Álvaro Benejam: “El govern no ha tingut la capacitat de posar solucions a la problemàtica de l’habitatge”

Fotos: Jordi Pascual

Candidat a l’alcaldia pel PP, ara se centra en reforçar l’activitat política del partit per recuperar la representació després que els populars perdessin el seu únic regidor a les passades municipals. Tot i haver-se de mirar la política institucional des de fora del Ple, han fet algunes aportacions polítiques sobre alguns dels temes de mandat i properament presentaran la proposta per a la reactivació econòmica. Álvaro Benejam, portaveu local del PP, atén elCugatenc per conversar de l’activitat política durant el darrer any i mig.

Preteníeu millorar els resultats però us vau quedar fora. Quina anàlisi n’heu fet?

– La disgregació del vot en el nostre segment de votants ens va fer molt mal. Érem quatre partits que disputàvem el mateix vot. El moment de les eleccions municipals no era bo per a nosaltres. Vox va treure més de 800 vots i en eleccions anteriors bona part d’aquests haurien estat del PP. Amb 800 vots més hauríem tingut un o dos regidors.

Potser Units per Sant Cugat també va tenir un cert efecte però no ho veig tan clar. És cert que amb el resultat de les europees anteriors haguéssim entrat. Vox va perdre votants respecte a les europees així que part de la diferència de vots entre les europees i les municipals s’ha distribuït entre Ciutadans i Units. Però el traspàs de vot és complex perquè no crec que hi hagi gent que hagi passat directament de Vox a Units perquè són partits amb perfils diferents.

En qualsevol cas, considereu que haver-vos quedat fora del Ple és una qüestió de context polític i no de feina feta.

– Sí. És difícil transmetre la feina feta, i més encara sent un únic regidor que ha de compaginar la política amb altres ocupacions. Malgrat això, vam fer molta feina: vam proposar moltes coses a les comissions informatives, al Ple, per registre... Ens hem preocupat molt del manteniment de carrers, arbrat, enllumenat... Són qüestions de gestió que potser no són gaire atractives. El que atreu la gent és el politiqueig.

També fèieu politiqueig.

– Sí, hi entràvem quan calia perquè som un partit polític d’àmbit nacional però no ho fomentàvem. El nostre cavall de batalla era i és que l’Ajuntament se centri en temes de gestió i no en política supramunicipal.

Passades les eleccions us va visitar Alejandro Fernández, president del PP Català i us vau comprometre a treballar per recuperar la representació i créixer com a partit. Com s’ha traduït a la pràctica?

– De moment no s’està traduint, per les circumstàncies sanitàries i perquè des de fora de l’Ajuntament és difícil tenir ressò. La intensitat de la nostra feina política ha baixat molt per no tenir representació. Per això, elaborem un pla per preveure les accions a fer abans de les properes eleccions. Hem d’incrementar la nostra activitat política de forma gradual. Ho farem amb la gent que ja hi era i amb les noves incorporacions. De fet, tenim més gent que abans i per això creiem que podem recuperar la representació.

I en aquesta feina us proposeu recuperar la seu?

– Sí, però si no la tenim tampoc serà cap drama. És a dir, és millor tenir-la perquè et permet fer actes, reunions i formacions però ara no la tenim i seguim trobant-nos a cases d’algú o a cafeteries.

Durant el mandat heu anat dient alguna cosa sobre temes que han marcat la política municipal. Per exemple, heu dit que la proposta del govern espanyol per mobilitzar els romanents de tresoreria és una expropiació de recursos municipals perquè es proposava que els ajuntaments havien de cedir-los a l’Estat. Com hauria de ser el desbloqueig?

– Els ajuntaments no ha de perdre la disposició del romanent i s’han d’eliminar les limitacions. Per ara no s’han embargat els fons sinó que han llençat un globus sonda. I tots els ajuntaments, siguin del partit que siguin, han reaccionat malament, excepte els governats pel PSC o el PSOE. Així i tot, estic segur que hi ha molts alcaldes socialistes que no hi estaven a favor perquè suposa un forat als comptes municipals.

