Álvaro Benejam: “Som el vot útil del centre-dreta a Sant Cugat”

Fotos: Jordi Pascual

El cap de llista del PP, Álvaro Benejam, repassa en aquesta entrevista alguns dels principals temes de la seva proposta política com ara la neutralitat institucional i la seguretat. També repassem alguns dels afers que han marcat el mandat que tot just acaba aquest mes així com de quina manera afronten els populars la irrupció de Vox.

Aquesta és la sisena entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Com has estat escollit cap de llista i quins criteris s’han seguit per a la resta d’integrants?

– La junta del PP a Sant Cugat ho ha aprovat i s’ha elevat als òrgans de partit. A mi m’agrada explicar la inèrcia. Quan Jordi Carreras va deixar la presidència local, jo vaig assumir el càrrec per estatuts. Després vam fer una junta que va ratificar aquest càrrec. Amb la candidatura ha passat el mateix. A més, tothom ha confiat amb mi perquè s’ha ratificat per unanimitat. N’estic molt orgullós.

Acabeu de sortir d’unes eleccions generals que us situen en un 4,49% de vots, amb Vox seguint-vos a prop. Són extrapolables aquests resultats a les municipals?

– És complicat perquè segurament hi haurà canvis. Malgrat el resultat de les generals a Sant Cugat, som el segon partit més votat a Espanya, tot i que és cert que amb uns resultats pitjors del que ens agradaria. A Sant Cugat podem assolir el 5%.

No només és el percentatge, és la distribució del vot.

– Clar, el percentatge que tregui Vox ens pot fer mal però nosaltres som el vot útil del centre-dreta a Sant Cugat. Portem anys de feina ben feta que ens han de permetre superar el 5%.

Què vol dir vot útil del centre-dreta?

– Que si hi ha més d’un partit que ofereix unes polítiques similars en algunes qüestions, tot i que diferents en altres, la gent pugui escollir l’oferta que sigui més sòlida. Som nosaltres.

Darrerament t’hem vist especialment actiu denunciant la presència de simbologia en l’administració pública. Per què ara? Ja fa temps que tenim pancartes i llaços.

– He estat més actiu de forma personal perquè políticament ho hem estat sempre. Ja ens havíem queixat de la no neutralitat de l’espai públic per part de l’equip de govern. Ho vam fer per canals administratius i judicials, tot i que com els judicis van lents la demanda va quedar parada perquè va començar a operar la llei electoral. En aquest moment vam decidir acollir-nos als espais electorals i la Junta Electoral va determinar que s’havien de treure els símbols. Com l’ordre no va ser atesa per part del govern, jo vaig treure els papers perquè si no els treu l’alcaldessa o treballadors municipals, jo també ho puc fer si crec que això envaeix l’espai públic i el principi de neutralitat.

Com ho van tornar a posar, jo vaig posar uns papers per la meva llibertat d’expressió. No van durar ni dues hores a la porta de l’Ajuntament. O la llibertat d’expressió és per a tothom o no és per a ningú.

Realment és tan important aquest tema de cara a les municipals?

– Ho és sempre. O complim tots la llei o no la complim. Com això opera per a tothom, tothom ha de respectar la llei. A algú li pot semblar que es pot limitar la llibertat d’expressió, però aquesta llibertat és tan important per a qui posa els símbols com per a qui els treu.

Més enllà dels símbols, què més hauria de canviar l’Ajuntament en quant al debat nacional?

– L’Ajuntament és de tots i existeix per a tothom. Al marge de qui governi, s’ha de governar per a tothom. Per això hi ha d’haver neutralitat ideològica en la funció de servei públic. A més, hi ha unes lleis que ho circumscriuen. Si no es respecten, tothom se sentirà legitimat per no fer-ho.

Què fa l’Ajuntament que no respecti la neutralitat?

– Hi ha una subvenció concreta que denunciem habitualment, la de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). És una associació política que no és de municipis sinó d’equips de govern de partits independentistes. Ens fiquen a tots en una associació independentista. Es donen 8.500 euros anuals a aquesta entitat. És a dir, es finança l’independentisme des d’una administració pública. Hi ha una llei que ho regula i diu que les idees polítiques es financen només a través dels partits polítics. Per tant, l’emmascarament via cultural no és correcte.

Bé, consta com a quota. Via cultural?

– No sé ben bé com es justifica perquè no tenim la informació.

En canvi, la d’Òmnium Cultural, que també heu criticat, sí figura com a cultural perquè hi ha un conveni que recull activitats de caire cultural.

– Sí, està clar perquè als estatuts contemplen una funció cultural i no política tot i que ara mateix fan més política de cultura.

Ara han anunciat que renuncien a la subvenció. En cas que no fos així, el PP no estaria d’acord amb l’atorgament?

– Ara ho han anunciat però fa anys que la reben. No haurien de rebre cap subvenció mentre facin política. Si en fan, que es financin ells mateixos, com fan altres entitats.

