Artur Royo: “Les darreres eleccions les van convocar ells i ara les convoca un jutge”

Fotos: Captura de la videotrucada i Jordi Pascual (arxiu)

Sant Cugat per la Independència, la secció local de l’ANC, va celebrar eleccions al novembre i, després de distribuir-se els càrrecs entre les set persones escollides per al secretariat local, ha nomenat una nova junta. Artur Royo n’és el coordinador i està acompanyat per Jaume Cardús, Jaume Cifuentes, Carles Heredia, Jaume Ibars, Montse Rialp i Sílvia Solanellas. Royo atén elCugatenc de forma telemàtica amb Solanellas, que puntualment amplia la informació explicada pel nou coordinador. Tot i que inevitablement tractem les eleccions del 14F, l’entrevista es va fer uns dies abans de l’inici de la campanya electoral.

Què et va portar a presentar-te i acceptar ser el coordinador?

– Fa una pila d’anys que soc a l’ANC, primer com a soci i fa cinc anys entrant al primer secretariat. Des de llavors he estat el tresorer. La cosa s’allargava i, per higiene democràtica, havíem de renovar el càrrec. També havíem de fer una renovació de la junta. Alguns companys em van animar a presentar-m’hi. Un cop passades les eleccions vam fer una reunió tots els escollits i em va tocar ser el coordinador.

A les municipals del 2011 vas participar a la candidatura d’ERC-Reagrupament. Quin aprenentatge en vas treure?

– L’experiència va ser positiva pels companys però políticament em va acabar de demostrar que dins dels partits polítics és molt complicat. Hi havia massa política de partit i coses que no m’agradaven. Per això vaig deixar Reagrupament i em vaig dedicar només a l’ANC.

A les eleccions del novembre vas ser el més votat.

– Això ve d’un o dos vots. El tresorer que porta cinc anys a l’entitat ja té la campanya feta! [Riu] A la votació participen unes 100 persones sobre 1.000 socis. En les eleccions per escollir els darrers secretariats hem tingut una participació baixa.

Per què?

– Hi ha gent que sent sòcia, pagant la quota, ja té prou. N’hi ha d’altres que creiem que ens hem d’implicar més, i ho podem assumir. La junta ha de tenir set càrrecs i es van presentar set candidats. Hagués estat millor tenir més candidats perquè la gent pogués triar però a les entitats ens costa molt que la gent s’impliqui fins a aquests nivells. Passa a tot l’associacionisme.

En el moment polític actual, què es pot fer per la independència des de Sant Cugat?

– És qüestió de seguir treballant. Des de fa un parell de mesos preparem diversos projectes per motivar els socis.

El primer és Fem País, en què volem explicar el camí que hem de seguir i també defensar la llengua. El segon, L’1 d’octubre, un sol poble, en què treballem perquè totes les forces polítiques siguin fidels al mandat de l’1 i del 27 d’octubre. Dins d’aquest projecte incloem la captació de nous socis i també tornar a mobilitzar-nos quan sigui possible.

– [Sílvia Solanellas] El tercer, Fem Sant Cugat lliure i sobirà, amb accions com la presentació d’una moció per demanar la sobirania fiscal, cosa que hem fet de cara al Ple de febrer. Lluitarem i treballarem perquè Sant Cugat se senti lliure i sobirà. Intentarem que la gent torni a penjar estelades als balcons, impulsarem la campanya Tenim un projecte per una república justa, equitativa i sostenible i una campanya a favor del vot per la independència en les eleccions del 14F.

Com s’aconsegueix que els polítics siguin fidels a l’1 d’octubre?

– Apretant-los, com ja ho vam fer abans de l’1 d’octubre. L’ANC ha tret un decàleg de punts que considerem important que els partits polítics portin als seus programes. A partir d’aquí, hem de fer l’anàlisi dels programes per veure els percentatges de compliment i, en conseqüència, que puguem elegir els nostres partits dins del món independentista. No és fàcil.

