Aigua, habitatge, pressupost...; el nou curs polític més enllà de l’1-O

Fotos: Ajuntament i Localpres

Després d’un mes de pausa de l’activitat política habitual, comença un nou curs que, indubtablement, estarà condicionat pel que passi l’1 d’octubre i les accions que faci l’Ajuntament perquè se celebri el referèndum. L’assumpte ja es va veure clar al Ple municipal que va tancar l’activitat política al juliol, amb mocions de Ciutadans i PP demanant que el consistori no s’hi impliqui de cap manera en considerar que es tracta d’una consulta il·legal i del PSC instant a tenir una seguretat jurídica per al funcionariat municipal. Encara amb interrogants i declaracions polítiques que deixen entreveure que no se sap segur si hi haurà cita amb les urnes, l’avenir de les properes setmanes serà clau. Les administracions municipals són només un actor més del debat, element indispensable però supeditat a les discrepàncies polítiques entre la Generalitat i el govern espanyol.

Mentre el principal assumpte polític del curs està en construcció a un mes vista del dia clau, la represa de l’activitat institucional té elements clars. En primer lloc, un fet purament circumstancial; la superació abans de l’estiu del mig mandat i, per tant, l’inici del darrer curs polític complet ja que el següent es veurà truncat per les eleccions que s’hauran de celebrar al maig del 2019 i la corresponent campanya electoral. Això deixa els propers mesos com una carrera de fons per al govern per tancar assumptes, ja sigui per arribar a la campanya amb el major nombre d’accions tangibles realitzades possible com per evitar que el futur govern hereti projectes que l’actual equip no sap si avançarien en mans d’altres forces polítiques.

La fragmentació política que van deixar els comicis municipals del 2015 és, de nou, un element a tenir present en la disputa política. A mesura que s’apropi el 2019, els debats polítics prendran força per començar a convèncer a la ciutadania de quina és la millor opció política per a la ciutat. Aquest nou curs estarà replet de debat però també de l’inici de construcció de les apostes electorals. Això significa propostes de noms –ja fa temps que els periodistes insisteixen al PDECAT sobre la possible repetició de Conesa com a cap de llista– i construcció de candidatures, és a dir, la possibilitat d’unir forces d’esquerres, com serà l’aposta encapçalada de moment per ICV-EUiA per fer una mena de Sant Cugat en Comú, quin paper jugarà Podem en aquest escenari... I, alhora, el PSC i en menor grau ERC-MES hauran d’intentar convèncer la ciutadania i no només la seva militància per què el pacte de govern i els de pressupostos, respectivament, han estat positius per a la ciutat.

Mentre tot això es construeix, es dibuixen uns quants temes, eixos i moments importants a tenir en compte en la política municipal. Hi ha reivindicacions noves i velles que el govern haurà d’afrontar, com el venciment de contractes tant importants com el d’abastament d’aigua i el de transport públic; alguns assumptes encallats des de fa mesos i l’aprovació dels pressupostos amb una nova correlació de forces ja consolidada després de l’entrada dels socialistes al govern i el trencament del pacte d’estabilitat pressupostària que mantenia el govern exconvergent-demòcrata amb ERC-MES. Aquests són alguns dels assumptes que ja es perfilen com a rellevants en el nou curs polític a falta de saber quins nous temes sorgeixen al llarg dels mesos.

Un nou pressupost després del trencament entre PDECAT-Demòcrates i ERC-MES

Els pressupostos municipals d’aquest mandat han estat marcats pel pacte d’estabilitat pressupostària que havien signat el govern abans de l’entrada dels socialistes i la tercera força de l’oposició. És en aquest marc que es van començar a aplicar mesures com la tarifació social als preus del Patronat Municipal d’Educació (PME) o l’aposta per fer la nova Biblioteca Central Urbana –els tràmits de la qual avancen– i una sala polivalent per al jovent de la ciutat –de moment aturada–. Amb alguna alerta davant del possible incompliment, com la que van fer els republicans al balanç del curs 2015-16, l’acord es va renovar de cara al pressupost vigent i amb la convicció d’ERC-MES de mantenir-se a l’oposició, fins que al passat gener es va oficialitzar l’entrada dels socialistes al govern.

