Acord majoritari per recuperar la titularitat de l’Església del Monestir i la Casa Abacial

D'esquerra a dreta Jordi Casas, Roser Casamitjana i Domènec Miquel. Foto: Patricia Cirera

En el ple que se celebrarà demà dilluns 21 s’aprovarà la moció presentada conjuntament per ICV-EUiA, Convergència, CUP-PC, ERC-MES i PSC perquè el Bisbat de Terrassa retiri la inscripció de plena propietat de l’església del Monestir i la Casa Abacial. PP i Ciutadans no participen de la moció, i per tant fa pensar que votaran en contra o bé s’abstindran. El seu posicionament no està clar ja que de moment no ho han decidit.

Va ser el Grup d’Estudis Locals (GEL) i la Fundació Sant Cugat qui van fer saber la situació del Monestir i van enviar una carta a tots els partits, però només ICV-EUiA va presentar la moció que finalment es presentarà de forma conjunta i és recolzada pels altres quatre partits.

Domènec Miquel, historiador del GEL, assegura que: “El fet que Convergència participi en la moció és una forma d’amagar que fins ara no ha fet res”. “La comissió que vol crear l’ajuntament està composada per una persona i cal posar-se d’acord per decidir quina serà”, afegeix Miquel.

“Vam presentar una instància el juliol per demanar una reunió amb l’Ajuntament i el mateix dia vam presentar una altra al conseller de cultura. Al cap d’un mes i mig vam tenir una reunió amb la sotsdirectora de patrimoni en la qual es va comprometre a treballar en aquest tema. A part d’omplir instàncies i converses personals amb gent de l’equip de govern l’Ajuntament no ens va contestar”, explica Jordi Casas, membre de la Fundació Sant Cugat. En la roda de premsa oferta aquest divendres per part de CDC, la tinenta d’alcalde Carmela Fortuny va afirmar que era “mentida” que no s’haguessin reunit amb el GEL i que no s’hagués tractat aquesta qüestió. “Un altre tema és com s’ha vehiculat després la moció. Al final el que ens preocupa però és l’interès general i el futur del Monestir i per això hem negociat amb ICV per arribar a un acord satisfactori per tothom”, afegeix Fortuny.

La inscripció de plena propietat en el Bisbat de Terrassa es va realitzar el 7 d’agost del 2014. Segons explica Domènec Miquel, “aquestes dues finques – l’església i la Casa Abacial – són de titularitat pública, de propietat eminent. Per tant, l’Estat la va traspassar a la Generalitat i la propietat útil és de l’Ajuntament de Sant Cugat. Com són dues finques de titularitat públiques i monument nacional, són per llei inalienables i no poden ser transferides a cap particular. El que cal fer, doncs, és anul·lar aquesta inscripció en el registre de propietat”.

“Encara que esdevingui ferma es pot continuar pledejant 20 anys més, però penso que no cal arribar en aquesta situació”, afirma Jordi Casas. Respecte el cost, Casas explica que: “En aquests moments només suposa un cost judicial”.

Fa 16 mesos que es va fer la inscripció i el que es pretén amb la moció és que es retiri abans que esdevingui ferma a l’agost del 2016. Segons explica Domènec Miquel: “Hi ha dos mecanismes. Quan es tracta d’un bé de domini públic i inalienable, hi ha un termini d’un any per realitzar el procés administrativament. A partir del segon any s’ha de fer judicialment. Com que ha passat un any en aquest cas s’hauria de fer per via judicial. Per tant cal un procediment previ per examinar les causes. L’expedient s’inicia en el moment en que es publica en el Butlletí Oficial de l’Estat i en el tauló d’anuncis de l’Ajuntament”. Considera que segons la llei, el bisbe ha “usurpat” un bé de domini públic.

Des de les dues entitats asseguren que la intenció és que hi hagi voluntat política i que no haurien d’intervenir en aquest tema, ja que consideren que hauria de ser una cosa que fes d’ofici l’Ajuntament.