Hi ha ajuntaments amb romanent i d’altres que no. Els que sí en tenen es queixen i amb raó perquè els comptes de l’Estat no els han de solucionar els ens locals. És cert que hi ha molts ajuntaments, com el de Sant Cugat, que presten serveis de competències impròpies. Treure’ls el romanent pot ser molt perjudicial.

Per tant, la vostra fórmula és desbloquejar el romanent i que se’n pugui fer ús o amb alguna limitació?

– Les limitacions que hi havia fins ara les va aplicar el govern del PP. Considerem que han estat positives perquè gràcies a elles molts ajuntaments s’han sanejat i gairebé tots han tornat a estar per sota del límit legal d’un 75% d’endeutament. Això és positiu perquè els ajuntaments deixen de pagar moltes despeses financeres i disposen de diners per fer servir. Els ajuntaments menys endeutats, com el de Sant Cugat, han acabat tenint romanents de tresoreria elevats.

Davant d’això, som partidaris que la disposició dels romanents sigui esglaonada, és a dir, disposar-hi a mesura que es redueix el deute. Amb aquest sistema en 10 anys podríem tenir molts ajuntaments amb deute zero, moment en què no hi hauria problema per emprar tot el romanent sense limitació.

Per tant, esteu d’acord amb deixar sense efecte les lleis que bona part del món local havia criticat a l’exministre Montoro: LRSAL, regla de la despesa..?

– Per als ajuntaments que puguin sí. El que deia: la capacitat de disposició ha d’anar de la mà de la reducció del deute. A més reducció del deute, més capacitat de disposició dels romanents.

Vau criticar que la Unitat Militar d’Emergències (UME) no actués a Sant Cugat. A elCugatenc vam trucar a la Delegació del Govern i ens van dir que no s’acceptaven totes les peticions d’actuació perquè la coordinació entre administracions permetia reorganitzar les accions i buscar altres fórmules.

– No sé si la decisió és consensuada amb la Generalitat o no però és evident que la Delegació del Govern va permetre l’actuació de la UME en altres municipis. No sé quins són els criteris per denegar l’actuació a Sant Cugat. El que sé és que ens calia. L’Ajuntament ho va demanar, com a mínim per actuar a les residències de gent gran.

Quan un ajuntament demana ajut a qualsevol altra institució, s’ha de permetre. L’Exèrcit existeix per a diferents coses, també per a aquesta. Per què la Generalitat diu que no? No hi ha cap motiu per denegar-ho, menys encara demanant-ho un ajuntament i, a més, governant per uns partits que l’independentisme no pot considerar que són constitucionalistes. És una qüestió ideològica del govern de la Generalitat. Dubto que la Delegació del Govern hagi intervingut en aquesta decisió.

La Generalitat va dir que faria suport a l’Ajuntament però finalment el govern municipal va haver de contractar una empresa, que li va costar gairebé 110.000 euros. Què et sembla la solució?

– Tot el que sigui aplicar mesures per fer-ho, ho trobo perfecte. Estic d’acord que es contractés l’empresa perquè calia desinfectar. És més, nosaltres hauríem pres moltes mesures més.

Com què?

– La desinfecció que s’ha fet és molt superficial. Hauria d’haver una brigada per fer desinfecció no només al mobiliari urbà del centre sinó a un territori més extens.

Per tant, hi ha hagut mancances a nivell sanitari?

– Sí, però reconeixent que tot el que s’ha fet és correcte.

I a nivell social: suport a gent gran, a persones vulnerables...

– Desconec l’abast però la tònica habitual a tots els municipis és que han faltat mesures. A les residències de gent gran s’hauria pogut fer més, també per fer més suport a les persones que viuen soles...