L’entrada del socialista Pere Soler al govern amb la tinença d’alcaldia d’Ocupació i Polítiques Comarcals va generar un revol a l’inici d’aquest any que es va acabar traduint en el trencament del pacte d’estabilitat pressupostària. Tot i això, amb els pressupostos aprovats amb el pacte corresponent, les mesures purament pressupostàries proposades pels republicans segueixen vigents malgrat el trencament. Tot i així, el nou debat pressupostari que s’encetarà a finals de la tardor serà el primer del mandat que arribarà amb el pacte que havia fet possible l’anterior pressupost trencat. ERC-MES no ha rebutjat la possibilitat de tornar a pactar –de fet, el pacte de govern amb el PSC no ha alterat el contingut de l’acord pressupostari– però les desavinences polítiques han crescut després del divorci. Amb el dotzè regidor aconseguit l’hivern passat, l’equip de Conesa només necessita una abstenció per tirar endavant els pressupostos per a l’any vinent.

Contractes que vencen, l’aigua i el transport públic

Durant els propers mesos vencen dos dels contractes més importants per al consistori. Encara al 2017 però prorrogat per poder preparar el nou concurs a través de l’Àrea Metropolitana (AMB), acaba el del servei de transport urbà, des del 1982 en mans de Moventis. Al 2019 acabarà el d’abastament d’aigua, des del 1974 en mans de Sorea. Ambdós tenen la particularitat d’haver estat vigents durant dècades i signifiquen un gran esforç econòmic. Això suposa que aquest curs és clau per tancar aquests contractes i preparar la gestió dels serveis per als propers anys. Si bé, a més de la seva importància, ambdós presenten particularitats a tenir en compte que de ben segur són elements de debat polític.

Pel que fa al transport públic, el consistori té clar que tornarà a licitar el servei a través de l’AMB. Si bé, hi ha dos elements encara no definits que s’han de tenir clars. El primer d’ells, la possible implementació de l’anomenat transport a demanda. De moment s’han iniciat unes proves al barri de Can Barata amb un vehicle de set places que transporta els veïns a petició seva. Així mateix, l’Associació de Municipis pel Transport Urbà (AMTU) ha preparat un estudi per aplicar el que anomenen “transport a demanda de segona generació” als barris de Les Planes i La Floresta. El segon element a tenir en compte és la possible entrada de Sant Cugat a la zona 1 de transport i, en conseqüència, la decisió sobre si el transport urbà passa a estar gestionat per l’Autoritat del Transport Metropolità –amb contracte diferenciat o unificat al de la resta de l’AMB–. Segons va dir la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cristina Paraira, a una entrevista a Cugat.cat, l’entrada a la zona 1 suposaria una despesa d’entre sis i set milions d’euros per al consistori així com un possible increment de l’IBI.

En canvi, el contracte de l’aigua venç però no està decidit si es tornarà a licitar o es remunicipalitzarà el servei. El consistori té constituïda una taula de treball per analitzar les dades i poder acabar prenent una decisió política. El darrer pas ha estat licitar l’auditoria del servei. Entre crítiques per la lentitud del tràmit, l’Ajuntament tot just té aquest curs polític i uns pocs mesos després de l’estiu del 2018 per prendre una decisió i preparar el nou concurs públic o començar els tràmits perquè l’abastament d’aigua estigui controlat directament per l’administració i, en aquest cas, decidir si es constitueix alguna empresa pública o mixta amb aquesta finalitat.

Una reivindicació que creix, l’habitatge

Sant Cugat fa anys que se situa com una ciutat cara per accedir a l’habitatge comprada amb el seu entorn, una dada directament proporcional al nivell de renda de les famílies que hi resideixen. Tot i així, l’augment dels preus del lloguer i de les condicions que marquen els propietaris i les immobiliàries per accedir-hi han posat en alerta la ciutadania. Al juny es van començar les reunions de dos nous col·lectius que reivindiquen habitatges accessibles, l’Assemblea de Llogaters de La Floresta i el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat. Ambdues entitats són actors importants en el debat sobre l’accés a l’habitatge.