La moció d’ICV i la conjunta

La moció conjunta actual presenta certes diferències respecte la moció inicial que va presentar ICV-EUiA.  Mentre que en aquesta última hi ha 11 atesos i tres peticions, en la conjunta hi ha 14 atesos i quatre peticions. Les dues, però, tenen punts en comú. Fan referència a que el Monestir és un Bé Cultural, que segons les escriptures de 1844 i 1847, l’Ajuntament va esdevenir propietari útil, que l’any 1997 l’Estat traspassa la propietat del Monestir a la Generalitat i, per tant, consta que el domini estava en mans de l’Ajuntament i que, tant el Monestir, el claustre, l’església, la muralla i el Palau Abacial es consideren un conjunt.

Es diferencien, però, en què la moció presentada per ICV-EUiA a l’inici manifesta que ni el Rector de la Parròquia ni el Consell Parroquial van estar d’acord amb la inscripció, també fa referència als diners invertits per part de la Generalitat – 25.000 euros per la restauració del temple – i per part de l’ajuntament, que va invertir 80.000 euros per sol·lucionar el despreniment de les voltes. També es recorda la obligatorietat que tenen la Generalitat i l’Ajuntament de defensar un Bé Públic inalienable. D’altra banda, la moció conjunta té un caràcter més institucional, ja que incideix en la importància de la cultura per l’Ajuntament i la intenció que la cultura esdevingui prioritat en aquest mandat i el deure que té el ple de reforçar el valor que té el Monestir. Afegeix també que com l’església del Monestir no estava inscrita a favor de la Parròquia ni de l’Ajuntament, el Bisbat s’empara en l’article 2016 de la Llei hipotecària, incloent una certificació acreditant que “en quieta pacífica possessió”, i que això no pot considerar-se ajustat a la realitat històrica documentalment.

Pel que fa a les peticions, en la moció inicial es demanava que l’Ajuntament reclamés la immatriculació de plena propietat, que aquesta es faci en un termini de 2 anys i que l’Ajuntament proposi la creació d’un patronat per la gestió del conjunt del Monestir. En la moció conjunta el Ple Municipal es compromet a tenir cura del manteniment i millora del conjunt del Monestir, instar al Bisbat a que renunciï a la inscripció efectuada i la voluntat de manifestar al Bisbat que si no es fa l’Ajuntament iniciarà accions legals. També inclou cinc actuacions de la comissió gestora: promoure la creació d’un patronat, definir les actuacions necessàries pel manteniment i rehabilitació del conjunt monumental i la recerca de finançament, definir un pla d’usos, impulsar accions de recerca, difusió i sensibilització del conjunt i impulsar una dinàmica per establir vincles entre el Monestir i altres institucions de caràcter similar.

A partir de l’aprovació què? Què en pensen la resta de partits?

L’acord entre els cinc grups municipals suposa demanar al Bisbat que retiri la inscripció i crear una comissió que tingui cura del conjunt del Monestir respecte els usos i el manteniment; i de la Casa Abacial. “Tant si el Bisbat retira o no la inscripció no se sap quin serà el procés per recuperar la titularitat”, segons explica Roser Casamitjana, portaveu en el ple d’ICV-EUiA.

Des del Grup d’Estudis Locals creuen que ha d’haver una comissió encarregada de prendre les decisions i una altra comissió executiva. “El comissionat es pot encarregar de parlar amb l’advocat i fer gestions, però qui ha de prendre les decisions és el ple municipal”, assegura Domènec Miquel.

Mireia Ingla, portaveu d’ERC-MES assegura que: “Estem convençuts que el Monestir ha de ser de Sant Cugat. És una anomalia que no estigui en disposició de la ciutadania”. Per part de la CUP-PC, Núria Gibert, portaveu del grup municipal, qualifica de “greu” la situació i afirma que: “El Bisbat no tenia dret” i “Animem a que l’ajuntament prengui accions legals”. Tot i que el Partit Popular no participa en la moció, Álvaro Benejam, portaveu del grup en el ple municipal, afirma que: “S’ha de deixar que s’aclareixi la situació jurídica i després deixar la titularitat en el millor dret”. Com hem avançat, Ciutadans encara no ha valorat la moció.

Notícies relacionades