Acaba l’encanteri però segueix el conte

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Mitjanit a les vuit del vespre. Els senyals horaris estaven sonant a les ràdios quan Mercè Conesa ha dit: “Ha estat tot un honor”. La sala de plens, amb la paret corredissa oberta i plena de gom a gom, ha esclatat en aplaudiments. No hi havia ni carrosses ni carbasses per al final de l’encanteri però sí molta gent estimada per a la des d’aquell moment exalcaldessa de la ciutat. Després de rebre els únics vots favorables del seu grup municipal –la resta han presentat els seus propis candidats–, Carmela Fortuny, que encara ostenta la tinença d’alcaldia de Cultura i Promoció de la Ciutat almenys fins que anunciï la possible redistribució de carteres, ha esdevingut la nova alcaldessa disposada, com ha dit al discurs d’investidura i posteriorment a la premsa, a “fer feina”.

La política no és un conte de fades, no hi ha ni reines ni princeses però sí moltes dones valentes que s’han decidit a fer el pas i situar-se en primera línia malgrat la pressió extra pel simple fet de ser dones. I aquest, li pesi a qui li pesi, és un dels principals valors que ha tingut Conesa; esdevenir la primera alcaldessa de la ciutat, la primera presidenta de la Diputació de Barcelona i, ara, la primera presidenta del port de Barcelona. Si l’accés de les dones a càrrecs de poder ha de ser un dels passos cap a la igualtat, Conesa n’és una referent, i així li ho han reconegut gairebé tots els grups polítics, encara que, potser, li ha mancat acompanyar-ho de més polítiques feministes –CUP-PC i ICV-EUiA dixit.

Conesa busca arribar a bon port –broma made in Pere Soler, portaveu del PSC– després de fer un discurs a mode de llistat d’agraïments, des dels alcaldes precedents –Aymerich ha estat a la sala de plens– fins als seus companys de govern durant els dos mandats en què ha portat la vara de comandament. Hi ha hagut tres persones amb agraïments especials: Cristina Paraira, tinenta d’alcalde i mà dreta de l’exalcaldessa segons ella mateixa ha dit; Carme Oliver, gerent de l’Ajuntament, i Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix. “La independència per cosa meva no serà però ara ho haureu de parlar amb algú altre”, li ha bromejat. Però el record més sentit ha estat per a Jaume Tubau, regidor company de Conesa abans que un càncer li tragués la vida ara fa 13 anys. “Solucions, mai lamentacions”, ha dit parafrasejant-lo.

I encara que la política no és un conte, el comiat ha tingut un moment d’aquells en què la lírica frega la filosofia. “Els humans no sempre hem tingut cura de la intempèrie de l’ànima”, ha dit l’alcaldessa sortint tot recordant el poeta Joan Margarit. Fortuny ha canviat les referències i ha acabat citant Manel, que potser queda menys erudit però és igual d’efectiu: “Ens ha costat Deu i ajuda arribar fins aquí”, ha etzibat en referència al procés. I un cop arribada, res canviarà aparentment.

Potser els senyals horaris de les vuit del vespre han posat fi a l’encanteri de l’era Conesa però el conte seguirà sent el mateix: “Agafo el relleu de l’alcaldia de Sant Cugat amb molta il·lusió i alhora amb un ferm compromís: donar continuïtat al projecte de l’equip de govern”. Per fer-ho, Fortuny recorda els objectius del Pla d’Acció Municipal (PAM) i les inversions i propostes realitzades pel govern que hauran de materialitzar-se durant el seu primer –i potser únic– any al capdavant de l’Ajuntament. Encara que ja ha dit que, si és per ella, no serà l’últim. Es presentarà a les primàries del PDECAT per intentar que el seu partit i posteriorment la ciutadania santcugatenca la tornin al seient de presidenta del Ple.

La nova alcaldessa ha tingut paraules per a la República, per a Raül Romeva i ha jurat el càrrec sense dir res d’imperatiu legal però tampoc conformant-se amb un sí a la Constitució i a l’Estatut; ho ha fet mostrant fidelitat a la ciutadania santcugatenca. Tot plegat, tot i no ser una sorpresa, deu haver agradat poc a la bancada de Ciutadans i el PP, ja que els seus portaveus han dedicat unes paraules en defensa d’una alcaldia que representi el conjunt de la ciutadania i no només a l’independentisme, com temen que passava amb Conesa.

Tot i que no li venien de gust preguntes i consideracions crítiques en els seus primers minuts d’alcaldessa, Fortuny n’ha hagut d’escoltar unes quantes, en què l’habitatge i el compromís d’actuar en contra de la corrupció davant de la sentència dels cas Palau i els altres indicis en investigació n’han estat clars protagonistes. El llistat més extens, però, ha vingut de la mà d’ERC-MES, que conserva els acords del pacte d’estabilitat pressupostària com un tresor: que si cal complir el calendari del Pla estratègic del barri del Monestir, que si s’ha d’entomar la construcció de la biblioteca central urbana i la sala polivalent, que si calen més polítiques enfocades al jovent, que si el Pla d’Acció de Promusa és poc realista...

De moment, però, a la nova alcaldia tot són defenses del model de ciutat a l’espera de la reestructuració d’àrees que encara s’ha d’anunciar i l’entrada de Xavier Cortés com a regidor que farà créixer en una persona l’oposició. Ell s’ho ha mirat tot des del públic mentre la cadira que Damià Calvet va deixar buida la setmana passada i que el membre d’Units per Avançar ha d’omplir ha estat ocupada pel secretari de la casa. Mentre, en primera fila, Calvet s’ho ha mirat tot com a flamant nou conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat també de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració, i Neus Munté, vicepresidenta del PDECAT.

No hi ha hagut ni ventafocs ni sabates de vidre perdudes però sí una festa plena de cava, abraçades i petons. Només acabar el Ple la Lira ha fet un petit recital davant les autoritats i a Conesa li s’han escapat un parell de llàgrimes. Sobre una pantalla instal·lada a l’Oficina d’Atenció Ciutadana s’han projectat fotografies de l’alcaldessa sortint mentre els curiosos han anat abandonant a poc a poc l’estança perquè hi restessin només els més afins. Fortuny enceta alcaldia amb peticions de diàleg que ella ha pres com un guant: “La Mercè ja tenia un tarannà de buscar consensos i pactes i les persones que em coneixen saben que jo també tinc aquesta manera de fer. S’ha de constatar amb fets i ho faré”.

Notícies relacionades