Aina Vidal: “Les pensions són una part del salari. Indistintament de l’edat, hauríem de reivindicar que no ens fotin la nostra pasta!”

Fotos: Jordi Pascual

Les pensions han esdevingut un dels grans temes de debat també a nivell local, especialment des del sorgiment de la Plataforma de Pensionistes i Jubilats. L’Espai Comú ha aportat el seu gra de sorra portant Aina Vida, diputada d’En Comú Podem al Congrés, per parlar dels problemes i solucions d’un sistema de pensions que ha estat una de les claus de l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i pot ser un dels grans temes a abordar per part del nou executiu estatal socialista. Per a Vidal és clau millorar el mercat laboral derogant la reforma del PP, millorar els salaris i fer que les cotitzacions tornin a guanyar força per garantir la continuïtat del sistema. Mentrestant, però, les generacions més joves temen que mai percebran una pensió pública; al que respon: “Les pensions no són una qüestió d’envelliment, ho són de redistribució de la riquesa”.

Si ens quedem com fins ara, no tindrem pensions públiques en un futur?

– De no fer-hi res, la situació de la seguretat social és molt negativa. Tenim un dèficit estructural de més de 18.500 milions d’euros i amb un fons de reserva que frega el zero. Efectivament, la situació és dolenta però no ha succeït perquè sí. La reforma laboral ha afectat greument al cor del sistema de seguretat social, el mercat laboral. Els nostres salaris són més baixos i les aportacions són inferiors. El del PP ha sigut un govern irresponsable, dilapidant recursos i pagant amb les nostres cotitzacions les exempcions i tarifes planes als empresaris.

Tot i així, és reversible si hi ha voluntat política. S’han de generar els ingressos necessaris per revertir la situació i tenir un sistema de pensions no només econòmicament sostenible sinó també a nivell social. Ha de donar resposta als problemes de la població.

El sistema es basa en les cotitzacions però tenim un treball molt precari. Així és insostenible.

– Totalment d’acord. Les cotitzacions s’han de seguir guardant per pagar exclusivament les pensions però durant uns anys serà necessari emprar altres recursos. Proposem utilitzar els PGE i una bateria impositiva. No és estrany, ho fan molts països a la Unió Europa.

Durant uns anys...

– La situació que travessem és puntual. Hi haurà un increment de pensionistes, els de la generació del baby boom, però d’aquí uns anys no tindrà el mateix impacte que tindrà en breus. Seran uns anys en què caldran molts més ingressos. Seria absurd destrossar tot el sistema pensant en un futur que no es donarà.

Més enllà del baby boom, hi ha la precarietat del mercat laboral i la possible substitució de llocs de feina per l’evolució de les noves tecnologies.

– Els estudis no ho contemplen ben bé així tot i que la precarització és una realitat ja avui dia. I això és així perquè hem tingut un govern que ha permès la destrucció de llocs de treball amb bons drets laborals per crear-ne d’altres molt més precaris. És, per tant, decisió del nou govern revertir algunes polítiques com la reforma laboral del PP, que facilitava els contractes parcials. És voluntat política.

Confies en el nou govern?

– Veurem. D’entrada hem fet fora al PP, ja és per celebrar-ho. S’obre una esperança i una finestra enorme de possibilitats. En matèria social, l’alternativa al PP i Ciutadans és més dèbil. En la moció de censura han votat a favor Convergència i el PNB, dos partits que van donar suport a la reforma laboral del PP. Tot i així, hi ha moltes polítiques que no tenen cost que podrien donar la volta a Espanya com un mitjó. Hem de ser conscients, però, que haurem de jugar amb els PGE del PP com a regles del joc i que la majoria al Congrés no és tant àmplia.

Menys encara al Senat, on el PP té majoria absoluta.

– Quan la proposta torna del Senat, s’ha de votar de nou al Congrés. El Senat, però, pot alentir alguns canvis. Queda un escenari obert.

Alguns dels canvis suposen fer o modificar lleis i amb aquestes majories costarà molt.

– Sí però en matèria legislativa tenim la sort que tant el PSOE com nosaltres hem fet els deures. Portem dos anys registrant propostes de llei sobre el salari mínim, per exemple. De forma sistemàtica el PP i Ciutadans els han blocat. El nou executiu ha d’obrir la porta a tots aquests projectes de llei. Crec que hi haurà un nou tarannà polític.

I què hi ha del Pacte de Toledo, tant criticat pel bloqueig i per manca de transparència?

– És una comissió parlamentària i només hi ha els partits. Les compareixences són públiques i es poden veure però no les negociacions, perquè és una ponència i no es poden seguir. Per això els partits tenim l’obligació de sortir i explicar-ho. Alhora, però, el pacte fa recomanacions, no lleis, i es parla de tot. Hi ha sessions llargues en què es parla des de l’índex de referència o el factor de sostenibilitat fins a la carta que s’envia cada any als pensionistes. És una eina que ha servit per generar un consens social sobre les pensions. Si l’eina deixa de funcionar, es pot canviar. És evident, però, que ha d’existir algun espai per fer seguiment de les pensions; li podem canviar el nom i una mica el funcionament, però ha d’existir.

Hi ha molts joves que ja han assumit que no tindran pensió. Què els dius?

– Les pensions no són un regal, són una part percentual del salari. D’entrada, indistintament de l’edat, hauríem de reivindicar que no ens fotin la nostra pasta! Per tant, tindrem dret a pensió i, si ens l’han de treure, que ens ho diguin a la cara. No podem abaixar els braços abans de temps ni regalar-los la nostra resignació. Les pensions són un pacte social que s’ha trencat i bona mostra és que molts joves creuen que mai tindran una pensió. Hem d’obligar a l’Estat a complir amb el nostre contracte social.

Notícies relacionades