Hi va haver voluntaris.

– Tota ajuda és bona. Hi ha molt bona gent a Sant Cugat disposada a ajudar però igualment l’Ajuntament ha d’empènyer i organitzar més.

Les mesures per a la reactivació econòmica són suficients?

– No, i moltes no s’han aplicat. És evident que hi ha mesures que no es poden aplicar encara perquè estem en la segona onada de la pandèmia. Soc partidari de tenir-ho tot preparat per a la recuperació. Per exemple, quan la restauració estigui a ple rendiment, se li ha de garantir suport durant un temps. Ara estan amb l’aigua al coll i amb molt de deute. Quan acabi la carència dels préstecs ICO, per exemple, hi haurà comerços que no podran assumir el pagament.

Fins a quin punt l’Ajuntament capacitat econòmica d’incidir-hi?

– Si volguéssim, l’Ajuntament tindria superàvit cada any. Si avui no tinguéssim un deute de 30 milions, no pagaríem dos milions d’euros d’interessos. Amb dos milions d’euros salvem el comerç de Sant Cugat!

El govern ha anunciat l’amortització de deute.

– Però ara?! Això s’ha de fer quan hi ha vaques grasses. Però clar, quan no passa res, es planifica una biblioteca de nou milions d’euros. És una qüestió de prioritats.

Al Twitter també vau denunciar el que vau qualificar d’atac a escoles catòliques per part de grups feministes radicals i d’extrema esquerra. És difícil enxampar algú fent una pintada però què proposeu com a resposta?

– Com a Ajuntament s’han de criticar aquest tipus d’actuacions i no ser tolerant. És una acció que pretén visibilitzar les activitats que fan les activistes del feminisme radical i que és en contra de tothom. Fan mal als nens de l’escola, els assenyales. Però no només pinten a l’exterior. A una de les escoles van entrar a dins per pintar un mur de l’interior. Quan uns nens els van preguntar què feien, van respondre amb insults. És impropi d’una ciutat com Sant Cugat. Per això s’ha de ser intolerant davant accions així i l’administració pública ha de fer-ho veure i dir als col·lectius que aquesta no és la via.

El govern no va fer res?

– Tímidament. Van dir alguna cosa i va parlar amb l’escola.

L’habitatge continua sent un dels grans reptes de la ciutat.

– Ha sigut, és i serà un problema endèmic perquè el govern anterior, de CiU i després PDECAT, no va saber posar-hi solucions. El govern actual tampoc ha tingut la capacitat de fer-ho tot i que era el seu principal cavall de batalla, especialment d’ERC. És una inoperància flagrant. És cert que ara tenim unes circumstàncies especials però posaria la mà al foc: d’aquí a final de mandat no s’hauran complit ni un terç de les promeses electorals de la campanya. Veig un futur negre, solucionable només si hi hagués un govern del PP.

Què faria aquest hipotètic govern del PP?

– Un pla a vuit anys en el qual els dos primers anys es destinarien a sanejar més els comptes de l’Ajuntament per disposar de més romanent i fer-lo servir per a habitatge de protecció oficial de lloguer. Creiem que es pot fer habitatge, no amb les fórmules que aplica ara l’Ajuntament sinó amb la participació d’empreses privades, que pensem que és una bona fórmula. L’empresa pot finançar l’obra i tenir una concessió en l’explotació dels lloguers. És un sistema que funciona i que aquí es va deixar de fer perquè Promusa ja tenia diners per fer promocions pròpies. D’acord, però va arribar un moment en què ja no ho podia assumir.

Ha de ser via Promusa?

– Sí, és un instrument vàlid tot i que la seva gestió ha deixat molt a desitjar. Vam ser molt crítics amb el gerent anterior, Lluís Hosta. Ara, fora de l’Ajuntament, no sabem com es troba la gestió. Em temo que estan de braços creuats esperant que passi la COVID-19.