De moment, més enllà de les promocions de Promusa i algunes subvencions en matèria d’habitatge que atorga l’Ajuntament, l’única nova acció per fer-hi front ha estat l’establiment de l’índex de referència del preu del lloguer per part de la Generalitat i l’anunci del govern de buscar bonificacions a aquells propietaris que compleixin els barems, una acció que el Sindicat de Llogaters considera insuficient. Segons el Compte General del 2016, que passarà pel proper Ple municipal, queda palès que dels nou projectes per complir l’objectiu d’executar el Pla Estratègic de l’Habitatge només se n’han executat quatre, gastant un 97% dels poc més de tres milions que s’havien reservat per a aquesta finalitat.

Una altra reivindicació creixent, la defensa de l’arbrat

Mentre el govern defensa el model de ciutat verda, alguns ciutadans han vist que s’han fet accions que perjudiquen aquest valor verd. Les dues principals reivindicacions al respecte que han sorgit durant el darrer curs polític han estat la del bosc de Volpelleres i la de l’Eixample Sud. En el primer cas, un grup de ciutadans organitzats a Volpelleres Viu s’oposaven inicialment a la construcció del nou institut Leonardo da Vinci sobre una part amb desenes d’arbres adjacent al bosc reconegut urbanísticament i posteriorment demanaven la protecció de la resta del paratge. En el segon, diversos veïns de l’Eixample Sud s’oposaven a la tala d’arbres dels carrers Mariné i Sant Eduard, tot i que al final se’n van tallar més dels que els hagués agradat.

Tot i que amb una moció sobre la protecció del bosc de Volpelleres aprovada al Ple de juny i l’actuació ja feta als carrers Mariné i Sant Eduard podria semblar que l’assumpte ha quedat resolt, Marta Andreu, veïna de l’Eixample Sud, va anunciar en una entrevista en aquest diari que diversos veïns es proposen crear un col·lectiu en defensa de l’arbrat de tot el municipi. A l’espera de saber com es constitueix i es consolida aquesta agrupació, s’evidencia que el que havia sigut una reivindicació latent durant el curs polític passat no perdrà força en el que tot just comença aquests dies.

Les reivindicacions de la perifèria

Encara que en molts casos no són novetats, en el present curs polític el govern haurà de respondre a les reivindicacions veïnals que evidencien que hi ha un Sant Cugat cèntric amb necessitats concretes –reivindicacions veïnals per millorar les voreres al barri del Monestir i per fer els carrers més accessibles al Pla de la Pagesa, entre d’altres– i un perifèric amb mancances força diferents. Entre d’altres, s’ha de donar resposta a les peticions dels veïns de Can Barata per tenir connexió d’aigua, indicacions cap al barri i transport –de moment està el transport a demanda en proves–; dels de Mas Gener pel soroll de l’autopista, per la torre d’alta tensió, per cobrir la pista esportiva del barri i en contra del carril bici que es va aprovar als diners de lliure disposició, i dels de Les Planes per tenir cobert l’Espai Pere Grau malgrat el retard que ha provocat la cancel·lació de la Festa Major del barri.

Assumptes encallats, l’ordenança de terrasses i el Pacte per la Nit

Finalment, hi ha assumptes que s’han quedat estancats des de fa mesos i dels quals no s’han presentat novetats. Destaca especialment el Pacte per la Nit, l’acord entre veïns i actors que utilitzen la via pública de nit per compaginar l’oci nocturn i el descans. Les trobades es van reprendre al febrer del 2016 però encara no s’ha arribat a cap consens. El darrer Nadal Paraira va anunciar que es contractaria una empresa per mediar la situació, el que va arribar en forma de contracte més ampli –de mediació en general per a assumptes municipals– a l’abril. A l’igual que el Pacte per la Nit, tampoc està enllestida encara la nova ordenança de terrasses per regular l’ocupació de la via pública que fan els bars. Paraira va explicar en una entrevista a elCugatenc a l’abril del 2016 que el text es trobava ja en revisió per part dels serveis jurídics del consistori. Un any i quatre mesos després encara no s’ha presentat el document que es portarà a aprovació.

Notícies relacionades