Com ha de ser, llavors, la relació amb els partits?

– De col·laboració amb totes les coses que puguem tirar endavant conjuntament. Intentem treballar amb tots.

Tu mateix i també altres companys, en nom de l’ANC, vau demanar el trencament del pacte de govern municipal a l’Audiència pública. Aquesta és una forma de pressió?

– Sí, i també el que vam fer abans del Ple de constitució, parlant amb totes les forces polítiques independentistes per buscar un acord i advertir-los que, si no es produïa, ens trobarien al davant. Per això vam acudir als Plens a demanar el trencament del pacte. Seguim pensant que és un pacte amb el 155 i que ni ERC-MES ni la CUP-PC haurien d’haver-lo acceptat.

A la pràctica, què suposaria tenir un govern íntegrament independentista i no un en què la majoria de regidors ho són?

– No s’hauria començat una dinàmica de trencament entre els partits independentistes perquè aquest pacte va portar una rèplica a la Diputació, que també vam criticar. Preferiríem que els nostres partits no entressin en debats de pati d’escola. Sempre que puguin sumar per ser al poder, fantàstic!

Ara bé, hi ha una diferència entre el pacte local i el de la Diputació. Aquí, tot i haver pactat amb el PSC, l’alcaldia la té ERC-MES i, amb la CUP-PC, hi ha una majoria independentista dins del govern. En canvi, a la Diputació és més greu. Van deixar de pactar entre les forces independentistes i el pacte de Junts amb el PSC dona el poder als socialistes, un dels partits del 155. Tant uns com altres s’ho han de fer mirar.

El debat era previ al pacte. Es veia per xarxes i, sobretot, a un Ple de constitució amb cridòria.

– Nosaltres érem presents i portàvem cartells però les persones que es va posar a cridar amb mala educació eren de partits polítics contraris a ERC. No va ser gent de l’ANC.

Quina relació mantindreu amb altres espais independentistes com el CDR o el Consell per la República?

– Fa temps que el CDR està bastant desactivat. Ens hem de coordinar amb el Consell per la República per repartir-nos la feina i ajudar-nos.

Deies que heu presentat una moció sobre sobirania fiscal per al Ple de febrer.

– Sí, a l’alcaldia i a tots els grups municipals. És una proposta en què demanem que l’alcaldessa tiri endavant un decret per pagar l’IRPF i l’IVA a l’Agència Tributària de Catalunya per enfortir les nostres institucions. Espero que hi hagi més d’un partit que se la faci seva i que es pugui debatre al Ple de febrer.

Qui té l’última paraula és l’alcaldessa, perquè és l’única que pot signar un decret d’aquest tipus. Així que veurem fins a quin punt és independentista. Diu que és l’alcaldessa més independentista de la història de Sant Cugat. Doncs ara ho podrà demostrar.

Amb aquest context polític, els independentistes poden tenir la sensació que la independència està més lluny que fa dos o tres anys.

– Els que estan lluny són els polítics. Als partits els hi costa molt anar tots a una. Em fa molta enveja veure els partits polítics espanyols, que, quan es tracta de la unitat d’Espanya, surten tots junts. En canvi aquí ens perdem en coses petites i deixem el més important, que és el país. Ara bé, no crec que perdem el vot independentista perquè hem de seguir votant partits independentistes i pressionant-los. Són els que tenim i hem de tirar endavant amb ells. Potser arriba un moment en què tot ho veiem més clar.

I cada vegada hi ha més partits!

– Amb aquesta qüestió ja no m’hi poso perquè suposa dividir el vot. Ara hi ha tres partits independentistes importants. Si som intel·ligents, hauríem de concentrar el vot per fer una majoria i forçar-los a pactar.

Hi ha tants partits perquè hi ha diferències en el model de país. És bo o això s’ha de decidir després?

– La primera premissa dels partits hauria de ser anar a una perquè la prioritat és tenir el país lliure. Llavors ja podrem decidir si som un país més de dretes o d’esquerres. Intentar fer un país amb matisos abans de començar no porta enlloc.