Al mandat passat vau fer molt d’èmfasi en la seguretat. El nou regidor, Francesc Carol, ha anunciat un increment dels agents de la Policia Local i la reducció del nombre de robatoris. Què us sembla el canvi de govern en aquest sentit?

– Al marge que algunes de les propostes de Carol sobre com afrontar els problemes de seguretat em sembles bones, ara mateix la realitat està adulterada per la COVID-19. No podem treure conclusions. El que sabem és que continua havent robatoris. Serà interessant saber les dades d’agost. Tenim un dèficit d’agents. Estem per sota de les ràtios recomanades per la Generalitat i de les necessitats del municipi. Estem satisfets del treball dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local però necessiten més mitjans.

Ens preocupa el fenomen okupa. Els governs no han estat prou valents per aplicar la pròpia llei. Es donava prevalença a drets de persones sense sostre per sobre als de persones amb propietats privades. Són drets i haurien d’estar a la mateixa alçada. Els governs no han estat prou valents com per donar instruments als cossos de seguretat per resoldre aquest problema. Tampoc s’ha fomentat una manera d’actuar que anivelli els drets i no xoquin entre ells. S’hauria d’haver sigut més contundent per treure els ocupes dels immobles ocupats. Ara són els veïns els que ho intenten per les seves vies. No és una bona solució perquè crea conflictivitat.

Ocupar també és una resposta per a la gent que no té forma d’accedir a cap habitatge.

– Això és responsabilitat de l’administració, no dels propietaris.

Moltes ocupacions són a immobles propietat de bancs o d’immobiliàries que depenen d’entitats bancàries. Ho veieu diferent a l’ocupació d’un pis particular o una segona residència?

– De partida no, perquè són propietats privades. Clar que és molt més sagnant quan és la propietat privada d’algú, la seva residència o segona residència. Per a nosaltres també està malament ocupar l’immoble d’un banc perquè és seu i farà el que cregui convenient dins de les lleis.

Amb els bancs i grans tenidors amb molts pisos buits es poden buscar acords.

– La cessió d’immobles per part de grans entitats per fer protecció oficial, com ha fet Albiol a Badalona, ho trobo perfecte. Són mesures que l’Ajuntament ha de ser capaç de prendre. No són tan dolents els bancs!

En l’ocupació per necessitat s’han de buscar solucions d’aquest tipus, amb una borsa de pisos als serveis socials. És molt diferent al jeta i a les màfies organitzades que viuen d’això, que és on s’ha d’actuar amb contundència.

Pel que fa a transparència, hem vist des de la sentència del cas Palau fins a l’entrega de documentació pel cas 3%. El canvi de govern ha suposat una millora? És suficient?

– Hi ha un canvi a millor perquè al govern anterior li feia nosa aquest tema i no era proactiu en aquest sentit. Si no els demanaven la documentació, no donaven res, i si sí els ho demanaven, deien que hi havia coses que no era perceptiu donar-les. Posaven pals a les rodes de la investigació i la criticaven perquè els afectava a ells.

El govern actual ha volgut posar llum i ha col·laborat amb la justícia, que és el que s’ha de fer. També ha facilitat documentació com les factures de la grua i altres factures pendents de regularització. És a dir, el nou govern està treballant per esclarir les coses que s’havien fet malament. Però desconec com es treballa ara.

A l’entrevista de campanya vam parlar de la neutralitat de l’espai públic. El nou govern ha canviat alguna cosa?

– Crec que sí, pel PSC i perquè els tres partits que governen són molt diferents entre ells. Prefereixen no entrar en aquestes qüestions. No han anat a més però segueixen amb algunes coses que s’havien fet al mandat passat. Per exemple, la pancarta segueix penjada a l’Ajuntament. També es va fer una rebuda institucional a Raül Romeva.

Ara bé, en cap dels pals de banderes tenim una bandera de la ciutat. És al·lucinant. Només hi és a l’Ajuntament. La gent no sap quina és la nostra bandera! En canvi sí vam tenir una estelada.

