarà quines són les necessitats i què opina el poble. Segurament hi haurà una pluralitat de partits gran. En diàleg entre tots podem arribar a acords en benefici de la ciutadania. No vull complir la definició del polític: persona que busca solucions errònies a problemes inexistents. Hem de solucionar els problemes quan existeixin i, si ens avancem, que sigui per coses lògiques. Hem de donar solucions coherents amb la població d’acord.

Pensions. L’Ajuntament no té la competència però la Plataforma de Pensionistes ha fet un llistat de reivindicacions locals. L’has vist? L’assumeixes com a propi?

– Jo sóc pensionista! [Riu] L’assumpte de les pensions és delicat i des de l’Ajuntament es pot fer poca cosa més que donar suport i ajudar la gent que, amb una pensió baixa, es queda sense possibilitats de tenir qualitat de vida.

Però el llistat recull accions que sí pot fer l’Ajuntament com ara ajuts a l’IBI per a gent gran o la creació d’una targeta del pensionista amb descomptes en cultura, esport i comerços.

– Amb les pensions que tenen, qualsevol ajut serà poc. Hi ha un problema social perquè hi ha pensions baixes, més enllà de si es podran garantir en el futur. L’Ajuntament ha de ser curós i no pot quedar al marge.

Heu definit alguna proposta en l’àmbit cultural?

– Ho treballem. Si bé, l’àmbit cultural a Sant Cugat funciona bastant bé. Més que proposar grans canvis, hem de veure què fer perquè sigui més participatiu i arribi a tothom.

La Floresta ha d’esdevenir una EMD passant abans per un Consell del Poble?

– Si l’existència de l’EMD ha de suposar una millor gestió del territori, no em semblaria malament. Les decisions més encertades es prenen sobre el territori.

Estàs d’acord en fer una consulta pública sobre aquest tema?

– No em sembla malament. Una altra cosa és si la dimensió de la Floresta donaria per al cost d’una EMD. Jo no vull més estructures, sí més solucions. Encantat de fer una EMD si serveix per millorar el barri.

Vallpineda i Bellaterra s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– Tinc molts amics que viuen a Bellaterra que se senten més santcugatencs que cerdanyolencs. No és un territori diferent a Valldoreix o Mira-sol. Seria coherent que s’hi incorporés però s’ha d’analitzar si es pot arribar a fer i com. En el cas de Vallpineda, igual.

Coneixes les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis que ha preparat la Xarxa d’Economia Solidària a nivell nacional?

– No.

Un dels punts proposa que els serveis bàsics, com l’aigua, han de ser de gestió pública amb participació comunitària. Com ho veus?

– Crec en l’optimització de recursos. Si la gestió pública suposa un cost més elevat, no hi estic d’acord. Perquè una cosa sigui pública no és ni millor ni pitjor. Hem d’analitzar per trobar la millor solució de al poble. A mi em preocupen les persones. Si puc aconseguir millores del servei amb un preu més raonable, ja m’està bé.

En bona part de les preguntes has dit que encara no heu acabat d’enllestir el programa. Quan el tindreu?

– Espero que en pocs dies. Quan abans el tinguem, abans podrem començar a parlar de mesures concretes. No tenim data concreta perquè hi ha punts a detallar. Hem de parlar amb tots els socis de la coalició.

Tenim una fragmentació política molt gran. Serà difícil governar sense pactes. Amb qui pactaríeu i amb qui no?

– Jo dialogo amb tothom. Parlem de Sant Cugat i de mesures concretes. No tinc línies vermelles. Hem de proposar solucions perquè Sant Cugat segueixi sent la ciutat que jo he conegut durant molts anys, on la gent ve a passejar perquè és una ciutat maca i, a més, val la pena.

No hi ha cap partit que, de partida, està tan lluny que ja sabeu que no podreu pactar res?

– Hem de treballar coses concretes. És a dir, per què no hem anat en coalició amb el PSC? Doncs perquè hi ha coses que no compartim. En aquestes no ens hi posarem d’acord però amb d’altres segur que sí. No estem en mans de cap ideologia que ens impedeixi parlar amb algú altre. Això em sembla de nen petit.

Notícies relacionades