Un dels grans temes de mandat ha estat la seguretat i els robatoris. Vau ser el primer partit a demanar un augment d’agents als Mossos d’Esquadra i a la Policia Local. Què més es pot fer?

– Moltes coses però la principal i més efectiva és l’augment dels agents de la Policia Local. Quan més agents hi ha al carrer, més complicat tenen els lladres campar per la ciutat sense límits. Evidentment hi ha altres mesures, com la tecnologia, les càmeres de seguretat –que n’hi hauria d’haver més–, el dron –que és menys efectiu que dos agents–... També hi ha accions que es poden prendre a nivell administratiu com fomentar el comerç local i de proximitat als barris, il·luminar per evitar penombres, crear la figura de serenos...

Què penses dels agents cívics?

– És una bona mesura, serveix i n’hauria d’haver més. També caldria ampliar les seves funcions per tenir-los durant la nit.

Habitatge. Tenim una ciutat gairebé completa. Què es pot fer?

– El que tenim quasi complet és el sòl però es pot remodelar el centre i el seu entorn perquè hi puguin haver més habitatges.

Densificar?

– Crec que es podria densificar alguna zona poc densa respecte a d’altres. És una qüestió de plantes i metres quadrats. La prioritat ha de ser no carregar excessivament el centre perquè hi ha altres tipus de zones, amb moltes unifamiliars on hi ha camp per recórrer.

L’habitatge de protecció oficial és relativament fàcil perquè depèn de l’administració, en canvi la densificació també ha d’incorporar els privats.

– Sí, però ja s’ha fet a altres llocs. És possible fer-ho.

Fem un repàs a algunes mesures d’habitatge presses aquest mandat perquè n’opines. La petició de reserva del 30% de les promocions en sòl urbà consolidat per tenir habitatge de protecció oficial.

– No és una mesura adient perquè obliga els promotors i propietaris, que ja han comprat a un preu concret, a fer la reserva. Això fa que alguns promotors no construeixin. Això demostra que hi ha hagut una política erràtica en polítiques d’habitatge. La iniciativa hauria d’haver sigut de Promusa o de l’Ajuntament però com no s’ha fet, es demana als promotors. A Barcelona s’ha aturat molta activitat constructiva per no haver d’assumir aquest cost. No ha millorar la situació de l’habitatge.

Pla d’Acció de Promusa.

– És molt ambiciós però tenim molts plans que no es compleixen. Estem farts d’estudiar plans que no es duen a terme. Si no governem, demanarem que es compleixin i si governem els durem a terme els plans aprovats i els que fem de nous.

Índex de referència del preu del lloguer.

– Pot funcionar sempre i que no es limiti excessivament l’autonomia. El mercat ja s’autorregula. A Sant Cugat, en comparació amb altres municipis, s’autorregula tenint preus alts perquè el nivell de vida és més alt. És a dir, l’índex ha de ser de referència, no obligatori.

És a dir, ni hi ha d’haver ni bonificació ni sanció?

– Sí som partidaris de posar bonificacions. No de sancionar.

Què penses de l’Observatori Social de l’Habitatge i de la Taula Local d’Habitatge?

– Han fet feina però no han estat productius del tot, per una manca d’interès de l’equip de govern.

Cal canviar alguna cosa dels serveis socials en matèria d’habitatge?

– Sí, hem de dotar-los de més eines i pressupost. Tenim diners posats a coses increïbles, com un departament de comunicació que costa més d’1,3 milions d’euros a l’any entre despeses, sous i cotitzacions. Em sembla una barbaritat perquè només serveix per fer autobombo del govern. Una part d’aquests diners es podrien destinar a polítiques d’habitatge, serveis socials, manteniment de carrers...

També dius que cal canviar Promusa de cap a peus.

– El pla de negoci de Promusa ha de tenir en compte els canvis cíclics de l’economia. Quan ja es veia venir que la crisi seria molt pitjor del que es creia, no es van prendre mesures tot i que ho vam advertir. Nosaltres vam proposar mesures quan vèiem que no es tindrien els recursos suficients per seguir construint però no es van fer. Avui en tenim les conseqüències. Sembla que anem cap a la recessió i no hem sabut aprofitar el cicle a l’alça per fer noves promocions.

Corrupció i transparència. Què pot fer l’Ajuntament perquè no torni a passar una cosa com la del PAV3?

– Ja s’han fet coses perquè això va ser tan sonat que els partits de l’oposició vam fer propostes i ens hi vam implicar molt en les licitacions públiques. Tot i així el govern fa con si continués tenint majoria absoluta. És un error que ha fet que continuem tenint les sospites que no es fan bé les coses: el contracte de Sorea, les concessions d’aparcaments, les licitacions d’obres que acaben beneficiant antigues donants de Convergència... Si governem, hem de posar ordre.

Distribució territorial. Hi ha una plataforma a la Floresta que demana avançar cap a una EMD passant per un Consell del Poble. Ho compartiu?