– [Sílvia Solanellas] Fa dos caps de setmana vam assistir a l’inici del Debat Constituent, liderat per Lluís Llach. És un dels espais als quals haurem de donar suport perquè planteja un debat interessant. Va ser una proposta emanada de la Generalitat però que ara segueix com a societat civil. Faran una enquesta amb més de 100 preguntes que permeten crear debats sobre com ha de ser la Catalunya independent. Així, mentre busquem la unitat dels partits independentistes, la societat civil pot estipular com serà la constitució un cop la República Catalana sigui efectiva. Així, la mateixa ciutadania ja haurà explicat què opina de diversos temes que han d’avançar en paral·lel.

Un dels partits que ha sorgit i que al final ha aconseguit els suports necessaris per presentar-se a les eleccions suposa un trencament del discurs independentista, amb una proposta xenòfoba. Bona part de l’independentisme l’ha qualificat d’ultra. Com ho veieu?

– Evidentment, no m’agraden aquest tipus de partits però a totes les societats hi ha dreta i extrema dreta. Com a societat normal segurament també ens tocarà tenir un partit, espero que molt minoritari, amb aquestes idees. A Espanya hi ha Vox i, quan el necessiten, el troben. Això vol dir que si mai necessitem el suport puntual d’un espai similar no hi accedirem? Doncs no ho sé, potser sí! Però per a coses concretes. Encara que espero que no sigui necessari. La gent està cansada de la situació i algunes persones busquen solucions que no són les millors.

– [Sílvia Solanellas] Són sensibilitats que deurien estar en algun lloc o que no existien i han sorgit durant els darrers anys. La societat civil i la resta de partits veuen com sorgeixen partits que tenen trets que no agraden la majoria de la societat, com la xenofòbia, però què podem fer? No podem prohibir res mentre no facin mal a ningú. Estem atomitzats de partits polítics i cadascú es fa el seu partit.

Com veieu la proposta política de diversos partits d’aconseguir un referèndum?

– Si fos una cosa acordada i vinculant, suposo que no tindríem cap problema com a ANC ni com a catalans. Però sembla que això no arribarà mai perquè, si fan un referèndum, el tenen perdut. Tenim la República proclamada i hem de fer-la efectiva. Per fer-ho, hem de tenir la força suficient al Parlament.

Teniu pensada alguna mobilització per quan se’n puguin tornar a fer?

– I tant! Hem de tornar al carrer amb parades, parlant amb la gent, donant visibilitat a les campanyes que hem comentat abans... Hem d’anar a totes. Ara estem molt limitats. De fet, la majoria de reunions de la coordinadora les hem fet de forma telemàtica. La junta anterior tampoc va poder fer moltes coses; envoltar el Monestir i desplegar una megaestelada per la Diada però poc més.

Heu rebut crítiques pels discursos d’un dels vostres companys, Francesc Salvador, que va comprar Espanya amb dictadures i, fins i tot, amb el nazisme. Ho heu parlat internament?

– Sí. Ja vam explicar que l’ANC assumia les paraules del secretari nacional, que considerem que s’havien malinterpretat. Va comparar Espanya amb països amb dictadures i, tot i que no hem arribat a aquest punt, anem en aquesta línia. Ara ens obliguen a anar a votar el 14 de febrer perquè els interessa que sigui així tot i l’acord dels partits a Catalunya. Si això no és una dictadura, doncs és que seguim amb el 155. Les darreres eleccions les van convocar ells i ara les convoca un jutge.

– [Sílvia Solanellas] Evidentment no som una dictadura però el comportament dels diferents poders de l’Estat deixa molt a desitjar. De vegades es poden utilitzar paraules que, extretes del context, són fortes però hem de ser conscients del que passa. Tenim molts represaliats però ho estem normalitzant. D’acord que potser les paraules no van ser les més adequades però no estem a un Estat totalment democràtic.

Notícies relacionades