Ara és una propietat privada, que és la solució que van trobar quan una sentència els va obligar a treure-la de l’espai públic.

 

– Sí, ara sí però va caldre una sentència.

Com ha passat amb la quota de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que s’ha deixat de pagar per una sentència arran d’un procés judicial iniciat per la Delegació del Govern sota el govern del PP. Tot i que Ciutadans diu que és mèrit seu perquè van presentar una al·legació al pressupost per treure la partida.

– Exacte.

A l’entrevista també vas dir que calia millorar els Consells de Barri. Hi ha hagut canvis com la distribució territorial o el funcionament dels pressupostos participatius. És suficient?

– No. Nosaltres vam proposar que els acords d’un Consell de Barri fossin com les mocions d’un partit polític al Ple, és a dir, que l’Ajuntament ha d’estar obligat a donar-hi resposta. Evidentment sempre que siguin propostes dins de les competències dels Consells. El problema és que moltes peticions es quedaven sense resposta i per això la gent havia de tornar a demanar la mateixa cosa a cada Consell.

Finalment, a l’entrevista també vam parlar de mobilitat. Deies que era una llàstima tenir un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) molt ambiciós, que preveia coses com la vianantització de l’avinguda Cerdanyola i del carrer Francesc Moragas, que havia esdevingut paper mullat.

– L’alcaldessa em va dir que sí s’impulsaria la vianantització de bona part del centre però no em va dir el calendari. Per ara han començat a fer els carrils bici. I després a desfer-los.

Prova pilot.

– Ja... Tenim un PMU que va costar molt d’aprovar i en què tots els partits vam treballar molt i vam cedir. Però no s’ha aplicat. Hi ha moltes actuacions pendents. Es faran o no? Si no es pretén fer-les, llavors s’ha de promoure un nou PMU, però no pot quedar en desús. Per què vam treballar? Per què vam cobrar per fer aquesta feina? Sense planificació passen coses com el que hem vist amb l’anella verda: que s’ocupa un carril a la rambla Ribatallada i després es fa marxa enrere perquè ja servia el carril bici que hi havia a la vorera.

Un carril força estret per ser de doble sentit.

– Sí, però serveix perquè a l’altra banda hi ha una vorera ampla. És una avinguda! La realitat els ha fet rectificar. També és de savis fer-ho.

Malgrat les modificacions, com a concepte esteu d’acord amb l’anella verda?

– Sí fins a un punt. No es pot limitar la circulació de cotxes a tot arreu. Estem d’acord a fer-ho sempre que hi hagi aparcaments dissuasoris efectius i es garanteixi l’accés a la gent que hi viu i per a la que vol anar a comprar al centre. Per tant, els aparcaments dissuasoris no poden estar a dos quilòmetres.

De partida, està bé reduir els cotxes si la mobilitat es pot substituir per elements de circulació elèctrica unipersonal com els patinets, sempre que es garanteixi la seguretat. Però erradicar els cotxes del centre de forma total no és una bona mesura.

Quins reptes us marqueu pel que queda de mandat i de cara a les properes municipals?

– El PP es recupera arreu de Catalunya i això és important perquè els partits sempre depenem molt de la tendència. Tenir més força i representació al Parlament ens permet tenir més presència mediàtica i, indirectament, beneficia els candidats locals.

A nivell local properament presentarem una proposta de pla per recuperar el comerç i l’activitat econòmica i on també incorporem propostes sobre seguretat, família, promoció econòmica... Algunes propostes coincideixen amb les d’altres partits però també fem noves aportacions. Com la realitat ens supera, esperarem per si hi ha un altre confinament. Més endavant farem més propostes d’altres temes perquè l’Ajuntament segueix treballant, netejant els carrers, podant l’arbrat, canviant la mobilitat...

Notícies relacionades