– No perquè creiem que el que s’ha de fer és governar bé. Si anem partint les responsabilitats administratives a microorganismes, per a alguns afers serà positiu i per a altres negatiu. Creiem que els coses negatives d’avui dia es poden solucionar sense fer el pas d’una EMD. Les estructures que tenim ara funcionen tot i que es poden potenciar donant més valor a les seves decisions. Fins ara no hi havia mecanismes per traslladar les propostes a l’Ajunatment. No s’ha prestat prou atenció als Consells de Barri.

Bellaterra i Vallpineda s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– [Riu] És l’etern debat. Nosaltres estem bé amb els límits territorials que tenim. Si demanen incorporar-se a Sant Cugat, s’hauria de decidir arribat el moment. De moment els municipis de Cerdanyola i Molins tenen molt a dir en aquesta qüestió. Per tant, són ells els que han de decidir.

Coneixes el document de 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis elaborat per la Xarxa d’Economia Solidària?

– Sé que existeix i encara que no l’he pogut mirar en deteniment segur que inclou posicions molt vàlides i d’altres que no ho són tant des del nostre punt de vista.

Una de les mesures proposa que els serveis bàsics, com l’aigua, han de ser de gestió pública i comunitària, és a dir, amb participació de la ciutadania. Què et sembla?

– No ha de ser necessàriament així. No es pot afirmar categòricament que la gestió pública és millor perquè no és del tot cert. Les economies d’escala que utilitzen les empreses que gestionen l’aigua i altres serveis permeten que el cost per a l’erari públic sigui més baix que si cada ajuntament n’assumís la gestió directa.

En el nostre cas, vam votar a favor d’una moció de la CUP-PC per demanar que s’estudiés el cost de la gestió de l’aigua prestat per una empresa privada en comparació amb si es prestés directament per l’Ajuntament. Encara no tenim aquest estudi perquè l’equip de govern ha posat totes les traves possibles perquè arribessin abans les eleccions. L’estudi s’està fent i esperem el resultat.

Crec que sortirà que serà més car fer-ho des de l’Ajuntament. La concessió s’acaba d’aquí poc i, per tant, treballarem amb l’empresa sense concessió habilitant els mecanismes administratius necessaris fins enllestir una nova licitació, si és el cas.

La Plataforma de pensionistes té un llistat de reivindicacions locals. El feu propi?

– Algunes coses sí i d’altres no. Fa un temps hi va haver un debat públic en què es van demanar coses que no acabava de veure. Per exemple, van proposar eliminar els topalls de cotització per rebre pensions. És contraproduent perquè suposaria un cost molt més elevat per a les empreses. No els sortiria a compte tenir uns determinats treballadors. És a dir, d’aplicar-se, tindria efectes perniciosos per al mercat de treball.

Doncs bé, era una mesura concreta que em va sorprendre que demanessin i que ningú aixequés la veu per dir que seria contraproduent. Ara bé, estem d’acord amb altres mesures. Tot i així, l’afer de les pensions és un tema d’Estat que s’ha de pactar entre els partits.

Per on hem de començar a abordar la mobilitat?

– De bones a primeres tenim un Pla de Mobilitat que no s’ha complert, malgrat que va costar molt d’aprovar. De fet, hi vam votar en contra perquè incloïa mesures que crèiem incorrectes com les vinantitzacions de l’avinguda Cerdanyola i del carrer Francesc Moragas. No s’han fet moltes coses que eren necessàries i d’altres que no ho eren s’han fet, malgrat l’oposició veïnal forta en alguns casos. Es creuen la participació en funció del cas.

També hem fet propostes sobre problemes concrets que no s’han solucionat. Hi ha punts negres que no s’han resolt o on s’hi han posat més problemes a sobre, com amb el nyap de l’hipòdrom per passar el carril bici pel mig. De vegades es prenen decisions sense tenir en compte les conseqüències.

Canviaries alguna cosa del model cultural de Sant Cugat?

– L’ampliaria. Volem que l’oferta sigui més àmplia i per a tots els públics. Falta oferta per a alguns sectors.

Quins?

– Hi ha una configuració social diversa: gent a qui li agrada anar a activitats al carrer, altra que la prefereixen indoor, de nit, de dia, edats... Hi ha oferta suficient per a alguns col·lectius però n’hi ha d’altres que no en tenen.

Tenim 12 candidatures i segurament tornarem a tenir un Ple molt fragmentat. Amb qui pactaríeu i amb qui no?

– Prefereixo no dir-ho perquè el context polític és complicat. Difícilment ens trobarem en la situació d’haver de pactar amb algú però, si es donés el cas, ja veuríem què fer. La nostra principal inquietud és que Sant Cugat estigui ben governada. Si podem arribar a algun acord amb algun partit perquè així sigui i, a més a més, que l’Ajuntament sigui per tothom. Evidentment serà impossible pactar amb algunes forces polítiques que prioritzen l’independentisme i els símbols.

Notícies relacionades